ELS TRIPIJOCS DE L'ESTAT

Quan es va saber de la reunió mantinguda entre Jorge Fernández Díaz quan era Ministre de l’Interior amb el cap de l’oficina Antifrau de Catalunya (depenen de la pròpia Generalitat) Daniel de Alfonso només estàvem davant de la punta de l’iceberg d’un cas que bé podria qualificar-se com les clavegueres de l’Estat.

Dilluns, al programa Divendres de TV3 ne va parlar Luis Rendueles, un redactor de la revista Interviu que publica un treball d’investigació sobre l’anomenada policia patriòtica. Segons Rendueles, la policia patriòtica (una espècie de GAL del PP, va arribar a dir) es va crear l’any 2012 després de que Mas abracés la ideologia independentista. A aquesta policia sé li va encomanar la tasca de buscar draps bruts entre els polítics catalans de CiU i ERC.  

D’aquí que sortissin a la llum els comptes que Jordi Pujol tenia a la Banca Privada d’Andorra. Va explicar Rendueles que agents d’aquesta policia es van personar a la seu de la BPA i per mig del xantatge van obtenir fotos de la pantalla de l’ordinador on s’hi veien diversos comptes de Jordi Pujol i la seva família. Per a pressionar-los els va dir que les el Govern d’Espanya no els renovaria la llicència del Banc de Madrid, filial de la BPA a Espanya. Tot i això, el Banc de Madrid va acabar perdent la llicència.

D'Alfons López a Público. 

Entre d’altres temes que es van destapar la policia patriòtica figuren els suposats afers amorosos de Durant i Lleida o la inexistent filla secreta de Mas, extremenya per a més informació... Per cert, sobre els polítics d’ERC no es va obtenir cap resultat positiu. També van voler esbrinar les connexions entre Podemos i Veneçuela sense aconseguir res. 

Aquesta policia política va acabar partida en dues parts com a conseqüència d’una investigació que afectava precisament a un fill d’uns dels agents. A partir d’aquí, un dels sectors es va dedicar a investigar en el passat de l’actual Rei emèrit i d’aquí que sortissin els cassos de la princesa Corinna i no fa tant de la Bàrbara Rey.

A Divendres, també es va dir, ni que fos de passada, que per la seva banda el Govern català també va manar investigar polítics a espanyols per a veure si podia trobar-los situacions compromeses.

Si ho recordeu, no fa gaires dies, quan Juan Manuel García-Margallo va revelar a 13Tv que el Govern d’Espanya devia favors a diversos governs i institucions per haver-se posicionat en contra de la independència de Catalunya, també es va dir que el Govern Català també havia estat buscant suports precisament en sentit contrari, es clar...

Com es diu normalment: De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases (o en castellà: En todas partes cuecen habas)

De totes formes, quan més poderós, més possibilitats tens de fer coses: tan de bones com de dolentes. 

Què es tingui que recórrer al joc brut per a mirar d’aturar el moviment independentista en lloc de seure i parlar i establir acords és inqualificable. M’ha sortit l’adjectiu absurd, però no és absurd, és una aberració i senzillament antidemocràtic. Que deixin parlar al poble d’una punyetera vegada i sé sabrà amb exactitud que és el que pensa de tot això la ciutadania de Catalunya.  

CONTROVÈRSIA AL CONGRÉS PER LA MISSA DE LA 2

Potser serà un tema menor... O potser no... Però el que tinc clar és que algú havia d’obrir el meló i ha estat Podemos.

El partit lila va registrar al Congrés una proposició no de llei per a que traguessin de la programació de la Segona Cadena de TVE la missa dels diumenges. El motiu pel qual se presenta la proposició no de llei, és que un canal públic de televisió no hauria d’emetre programes de contingut religiós ja que la Constitució diu que Espanya és un estat aconfessional i, en lloc de la missa, se’n podria emetre algun de contingut cultura, per exemple.  

Què serà que sempre que es toquen temes religiosos es crea controvèrsia? Mentre el PP parlava de postures dictatorials per part de Podemos (evidentment), el PSOE apel·lava a la llibertat d’expressió i, finalment, Ciudadanos en boca del seu President, deia que no és un tema prioritari i que n’hi ha d’altres que ho són molt més.

