LA TORRE I EL MAS DE VINAIXAROP (L'ALDEA)

I al quart intent la vaig trobar...

Ja m’havien avisat: Trobar la torre de Vinaixarop (al terme de l’Aldea) no és fàcil; segurament hi passaràs pel costat i no la veuràs.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Vinaixarop

El tercer dia, el que de fet la vaig buscar més intensament, vaig fer ús del GPS i me va portar per un camí on, una mica més, i no puc sortir. Al final vaig haver de maniobrar en un pam de terreny.

Vaig tornar a mirar la cartografia i finalment vaig veure que el segon dia hi havia passat pel costat, però com que està el mas del mateix nom davant mateix, no a vaig veure.

https://www.google.es/maps/place/Vinaixarop/@40.7981741,0.6118719,15z/data=!4m5!3m4!1s0x0:0xa07080a1b01a8391!8m2!3d40.7981741!4d0.6118719

Dilluns passat hi vaig tornar a anar. Us adverteixo que no és un lloc per a covards, ja que primer has de passar un fil electrificat (suposadament, ja que hi vaig tirar unes claus y no va fer cap tipus de reacció) i després te’n adones que hi ha caguerades de bou. D’aquí el fil. Però si ets valen com jo, hi passes hi ja està.

Darrere del mas i invisible des del camí del Ranxero, la torre de Vinaixarop. Segurament la més degradada que hi ha al terme de l’Aldea. El seu estat és tan lamentable que fins i tot està pitjor conservada que la de Fullola (terme del Perelló) 

LA GUERRA CIVIL CATALANA. L’ÀMBIT D’AMPOSTA I LES TERRES DE L’EBRE

Ahir dijous al Museu de les Terres de l'Ebre, el professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili Josep Fàbregas Roig va donar una conferència sobre la guerra Civil Catalana del segle XV, durant el regnat de Joan II para de Ferran el Catòlic i Carles, el príncep de Viana, per a commemorar el 650 aniversari de la caiguda del castell d’Amposta.  

Tot i que Mar Villalbí va presentar el conferenciant con un expert en el comerç entre Espanya i les colònies d’Amèrica, per tant, més expert en història moderna que medieval, el cert és que estava molt ben documentat i va oferir molts detalls tant a l’hora d’explicar els precedents que van portar a Catalunya a la guerra Civil, com a l’hora d’explicar el desenvolupament de la pròpia guerra.

Cap el final de la conferència es va centrar en la defensa del castell d’Amposta, un enclavament estratègic per a protegir Tortosa d’hipotètics atacs pel riu Ebre.

Al front de la petita guarnició del castell, hi havia el capità Pere de Planella que va resistir heroicament un setge de més de 8 mesos fins que al final, les tropes reials van decidir assaltar-lo. Va explicar el professor que cap castell podia aguantar un setge de tan de temps sinó és que rebien suport exterior, es a dir, que algú els hi facilités menjar, ja que sé suposa que d’aigua no en necessitaven perquè es podien abastir directament del riu.

A propòsit de Pere de Planella

Una estona abans d’assistir a la conferencia, vaig enviar un correu a la regidora de Cultura Inés Martí per a suggerir-li que, ara que es canviaran el nom de dos carrers que encara porten nom feixista, que un podria portar el nom de Pere de Planella.

La primera vegada que vaig proposar que Amposta podria dedicar un carrer a aquest batallador personatge va ser per l’any 2000, molt abans d’entrar com a regidor. Va ser en el marc de reunió que vaig mantenir amb l’alcalde Rojo y Gualdo origen de les meves disputes contra els governs de CiU. Serà pel bon tracte que em va dispensar...

En arribar a la conferència, Inés se’m va dirigir i després d’agrair-me el suggeriment i dir-me que es tindria en compte, també em va dir que intentaran trobar el nom d’una dona.

Certament el sexe femení està poc representat als carrers d’Amposta, tret d’alguna Verge i algun altre com Agustina d’Aragó o Isabel la Catòlica... Però la dificultat resideix en trobar un nom adient, però sobre tot proper.

Quan es va haver de buscar nom per al col·legi que s’estava construint a la zona del Lligallo de Baix, també vàrem tenir dificultats, fins que algú va proposar el nom de la profe, es a dir, el de Consol Ferré.

Sense cap mena de dubte les dones ebrenques han tingut un paper predominant, però quasi sempre a l’ombra d’algun home i, per tant, la immensa majoria han estat persones anònimes.

He buscat per Internet i he trobat els següents:  Sílvia Sabaté (actriu); Belén Fabra (actriu); Zoraida Burgos (escriptora); Francesca Aliern (escriptora); Sònia Franquet (esportista tir olímpic); Cecilia Aimí (soprano); Mari Chordà (escriptora i pintora); Josefina Matamoros (directora del Museu Ceret); Maite Beltran (astrònoma); Elisa Altadill (d’adoratrius); Emma Clua (politicòloga i sociòloga), Mercè Pla Cid (fundadora del Centre Mercè Pla) i Anna Subirana (musicòloga)

El problema és que la majoria de les esmentades encara viuen i suposo que això serà un impediment.

Em vaig a suggerir uns quants més de l'àmbit de Catalunya: Federica Montseny (ministra republicana), Mercè Rodoreda (escritora), Maria Aurèlia Capmany (escriptora), Rosa Sensat (pedagoga), Maria Mercè Marçal (escriptora), Montserrat Roig (escriptora) Caterina Albert (escriptora), Teresa Pàmies (escriptora), etc. 

LA CONTROVÈRSIA DE COLOM

Sembla impossible que després de més de 500 anys encara es desconegui l’origen del navegant que va descobrir Amèrica. Recordo que durant la meva època d’estudiant de primària, als llibres de text posava que era genovès. O sigui, tenia un origen italià.

Darrerament són mols els qui han posat en dubte aquest procedència, ja que per Gènova no s’ha trobat cap partida de naixement ni cap document que acrediti l’existència d’un tal Cristòfol Colom (o Colón, tal com sortia als llibres de text, en aquell temps en castellà, naturalment)

Tampoc s’ha trobat cap text escrit en italià de l’època ni al diari de bord (o diari de navegació) ni  al quadern de bitàcola que usen els mariners per a fer les anotacions sobre el temps, les dificultats de la navegació, etc. En canvi, sembla ser, que a dits documents s’hi troben sovint expressions i paraules en català, la qual cosa indicaria un origen català, valencià o mallorquí.

El que sembla prou evident és que no era un qualsevol. Per a poder obtenir el suport dels Reis Catòlics havia de ser una persona de família benestant o, en tot cas, comptar amb padrins els suficientment influents com per a ser rebut en audiència pels Reis i, posteriorment, sufragar les despeses de les seves campanyes.

Entre totes les teories que hi ha, m’inclino per la de que Colom era mallorquí, fill del Príncep de Viana i una dama de la burgesia de les illes o, al menys, d’una posició elevada.

I qui era el Príncep de Viana? El Princep Carles, fill de Joan II Rei d’Aragó i germanastre de Ferran d’Antequera, de sobre nom el Catòlic. O sigui, de ser certa aquesta teoria resultaria que Ferran el Catòlic seria tiet de Cristòfol Colom. Des del meu punt de vista, després de les pèssimes relacions que van mantenir les dues branques de la família (el pare Joan II i el fill Carles van arribar a enfrontar-se en lluita armada), el fet de el Rei Ferran el Catòlic donés suport a Colom, representaria un acte de reconciliació i reconeixement cap el seu nebot.

I a què ve tot això? Dimecres passat, el Periódico de Catalunya informava sobre una ruta per Barcelona que, suposadament, recorreria una sèrie de llocs relacionats amb el navegant descobridor d’Amèrica. Segons Jordi Bilbeny, un controvertit escriptor i investigador nascut a Arenys de Mar i que defensa que la veritable identitat de l’almirall era la de Joan Colom, un personatge històric i de qui existeix força documentació.

Però de teories n’hi ha moltes més. Fins i tot n’hi ha que diuen que va néixer a l’illa de Gènova de Tortosa (que en l’actualitat estaria unida al barri de Ferreries) o, al menys, hi va viure des de ben menut.

El meu atreviment em va portar a escriure dos articles sobre Cristòfol Colom que van ser publicats a la revista digital Vinaròs News, així com al meu blog la Via Augusta. 



http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2009/08/era-colom-de-tortosa.html

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2009/08/mes-sobre-el-critofol-colom-tortosi.html
 

EL REGAL QUE M'HAN FET AVUI

Aquest matí m'han fet un regal. Amb Pau Bertomeu he tornat a la casa del carrer Sant Vicent número 10 de la Galera, la de la Trini. Pau volia gravar les impressions que vaig tenir el dia del rodatge i ho ha volgut fer al mateix lloc on varem estar gravant el passar 26 d'octubre.
Sobre la calaixera encara hi havia una revistes velles que jo, aquell dia, em vaig pensar que formaven part de l'atrezzo, però resulta ser que s'havien guardat des dels anys 30.
Pili Bailach, la neboda de la Trini ha insistit per a que me les quedes. Una és de l'any 1932 i a la portada és pot veure a un dels presidents de la II República espanyola, l'altra és de l'any 1933 i, en aquest cas, la portada la dediquen a un altre dels presidents: Alejandro Lerroux. I a la tercera, de 1934, hi surt la tomba del President Macià amb les corones cremades, obra, sense dubte de rivals polítics (deixem-ho així)
Vul remarcar que no es tracta de facsímils, sinó que són revistes autèntiques.
Per cert, la data de construcció de la casa és de 1865 i des de llavors s'ha mantingut pràcticament intacta.

ELUCUBRACIONS DES DE LA CADIRA D’UN BAR

A l'esquerra la botiga de lo Torronero i a la dreta, sobre l'arbre, l'antiga placa.

Segut a la terrassa coberta del Minibar de Tortosa de cara el carrer s’hi poden veure coses que, tal vegada poden passar totalment desapercebudes per molts, ja sigui perquè estan acostumats a veure-ho o bé, perquè no hi posen la imaginació necessària. 

Tot just allí s’acaba el carrer Sant Blai i comença, amb el Cervantes, l’anomenat eixample de Tortosa. El Cervantes encara conserva una antiga placa de quan els carrers es deien calles. Vaig pensar que estaria bé reemplaçar els rètols posteriors per aquests antics, transformant-los en carrers, es clar, igual com passa a París on les plaques són característiques i han perdurat al llarg del temps.

Tot just al costat d’aquesta placa està la botiga de lo Torronero. Anem a analitzar aquesta paraula. És certa que la gent de les terres de l’Ebre usem l’article neutre lo en lloc del masculí el. Però no és menys cert que al torró li diem tarró. I evidentment no seria torronero, sinó torroner. 

La botiga de torró.

Sota el rètol principal s’hi pot llegir: Morant Sirvent, des de 1900. En principi res a dir, però jo si que hi vaig veure encara una cosa que em cridà l’atenció. Té que veure alguna cosa el personatge de Cervantes que dóna nom al carrer amb el cognom Sirvent? No? Sí?

Coneixeu a JordiBilbeny? Us sona? Jordi Bilbeny és un controvertit historiador català que, entre d’altres coses, posa en dubte la història oficial de Cristobal Colón (ho he posat així, en castellà de forma expressa, ja que, evidentment la història d’un dels principals personatges d’aquest país va ser totalment manipulada, això ho dic fins jo mateix)

Cristòfol Colom, tot hi el protagonisme històric que té, segueix sent un dels personatges històrics més desconeguts. La història oficial fixa el seu naixement a Gènova (Itàlia) encara que sembla que no tenia ni idea d’italià. Fins que es demostri el contrari, Colom hauria pogut néixer a qualsevol lloc, preferentment als PaïsosCatalans i més concretament al Principat o a les Illes. Aquí tothom defensa les seves teories i agrana cap a casa.   

Jordi Bilbeny opina que la història de Cristobal Colón es tracta d’un frau històric universal.

I què té que veure Jordi Bilbeny i Cristòfol Colom amb Cervantes, us preguntareu? Creieu que me’n he sortit del guió? Res d’això. Simplement us volia introduir amb el personatge de Bilbeny. Bé, ara que ja el coneixeu, us diré que ell també creu que la figura de Cervantes (un dels escriptors més importants del món), també ha estat manipulada i que, en realitat es deia Sirvent i hi troba molts de paral·lelismes entre tots dos personatges. Òndia! Com el cognom de lo Torronero.  

Plaques antiga i nova del carrer Cervantes de Tortosa.

És curiós no què tot just al començament del carrer Cervantes de Tortosa hi hagi una botiga amb el cognom Sirvent?

Al menys a mi m’ho va semblar. 

AQUÍ podeu llegir algunes coses que he escrit sobre el tema de Colom. 

QUI SE’N RECORDA DE PERE DE PLANELLA?

El proper cap de setmana (1, 2 i 3 de juny), dintre de la Gala Fira Tots d’Amposta, al recinte del castell, es recrearà la nostra història, de quan Amposta era la capital de la Castellania del mateix nom i el castell era seu de l’ordre religioso-militar de Sant Joan de l’Hospitalde Jerusalem, més coneguda com “els Hospitalers”.

Però el castell d’Amposta va perdurar més enllà de la Castellania i, segons vaig poder llegir al Diccionari Bibliogràfic Català, clau per a la defensa de la ciutat de Tortosa durant la guerra de Successió (1701-1715)

La fortificació d’Amposta controlava l’entrada de naus per l’Ebre, convertint-se així en la primera defensa de Tortosa. Per aquella època, el castell estava defensat per Pere de Planella que davant el setge de les forces enemigues (castellans i francesos), no es va rendir fins que li van arrasar la fortalesa. Pere de Planella i els soldats que li quedaven van ser fets presoners. 

Quan finalment les tropes borbòniques van conquerir Tortosa, una de les condicions que van posar per a la seva rendició, va ser l’alliberament del militar.

Estaria bé que algú se’n recordés d’aquest personatge, un dels grans oblidats de la nostra petita història local.           

MORELLA, LA VALLTORTA I SANT MATEU DEL MAESTRAT

Potser alguns dels meus lectors més fidels ahir em vareu posar “falta”. Certament ahir va ser un d’aquells pocs dies que vaig faltar a la meva cita d’escriure alguna cosa. El motiu va ser personal. Ahir vaig poder fer una de les coses que més m’agraden: fer de guia turístic.

Vaig acompanyar al fill de mon cusi de França i a la seva núvia a Morella. Llàstima que el que no ens va acompanyar va ser el temps, ja que va ploure en diversos moments de la jornada.

De totes formes, tret del castell, poguérem veure la majoria de coses interessants de la capital dels Ports, el lloc on el general Cabrera va establir un dels seus quarters generals i on molts d’anys abans el rei Jaume I va començar la conquista de València.

Ja per la tarda baixarem fins la petita localitat de Tírig per visitar el museu dedicar al art rupestre llevantí i com bé sap tothom, va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La zona de la Valltorta, on es troben els abrics, impressiona no només la primera vegada que la veus, sinó, fins i tot, cada vegada que hi tornes. A part de les pintures, una construcció molt típica de la zona són les barraques construïdes amb la tècnica denominada “pedra en sec”, és a dir, sense utilitzar cap tipus d’argamassa per ajuntar-les.

Després de poder-ne visitar una, la del Civil, on el guia va fer-nos les explicacions en anglès per deferència a una parella d’holandesos que anaven, començarem el retorn cap a casa, no sense abans passar per Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat on es establir l'ordre religiosa-militar del Montesa. Allí, a la plaça major, una de les més boniques de la zona, asseguts en una de les moltes terrasses que hi ha, poguérem refer una mica les nostres forces prenent un aperitiu.

La darrera visita va ser a les muralles que en voltaven durant l’època medieval Sant Mateu.  

UNA NOVEL·LA SOBRE EL MAQUI “LA PASTORA” GUANYA EL PREMI NADAL

El Periódico de Catalunya titula: “Giménez Bartlett obté el Nadal amb una novel·la sobre una maquis”.

Per a començar no estic d’acord amb aquest títol. Encara que “nascuda” Teresa (de fet l’elecció del sexe va ser del capellà del poble), Florencio que així és com es va acabar dient, sempre es va sentir home. Recordo una entrevista que li van fer a la revista Interviu, allà pels anys 80, on ell afirmava haver tingut relacions completes amb una dona (si la memòria no em falla, a Andorra)

La “fama” de la Pastora li ve, precisament d’aquesta “ambigüitat” i de la mala qualificació d’hermafrodita. La Pastora no era hermafrodita, simplement va ser una criatura que al néixer tenia el sexe poc definit i, com he dit abans, el capella del poble, davant el dubte, “va decidir” que fos xiqueta i així es lliuraria de la mili...

Florenci Pla Messeguer (batejat com a Teresa), va néixer al poble de Vallibona, comarca dels Ports.

L’apel·latiu de ‘la Pastora” li ve del treball que feia: cuidar del ramat d’ovelles. D’aquí a “tirar-se al ‘monte’” i sumar-se als guerrilles de l’AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), hi ha tota una història d’ultratge cap a la seva persona per part de membres de la Guardia Civil.

Sobre la Pastora, a part de la novel·la guanyadora del Nadal que, per cert, encara no he dit com es titula (Donde nadie te encuentre), s’han publicat altres llibres, com una biografia.

Però a mi em va agradar especialment un documental que va fer el realitzador francès Ismael Cobo fill d’un maquí càntabre i que li va explicar la vida i aventures del guerriller de Vallibona. El títol del curtmetratge de quasi 1 hora de duració es diu "Siempre será La Pastora". I em va agradar per l’enfocament que sé li dóna, pels paisatges que hi surten, pels testimonis de la gent del poble, etc.

Parlant de testimonis, vaig conèixer personalment a un home que me’n va parlar, precisament quan va sortir a la revista Interviu. Era de Santa Bàrbara (ja fa molts d’anys que va morir) i es deia Pepito, més conegut com Barrabom. Em va explicar que una vegada, a un ball (si em va dir el poble no me’n recordo, algú el va encoratjar de ballar-hi. Però ell ho va rebutjar exclamant: “Com voleu que balli amb un home!”. 

JESÚS ÁVILA GRANADOS A GANDESA

El passat divendres, l’escriptor, periodista i amic Jesús Ávila Granados va presentar el llibre “Templers a les Terres de l’Ebre” a la biblioteca municipal de Gandesa, la capital de la Terra Alta.

L’encarregat de obrir l’acte i presentar l’escriptor va ser el miravetà Aureli Monge, també un gran coneixedor de l’ordre dels Cavallers Templers. No envà,  

Jesús Ávila no va defraudar ningú. En la línia que el caracteritza va parlar dels templers i de la seva obra. La xerrada va estar il·lustrada en tot moment per una projecció de diapositives i, també per un seguit d’anècdotes que, tant l’autor del llibre, com el seu presentador, explicaven d’aquella ordre religiosa-militar dels segles XII-XIV.

Jesús va explicar el paper que va jugar el balear Ramon Llull, de qui creu que va ser un mag de l’odre i que tenia com a missió unificar els templers amb els cavallers de l’ordre de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem. Durant el viatge, cap a Jerusalem, Ramon Llull, va ser enverinat pels seus per ordre el Papa. Encara que va sobreviure gràcies a les cures dels metges templers.

També va explicar l’estada del càtars a Catalunya. Una vegada derrotats per les tropes del rei francès, els qui van poder escapar dels seus territoris del S de França, molts van establir-se a Catalunya, però d’altres ho van fer a Sant Mateu del Maestrat. Jesús Ávila troba, al menys curiós que, als cinc anys d’haver arribat els càtars a Sant Mateu, es fundés l’ordre de Montesa.

Quan al final de la presentació, el públic assistent, li va preguntar sobre temes concrets, fins i tot locals, Jesús Ávila va donar resposta a les preguntes i es va mostrar com un gran coneixedor del nostre territori.

Finalment, va signar els llibres que havien adquirit els assistents, alguns, com vaig poder comprovar, fidels seguidors de l’escriptor. 

  

ELS ARBRES DEL PORT

El Port és el massís més alt i gran de les nostres terres. El cim més alt és Mont Caro amb 1.447 metres d’altura. Personalment evito d’anomenar-lo Ports de Tortosa Beceit o senzillament els Ports. De petit el vaig conèixer com el Port i, per a mi, sempre serà així.
No sé si algú va veure anit la pel•lícula que va emetre TV3: “Elizabeth: l’edat d’or”. No us en faré la crítica, però sí que us explicaré una mica la trama. Es desenvolupa al segle XVI als temps en que l’Espanya de Felip II dominava el món conegut. Encara que un dels mals de la marina espanyola era la pirateria tolerada des del Regne Unit. Finalment, Felip II va decidir atacar les illes Britàniques. Per això va fer construir una gran flota de vaixells que sé la va anomenar “la Invencible”. Per a construir-la es van d’haver de desforestar molts de boscos de la Península Ibèrica, ja que la quantitat de fusta que es va necessitar va ser molt quantiosa.

I ara ve la connexió entre “la Invencible” i el Port. Em van dir una vegada que la part E del Port, la que està de cara al mar o la que és visible des de la comarca del Montsià i bona part de la del Baix Ebre, està sense arbres perquè es van tenir que tallar per a la flota de Felip II.
Mai ho he pogut confirmar, ja que no tampoc he trobat mai cap referència sobre aquest particular.
Algun dels lectors m’ho podria confirmar si és cert? El que pareix clar és que no hi ha massa motiu per a que no n’hi hagin. Aquesta part es situa al resguard del vent de Mestral i és la més solejada de tot els massís.
Al final de la pel•lícula van sortit algunes referències històriques sobre el que va suposar la derrota de “la Invencible” (1588). Entre altres coses es va dir que la ser la “derrota més humiliant mai soferta per l’Armada espanyola”. La victòria de referència va ser la batalla de Lepant (1571) on la flota espanyola comandada per Joan d’Àustria (germà bastard de Felip II) va derrotar a la de Turquia, evitant així el domini otomà per bona part del continent europeu.