A L’ENTORN DELS NOSTRES POLÍTICS MUNICIPALS (D’AMPOSTA)

Estar apartat de la vida política local comporta no assabentar-te del dia a dia dels nostres polítics més propers. Dels secrets d’alcova, de les intrigues de palau, etc. Sense arribar tant lluny avui us en explicaré dos de bones, bones...
La primera fa referència a la paga de productivitat que, graciosament (m’imagino que per a molts dels treballadors en nòmina del nostre ajuntament no els hi farà gens de gràcia) l’ancalde reparteix entre el seu personal més adepte.
Si heu seguit per la premsa el tema, us haureu assabentat que la “bossa de productivitat” era per aquest any de 100.000 euros, dels quals, 50.000 s’han repartit entre 4 persones...  Per a la resta potser s’ha seguit criteris més racionals, però no en tots els casos. I aquí va la primera xafarderia.
Resulta que el sinyor ancalde va tenir a bé donar-li una productivitat d’uns 400 euros a un membre de la seva família. En quin concepte? Per si un dia el company d’aquest familiar no va a treballar. Ah! Sé m’havia oblidat. Resulta que la productivitat del nostre ajuntament es cobra ABANS DE PRODUIR. O heu entès perfectament, ABANS D’HAVER FET LA FEINA!!!!
Aquest punt el podríem, fins i tot, entendre, cert? Però és que resulta que al seu company de feina no li donen “per si de cas falta el familiar del sinyó ancalde. A què fa tuf?

La segona xafarderia no té res a veure amb el sinyó ancalde ni cap familiar seu, però si amb un regidor de l’equip de govern de la nostra ciutat.

Sabeu, també per la premsa que no fa gaires setmanes es van fer eleccions a la presidència del CF Amposta i que, contra tot pronòstic, va guanyar el candidat “no oficial”, es a dir, no beneït pel sinyó ancalde, en contra del candidat oficial, una persona que un dia també va “caure del cavall” (coneixeu la història de Sant Pau, no?) Jordi Pérez va guanyar per 2 vots a Toni Ruiz. Com que la victòria no la devien veure clara, van intentar fer allò que se’n diu una topinada. Així, alguns (al menys un, el nostre protagonista involuntari d’aquesta història) es van donar d’alta de socis i van pagar l’anualitat uns dies abans de les eleccions per a poder tenir dret a vot. Fins aquí pot semblar-nos normal, poc ètic, el que sigui, però no és el final de la història.
El final és, taxin, taxin, que el regidor va arribar tard i NO VA PODER VOTAR!! Potser per això la cara de circumstàncies del sinyó ancalde quan es van saber els resultats.