LA FOTO DEL DIA 2-07-2014

Sabíeu què per a fer un graffiti no cal ni pintura?
L'altre dia em va sorprendre aquest dibuix a una porta del carrer Enric Granados d'Amposta. 
A quants els hi faríeu aquest gest?

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. EL CARRER DE JOSEP SERRA

Perpendicular al carrer d'Agustí Miró es troba el de Josep Serra, també ciclista. 
L'Ajuntament d'Amposta va decidir posar allí aquests dos carrers per la proximitat del velòdrom que va existir per aquella zona (darrere de les instal·lacions de la Càmara Arrossera del Montsià)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Serra_i_Gil

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. EL CARRER D'AGUSTÍ MIRÓ

Sortint d'Amposta en direcció a la Ràpita, l'últim carrer porta el nom del ciclista ampostí Agustí Miró Caballé.
Com veieu la placa del carrer porta perfilada la cara d'aquest ciclista ampostí. 
Molts pocs carrers d'Amposta tenen aquest honor.

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. LO MAS DE MARMAÑA

A Amposta no són Valmaña, som 'Marmaña'.  Així, Joan Valmaña és 'Marmañeta'.
Aquest mas, avui totalment reformat i integrat al cas urbà, està situat al carrer Saragossa, en ple cor del barri de Valletes.

LES FOTOS CURIOSES DEL DIA 10-05-2014

El títol podria ser: Si l'encerto, l'endevino.
Els que sou d'Amposta segur que coneixeu la Plaça de la Pau. Els forasters potser hi heu passat més d'una vegada de camí cap a Sant Jaume o les platges dels Eucaliptus o d'Aluet sense pensar com es eia.
Bé, és cert que la plaça porta molts d'anys feta. Jo encara recordo que fins als anys 80 a la font hi havia peixos...
Si us en adoneu, en pocs casos coincideix el pas de vianants amb les escales per a pujar.

LA FOTO CURIOSA DEL DIA 15-04-2014

Fins ara havia vist que es posava el número de telèfon i fins i tot l'adreça de correu electrònic, però és la primera vegada que hi veig el Whats App.
El número de telèfon és el mateix, no? 

ELS PRESIDENTS DEL BARÇA I LA GALERA

Me’n vaig assabentar dissabte. Resulta que l’actual mandatari del Barça, Josep Maria Bartomeu, té les seves arrels a la Galera per part del seu pare que hi hauria nascut. De fet encara hi té al menys dos cosins germans. Ara bé, aquest cosins tenen el cognom Bertomeu, però ja sé sap que sovint hi ha petites diferències ortogràfiques degut als registradors de torn.

De l’actual president del Barça d’ençà de la dimissió de Sandro Rosell només sé que, a part de ser íntim amic del president dimitit, és un empresari d’èxit. Segons van dir per la ràdio, la seva empresa es dedicar a la fabricació d’uns determinats components per als aeroports i, al món, només ni ha 2 o 3 més que fabriquen el mateix.  

Però fixeu-vos que el títol l’he posat en plural. Quin altre president del Barça té relació amb la Galera? La resposta és l’Enric Reina que, com Bartomeu hi va accedir sense haver de passar per les urnes. Si ho recordeu, Reina va ser president del Barça durant un breu període de temps després de la dimissió de Joan Gaspar.

Pel que m’han explicat, la dona de Reina tenia una germana bessona que estava casada amb un senyor que també tenia els seus orígens a la Galera. Potser aquest cas sigui una mica més rebuscat, però relació l’hi ha. Un net d’aquest darrer senyor, Jaume, està casat a la Galera.

LA FOTO CURIOSA DEL DIA 4-07-2013

Que el carter et deixi una carta a sobre de les bústies de la comunitat perquè el destinatari no hi consta, no és cap novetat ja que ho sol fer sovint. Llavors quina és la curiositat? Que al destinatari li consten dues adreces: una correspont al nostre edifici, però l'altra és d'un carrer que està més cap al centre d'Amposta. Primer em vaig pensar que si el el seu domicili feia cantó amb els dos carrers, però no.  I a sobre són dos carrers paral·lels.
Heu vista mai alguna cosa semblant?

