LA NOSTRA RIBERA 30

ARCOS DE LA FRONTERA 7

El xantatge dels llocs de treball

FERRAN MONEGAL

Han emès a La Sexta noche fragments d'u­na llarga conversa entre Miguel Ángel Revilla i Pepe Mujica a Cantàbria. Permetin-me que en ressalti un instant: quan l'expresident de l'Uruguai va parlar dels grans lobbies transnacionals i la seva pressió amb els llocs de treball. Deia: «És una lluita injusta. Tu necessites llocs de treball per a la teva gent i, de sobte, et vénen aquestes empreses i t'exigeixen condicions. I acabes donant-los avantatges que negues als teus compatriotes. És una injustícia, però no pots sortir d'aquesta lògica, perquè sinó no tens llocs de treball». Efectivament, hem arribat a una situació miserable: el treball ja no és un dret, és una arma utilitzada com a xantatge. La concentració del gran capital en poques mans, en uns quants però poderosíssims lobbies i trusts, transforma la seva capacitat per generar ocupació en una extorsió permanent. Els efectes col·la­terals d'aquesta perversió són inquietants. Amb aquesta lògica, per exemple, algun nazi podria defensar els camps d'extermini al·legant que les fàbriques de gas Zyklon B proporcionaven molts llocs de treball. ¡Ahh! Aquests tres dies de Revilla i Mujica a Cantàbria deuen haver sigut apassionants. El 5 d'octubre passat, 60 minuts (El 33) ens va passar un reportatge sobre Mujica gravat per un equip alemany. El van seguir durant un viatge a Berlín. Frau Merkel liva posar un cotxàs impressionant. Allà dins, Mujica semblava perdut. Desubicat. Després, el mateix equip el va visitar a l'Uruguai, a la seva humil chacrita de Montevideo. Allà era feliç. Cantava versos d'aquell tango d'Aníbal Troilo: «Después de tanto tiempo sin verte / de no hablarte / y ya cansado de buscarte...». Ara, a Cantàbria, li deia a Revilla amb un punt de sornegueria: «La bestiola humana és utòpica. Necessita creure. I avui no troba...». Exacte. No trobem res.

QUI SEMBRA, CULL. - En aquest mateix programa de La Sexta noche es va produir un agre enfrontament entre Eduardo Inda i Carolina Bescansa. El periodista ara és notícia de successos judicials per no abonar-li a la seva exdona i fills unes quantitats de manutenció degudes. Carolina va treure el tema. Va advertir que això no era un tema personal, sinó que era un exemple de violència masclista. Hi va haver molta fel al plató. En algun moment semblava el Sálvame. Convé reflexionar sobre aquest cas. És la conseqüència d'una sembra sistemàtica. Recull el fruit d'un estil: més que debatre, ganivetades.

CR-150 (CRISTIANO RONALDO 150 MILIONS)

No m’agrada parlar dels sers superiors com Cristiano Ronaldo, del seu egocentrisme desmesurat o fins i tot de les seves excentricitats. D’aquestes coses ja en parlen prou els diaris esportius i les revistes del cor.

Ni tan sols m’apeteix parlar dels 150 milions d’euros que sembla que va evadir a través d’enginyeria financera i paradisos fiscals. El que vull fer realment és parlar dels advocats de Cristiano Ronaldo y de l’Agència Tributària.

Per mirar d’eximir de tota culpa els seus representant, els advocats de Cristiano Ronaldo van mostrar un document (així ho van anomenar, però de ben segur que era un certificat) que demostrava que CR150 (pels milions evadits) estava al corrent de les seves obligacions amb l’Agència Tributària.

Qui no coneguin el funcionament del màxim organisme tributari espanyol i a part d’això siguin molt fans del jugador portuguès, segurament aquest gest els tranquil·litzarà i es donaran per satisfets. En canvi jo que treballo a l’Agència Tributària (abans Hisenda) des de fa quasi 31 anys i que durant gran part dels mateixos la meva feina era precisament la d’expedir certificats, opino que l’actitud dels advocats és una sortida cap endavant i un intent de confondre l’opinió pública.

Mireu. Un certificat d’estar al corrent d’obligacions és molt fàcil d’aconseguir. Només cal estar al corrent de les obligacions tributàries (la majoria de contribuents només tenen l’obligació de presentar la declaració de la Renda) i no tenir deutes en executiva, es a dir, que hagi vençut el termini per a pagar-les i no haver-ho fet. Si estan en voluntària o bé ajornades, l’Agència Tributària t’expedeix igualment el certificat.

El jugador merengue (com la immensa majoria dels esportistes professionals) només tenen l’obligació de fer la declaració de la Renda i això si és que tenen la residència fiscal a Espanya (ja sabeu que hi ha qui la tenen a Andorra, Luxemburg, Mònaco, etc.) Tot i que els jugadors de futbol, a diferència d’altres esportistes con els tennistes, pilots, etc. resideixen en territori espanyol durant més de 183 dies, es a dir, al menys  ½ any.

Tot i que en el decurs dels anys i gràcies a la informàtica per una part i a la cessió d’informació per part de tercers (organismes, empreses, països estrangers, etc.) l’Agència Tributària ha augmentat els mecanismes d’obtenció d’informació, encara queda molt per fer.

Anit un expert explicava com es poden evadir diners cap a paradisos fiscals utilitzant no sé quants canals que poden acabar fent perdre el rastre dels mateixos. Per tant, al menys de que sé es pugui seguir el fil fins el final, és impossible detectar-ho.

Només quan l’Agència Tributària detecta (perquè en té constància) que el que s’ha declarat a la Renda és inferior a la suma de tots els ingressos que li consten, emetrà la consegüent liquidació que, evidentment podrà ser recorreguda per part del contribuent. Si finalment l’Agència tributària té raó (o es pensa que la té perquè considera que les proves aportades pel contribuent no són suficients), s’acabarà generant el deute i, a partir d’aquí, com ja he explicat més amunt, el contribuent el pot pagar (és el que normalment sé fa quan puja poc import), ajornar-lo en terminis (aquí sempre hi ha negociació entre les dues parts) o bé passar de tot... Serà llavors quan entrarà en via executiva que pot arribar a l’embargament de comptes bancaris i bens.

Per tant, sembla ser que aquest no és el cas de Cristiano Ronaldo. Aquest segurament haurà fet la declaració de la Renda amb els diners que cobra del seu club, ja que sembla que el que cobra per drets d’imatge és el que hauria defraudat. Llavors, si Hisenda no li emet cap liquidació (o si ho ha fet CR150) les ha acabat pagant, està al corrent de les seves obligacions i podrà obtenir (com tu i com jo) el certificat d’estar al corrent (o net, com diuen alguns)

També van preguntar a l’expert el perquè l’Agència Tributària no investigava més. Va respondre que perquè no en tenia constància... Per una part és cert, però encara hi ha una explicació molt més senzilla: perquè li és molt més fàcil perseguir el que considera petit frau (no t’oblides de posar la prestació d’atur, per exemple) que és més fàcilment cobrable, que dedicar esforços en recerca del gran frau comés per aquells que com sé sol dir, tenen la paella pel mànec.