FERRAN MONEGAL
Han emès a La Sexta noche fragments d'una llarga conversa entre Miguel Ángel Revilla i Pepe Mujica a Cantàbria. Permetin-me que en ressalti un instant: quan l'expresident de l'Uruguai va parlar dels grans lobbies transnacionals i la seva pressió amb els llocs de treball. Deia: «És una lluita injusta. Tu necessites llocs de treball per a la teva gent i, de sobte, et vénen aquestes empreses i t'exigeixen condicions. I acabes donant-los avantatges que negues als teus compatriotes. És una injustícia, però no pots sortir d'aquesta lògica, perquè sinó no tens llocs de treball». Efectivament, hem arribat a una situació miserable: el treball ja no és un dret, és una arma utilitzada com a xantatge. La concentració del gran capital en poques mans, en uns quants però poderosíssims lobbies i trusts, transforma la seva capacitat per generar ocupació en una extorsió permanent. Els efectes col·laterals d'aquesta perversió són inquietants. Amb aquesta lògica, per exemple, algun nazi podria defensar els camps d'extermini al·legant que les fàbriques de gas Zyklon B proporcionaven molts llocs de treball. ¡Ahh! Aquests tres dies de Revilla i Mujica a Cantàbria deuen haver sigut apassionants. El 5 d'octubre passat, 60 minuts (El 33) ens va passar un reportatge sobre Mujica gravat per un equip alemany. El van seguir durant un viatge a Berlín. Frau Merkel liva posar un cotxàs impressionant. Allà dins, Mujica semblava perdut. Desubicat. Després, el mateix equip el va visitar a l'Uruguai, a la seva humil chacrita de Montevideo. Allà era feliç. Cantava versos d'aquell tango d'Aníbal Troilo: «Después de tanto tiempo sin verte / de no hablarte / y ya cansado de buscarte...». Ara, a Cantàbria, li deia a Revilla amb un punt de sornegueria: «La bestiola humana és utòpica. Necessita creure. I avui no troba...». Exacte. No trobem res.
QUI SEMBRA, CULL. - En aquest mateix programa de La Sexta noche es va produir un agre enfrontament entre Eduardo Inda i Carolina Bescansa. El periodista ara és notícia de successos judicials per no abonar-li a la seva exdona i fills unes quantitats de manutenció degudes. Carolina va treure el tema. Va advertir que això no era un tema personal, sinó que era un exemple de violència masclista. Hi va haver molta fel al plató. En algun moment semblava el Sálvame. Convé reflexionar sobre aquest cas. És la conseqüència d'una sembra sistemàtica. Recull el fruit d'un estil: més que debatre, ganivetades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada