Encara que siguin de fa uns dies (als diaris
es van publicar abans d’ahir), per la seva rellevància les vull plasmar al meu
blog i, a la vegada fer-vos-en partícips.
“Crec que guanyarem el referèndum perquè oferirem un
futur millor per al nostre país”. Alex
Salmond –Ministre principal d’Escòcia-.
“El Regne Unit no pot mantenir al seu si un país en
contra de la voluntat del seu poble”. David
Cameron –Primer ministre britànic-.
Aquest dies Catalunya mira cap al Nord, però
molt més lluny de França. El primer moviment secessionista el trobem a Bèlgica
on francòfons i valons fa anys que expressen el seu desig per viure en
comunitat separades. Però una mica més al Nord encara, aquests deis, amb el
pacte signat entre anglesos i escocesos, la situació ha donat un tomb
possiblement tant inesperat com reivindicat.
Escòcia farà un referèndum d’autodeterminació
per a segregar-se de la Gran Bretanya. Segurament serà el primer pas del desmembrament,
ja que una bona part dels Irlandesos del Nord també sospiren per a poder
dependre de Dublín i unificar així tota l’illa.
Però és evident que els castellans no tenen la
flema britànica. Aquí, els de terra endins, són massa egoistes per a
deixar-nos marxar per les bones. Catalunya, a part de ser capdavantera dintre
de l’estat espanyol, fa molts anys que contribueix als sosteniment de la resta
de la pell de brau.
Per acabar us deixaré en més frases que podeu
trobar a la revista Sàpines d’aquest mes d’octubre dintre de l’especial 300 anys d’espoli:
-En cinquanta
anys, entre el 1729 i el 1779, els impostos indirectes del Principat van
augmentar el 248%. Globalment, la fiscalitat a Catalunya va pujar un 150%.
-En 1888
cada català va pagar 4,78 pessetes, el doble que cada espanyol. El 1900 la província
de Barcelona sola pagava més que Castella la Vella, Aragó i València juntes.
-El 1899
els gremis de Barcelona van decidir donar de baixa els comerços per evitar
pagar impostos. La peculiar vaga es va conèixer com “Tancament de Caixes”.
-Durant
la II República, la inversió pública al Principat no arribava ni a la tercera
part dels impostos que l’Estat hi recaptava i el traspàs de competències era
massa lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada