diumenge, 23 de juny del 2019

PACTE DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I CONSELLS COMARCALS

Adam Tomàs, l'alcalde d'Amposta. 

Amb la presidència de la Diputació de Tarragona y els 4 consells comarcals de les Terres de l’Ebre se pot dir que ERC ha assolit després de les eleccions municipals de 2019 més poder que mai.
Històricament a la Diputació de Tarragona havien pactat CiU i el PSC. Aquesta vegada el pacte ha estat entre ERC (el partit que més ajuntaments governa i més regidors té de Tarragona) i JuntsxCat.
Tot i que en un primer moment va sonar com a president de la Diputació Adam Tomàs, l’alcalde d’Amposta, en els darrers dies sona en força el nom de Noemí Llaurador, la cap de files d’ERC a l’ajuntament de Reus. La regidora reusenca només supera a Adam Tomàs en número total de vots aconseguits. Per alguna cosa Reus és una ciutat molt més gran que Amposta.
Encara faltes unes setmanes per a constituït els consells comarcals, per tant encara està una mica verd el tema. De moment sonen noms però només són hipòtesis.
Dels 4 consells de les Terres de l’Ebre el que més controvèrsia comporta és el de la Terra Alta. Dies enrere el meu amic i alcalde de Batea Joaquim Paladella va oferir els dos membres que li pertoquen al seu grup municipal de la UPTA a ERC per a desbancar Junts que amb la seva antiga denominació de CiU havien ostentat la presidència des de la creació dels consells comarcals l’any 1987. Sembla ser que la presidència de l’ens recaurà en Neus Sanromà, regidora d’Arnes. Serà la primera dona que presidirà aquest consell.  
Tornant al tema de la Diputació i, concretament, al de la seva presidència, des del meu punt de vista trobo una manca de respecte polític que no recaigui en un ebrenc i més concretament amb Adam Tomàs que, tot i que fa 4 anys va dir que no acceptaria cap altre càrrec, durant la passada campanya se va desdir del compromís adquirit.
Tot i estar acostumat a que els polítics ebrencs se vegin desplaçats quan se tracta d’ocupar llocs rellevants, no me cansaré de reivindicar el dret que tenim a l’hora d’accedir a les cadires. Però sembla ser que els ebrencs només som bons per a regir-nos a nosaltres mateixos.

LA TARRAGONA IMPERIAL 1