ELS REPUBLICANS DEVIEN D'ANAR SOBRATS DE DINERS...

De no ser així, no s’explica...

No és lògic trobar un anuncia electoral entre les pàgines d’una revista del mes de desembre.

Des de fa un parell d’anys estic subscrit a la revista Sàpiens que, per a qui no la conegui, és una revista d’història en català.

Per a la meva sorpresa entre les pàgines del número del mes de desembre em vaig trobar amb propaganda electoral d’ERC amb el rostre de l’Oriol Junqueras.

He de dir que al número del mes de novembre no n’hi havia, ja que com surt al carrer a finals del mes d’octubre, no hauria estat legal.

En el cas del número del mes de desembre, tal vegada es va posar a la venda als quioscs els darrers de novembre, però abans del 25? Ho dubto. A casa meva em va arribar dilluns.

Per tant, perdoneu-me els dubtes, però ho trobo totalment desencertat o bé, una manera encoberta de finançar la revista per part del partit republicà.   

 

ELUCUBRACIONS DES DE LA CADIRA D’UN BAR

A l'esquerra la botiga de lo Torronero i a la dreta, sobre l'arbre, l'antiga placa.

Segut a la terrassa coberta del Minibar de Tortosa de cara el carrer s’hi poden veure coses que, tal vegada poden passar totalment desapercebudes per molts, ja sigui perquè estan acostumats a veure-ho o bé, perquè no hi posen la imaginació necessària. 

Tot just allí s’acaba el carrer Sant Blai i comença, amb el Cervantes, l’anomenat eixample de Tortosa. El Cervantes encara conserva una antiga placa de quan els carrers es deien calles. Vaig pensar que estaria bé reemplaçar els rètols posteriors per aquests antics, transformant-los en carrers, es clar, igual com passa a París on les plaques són característiques i han perdurat al llarg del temps.

Tot just al costat d’aquesta placa està la botiga de lo Torronero. Anem a analitzar aquesta paraula. És certa que la gent de les terres de l’Ebre usem l’article neutre lo en lloc del masculí el. Però no és menys cert que al torró li diem tarró. I evidentment no seria torronero, sinó torroner. 

La botiga de torró.

Sota el rètol principal s’hi pot llegir: Morant Sirvent, des de 1900. En principi res a dir, però jo si que hi vaig veure encara una cosa que em cridà l’atenció. Té que veure alguna cosa el personatge de Cervantes que dóna nom al carrer amb el cognom Sirvent? No? Sí?

Coneixeu a JordiBilbeny? Us sona? Jordi Bilbeny és un controvertit historiador català que, entre d’altres coses, posa en dubte la història oficial de Cristobal Colón (ho he posat així, en castellà de forma expressa, ja que, evidentment la història d’un dels principals personatges d’aquest país va ser totalment manipulada, això ho dic fins jo mateix)

Cristòfol Colom, tot hi el protagonisme històric que té, segueix sent un dels personatges històrics més desconeguts. La història oficial fixa el seu naixement a Gènova (Itàlia) encara que sembla que no tenia ni idea d’italià. Fins que es demostri el contrari, Colom hauria pogut néixer a qualsevol lloc, preferentment als PaïsosCatalans i més concretament al Principat o a les Illes. Aquí tothom defensa les seves teories i agrana cap a casa.   

Jordi Bilbeny opina que la història de Cristobal Colón es tracta d’un frau històric universal.

I què té que veure Jordi Bilbeny i Cristòfol Colom amb Cervantes, us preguntareu? Creieu que me’n he sortit del guió? Res d’això. Simplement us volia introduir amb el personatge de Bilbeny. Bé, ara que ja el coneixeu, us diré que ell també creu que la figura de Cervantes (un dels escriptors més importants del món), també ha estat manipulada i que, en realitat es deia Sirvent i hi troba molts de paral·lelismes entre tots dos personatges. Òndia! Com el cognom de lo Torronero.  

Plaques antiga i nova del carrer Cervantes de Tortosa.

És curiós no què tot just al començament del carrer Cervantes de Tortosa hi hagi una botiga amb el cognom Sirvent?

Al menys a mi m’ho va semblar. 

AQUÍ podeu llegir algunes coses que he escrit sobre el tema de Colom. 

A L’ENTORN DELS NOSTRES POLÍTICS MUNICIPALS (D’AMPOSTA)

Estar apartat de la vida política local comporta no assabentar-te del dia a dia dels nostres polítics més propers. Dels secrets d’alcova, de les intrigues de palau, etc. Sense arribar tant lluny avui us en explicaré dos de bones, bones...
La primera fa referència a la paga de productivitat que, graciosament (m’imagino que per a molts dels treballadors en nòmina del nostre ajuntament no els hi farà gens de gràcia) l’ancalde reparteix entre el seu personal més adepte.
Si heu seguit per la premsa el tema, us haureu assabentat que la “bossa de productivitat” era per aquest any de 100.000 euros, dels quals, 50.000 s’han repartit entre 4 persones...  Per a la resta potser s’ha seguit criteris més racionals, però no en tots els casos. I aquí va la primera xafarderia.
Resulta que el sinyor ancalde va tenir a bé donar-li una productivitat d’uns 400 euros a un membre de la seva família. En quin concepte? Per si un dia el company d’aquest familiar no va a treballar. Ah! Sé m’havia oblidat. Resulta que la productivitat del nostre ajuntament es cobra ABANS DE PRODUIR. O heu entès perfectament, ABANS D’HAVER FET LA FEINA!!!!
Aquest punt el podríem, fins i tot, entendre, cert? Però és que resulta que al seu company de feina no li donen “per si de cas falta el familiar del sinyó ancalde. A què fa tuf?

La segona xafarderia no té res a veure amb el sinyó ancalde ni cap familiar seu, però si amb un regidor de l’equip de govern de la nostra ciutat.

Sabeu, també per la premsa que no fa gaires setmanes es van fer eleccions a la presidència del CF Amposta i que, contra tot pronòstic, va guanyar el candidat “no oficial”, es a dir, no beneït pel sinyó ancalde, en contra del candidat oficial, una persona que un dia també va “caure del cavall” (coneixeu la història de Sant Pau, no?) Jordi Pérez va guanyar per 2 vots a Toni Ruiz. Com que la victòria no la devien veure clara, van intentar fer allò que se’n diu una topinada. Així, alguns (al menys un, el nostre protagonista involuntari d’aquesta història) es van donar d’alta de socis i van pagar l’anualitat uns dies abans de les eleccions per a poder tenir dret a vot. Fins aquí pot semblar-nos normal, poc ètic, el que sigui, però no és el final de la història.
El final és, taxin, taxin, que el regidor va arribar tard i NO VA PODER VOTAR!! Potser per això la cara de circumstàncies del sinyó ancalde quan es van saber els resultats.  

ELS HABITANTS DE FONT-ROMEU DEMANEN LA REVISIÓ DEL TRACTAT DELS PIRINEUS

La notícia curiosa del dia és la sol·licitud de revisió del tractat del Pirineus que proposa la ciutat francesa de Font-romeu, amb els seus agregats de Odello i Vià.
Els habitants del poble de la Catalunya Nord es veu que comencen a estar tips del tracte rebut per les autoritats franceses. La gota que ha fet vesar el got ha estat la supressió de dos places de mestres i l’amenaça de suprimir-ne encara un altra.

Deia el portaveu de la plataforma ciutadana que ho proposa l’annexió al municipi de Llívia (la Cerdanya) que volen adreçar un escrit al Rei d’Espanya i al President de la República Francesa demanant-los la “revisió del tractat dels Pirineus” que, com tothom sap, entre d’altres coses va marcar els límits entre els dos estats.

Aquest fet m’ha recordat una situació que es produeix al Pertús, una localitat també fronterera entre Espanya i França a tocar de la Jonquera. Allí hi viu un cosí i l’any passat em va explicar una situació curiosa: els metges que passen consulta al poble és un matrimoni espanyol i que exerceixen de metges a Catalunya. Sembla ser que davant la manca de facultatius, el departament de Salut francès va arribar a un acord amb el govern de la Generalitat per a que poguessin exercir al Pertús. No sé si és l’únic cas, però em sembla, al menys, un fet curiós. 

Podeu llegir aquí la notícia del Periódico de Catalunya.  

 

L'avinguda de França del Pertús. A l'altre costat el piló fronterer.

UNA NOTÍCIA CURIOSA

Avui m'ha arribat una notícia curiosa. La va publicar el diari ABC el passat 1 de juliol. 
Resulta que Espanya té possessions a Oceania, a la zona coneguda com Micronèsia. En total són 4 petites illes sense cap tipus de valor: Guedes, Coroa, Pescadors i Ocea. 
Què, ho sabíeu?

DATES AMB MISSATGE

Si aquest article l’escrigués un cabalista, amb tota seguretat ens podria donar moltes més explicacions i posar-nos més exemples.

Sense cap tipus de pretensió, us en parlaré d’unes quantes que tenen un cert significat (o al menys aparenten tenir-lo) Dues d’elles s’han produït en aquesta mateixa setmana (per això us en parlo ara) i alguns mitjans escrits (al menys el Periódico) se’n han fet ressò.

La primera va ser la del passat diumenge: 10-10-10. No em negareu que no és una data curiosa. El suplement dominical del Periódico ho titulava així: “A la recerca de la data perfecta”. I és que a ningú li passa desapercebut que si el “10” és el símbol de la perfecció, una data amb 3 “deus” ja és la perfecció total. Exemple d’aquesta perfecció va ser la pel·lícula que va protagonitzar l’any 1979 la Bo Derek i que va dirigir el seu espòs John Derek: “10, la dona perfecta” i que resultava que al final no ho era tant. La banda sonora del film era el “Bolero de Ravel”, una música que a mi m’agrada particularment i que, fins i tot, sona al meu mòbil quan algú em truca i queda a l’espera de que li respongui.

L’altra data va ser el 13-10-10, una data que segurament recordarà molta gent a Xile, sobre tot els mines i familiars dels 33 miners que van estar més de dos mesos “presoners” a la mina San José del desert d’Atacama. Si es sumen les tres xifres de la data, dóna 33 coincidint amb el nombre de miners sepultats.

La darrera explicació és el resultat de dues dates. Dues dates que, sumades en donen un tercera (les podeu veure a la foto que us he volgut adjuntar) Van passar fa força anys, sobre tot les dues primeres (en aquells temps, segurament cap dels meus lectors vivia encara) Però totes tres tenen molt que veure amb la història d’aquest país.

Quan fa més de trenta anys m’ho van explicar, em van dir que la data de la mort del dictador Franco estava prevista. Només calia sumar la data en que es va produir el cop militar que va donar el mateix Franco i d’altres generals en contra de la II República i que va donar el “tret de sortida” (potser mai millor dit) del que seria la Guerra Civil Espanyola: 18-07-36. No cal anar més lluny: que si de fet va començar el 17, que si va ser el 19... Si el règim dictatorial commemorava aquesta data per alguna cosa seria.

L’altra és la d’aquell dia festiu al calendari escolar anomenat el “Día de la Victoria), es a dir, l’1-04-39. Aquell dia, el propi Franco, des del seu quarter general a Burgos feia aquella coneguda proclama”En el día de hoy, caido i desarmado el ejercito rojo..., etc., etc.”. Així finalitzava aquella guerra fratricida que va causar milers de morts a tots dos bàndols, fa trencar infinitat de famílies i va obrir una escletxa que, a hores d’ara encara no s’ha tancat.

La suma de la data del començament de la Guerra Civil i la data del seu acabament dona com a resultat el 19-11-75. Tot just el dia abans de la mort del dictador. Hi ha rumors que diuen que Franco va morir el dia 19 o fins i tot dies abans, però el simbolisme que de per si tenia el 20-N van “retardar” la mort fins aquell dia. El 20-N de l’any 1936 moria afusellat el ideòleg del franquisme, el fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera.   

EL BOLERO DE RAVEL