Si us sembla obviaré l’opinió del PP (Rafael Hernando), ja que des del meu punt de vista es desqualifica per ella sola. La del PSOE (no vaig reconèixer quin diputat va ser el que la va donar), espero i desitjo que només sigui una opinió de la minoria de socialistes. No entenc com des del PSOE es pot arribar a donar una opinió així. I no, no és que estigui en contra de la llibertat d’expressió, es clar, però me sembla més correcta la motivació que dóna de Podemos. Tot i que a mi, personalment, no me molesta... Total en no mirar-ho... Igual que Tele 5. M’importa un rave la programació de Tele 5 i d’altres com 13Tv si no les miro mai ni penso mirar-les en el futur.

Ara, la resposta amb la que vaig al·lucinar amb colors va ser la de Ribera, la de què hi ha coses més importants... I tant què hi ha coses més importants! El que passa és que no prediquen amb l’exemple. Mentre el programa amb el qual C’s es va presentar a les eleccions deia una cosa, a l’hora de la veritat en fan una altra ben diferent. El punt principal del seu programa era acabar amb la corrupció, però a l’hora de la veritat segueixen tolerant-la. Un exemple és el cas del President de Múrcia, imputat pels 4 costats i pendent d’una moció de censura que C’s es resisteix a donar-li suport... No sigui que Rajoy i companyia s’empipen...

Des de que l’any 2010 Zapatero va prendre les primeres mesures ordenades per Brussel·les i que va continuar Rajoy, la majoria de les mesures que s’han pres per a pal·liar el que ells anomenen crisi, han estat contraries als interessos de les classes populars.

Per tant, tot i que no sóc ningú per a donar consells, li diria al senyor Ribera que es preocupés més pels ciutadans d’Espanya i una mica menys pels seus interessos electorals i de crear controvèrsies inútils. Les classes populars del nostre país necessitem i exigim que se’ns retorni tot el que se’ns ha estat robant. Per un costat el que van comportar les retallades i per l’altre el que es van emportar els corruptes (polítics, galtes i aprofitats) I sóc del parer que mentre Ribera pul·luli per la política espanyola, la classe treballadora, el que abans es denominava la classe mitjana, seguirà afonada i a disposició dels capricis de l’empresari de torn.

Per cert, al programa de la Sexta Más vale tarde, un tertulià va dir que no era el mateix un estat aconfessional que laic. Si fos laic, no caldria finançar les diferents confessions, sobre tot la catòlica que és de llarg qui més diners reb i més prebendes té. 

Per acabar us explicaré un acudit sobre el tema del dia: La missa de la 2. Sabeu que un dels estereotips que tenim els catalans és que som uns agarrats.

Un català devot de la Santa Mare Església, Catòlica, Apostòlica i Romana, tenia per costum veure i escoltar la missa que emet la 2 els diumenges. Però com a bon català que era, quan l’escolanet es disposava a passar la plàtera entre els assistents, tancava la tele.        

DE LA DRETA I DE L’ESQUERRA

Tot i que els termes dreta i esquerra referits a la política puguin semblar arcaics, per a mi segueixen estan plenament en vigor. Serà perquè me considero d’esquerres i tinc molt clar que és el que això significa, tot i que, com sabeu, en algunes coses sóc pragmàtic.

Bé, dit això, vull referir-me als congressos que tindran lloc aquest cap de setmana, el del PP i el de Podemos. No cal ser un expert per adonar-se’n ràpidament la gran diferència que hi ha entre el comportament d’uns i dels altres.

El congrés del PP es preveu plàcid. Com deia aquest matí a la SER Pepa Bueno, no hi ha res millor per a mantenir la cohesió d’un partit que estar al poder. Segurament totes les resolucions que s’aprovin seran a la búlgara, es a dir, pràcticament per unanimitat. A part d’això serà d’exaltació de la figura del seu màxim líder: Mariano Rajoy.

L’autocrítica pels casos de corrupció que han envoltat el PP durant lustres, ni està, ni sé l’espera... Com també ha dit Pepa Bueno,salvo sorpresa de última hora...

La majoria de càrrecs del PP i, per extensió una gran part dels seus militants i votants, no veuen que la corrupció sigui un obstacle per a governar el país.

