TOT ESTÀ ALS LLIBRES

Lliçó de filosofia. El filòsof clàssic grec Sòcrates va dir: Només sé que no sé res...

Es referia que la vida està plena de coneixement i d’experiències i de que de totes elles se’n pot extreure alguna cosa que podràs aprofitar posteriorment. No obstant, per molt que es visqui mai es podran adquirir tots els coneixements, ni tants sols una petita part dels mateixos. D’aquí que si es compara el que una persona pot arribar a retenir amb la quantitat total de coneixement (filosofia, geografia, història, ciències, literatura, astronomia...), al final arribes a la conclusió de que no saps res...

Lliçó de literatura. Al llibre els Tres Mosqueters, del francès Alexandre Dumas, hi surt un personatge sinistre anomenat My Lady i que fa costat al Cardenal Richelieu. Aquest, amb argúcies, aconsegueix que el rei li signi un salvoconduït que lliurarà a My Lady per a que si l’enxampen fent alguna malifeta, en pugui sortir ben parada. El text d’aquell document era el següent: Per ordre meva i per bé de l'Estat , ha fet el portador de la present el que ha fet.

No trobeu que aquestes dues cites tenen total vigència als nostres dies?

Mireu, després de la excarcelació de Bércenas i, davant les acusacions que fa cap el Partit Popular, surten Rajoy i els altres dirigents del partit i afirmen desconeixença d’una caixa B al seu partit. La Gürtel, de fet, va ser un complot en contra dels populars i els sobres que segons Bárcenas i el jutge Ruz cobraven els càrrecs del PP, burdes especulacions sense cap tipus de fundament...

Neguen saber res de diner negre, de comissions, de sobresous...

L’altra cita la podríem aplicar a un cas molt més proper. Com sabeu, avui han comparegut davant el jutge el pinyol de la família Pujol.

El cas Pujol s’ha convertit en alguna cosa més que una pedra a la sabata de Convergència. El que passa és que no sé la poden treure i continuar caminant com si res, és del tot impossible.

Després de negar-se quatre vegades, finalment el grup parlamentari d’ERC ha demanat la compareixença del President a la comissió d’investigació que té oberta el Parlament sobre el cas Pujol.

El canvi d’actitud es deu a que ahir es va fer públic que entre Oriol Pujol i Mas hi va haver un intercanvi de missatges on l’exsecretari general de CDC li demanava al President de la Generalitat que intervingués en el tema de la deslocalització d’unes empreses multinacionals ubicades a Catalunya.

Mas no ho va negar, però va dir que tot el que va fer, ho va fer per Catalunya i que no podia saber si d’això algú en podia treure profit.

Jo crec que ens prenen per babaus i si els resultats de les properes eleccions els hi són favorables, fàcilment arribaran a la conclusió que són boníssims... Tant els uns com el altres.  

ESQUERDES A LA DEMOCRÀCIA

Així ho va qualificar ahir el jutge Joaquim Bosch de l’associació Jutges per a la Democràcia durant una entrevista al programa el Intermedio del Gran Wyoming si, finalment, la no renovació del jutge Pablo Ruz, és una estratègia del PP per a retardar i entorpir el casos que porta sobre la trama Gürtel i la peça separada del cas Bárcenas.  

Una de les coses més importants que va dir el jutge Bosch és que s’ha d’acabar amb la pràctica de que siguin els partits polítics els qui escullen els membres del Consell General del Poder Judicial. Ara mateix, la majoria d’aquests jutges han estat elegits pel PP i, per tant, la decisió que van prendre ahir és molt sospitosa.

L’associació de Jutges per a la Democràcia, va continuar el jutge Bosch, fa anys que demana que siguin els propis jutges els qui nomenin els jutges que formin part del CGPJ, així com altres estaments de la Judicatura, com ara el TC. Només així s’ha aconseguiria la imparcialitat de la Justícia i la veritable separació de poders, base fonamental de la democràcia.

Ara bé, si des del govern central i del partit que li dóna suport, s’aconsegueix endarrerir el procés amb el propòsit de treure’n benefici, llavors Espanya té un gran problema.

Sé li va preguntar al jutge Bosch que és el que havia canviat, ja que, fins ara, semblava que s’estava donant suport al jutge. La resposta va ser molt clara:

-Que ha declarat culpables a títol lucratiu tant a l’Ana Mato com al propi PP.      

Darrerament, Rajoy s’ha omplert la boca dient que vol elaborar una llei de regeneració política, però a l’hora de la veritat, les seves estratègies subterrànies es contraposen radicalment amb allò que diu en seu parlamentària.  

L’estigma del PP és la corrupció. Ho han demostrat en nombroses ocasions i tenen diversos casos oberts i en d’altres se’ls ha declarat culpables. Un exemple. Jaume Matas, expresident de Balears i exministre de Medi Ambient, va ser empresonat pel cas Palma Arena i li pot tornar a caure pena de presó pel cas Nóos que implica a Iñaqui Urdangarín i el seu soci Diego Torres entre molts d’altres.

Per cer, parlant d’aquest cas, des del meu punt de vista és intolerable que ni el fiscal ni l’acusació particular demanin cap pena per a la Cristina de Borbó i, en canvi, si per a la dona de Diego Torresque es troba en la mateixa situació. Si més no, inversemblant.  

Evidentment i per molt que ho digui la Constitució, la Justícia no és igual per a tothom. Hi ha qui fa servir tota mena d’argúcies per intentar evitar que se’ls declari culpables per les malifetes que han comés. En canvi, d’altres, amb molts menys recursos, se’ls empresona per delictes menys importants encara que hi hagi atenuants que ho justificarien.  

RE… QUÈ?

Re… generació… Ah! Generació de mentiders i corruptes!! Ja, ja... Ara ho entenc.

Rajoy va presentar ahir el seu pla de regeneració de la vida política espanyola que avui aprovarà el Consell de Ministres que ell mateix presideix.

Rajoy no està legitimat per a fer una proposta de regeneració de la política espanyola i així li van dir la resta de partits que conformen l’hemicicle del Congrés (crec que tots)

Durant la intervenció del President del Govern, una absència destacada: la de l’exministra Ana Mato, que va dimitir el dia anterior precisament al veure’s involucrada com a partícip a títol lucratiuen la trama Gürtel on el seu exmarit Jesús Sepúlveda va ser un dels principals protagonistes.  

Per cert, a l’auto dictat pel jutge Pablo Ruz, diu que el propi Partit Popular també es va beneficiar a títol lucratiu de la mateixa trama corrupta, encara que els seus màxims dirigents no se’n assabentessin del que estava passant. Que, per cert, no s’ho creu ningú.

Una de les frases contundents que va haver d’escoltar ahir Rajoy va arribar del cap de l’oposició Pedro Sánchez:

-Jo, senyor Rajoy, no sec a un despatx pagat amb diner provinents de la Gürtel, vostè sí.

És impossible que Rajoy no s’assabentés del que passava al seu partit. Fins i tot surt el seu nom als papers de Bárcenas com a receptor de complements econòmics. És possible que pensés que venien d’aportacions d’empresaris. D’acord... Però quan s’ha de fer una reforma integral de la seu central del carrer Gènova, el més normal és que preguntés:

-I d’on sortiran els diners per a pagar-les.

Si Rajoy no s’ho va preguntar, deu de ser de les poques persones que, en una situació semblant no ho han fet. La resta serien tots membres del PP.

Tinc la mala costum de mirar programes dirigits al públic d’esquerres. Així que a diari, em miro el programa del Gran Wyoming que fan una crítica molt àcida de l’actualitat política on, el PP, és quasi sempre el blanc preferit. Ahir explicaven que algunes de les mesures que Rajoy es va atrevir a presentar, ja feia 21 mesos que les havia proposat i que ells mateixos les havien bloquejar. Ei!, quedeu-vos en això: ELLS MATEIXOS BLOQUEGEN LES MESURES ANTICORRUPCIÓ QUE ELLS MATEIXOS PROPOSEN. Millor no os ho puc explicar.

Una d’aquestes mesures és presentar una declaració de bens als principi i al final de cada legislatura. Però anem a veure, això no existeix? Quan l’any 2003 vaig entrar de regidor a l’ajuntament d’Amposta la vaig d’haver de presentar. Crec recordar que en el cas de continuar la legislatura següent, no feia falta. Quan l’any 2011 vaig deixar de ser-ho, em van enviar el mateix qüestionari.

I això que es fa amb els regidors, no s’exigeix als càrrecs públics de més representació? És que jo al·lucino... I si es fa, cóm s’atreveix Rajoy a presentar-ho com a una de les mesures a prendre?  

El cert és que Rajoy no sap com sortir-se’n de la merda (perdoneu l’expressió però crec que era necessari posar-la) i va donant pals de cec a veure si alguna vegada l’encerta.

Cayo Lara li va tornar a demanar la dimissió. Sincerament crec que ho hauria d’haver ja fa molts de mesos, el dia que se’n va adonar que no podria, ni per aproximació, complir amb tot allò que havia promès durant la campanya electoral, ja que estic convençut de que no tenien programa.  

  

DIMITEIXI D’UNA VEGADA SR. RAJOY!! VAGI-SE’N I EMPORTIS AMB VOSTÈ ELS CORRUPTES, A VEURE SI DE PASSADA TAMBÉ S’EMPORTA LA CORRUPCIÓ.  

ESCAC (I MATO?) A MARIANO RAJOY

No hi ha dubte que amb la dimissió de la Ministra de Salut Ana Mato s’ha fet escat a Rajoy. Si lareina és Soraya Sáez de Santamaria, l’exdona de Jesús Sepúlveda, el que fora alcalde del PP de Pozuelo de Alarcón (Madrid), seria una torre, una de les peces importants del joc.

El jutge Pablo Ruz ha implicat a la ja exministra com partícip a títol lucratiu de la trama Gürtel, un cas que ell mateix instrueix.

Darrerament, la gestió d’Ana Mato havia estat molt controvertida. La manera de portar la crisi de l’ebola, sobre tot el cas de Teresa Romero, va comportar que l’oposició li demanessin responsabilitats. Sembla ser que, llavors, Rajoy no la va deixar dimitir, però la va apartar i va posar al capdavant a la presidenta Sáenz de Santamaria.  

Ahir va ser un dia convuls per a la Mato. Primer va voler treure un comunicat oficial anunciant que, malgrat tot, no dimitia. Però des de Moncloa li van impedir que ho fes. Posteriorment, sembla que des de la pròpia Presidència del Govern, li van exigir la dimissió.

El motiu principal no era la implicació (que no imputació) en la trama Gürtel, sinó per que, precisament avui, Mariano Rajoy vol presentar al Congrés dels Diputats el seu pla de lluita contra la corrupció política. Us imagineu a Rajoy explicant-ho i a Ana Mato asseguda a la bancada blava (la dels membres del govern)?

Bé, tampoc és tan difícil imaginar-ho. En primer lloc, l’Ana Mato no estarà asseguda al banc del govern, però seguirà com a diputada. Crec que el millor que li hagués pogut fer Rajoy és donar-li uns dies de vacances fins que es deixés de parlar del tema. Sembla ser que és el que ha fet ja que no ha estat present... Sé li descomptarà de la nòmina? 

Però encara hi ha més. Potser la pregunta clau de tot aquest assumpte és: hi ha cap càrrec del PP que no estigui esquitxat per la trama Gürtel o algun altre cas? Difícil pensar el contrari.

Diaris digitals com Público afirma que el PP com a partit també va ser partícip a títol lucratiu, ja que se’n va veure beneficiat. I posa dos exemples: la trama de Correa i companyia va finançar les campanyes de les municipals de 2003 de dos ajuntaments de la província del Madrid (un d’ells el de Pozuelo de Alarcón) per un total de més de 200.000 euros, la qual cosa va fer que no ho hagués de desembutxacar el partit.

Quina seria la conclusió? Molt simple. Si el PP, directa o indirectament, està esquitxat pel cas, els seus membres, tots aquells que durant aquella època ocupaven càrrecs importants, també hi estrien. També Rajoy? Sí, evidentment també Rajoy. Els anys 2013-2004 va ser el secretari general del partit i vicepresident primer del govern. Per tant, bé havia d’estar assabentat del que passava al seu partit o també dirà que no sabia res, com ha fet l’Ana Mato o tants d’altres implicats...

Si Rajoy fos una persona honesta, hauria hagut de dimitir fa anys. Primer per incompliment del programa electoral del PP: han fet tot el contrari del que van dir que farien. I segon perquè han tocat a un membre del govern i per tant, directament a ell.

Sembla ser que si Rajoy no va cessar (o fer dimitir a la Mato) abans va ser perquè va ser la directora de la campanya electoral de 2011. Quin mèrit! El PP em posa a mi i segur que el resultat hagués estat el mateix. L’any 2011 el PP tenia guanyades les eleccions abans de dipositar els vots a l’urna. En termes futbolístics i parafrasejant qui fora entrenador del Barça Helenio Herrera, ho tenien guanyat sense caler baixar de l’autocar.  

Per cert, ¿us he adonat que tots aquells pel que Rajoy va tenir que donar la cara, finalment van se imputats o implicats? Matas, Camps, Mato...

Si un dia ve Rajoy i la dóna per mi, me’n vaig corrents abans de que m’agafi un jutge.

Si la dimissió de la Mato ho ha estat un escac i mat al govern de Rajoy, al menys s’ha quedat en escac i això sempre vol dir que suposa un risc per al rei que està obligat a canviar de casella o anteposar una altra peça per a evitar el pitjor.

EL PREU DE SER LLIURES

Pocs mitjans de comunicació poden presumir de ser lliures. Per a ser lliures realment, haurien de renunciar a qualsevol tipus de subvenció i fins i tot descartar la publicitat, sobre tot la institucional. Difícil panorama, ja que quasi tots els mitjans tenen un cost econòmic que d’alguna manera s’ha de mirar de cobrir.

Federico Jiménez Losantos, després de passar per diversos mitjans, va recalar a Libertad Digital, un mitjà que presumia de gaudir de llibertat informativa. Tan la ideologia del seu presentador estrella com la dels seus propietaris és o està molt propera al PP. Però fins i tot així, sempre poden haver motius per a la crítica. Un exemple és el Mundo que tot i la seva línia editorial marcadament de dretes, de vegades critica mesures que pren el govern de Mariano Rajoy.

Però el temps (tan infalible com sempre) ha demostrat que en realitat, Libertad Digital no era tan lliure com presumia, ja que, en part, s’aguantava gràcies al suport del PP. Eren els temps en que Ángel Acebes era el secretari general del partit i, per tant, el màxim responsable de la gestió del dia a dia. Va ser Acebes qui va ordenar a, tresorer que va precedir a Bárcenas, Álvaro Lapuerta que comprés accions de Libertad Digital, un mitjà de comunicació que estava a punt d’entrar en fallida.

Els diners que va invertir el PP van sortir de la caixa B del partit, alimentada amb diners procedents de la Gürtel i d’altres casos de corrupció que han esquitxat a diversos dirigents del PP.

Sembla ser que setge es va estrenyent a l’entorn de Mariano Rajoy que per aquell temps ja era el màxim responsable del partit.

La majoria d’alts càrrecs, en la seva defensa, solen al·legar ignorància i que no poden controlar tot el que passa al seu voltant i que per això tenen gent propera que ho gestiona. De totes formes igualment n’haurien d’estar assabentats ja que és obligació dels col·laboradors explicar-los-hi tot el que s’està fent. I sinó és així, sempre haurien d’assumir responsabilitats per omissió dels fets delictius que succeeixen pel seu costat.

Sembla ser que amb el nomenament com a secretari general d’Àngel Acebes se’l va voler premiar per l’extraordinària gestió que va fer durant les hores posteriors als atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. Acebes, llavors Ministre de l’Interior amb Aznar, va ser el màxim responsable d’informar dels fets. Com sabeu, va dir que la policia seguia diverses línies d’investigació, però la més fiable era la que apuntava a la banda terrorista ETA, encara que tots els indicis donaven a pensar que els havien perpetrat una cèdula islàmica. Donar la cara moments així i saber que estàs mentint a la ciutadania té molt de mèrit i ja que el PP no va sortir victoriós d’aquells comicis, la qual cosa, segurament hauria permès a Acebes a formar part del nou govern presidit per Rajoy, se’l va premiar amb el càrrec de secretari general del partit que va ostentar només 4 anys, els suficients per a poder prendre decisions que ara el jutge ha considerat delictives i per tant, ha acabat per imputar-lo.

Dintre del PP sembla que no hi ha res de net i si fora, cada dia que passa, ens assabentem de més casos, ens dóna que pensar que una bona part de la classe política espanyola dels últims 30 anys ha estat corrupta, així com molts dels qui els rodejaven.

Si el preu de la llibertat és alt, el cost de poder fer net alguna vegada encara ho serà molt més... Si és que alguna vegada arriba aquest dia.      

ELS INTOCABLES DE LA JUSTÍCIA

El jutge Garzón va ser inhabilitat per investigar el cas Gürtel. El jutge Epílio José Silva apartat cautelarment per haver portat a la presó al banquer Blesa, amic de Aznar.

Queda clar no? A l’estat espanyol els amiguets “de”, són intocables. És el favor que ara els hi tornen aquells que es van beneficiar dels seus regals durant anys.

Ahir mateix la policia espanyola va fer pública una nova llista de “tocats per la sort”, entre ells un tal Francisco Camps. No sé si us sona? Un senyor que ja es va seure davant d’un tribunal de justícia per haver acceptat regals de la trama Gürtel. Va ser absolt.

A Eliot Ness (Jorge Fernández-Díaz) li va faltar temps per a sortir en defensa dels seus: La policia no condemna, només investiga –va dir el Ministre de l’Interior-. Segurament no hauria reaccionat igual si els que van acceptar suborns de la Gúrtel haguessin segut d’altres partits. No toquis el meu amic, és una lema antiracista. Ara sembla ser que s’aplica a una altra classe d’amics: les amistats perilloses dels polítics del PP.

Però els del PP no són els únics polítics que se’n estan sortint força bé de tots els enrenous on han estat involucrats durant els darrers anys. Recordo que la Justícia té embargada la seu central de Convergència Democràtica de Catalunya pel presumpte cobrament de comissions a través del Palau de la Música Catalana. Cap polític de CDC ha acceptat tenir cap tipus de responsabilitat i tots segueixen ocupant els seus càrrecs. Només Oriol Pujol va apartar-se de la primera línia política per un altre cas: el de les estacions d’ITV.

Uns, els del PP segueixen governant Espanya amb ma de ferro. És la forma de la democràcia que més es sembla a una dictadura. I tot indica que la situació anirà a pitjor. Si s’aproven les lleis que s’estan tramitant ara mateix, dintre de poc tindrem menys drets i llibertats.

Els altres, els de CiU, en un intent de passar pàgina, han fet un pas endavant i han enfilat el camí de la independència. Un camí nou i no exempt de dificultats. Però millor parlar de la independència i buscar la confrontació amb Madrid que afrontar el tema del finançament irregular del partit. Un finançament que els hi ha permès (segur!) obtenir una bona rendibilitat electoral a part d’econòmica.

Ja ho va dir Pasqual Maragall: el 3%... Però sembla ser que el percentatge era força superior. Però no passa res. La vida continua, amb el consentiment de polítics i tribunals de justícia.

Amb aquests precedents no és estrany que Espanya sigui el país d’Europa on els ciutadans perceben més la corrupció. AL MENYS SON ELS PRIMERS EN ALGUNA COSA! –deu de pensar Rajoy-. Endavant campió!!