dimecres, 5 de juny del 2019

DE L’INFINIT AL ZERO


Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.
CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.
A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)
Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.
Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.
Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.
Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.
Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  
En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

dimarts, 4 de juny del 2019

30à FESTA DE LA PLANTADA DEL RESTAURANT L'ESTANY-CASA DE FUSTA 3











LA ‘CONTRADICCIÓ’ DE NO VOTAR EL PROPI PARTIT

Mosaic formant l'escut del poble de Freginals. 

A part dels resultats electorals més destacats que donen a conèixer els principals mitjans de comunicació, també hi ha notícies curioses.
D’una d’elles se’n feia ressò el canal televisiu Antena 3. Segons aquest mitjà, a Níjar (Almeria) Unión Progreso y Democrácia (UPyD), el partit que va crear Rosa Díez, va obtenir 15 vots, tot i que a la llista estava formada per 21 candidats.  
El resultat té diverses lectures. La més simple d’elles és que hi va haver gent de la candidatura que no la van votar. Això és obvi... Però per què no la van votar. Aquí la resposta és més complexa.
Molts de partits configuren llistes pel simple motiu de presentar-se a les eleccions d’un determinat municipi. Anem a veure uns exemples del nostre territori.
Fa unes setmanes, un amic de Freginals me va dir que s’hi presentava una llista fantasma (així la va definir) on no hi havia ningú del poble. Després de mirar-ho, me’n vaig adonar que la llista no és tan fantasma, simplement és la marca blanca d’ERC: Entesa pels Freginals-AM. La presència d’aquesta candidatura no és cap novetat, tot i que abans s’hi presentava com a cap de llista Lluís Fernández.
No sé si és el cas però sovint aquesta mena de llistes està formada per una part de persones d’altres poblacions (no conec ta bé Freginals com per a poder dir quants de la llista hi viuen i quants no). Com comprendreu, aquestes persones com no viuen al poble en qüestió, tampoc hi poden votar i d’aquí que, tot i que és difícil, pot arribar a passar que la candidatura tregui menys vots que membres té.
A la llista del PSC de la Sénia també hi havia gent que no eren veïns. Estic parlant per exemple d’Alfonso L. Tauroni Padrón (11) i Carmen Benedicto Conte (12). 
Quan vaig veure a Alfonso (a qui conec des de fa més de 30 anys), vaig pensar: Ara Alfonso viu a la Sénia? Però quan darrere seu vaig veure Carmen Benedicto, me’n vaig adonar de la jugada.
A un altre poble que també passen coses com aquestes és a Prat de Comte, el feu de Joan Josep Malràs. Quan Malràs (que era regidor de CiU de Tortosa) no va tenir cabuda a la llista amb l’arribada de Ferran Bel, va ser desterrar a Prat de Comte on, des de 2007 n’és el seu alcalde. Aquesta jugada li va permetre a Malràs seguir sent diputat provincial, càrrec que ostenta des de 1999.
El PSC presentava a Prat de Comte un únic candidat: Josep Espinós Gabriel que viu a Paüls, tot i que la seva dona sí que és d’aquest municipi.