diumenge, 30 de juny del 2019

QUI SE’N RECORDA DE MODIFICAR LA LLEI ELECTORAL?

De Ferreres a l'Ara. 

Aquest ha estat un any d’eleccions. A part de les generals que van fer-se el  28 d’abril, el 26 de maig van coincidir les municipals, les europees i en algunes comunitats també les autonòmiques.
Tret de les europees on els pactes se fan a nivell comunitari, a tota la resta, si un partit no assoleix la majoria absoluta, els pactes són necessaris. Tot i que no sempre s’acabin portant a terme.
Normalment, els partits que no acaben governant perquè un pacte de perdedors del altres partits els ho impedeix, demanen a crits canviar la llei electoral.
Això és el que feien l’any passat el PP i C’s, en veure com els pactes electorals els deixaven a l’oposició. La principal demanda era que pogués governar la llista més votada. No cal dir que de passar això, algunes institucions serien pràcticament ingovernables, ja que l’oposició podria tirar-los totes les mesures per terra.
Però, a hores d’ara, qui se’n recorda de modificar la llei electoral? Una llei que, igual com té pren governs, te’ls pot donar.
Gràcies a pactes assolits entre el PP i C’s i de vegades amb el suport de Vox (tot i que aquesta setmana sembla que els ha trencat arreu de l’Estat espanyol), han aconseguit el govern de l’ajuntament de Madrid i tot indica que també el de la seva comunitat on Ara Madrid de Manuela Carmena i el PSOE d’Àngel Gabilondo.
L’actual llei electoral no és perfecta. Com tampoc ho són els partits polítics ni la pròpia democràcia. Però de modificar-la, seria perfecta? Segur que no. Els partís polítics que són els que tenen a la ma qualsevol reforma legislativa, sempre miren cap els seus interessos polítics i mai cap els seus ciutadans a qui se suposa que se deuen.
Durant anys el PSC primer i ERC més tard, també van demanar crear una llei electoral catalana (les eleccions d’aquí se regeixen per la llei espanyola), ja que se consideraven perjudicats, perquè per assolir un diputat a Barcelona se necessitaven molts més vots que a les altres circumscripcions menys poblades. E n aquell temps la força hegemònica era CiU que tenia als pobles petits i mitjans el seu principal viver de vots.
Actualment és ERC la força hegemònica aconseguint la victòria tant a les legislatives com a les municipals. Va guanyar, per exemple, a Barcelona on un pacte entre Barcelona en Comú d’Ada Colau i el PSC de Jaume Collboni (amb el suport de Valls) van portar a l’Ernest Maragall a l’oposició.
En canvi a Tarragona va guanyar el PSC de Josep Fèlix Ballesteros, però un pacte entre Pau Ricomà (ERC) amb d’altres forces polítiques va permetre al republicà accedir a l’alcaldia.      

CORATXÀ I EL SEU PAISATGE 6





 






divendres, 28 de juny del 2019

ENAMORA’T DE LA TINENÇA DE BENIFASSÀ


Monestir de Santa Maria de Benifassà (la Pobla de Benifassà) 
PRÒLEG

La Tinença de Benifassà és una subcomarca de la província de Castelló que té estrets lligams amb Catalunya, sobre tot amb la veïna població de la Sénia.
El seu valor natural, patrimonial i històric és molt gran. Els seus frondosos boscos estan plens de pins, carrasques, boixos, teixos, roures... Del seu patrimoni destaca, sobre tot, el monestir de Santa Maria de Benifassà, del segle XIII, declarat patrimoni nacional el 1931. Però també cal tenir en compte la cova dels Rosegadors (o del Polvorí) amb pintures rupestres de l’època del Neolític i que formen part del conjunt de coves d’art llevantí declarades Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. Aquest abric va ser descobert durant la construcció del pantà d’Ulldecona. Així com també l’església de Sant Jaume del Coratxà, les ruïnes del castell del Boixar, l’església de Sant Salvador del Ballestar, etc. I la seva història ens parla de l’època en que Jaume I la va conquerir als moros el castell de Beni-Hassan abans de conquerir Morella des d’on començaria la reconquesta al Regne de València; però també de les guerres de Successió, la del Francès i les Carlines. Finalment, acabada la guerra Civil, va ser zona d’actuació dels maquis, guerrillers comunistes que lluitaven per mirar de tombar el règim de Franco. Malgrat tot, segueix sent una zona pràcticament desconeguda per molts...
No fa gaire, una veïna d’Amposta me va dir que un ciclista volia recórrer el 7 pobles que conformen la Tinença. D’aquí que aquesta zona també sigui coneguda com la Setena de Benifassà. Però no li sortien els números: la Pobla de Benifassà, el Ballestar (o Bellestar), el Boixar, Coratxà (o Coratxar), Fredes i Castell de Cabres.

Carrer de Bel. 
-Tu que ho coneixes més: son 6 o 7 pobles?

-7! Segur que té deixes Bel, al que s’ha d’accedir per Rossell i del que forma part.
I és que el camí més natural per a endinsar-se a la Tinença és des de la Sénia (Tarragona), però també s’hi pot anar des de Vallibona, i Herbeset, tos dos municipis de la província de Castelló, poblacions properes a Morella.
Desgraciadament no existeixen massa llibres que parlin de la Tinença de Benifassà. Alguns parlen de les xarxes de senders o de les rutes en BTT... Però hi trobo a faltar d’altres que parlin de turisme, de gastronomia, de costums... Que penetrin més en la seva història.
Pantà d'Ulldecona. 
De les poques referències que hi ha a Internet s’hi poden trobar errors importants. Un exemple. En parlar de Coratxà, la Viquipèdia diu que està situat a 1.230 metres sobre el nivell del mar. També explica que va ser destruït per les tropes de Felip V durant la guerra de Successió al segle XVIII. En canvi, a la pàgina oficial de l’Ajuntament de la Pobla de Benifassà posa que està a una altura de 1.329 metres i va ser destruït per les tropes franceses de Felip IV al segle XVIII. Massa errades que poden arribar a confondre el lector.    

El Boixar. 

Plaça de Coratxà. 

Paratge de la font de Sant Pere. 

Vista panoràmica del Ballestar. 

Entrada a Fredes.