Deia el feixisme que España es una unidad de
destino en lo universal.
La majoria de la gent corrent, quan escoltava
coses així, ni s’immutava, ja que, com no ho comprenien, tampoc perdien el
temps pensant en que voldria dir.
És cert que Espanya està formada per un bon
grapat de territoris que, segles enrere, eren regnes independents. Alguns
d’aquest territoris, com Catalunya, encara conserven la llengua i unes costums
pròpies que ens fan diferents de la resta. Però alguns, com Astúries, Aragó,
etc. han acabat perden un dels trets més diferencials: el seu idioma (bable per
Astúries, aragonès...)
La història oficial d’Espanya ens
explica que els artífex d’aquesta unió van ser els Reis Catòlics Isabel de
Castella i Ferran d’Aragó que, amb la seva boda, van ajuntar Castella i Lleó i la Corona d'Aragó, dos dels tres
regnes més importants de la Península ibèrica del segle XV (l’altre era
Portugal) I, a partir d’aquesta unió, una política d’enllaços matrimonials i
guerres, va permetre composar el que avui es coneix com el Regne d’Espanya.
Però si ens parem a estudiar de forma
minuciosa la història, principalment la catalana, ens en adonarem que darrera
del nomenament del rei Ferran (seria millor dir-li Fernando) hi ha tota una
sèrie de conxorxes per a que el successor de Martí l’Humà i que va morir sense descendència,
fos algú no català.
El Compromís de Casp només és l’acte final
d’una obra de teatre molt ben dirigida per la casa castellana dels Trastàmara
per assegurar-se que fos Ferran l’elegit entre la resta dels aspirants. No en
va, era la família més poderosa entre les que van presentar candidat.
Per aquells que no ho sàpiguen, Isabel de
Castella i Ferran d’Aragó eren cosins germans i van haver de demanar la
dispensa papal per a casar-se. Per tant, la unió dels dos regnes estava més
cantada molt abans de que s’acabés produint.
Digui el que digui la història oficial,
Espanya és per a mi una unió artificial i que, durant el pas del temps, la
majoria de governants han volgut consolidar encara que hagi estat sovint
mitjançant actituds autoritàries i, fins i tot, fent ús de les armes.
Fixeu-vos si és artificial aquesta unió
que símbols com ara la bandera i l’himne s’han improvisat.
La bandera espanyola, la rojigualda, el
símbol que més representa l’estat espanyol, era l’emblema de la Marina
Espanyola. I per què tenia aquests colors? Senzillament perquè són els més
visibles a l’ull humà i així, per la mar, era de fàcil distinció i
identificació.
L’himne era la marxa de los Granaderos i
l’usava l’exèrcit espanyol al segle XVIII. Com sabeu no té lletra i per això
quan sona durant algun acte oficial, ningú el canta a diferència dels himnes
dels altres països que tothom sé sap la lletra. Fins i tot els Segadors
en té.
En temps de Franco l’himne espanyol tenia
lletra composada per José María Pemán, però era tan cursi que en arribar
la democràcia la van descartar. Recentment hi va haver un intent de posar-ne
però els resultats tampoc van ser satisfactoris.
L’APUNT: Sabíeu què a Tortosa i a l’EMD de
Jesús hi ha descendents de la casa dels Trastàmara?
