ART POSTAL EN HOMENATGE A JOSEP VILLALBÍ VERGE

A la sala petita del Centre d’Art lo Pati d’Amposta, ahir a les 8 del vespre, amb una nodrida presència de públic, va tenir lloc l’acte d’inauguració d’una mostra d’art postal en homenatge a qui era alcalde d’Amposta quan va esclatar la guerra Civil Espanyola Josep Villalbí Verge, tal com ja havia anunciat en aquest mateix blog.

Per a començar he de dir que no tenia ni idea del que era l’art postal. Us ho explicaré molt breument.

Els seus descendents van voler retre-li un homenatge i van col·locar una bústia al carrer que porta el seu nom a Amposta. Bé, dic carrer per dir alguna cosa, ja que deu de ser el carrer més curt del món i el més deshabitat perquè no hi viu ningú i possiblement no hi viurà mai ningú. Llavors, tots els artistes que hi val voler participar (al voltant d’uns 50) van enviar les seves creacions dintre d’un sobre als efectes que els carters els dipositessin a la bústia.

A l’acte d’inauguració van prendre la paraula (per aquest ordre): el director de lo Pati Vicent Fibla, el polifacètic artista i besnét del homenatjats i la regidora d’Hisenda de l’Ajuntament d’Amposta Isabel Ferré.

Isabel: Si la memòria no em falla, crec que esta serà la primera vegada que parlaré de tu al meu blog.  

En primer lloc vull dir-te que les primeres paraules que vas dirigir ahir al públic assistent, sobraven. La qual cosa demostra que tu també formes part del col·lectiu de regidors de perfil baix que tenim a la nostra ciutat. O bé és que ets sents un ser superior a la resta dels teus mortals ciutadans i per això els menysprees; la qual cosa no m'estranyaria vist el carreró polític que portes. 

I, a sobre, vas tergiversar les paraules. En cap moment, Isabel, Jaume Vidal Arasa va dir lo Pati no sé li havia portat bé i jo tampoc ho vaig dir en cap moment. Jaume Vidal estava molest amb el comportament de les autoritats municipals ja que semblava que l’homenatge no els havia agradat.

Per cert: On estava l’Alcalde? Ah!, segur, tenia problemes d’agenda. I la Regidora de Cultura? Segur que també...

Quan era regidor i anava als actes, la no assistència del primer edil municipal sempre es disculpava per part de qui el representava.

Mira Isabel, si tu no estaves còmoda perquè hi havia poca gent dels teus, t’he de dir que a mi determinades presències tampoc em resulten agradables. Però faig bona cara i m’aguanto.

M’entens, veritat? I tu COBRES per a fer això!! 

ART

L’altre dia el propietari del bar on acostumo a esmorzar des de fa 15 anys, abans de que m’assegués a la taula, va venir amb un exemplar de la Vanguardia obert per una pàgina de la secció de Cultura. S’hi podia veure la reproducció d’un quadres que, en una subhasta s’havia venut per més de 60.000 €, es a dir, per més de 10.000 milions de pessetes...

El quadre era modern, segurament pintat durant el segle passat i l’autor em va sonar a americà, però també podria ser anglès o alemany. No sabria dir a quin estil pertanyia... Fins aquí no arribo.

Li vaig dir que fa anys que vaig decidir que d’art no n’entenia. Normalment no entenc de res, però d’art molt menys. I que respecte al preu, si algú havia pagat aquella astronòmica quantitat és perquè pensava que ho valia, perquè sinó, per a que pagar-la...

Llavors li vaig explicar una anècdota. L’Ajuntament d’Amposta organitzava (ho dic en passat perquè no recordo que s’hagi fet en els darrers anys) una biennal d’art que, com el seu nom indica es feia cada dos anys.

En un d’aquests certàmens, una de les obres que es va presentar a concurs (i que podeu veure en la reproducció de la pàgina del catàleg), consistia: en una fulla d’examen corregida i on s’havia tret un 0, girada de l’inrevés i amb un post-it de color salmó enganxat on es podia llegir: Soy tonta.

Vaig pensar que si allò es considerava una obra d’art, definitivament no n’entenia i, per tant, des d’aquell dia mai opino d’art. M’agrada o no m’agrada és tot el que puc dir quan algú em pregunti sobre un quadre, una escultura, una peça de ceràmica, una fotografia o un vídeo que ara també es una modalitat d’art més.

Quan s’organitza una exposició o un certamen com és una biennal, sempre hi ha un comissari o un responsable (o responsables) d’escollir quines són les obres que s’exposaran o que entren a concurs.  

Per tant, l’obra Soy tonta va d’haver de passar un filtre abans de ser acceptada i finalment exposada a una de les sales d’exposició del Museu de les Terres de l’Ebre, fins fa poc Museu del Montsià.

I si tot es va tractar d’una broma de l’autora per a veure el nivell que tenia el jurat? No ho crec, però coses més rares s’han vist. 

I sí, he d'admetre que l'obra Soy Tonta em va marcar profundament.    

PRESENTACIÓ DE LA BIOGRAFIA DEL CERAMISTA JOAN PANISELLO. FOTOS

ENTREVISTA A JOAN PANISELLO CHAVARRIA -Ceramista-

Foto: Guille Barberà.

Hola Joan. Creo que nos conocimos allá por el año 2000 cuando coincidíamos en las manifestaciones por la defensa de nuestro territorio. Por aquellos tiempos tú siempre ibas con la máquina de fotografiar colgada al cuello inmortalizando aquellos momentos históricos.

Pero tu fama té había precedido. Hacía mucho tiempo que había oído hablar sobre ti y tu cerámica. Creo, amigo Joan que si hubieses vivido durante el renacimientos, ahora mismo te consideraríamos un humanista por lo bien que realizas todas las actividades a las que te dedicas.

P. ¿De dónde viene tu vocación a la cerámica?

R.: Tengo la impresión de que la llevo dentro desde mi concepción. Tenía muy pocos años y aseguran la mujeres más mayores de mi entorno que ya confeccionaba figuritas de barro, juguetes…que mi madre me cocía, en cajas metálicas especiales, en un horno profesional que hacia servir para cocer sus encargos en la pastelería que regentaba en nuestra casa.

P. Supongo que te acuerdas de tu primera pieza que elaboraste, ¿puedes decirnos de que se trataba?

R.: Sí que me acuerdo de mi primera obra, realmente “importante i con futuro” que preparé en la Escuela de Arte de Tortosa. La titulé “nido” i fue el principio de mi mejor  aventura cerámica, la colección ASIMÉTRICA

P. ¿Cuántos años hace que te dedicas a la actividad de ceramista?

R.: Hace 45 años que empecé oficialmente en la escuela de arte de Tortosa. Después vino Tarragona, La Bisbal d’Empordà, Girona…

P. Imagino que durante todo este tiempo, tu obra ha ido evolucionando. ¿Por cuántas etapas crees que has pasado?

R.: De momento por cinco etapas. 1.- Etapa de obras SIMÉTRICAS. 2.- Etapa de obras ASIMÉTRICAS. 3.- Etapa del RAKÚ. 4.- Etapa de la colección BINOMIO ÁRBOL-HOMBRE. 5.- Etapa de OVNIS EN FAMILIA. 

6.- En este momento trabajo en mi sexta etapa: ESTELAS DE VIDA

P. Tu frenética actividad creativa te ha llevado a exponer en ciudades de los 5 continentes. ¿Cuáles han sido tus principales exposiciones?

R.: De las más de 200 exposiciones en las que he participado, las 24 más importantes, por orden cronológico son: Aviñón, Madrid, Castellón, Andorra la Vella, París, Luxemburgo, Japón, Namur, Havelange, Charleroi y Ciney (Bélgica), Zagreb (Croacia), Ferrara (Italia), Bolivia, Frankfurt (Alemania), Barcelona, Sharjah (Emiratos Árabes), Charente Limousine (Francia), Valencia, Tarragona, Córdoba (Argentina), Abu Dhabi (Emiratos Árabes) , Ordino (Andorra), Calimanesti (Rumania)

Más información en:  www.panisello.net   y   www.panisello.net/blog

P. Creo que tu primera entrevista te la hizo el amigo Jesús Ávila Granados y fue el inicio de una gran relación. ¿Qué nos podrías explicar sobre ella?

R.: Hace más de 25 años que conocí al periodista y escritor, Jesús Ávila Granados. Vino a mi taller para entrevistarme enviado por una revista de contenido médico pero con seis páginas centrales dedicadas a un artista. La verdad es que le interesó mucho mi obra. Me hizo un comentario excelente y desde entonces más de 30 veces ha escrito sobre mi persona y mi obra en muchas de las revistas y libros que le han publicado. Nuestra amistad actualmente es excelente.

P. Volviendo a tu trabajo, ¿Qué nos puedes explicar sobre tu técnica actual -creo que se llama Rakú-?

R.: Efectivamente mis dos exposiciones últimas realizadas en Tortosa y Amposta fueron sobre la técnica del rakú. Estuve 4 años preparándolas. Quedé muy satisfecho con estas obras ya que las pude hacer en plena etapa de jubilación de la docencia, sin prisas y sin estar pendiente del reloj. Cuatro años de auténtico lujo y un catálogo exquisito. Lo podéis ver entero en:

http://joanpanisello.blogspot.com.es/2011/11/exposicio-tresors-del-bosc-amposta.html

P. Ahora mismo, ¿Qué proyecto te llevas entre manos?

R.: Este año 2013 he estado seleccionado en el concurso internacional de cerámica Ciudad de Alcora (Castellón). Las obras estarán expuestas del 21 de junio al 15 de septiembre en el Museo de Cerámica de Alcora. También han sido seleccionadas mis obras para exponerlas en el Museo Nacional de Porcelana de Limoges (Francia) del 25 de mayo al 7 de octubre. Expongo en este momento en la 3ª Bienal de arte de Corbera d’Ebre. Sigo preparando las obras para mi futura exposición: “ESTELAS DE VIDA”. Además estoy preparando unos cursos de cerámica para impartirlos como profesor en Argentina y Sevilla.

P. ¿Qué podemos esperar de ti en el futuro?

R.: Si la salud, la imaginación, la fuerza física y mental, la familia y mi pasión se mantienen en forma… ”Me queda mucha tela que cortar”

P. Y por último, ¿se ha quedado por el camino algún proyecto inacabado y que té hubiese hecho una especial ilusión llevarlo a cabo?

R.: Genial pregunta para acabar. En mi última conferencia en la Escuela de Arte de Sevilla, expliqué a los 200 ceramistas del auditorio que tenía una signatura pendiente: Hacer una exposición que llevaría por título: “VARIACIONES SOBRE UN MISMO TEMA” entorno a mi etapa de obras asimétricas. Al acabar la conferencia me pidieron que les impartiera un curso para que entre ellos y yo pudiéramos acabar mi proyecto pendiente. Su oferta fue uno de los regalos más grandes que me han hecho en mi vida. Ahora son dos los colectivos de ceramistas que me han ofrecido la misma oferta: Sevilla y Argentina. Me encantaría poder compartir con ambos colectivos este proyecto. Podría ser mi mejor herencia compartida con ambos grupos de colegas.

RECORDANT ANTONI TÀPIES

Quan vaig obrir amit la televisió i vaig veure que estaven fent un reportatge sobre Tàpies al TN vespre, vaig pensar que s’havia mort (o traspassat, com es diu ara)
Aquest matí, els reconeixements a la seva figura eren unànimes, tant a la radio com al diari. Segurament el polifacètic artista va ser una “català universal”, “l’artista català amb més projecció mundial”, “una persona socialment compromesa” i moltes més coses.
Però el cert és que aquí coneixíem poc a Tàpies. Segurament perquè com passa amb la majoria d’artistes se’ls reconeix més després de la mort que durant la vida.
Però aquest matí dos records van vingut al cap. Primer, el cartell que va pintar per al bimil•lenari de Tortosa. La capital del Baix Ebre va celebrar els 2.000 anys d’història (des de la fundació de la Dertusa romana) entre 1985 i 1986, tot just quan jo vaig començar a treballar a l’Administració Hisenda. Per casa de mon pare a la Galera encara dec de tenir una reproducció d’aquell cartell.

I el passat estiu, quan mon cosí Miquel ens va portar a veure Ceret, la capital del Vallespir, a la Catalunya Nord, a la paret exterior Centre d’Art Contemporani que dirigia la godallenca Josefina Matamoros, hi vaig poder veure un mural.
La resta de trobades amb l’obra de Tàpies van ser efímeres. Recordo que algun cop vaig passar per davant de la fundació que porta el seu nom, al carrer Aragó de Barcelona i també he vist la controvertida façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona.
Per cert, sabeu en què es va inspirat Tàpies per a fer els casc dels soldats romans? Amb les xemeneies de la Casa Milà o la Pedrera. 

 

   

BIENNAL D'ART CIUTAT D'AMPOSTA

Com és tradicional, cada dos anys, a Amposta es porta a terme la biennal d'art (BIAM 2010) Avui, dintre d'una agenda força atapeïda per a tothom, s'ha fet públic el fallo del jutjat i s'ha pogut veure l'exposició, per primera vegada dintre del recinte del Centre d'Arts Visuals acabat d'inaugurar.
Entre les més de 100 obres presentades, les dues guanyadores ex aequo han estat "Tres aproximacions al lloro activista" de Rafel G. Bianchi, d'Olot i "La naturalesa de l'engany" de Xavier Ristol de Sabadell.

INAUGURACIÓ DEL CENTRE D'ARTS VISUALS

Aprofitant la visita a Amposta del Conseller de Cultura Joan Manuel Tresserres, també s'ha inaugurat el Centre d'Arts visuals, a la part de darrere del Museu del Montsià.
Per a l'ocasió s'ha representar l'espectacle "Moviment". Un muntatge que barrejava la llum, alb la música i la dansa contemporània. Hi han participat Edgar de Ramon, Santi Valldepérez, Agustí Roé, alumnes de mitjans audiovisuals, cicle de Gràfica Publicitària i Art Mural d'ESARDI i l'escola de dansa Maria Lozano que comptava entre les seves ballarines a Alba Kohen.