Ahir dijous al Museu de les Terres de l'Ebre, el professor d’Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili Josep Fàbregas Roig va donar una conferència sobre la guerra Civil Catalana del segle XV, durant el regnat de Joan II para de Ferran el Catòlic i Carles, el príncep de Viana, per a commemorar el 650 aniversari de la caiguda del castell d’Amposta.
Tot i que Mar Villalbí va presentar el conferenciant con un expert en el comerç entre Espanya i les colònies d’Amèrica, per tant, més expert en història moderna que medieval, el cert és que estava molt ben documentat i va oferir molts detalls tant a l’hora d’explicar els precedents que van portar a Catalunya a la guerra Civil, com a l’hora d’explicar el desenvolupament de la pròpia guerra.
Cap el final de la conferència es va centrar en la defensa del castell d’Amposta, un enclavament estratègic per a protegir Tortosa d’hipotètics atacs pel riu Ebre.
Al front de la petita guarnició del castell, hi havia el capità Pere de Planella que va resistir heroicament un setge de més de 8 mesos fins que al final, les tropes reials van decidir assaltar-lo. Va explicar el professor que cap castell podia aguantar un setge de tan de temps sinó és que rebien suport exterior, es a dir, que algú els hi facilités menjar, ja que sé suposa que d’aigua no en necessitaven perquè es podien abastir directament del riu.
A propòsit de Pere de Planella
Una estona abans d’assistir a la conferencia, vaig enviar un correu a la regidora de Cultura Inés Martí per a suggerir-li que, ara que es canviaran el nom de dos carrers que encara porten nom feixista, que un podria portar el nom de Pere de Planella.
La primera vegada que vaig proposar que Amposta podria dedicar un carrer a aquest batallador personatge va ser per l’any 2000, molt abans d’entrar com a regidor. Va ser en el marc de reunió que vaig mantenir amb l’alcalde Rojo y Gualdo origen de les meves disputes contra els governs de CiU. Serà pel bon tracte que em va dispensar...
En arribar a la conferència, Inés se’m va dirigir i després d’agrair-me el suggeriment i dir-me que es tindria en compte, també em va dir que intentaran trobar el nom d’una dona.
Certament el sexe femení està poc representat als carrers d’Amposta, tret d’alguna Verge i algun altre com Agustina d’Aragó o Isabel la Catòlica... Però la dificultat resideix en trobar un nom adient, però sobre tot proper.
Quan es va haver de buscar nom per al col·legi que s’estava construint a la zona del Lligallo de Baix, també vàrem tenir dificultats, fins que algú va proposar el nom de la profe, es a dir, el de Consol Ferré.
Sense cap mena de dubte les dones ebrenques han tingut un paper predominant, però quasi sempre a l’ombra d’algun home i, per tant, la immensa majoria han estat persones anònimes.
He buscat per Internet i he trobat els següents: Sílvia Sabaté (actriu); Belén Fabra (actriu); Zoraida Burgos (escriptora); Francesca Aliern (escriptora); Sònia Franquet (esportista tir olímpic); Cecilia Aimí (soprano); Mari Chordà (escriptora i pintora); Josefina Matamoros (directora del Museu Ceret); Maite Beltran (astrònoma); Elisa Altadill (d’adoratrius); Emma Clua (politicòloga i sociòloga), Mercè Pla Cid (fundadora del Centre Mercè Pla) i Anna Subirana (musicòloga)
El problema és que la majoria de les esmentades encara viuen i suposo que això serà un impediment.
Em vaig a suggerir uns quants més de l'àmbit de Catalunya: Federica Montseny (ministra republicana), Mercè Rodoreda (escritora), Maria Aurèlia Capmany (escriptora), Rosa Sensat (pedagoga), Maria Mercè Marçal (escriptora), Montserrat Roig (escriptora) Caterina Albert (escriptora), Teresa Pàmies (escriptora), etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada