dimarts, 7 de febrer del 2012

RECORDANT ANTONI TÀPIES


Quan vaig obrir amit la televisió i vaig veure que estaven fent un reportatge sobre Tàpies al TN vespre, vaig pensar que s’havia mort (o traspassat, com es diu ara)
Aquest matí, els reconeixements a la seva figura eren unànimes, tant a la radio com al diari. Segurament el polifacètic artista va ser una “català universal”, “l’artista català amb més projecció mundial”, “una persona socialment compromesa” i moltes més coses.
Però el cert és que aquí coneixíem poc a Tàpies. Segurament perquè com passa amb la majoria d’artistes se’ls reconeix més després de la mort que durant la vida.
Però aquest matí dos records van vingut al cap. Primer, el cartell que va pintar per al bimil•lenari de Tortosa. La capital del Baix Ebre va celebrar els 2.000 anys d’història (des de la fundació de la Dertusa romana) entre 1985 i 1986, tot just quan jo vaig començar a treballar a l’Administració Hisenda. Per casa de mon pare a la Galera encara dec de tenir una reproducció d’aquell cartell.

I el passat estiu, quan mon cosí Miquel ens va portar a veure Ceret, la capital del Vallespir, a la Catalunya Nord, a la paret exterior Centre d’Art Contemporani que dirigia la godallenca Josefina Matamoros, hi vaig poder veure un mural.
La resta de trobades amb l’obra de Tàpies van ser efímeres. Recordo que algun cop vaig passar per davant de la fundació que porta el seu nom, al carrer Aragó de Barcelona i també he vist la controvertida façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona.
Per cert, sabeu en què es va inspirat Tàpies per a fer els casc dels soldats romans? Amb les xemeneies de la Casa Milà o la Pedrera.