Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xert. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xert. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juliol del 2026

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 3)

Homenatge a José Sapiña Bailach
El cognom més freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n'hi ha molts que porten el cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.

El cognom Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i, curiosament a Sorita i Palanques.

Havíem vist Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les Useres i a la Pobla Tornesa.

Ferrer (a Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més corrent a Benicarló i el Portell de Morella. 

Però és Querol el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i Rossell.  

Santa Bàrbara. Masada de l'Alto
En segon lloc, d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a cognom matern, Lucien Royo Beltran.  

A Herbers, Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló, municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa. 

Vinaròs

A Vinaròs el cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa que porta el nom d’una altra família Miralles.

A Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.

Traiguera

Un cognom que m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben referències per Internet.

No fa massa dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’. 

Illa de Sapinya

Quines conclusions n’he extret?
Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem molt més propers del que molta gent es pensa.

Tinc un cosí que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i no li falta raó.

En èpoques de conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a les valencianes.

Molt possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés, viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars.




L'Ametlla de Mar

Benicarló


Herbers

Xert

Sant Mateu

El Forcall

Vallibona

Morella

Cinctorres

Freginals

PER A SABER MÉS:

dilluns, 1 de juliol del 2024

A MASDENVERGE VA CAURE UN GLOBO

Al llarg de la geografia hi ha infinitat de pobles que es coneixen per algun fet o tal vegada llegenda que ha passat temps enrere. Com se sol dir als contes, 'fa molts i molts d'anys...'. Recordo per exemple quan vaig començar a estudiar francès el que s'explicava de 'Tartarin de Tarascon' que va matar un ase tot pensant-se que es tractava d'un lleó. I parlant d'ases, el de Mas de Barberans, però també de Solsona, que el pujaven al campanar lligat pel coll amb una corda perquè es mengés un llicsó que havia crescut a la paret. A Xert, d'on es diu que 's'ha de passar despert' perquè una vegada a un venedor ambulat de Vinaròs que pujava a Morella a vendre les seves mercaderies, en arribar dormint amb el seu carro i matxo a la població, li van prendre tot i li van girar el carro cap a casa. A Sant Pol de Mar, comarca del Maresme on els forasters pregunten: ‘Sant Pol quina hora és?’ I tot arranca de quan van instal·lar un rellotge de sol que per a protegir-lo de les inclemències del temps van decidir posar-li una teuladeta. En alguns casos, com a Calatayud, província de Saragossa, els hi sabia greu que diguessin: 'Si vas a Calatayud pregunta por la Dolores'... Si continues cantant la tradicional cançó t'adones del perquè: 'Que una copla la mató de vergüenza y sinsabores' (pel que sembla la van 'deshonrar'). Afortunadament, fa uns anys van convertir a la Dolores en l’heroïna local i la van fer filla adoptiva. En canvi, hi ha d'altres pobles com Masdenverge on sempre s’ha reivindicat un fet que va passar a la població i els va 'marcar' per sempre: la caiguda d'un globus aerostàtic. Un exemple és el de la primera penya taurina que hi va haver al poble i que portava per nom 'el Globo'. No contents amb això, des de fa poc, l'Ajuntament ha instal·lat un cartell a l'entrada de la població segons s'arriba d'Amposta on es pot llegir la següent cobla: EL GLOBO / A Masdenverge va caure un globo,/ i el va arreplegar el fill del Pono./ Una xiqueta que escoquerava,/ de vore el globo se desmaiava./ Ai la mare, mare, vingue,/ vingue, mare, que ho vorà,/ tota pleneta de polvos,/ per la cara i per la ma./ Les dones dien: son capellans,/ los hòmens dien: no és veritat,/ que això és un globo que hauran enviat/. Lo senyor metge que s’ho pensava/ volia aixecar el globo en fum de palla,/ lo senyor Grua molt atrevit,/ bufa que bufa i es va cremar el dit./ Lo senyor Mingo tot sufocat,/ volia aixecar el globo en fum d’espart./ Ja s’ha acabat la festa,/ sense vore aixecar el globo;/ Entre quatre l’aguantaven,/ també Ximo de Bartolo.