Suposo que si el PP estigués a l’oposició el congrés seria molt diferent. Fins i tot se posaria en qüestió el lideratge de Rajoy... Què ja me diràs tu!!! Llavors si que no els quedaria més remei que fer propòsit d’esmena i mirar de fer net, al menys de cara la galeria tal com ho ha fet algun altre partit...

En canvi, el congrés de Podemos (ells l’anomenen Assemblea Ciutadana de Vistalegre II) es preveu que sigui tot el contrari. Si el del PP serà una bassa d’oli, el de Podemos serà el més paregut a una batalla campal entre les diferents faccions que, a saber, n’hi ha 3: els partidaris del seu actual líder Pablo Iglesias II, els que ho són Íñigo Errejon i el sector anticapitalista. Tot i que la lluita pel poder se centrarà, única i exclusivament entre pablistes i errejonistes.

A les darreres hores s’ha sabut que Pablo Echenique, l’actual secretari d’organització i que és del sector dels pablistes, fa aproximadament un mes que va maniobrar per a que les votacions afavorissin al secretari general. Si abans ja hi havia tensió, en conèixer-se aquest fet, el recels entre tots dos sectors no van fer més que augmentar.

La disputa entre Iglesias i Errejón és una baralla de mascles alfa. De dues persones de forta personalitat que lluiten per a fer-se amb el poder del partit, tot i que Errejón no és candidat a la Secretaria General. Sembla ser que tot està obert i que fins i tot podia haver-hi allò que es diu un empat tècnic.

Ahir mateix, Pablo Iglesias II ja va avisar de que sinó guanya el seu sector se’n anirà cap a casa. Aquesta forma d’actuar és una fórmula molt vella per pressionar als indecisos, tot i que de vegades surt malament.

Tots aquells que ens identifiquem amb l’esquerra o millor dit, amb els valors que representa l’esquerra, quan algun polític amb qui hem dipositat la nostra confiança en fa una, difícilment li perdonem i, fins i tot l’estigma el fem extensiu a tots els àmbits del partit i ens costa molt passar pàgina.

Per tant, no és pot descartar que la guerra interna de Podemos acabi passant factura als seus màxims líders, així com al propi partit. Haurem d’esperar el proper baròmetre del CIS a veure si ens deporta alguna novetat important.        

LA DARRERA ENQUESTA DEL CIS

Ahir es va fer pública la darrera enquesta del CIS. Si fem una lectura ràpida ens en adonarem que el PP baixa, Podemos baixa, el PSOE remunta i C’s baixa. Ens diu alguna cosa aquest sondeig? Molt poca cosa, la veritat.  

De vegades el resultat d’un sondeig és tan canviant com l’hora. Per això sempre donen un marge d’error. Dir que un determinat partit puja o baixa sovint depèn de situacions puntuals. De fets aïllats com pot ser un tema judicial o una disputa entre líders.

Tot i que sembla que l’únic gran partit que puja és el PSOE, cal tenir en compte que ara mateix s’està vivint un període de certa bonança interna que, efectivament, pot canviar dintre d’uns pocs mesos quan s’apropi el congrés que s’ha de fer (crec recordar que el mes de maig)

De totes maneres les tendències no canvien substancialment respecte al darrer gran sondeig que va significar les eleccions generals del passat juny. El PP seguiria guanyant, tot i els judici per la Gürtel i les derrotes que pateix al Congrés on ja no té majoria absoluta com va tenir entre 2011 i 2015.

Que Podemos segueixi com a segona força també ens diu ben poc. Abans de les passades generals, semblava que, finalment, els de Pablo Iglesias II tindria uns millors resultats que el PSOE i tal com es va veure, finalment no va ser així. Quan es va fer el sondeig les discrepàncies entre els seus dos màxims líders encara no s’havien exterioritzat tant comen els últims dies. Ara Pablo Iglesias II i Íñigo Errejón estan a la grenya i, de fer-se ara el sondeig, segurament aquest fet quedaria reflectit amb un descens de la formació lila.

El partit de Albert Rivera tampoc té variacions significatives. Evidentment tampoc no ha recollit el congrés de C’s del passat cap de setmana on, entre d’altres coses, ha tret la paraula socialdemòcrata dels seus estatuts que ara els defineix com a progressistes i liberals, per aquells que s’ho vulguin creure...

Vull pensar que la propera enquesta que es faci al respecte serà molt diferent. Políticament parlant, la propera gran cita serà el debat dels Pressupostos General de l’Estat que, ara per ara, el PSOE no està per la labor d’aprovar-los.

La setmana passada, al programa el Intermedio de la Sexta, Thaïs Villas va recordar a Patxi López i a un altre diputat socialista que encara li devien 50€ a Gonzo per haver-se abstingut a la investidura de Rajoy quan havien dit que votarien en contra. Ara Tahïs Villas va reptar als dos diputats a un doble o res a que canviarien d’opinió i que finalment el PSOE facilitaria l’aprovació dels grans comptes de l’Estat per aquest any.

Petits grans detalls com aquest són els que poden fer variar un sondeig, tot i que per a capgirar uns resultats electorals cal alguna cosa més. Com per exemple un líder carismàtic que sigui capaç de reconduir la situació del partit, d’unir a tots els sectors al seu costat i d’il·lusionar a l’electorat tradicional amb un programa d’esquerres pensat per a les persones i no per acontentar els lobbys.    

Per cert, la enquesta del CIS també contempla la valoració dels principals líders nacionals. Els millors valorats són Joan Camprubí de Compromís i Xavi Domènech d’en Comú Podem. Al PSOE, a manca de líder, han valorat al president de la gestora Javier Fernández que no ha tret un mal resultat, tot i que no ha aprovat. Rajoy, com sempre és un dels líders pitjors valorats per la ciutadania, tot i que aquesta vegada no ha quedat l’últim. Com dirien a l’APM, el pitjor dels pitjors és Pablo Iglesias II, el líder de Podemos. Per què serà?

Sé li hauria de preguntar a Íñigo Errejón.              

JOC NOU. SERVEIX SÁNCHEZ

De Vergara a eldiario.es.

Tal com era previsible Rajoy o va aconseguir el seu propòsit de ser investit. A la segona ronda (una mena d’exàmens de setembre) el resultat va ser el mateix que a la primera: 170 vots favorables (el seu grup, C’s i Coalició Canària) i 180 en contra (o sigui, tota la resta de la cambra)

Avui, el Borbó li ha dit a la de la rotonda que de moment no proposarà cap candidat i vol que els partits obrin un període de reflexió...

Mentre, Sánchez vol more fitxa i parlar amb la resta de forces polítiques... Amb totes -ha dit-. 

Les converses seran una mena de diàleg de besucs: 

-O jo o el caos! (Marianito)

-Primer C’s, després els altres... (Sánchez)

-Sánchez president...? Primer el referèndum... (aquest tal val per a Joan Tardà com per a Quico Homs)

-O nosaltres o C’s; tu tries (Pablo Iglesias)

-O nosaltres o Podemos; tu tries (Albert Rivera)

-Al PP mai! Ni abans ni després de les eleccions d'Euskadi i si van de la ma de C's, encara menys! (PNV)

Després d’aquest panorama sembla que res a canviat. Tot segueix igual que fa una setmana, que fa un mes, que el dia després de les eleccions del 26-J. Ara bé, durant el darrer debat hi va haver alguna cosa que va fer trontollar a més d’un del PP del seu seient. Rivera va anunciar que li retirava la confiança a Rajoy i li demanava al PP que busques un altre candidat...

Si finalment és així, Rajoy fa un pas enrere (o al costat, tal i com va fer Arturo), el candidat haurà de reunir unes condicions que, ara per ara, se’m fa difícil identificar-les amb algú del PP.

Dissabte, un socialista-socialista (no com jo que són un socialista-desencantat) me va dir que ell només hi veia una solució: un acord a tres bandes (PP, PSOE i C’s) i un candidat independent. Potser sí, però fins arribar aquí encara queda molt de camí per a recórrer...

Però el PP no ho posa fàcil. Esperarà que sé tensi la corda fins el darrer moment i llavors mirarà de jugar les seves cartes. Mentre això passa, els van fent i guanyant-se amics. Fins i tot entre els seus votants) Tots el diputats estaven tancats al Congrés (què us sembla si els deixem allí sense menjar ni beure fins que trobin una solució?), el govern en funcions segui fent de les seves: Nomenar al mentider José Manuel Soria per a un lloc al Banc Mundial  (jo encara no sé per a que nassos serveix...)  

