dijous, 9 de gener del 2020

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 6






dimecres, 8 de gener del 2020

A QUÈ JUGA JUNTS PER CATALUNYA?

D'Anthony Garner al Periódico de Catalunya. 

Reconec públicament que el primer en tenir dubtes soc jo mateix. De fet porto 10 anys votant ara uns, ara altres, sense tenir clar si finalment l’opció triada ha estat la més encertada...
Però de vegades, posicionar-te és tan fàcil com mirar a qui tens a l’altre costat. Si al davant tinc a l’extrema dreta, potser a contracor, però votaré a cregui que millor els pugui aturar en cada cas. Sé que no soc l’únic en fer-ho, però entenc que tothom no pensi igual. Ho respecto, però no ho comparteixo...
A què juga Junts per Catalunya? Per a molts la resposta pot ser molt fàcil: Estan en una altra lliga... Ara mateix l’única cosa que els importa és la independència i els és completament igual que a Madrid governin les dretes que les esquerres... Mentida! No és igual uns que els altres... Per molt que ens reiteren que és així.
Si fossin tan independentistes com afirmen ser, no se presentarien a unes eleccions generals al Regne d’Espanya, haurien declarat la independència de Catalunya atenent-se a les conseqüències i haurien arriat la bandera espanyola del Palau de la Generalitat permanentment i no només durant 17 minuts tal com ho van fer el dia que la JEC va fer pública la inhabilitació de Torra.
Històricament, Convergència sempre ha estat més còmoda al costat del PP que no del PSOE i, tot i que Pujol va donar suport al PSOE quan va perdre la majoria absoluta, també va fer caure González votant-li en contra els pressupostos per a, acte seguit, donar suport tant a la investidura d’Aznar com al seu primer govern. En aquell temps el PP anava de ser un partit de centre-dreta.
Però ara ja fa anys que s’ha tret la careta i representa a la dreta més carca i reaccionària de l’Europa occidental. Sé la va treure precisament quan Aznar va guanyar les segones eleccions per majoria absoluta i com que CiU ja no els hi feia falta, els hi van donar una puntada de peu en tot el cul...    
A ningú sé li ha d’oblidar que Convergència sempre va representat la burgesia catalana i que, durant anys, els catalans de bé (o sigui els de dretes) els van votar a les autonòmiques, mentre que a les generals votaven el PP. La majoria d’aquest son els que darrerament els han deixat de votar degut al seu viratge cap a l’independentisme.
El que no puc comprendre és que davant del dilema de permetre un govern d’esquerres (amb tots els matisos que vulgueu) o bloquejar la investidura per a que hagi una nova repetició d’eleccions, es decantin cap a la segona opció fent costat als partits de la dreta.  
Una dreta que, recordem-ho, demana constantment la suspensió de l’autonomia i la presó immediata per a Torra i per a Puigdemont una vegada sigui lliurat a les autoritats espanyoles. Incomprensible!
Si comparem l’actitud de Junts per Catalunya amb els partits polítics bascos, la formació catalana queda ben retratada. Al País Basc, segurament si un partit se pot comparar amb Convergència és el PNB. El PNB va  votar a favor de la investidura de Sánchez... Per sentit d’estat, però també per a parar els peus a la dreta.
I a l’hora de parlar de partits independentistes, pocs es poden comparar amb EH Bildu, el partit d’un tal Arnaldo Otegui... Sabeu què va decidir el dia abans de la segona votació? Que si a l’hora de votar hi havia alguna absència del bloc del sí, votaran a favor de Sánchez. I no m’estranya després de veure com la dreta increpava dissabte a la seva diputada Maite Aizpurua.
No serà que tots li han vist les orelles al llop menys Junts per Catalunya? No, no crec que sigui això. El que passa és que Junts per Catalunya des de fa temps està immersa en un procés de redefinició ideològica i sovint dona l’aparença d’una formació bicèfala quan no fins i tot tricèfala (i vigilada des de l’exterior per l’ANC) on els que tenen més pes dintre del partit acaben imposant les seves tesis en benefici propi.  

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 5