Les critiques al govern en funcions li han plogut de totes bandes, també de diaris com La Razón, un rotatiu incondicional on els hi hagi.

Rajoy i de Guidos (Guindos ve de guinda?) han dit que no podrien fer una altra cosa, què Soria (José Manuel, no la ciutat castellana), és funcionari i què ho havia demanat...

Ah! Però és que hi ha concurs per a ocupar aquesta mena de places? Jo me pensava que era gent de confiança (i Soria n’he dóna molta) del govern els que finalment ocupen càrrecs així.

Per cert, la seva ajudant és neboda de de Guindos. Oè, oè, oè, oè... !!! També deu de ser funcionari i també ho ha hagut de demanar... 

Avui mateix estàvem la meva dona i jo comentant aquest tema i quan ha escoltat que era funcionari, ha exclamat:

-I ja tenia compatibilitats per a dedicar-se als negocis que el van atrapar? Es clar, en aquesta vida no sé pit tenir tot... O sí... O això és el que es pensen alguns.

A principis dels anys 80 hi havia un secretari a Santa Bàrbara que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y de Merlo. Era de Madrid i tenia un germà (un Ruiz-Ayucar y de Merlo) que era sots-director del Ministeri d’Economia i Hisenda. Un dia Carlo me va dir que volien promocionar al seu germà al Banc Mundial o bé al Fons Monetari Internacional (no que ho hagués demanat ell) i que el seu germà no sabia quina plaça escollir ja que no tenia clar quines funcions s’havien de fer en cada un dels casos.

O molt han canviat les coses o ens volen fer creure una cosa que no és... 

DIARI DE L'AGOST. DIA 31

De Vergara a eldiario.es

UN DISCURS QUE NO VA AGRADAR NI AL SEUS (I VA AVORRIR A TOTS!) 

Rajoy en la seva línia. S’ha vist mai un polític tan inepte? Permeteu-me que ho dubti. Fixeu-vos si va estar malament que no va agradar ni als únics que li donen suport. En tota la intervenció ni una paraula d’agraïment, ni un gest de complicitat de cara Rivera i els seus... Suposo que perquè ja està el pacte signat, perquè sinó igual se’n desdient...

Quan sé li va preguntar a Pedro Sánchez sobre el discurs de Rajoy, aquest va parafrasejar a la revista Hermano Lobo, una publicació dels anys 70 quan encara hi havia dictadura. Un dirigent (no recordo si un alcalde o un altre càrrec) sé dirigia a la multitud i els hi deia:

-O jo o el caos!

I la multitud li responia:

-El caos, el caos...!

De totes maneres la millor definició de l’ha fer l’Iñaqui Gabilondo al seu vídeo blog de la Cadena SER: Rajoy va parèixer ahir un cadàver mal enterrat, un fantasma del passat, buit i altiu.  

Vaig a fer-vos una pregunta: Realment Rajoy vol ser president del govern? Veient el panorama ho poso en dubte.

LA CONSULTA DE ‘ELDIARIO.ES’ 
Ahir dimarts, eldiario.es publicava una consulta que revelava que de fer-se eleccions ara mateix, el panorama polític espanyol no canviaria substancialment. Cap novetat. De fet la majoria de les enquestes d’aquest tipus que es fan reflecteixen si fa o no fa el mateix panorama. Després, a l’hora de la veritat, tal i com es va poder veure el mes de juny, el veredicte dels votants potser diferent: més diferència a favor del PP i el PSOE pel davant de Podemos quan tot semblava que no seria així.

I si resulta que el problema radica en els líders de les diferents formacions? No han pensat els partits en substituir-los? Guanyar les eleccions o quedar segon no té perquè avalar la seva candidatura de cara una nova repetició dels comicis. Si finalment anem a unes terceres eleccions i els resultats són similars, per què no hem de pensar que tornarem a reviure les mateixes situacions?

LA PLAÇA DE BOUS D’AMPOSA

Dilluns, la plaça de bous d’Amposta va prendre protagonisme a la pàgina Digues la teua (DLT) de Facebook. Es va publicar una foto on sé podia veure l’enorme quantitat de brossa que s’acumula després d’una setmana de bous. Però les queixes no només anaven per aquí, sinó per mantenir-se els carrers tallats durant molts més dies dels que duren els actes taurins.

Des de fa molts anys, les penyes taurines d’Amposta han gaudit del beneplàcit de les nostres autoritats, la qual cosa demostra, com fa temps que dic, el poder fàctic que representen al nostre territori.

Segons m’han explicat sovint, la comissió de bous facilita bosses d’escombreries per a que es dipositin allí les deixalles que generen, però cada anys, quan acaben les festes s’hi pot veure el mateix panorama.  

Fa anys, quan ja s’havien retirat els andamis, carretes, carros i cadafals, vaig fer una foto i la vaig enviar al Periódico que me la va publicar. A la foto es podia veure perfectament la delimitació de la plaça gràcies a les deixalles que havien quedat. Una situació que, a part de lamentable, me sembla intolerable.

La regidoria responsable hauria d’exigir al públic assistent a la plaça la màxima pulcritud, si cal amb l’amenaça de sancions; així com també la retirada dels cadafals, carretes, etc. posant-los com a límit el cap de setmana posterior al darrer dia de bous.

Seran tot el defensors de la nostra cultura i tradicions com vulguin, però també són una colla de bruts i crec que en aquest cas no hi ha excepcions, ja que a la plaça no s’hi veu cap rogle net. 

DIARI DE L’AGOST. DIA 9

SONDEIG CIS

Res canvia, tot segueix igual. Segons el sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), si es fessin ara unes noves eleccions generals tot quedaria igual. L’únic partit que pujaria una mica en vots seria el PSOE, mentre que Podemos i C’s baixarien lleugerament. Evidentment el PP tornaria a guanyar...

D’una enquesta així s’hi poden treure molt poques conclusions. Potser la principal, la que destaquen alguns mitjans, és que la reafirmació del no socialista a la investidura de Rajoy es veuria avalada amb l’increment de la intenció de vot. Pel que fa a la resta, més del mateix...

En clau catalana ERC li segueix menjant terreny al PDC (abans CDC) Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Jo només espero que la ciutadania, finalment, se’n hagi donat compte de qui són els convergents. Hi ha una dita que diu: convergent mala gent... Potser algun se’n salva... Només algun...

Vol dia això què els partits s’haurien de posar d’acord? El que me sembla clar és que el PSOE  s’hauria de mantenir com ara. El suport extra que sembla que li donen després de l’enquesta, el perdrien en un obrir i tancar d’ulls.

I si la solució passés per que Rajoy fes un pas al costat com va fer Mas? Evidentment sinó s’intenta no sé sabrà mai. Jo ho veig com una opció, però és evident que, tot i així, encara hi ha massa condicionants... Quants de càrrecs del PP estan lliures de tota sospita?

Deia l’altre dia que, en altres circumstàncies Convergència els hi donaria suport amb el 8 diputats que té, però amb la situació actual ningú ho entendria i l’electorat els seguiria castigant.

SINDICALISTA

El sindicalisme d’aquest país tampoc és que tingui molt bona imatge. De fet és un dels sectors que la té més dolenta. Fins i tot jo que tinc carnet i sóc un sindicalista convençut (sempre que les coses sé facin bé) critico moltes coses sobre el seu funcionament que considero arcaic.

Però si a sobre d’això hi surten personatges com el de José Angel Fernández Villa, encara s’acaba de desprestigiar més. Sobre tot la UGT que és el sindicat al que pertany Villa i també el meu.

Ah! Què no sabeu qui és aquest personatge? Bé, a veure si us ho explico en poques paraules (no se’n mereix més) És un líder del sindicat miner (SOMA-UGT) que sé solia fer-se amb els líders del PSOE: Felipe González, Alfonso Guerra, José Luis Rodríguez Zapatero... Aquest sindicalista va estar cobrant una pensió d’invalidesa per un accident que va tenir a una farra. Pel que sembla li va caure una caixa de xampany al peu i ho van fer passar com un accident de treball. Quina vergonya de sindicalista!

21 DIRECTIUS!

Suposo que recordareu que fa uns mesos l’Empresa Metropolitana del Transport de Barcelona (EMT) va convocar uns dies de vaga amb el que això suposa per als usuaris del transport públic de Barcelona.

Recordo que llavors, els sindicalistes (he de pensar que bons sindicalistes) ja es van queixar pels sous que cobraven els directius de l’empresa quan aquesta va dir que no se’ls hi podia pujar més.

Avui el diari Ara diu que són 21 els directius de l’empresa i que s’emporten 2,5 milions d’euros... Potser és fer una mica de demagògia, però si fa o no fa és el mateix que guanyen 83 treballadors atribuint-los un sou de 30.000 euros anuals bruts. Crida l’atenció que hi ha directius que cobren més que el conseller delegat que és el responsable màxim de l’empresa.

Veient l’organigrama de la direcció, a primera vista sembla que hi ha càrrecs que sé superposen i fins i tot alguns podrien ser prescindibles. La pregunta que es fa un és: Quants d’aquests directius són propers als partits polítics que han governat Barcelona? Me temo que uns quants...

PRESUMPCIÓ DE CULPABILITAT

Un dels preceptes bàsics de la llei és que ningú és culpable fins que es demostri. És el que es diu presumpció d’innocència. Ara bé, hi ha qui es pren tant a pit la seva feina que veuen la culpabilitat molt abans que els fiscals i el propis jutges.

Catalunya Plural (un diari digital integrat a eldiario.es) informa que els Mossos d’Esquadra acusen un manter de blanqueig de capitals perquè, suposadament, ha ingressat la recaptació del que ven.

Trobo immoral l’acarnissament que pateixen els manters. Tot i que el tipus de venda és il·legal, una vegada més sé posa en evidència que és més fàcil anar contra la part més feble de la cadena que no contra els grans capos de la fabricació i distribució, tot i que un anunci que passen a TV3 digui que també es persegueixen a les cúpules de la venda il·legal.

És el mateix que fa l’Agència Tributària: és més fàcil anar contra el petit contribuent que no contra les multinacionals i empreses de l’Ibex 35. 

HA TORNAT A PASSAR

De Vergara a eldiario.es. 

Sociates criticant als podemitos... Podemitos criticant als sociates... (I si algú dels que criticava no era ni dels uns ni dels altres, tan me dóna, igualment els poso al mateix sac) Ahir per les xarxes socials es podia llegir com s’acusaven mútuament per no haver fet president del Congrés a algú diferent a la popular Ana Pastor. Dos eren els candidats, dos: Patxi López del PSOE i Xavier Domènech de Podemos i les seves confluències...

El que està clar és que ha tornat a passar...  Una vegada més els partits d’esquerra han estat incapaços de posar-se d’acord i buscar un candidat de consens per a poder  atreure el vots que faltaven i desbancar al candidat dels partits de dreta (PP + C’s) Però tal com va passar l’anterior i curta legislatura amb la incapacitat per arribar a un acord de govern, ara s’ha produït una situació força similar (que no igual)

Tot i que és una situació que no m’agrada, el pitjor és que tornarem a tenir 4 anys més de govern del PP amb el suport de C’s, la qual cosa, a hores d’ara encara no sé si serà dolent o pitjor, ja que bo, d’entrada, segur que no ho serà... I de sortida tampoc.

Però bé, era una situació que es podia donar i que es va acabar donant. Una vegada més un partit que durant la campanya havia dit el que havia dit (tampoc cal que ho repeteixi i si algú no ho sap sempre por buscar-ho per Internet), va acabar pactant amb el partit corrupte i de les retallades per antonomàsia a canvi de dos llocs a la mes del Congrés, ja que de ho haver pacta s’hauria quedat sense aquesta representació. Vots a canvi de cadires! Què trist, no?

Però possiblement el que més va encendre les xarxes socials va ser el suport des convergents al candidat del PP. Homs primer ho va negar, però davant l’evidència de que hi havia 10 vots més que els que sumaven PP i C’s, no els hi va quedar més remei que acabar acceptant l’evidència.

Mentrestant, el popular Rafael Hernando, a la pregunta sobre d’on podien vindre aquests vots va respondre: Del PNV, de CiU i de Coalició Canària. (Sembla ser que encara no ha posat el rellotge a hora, ja que CiU ja fa mesos que va desaparèixer i fins i tot Convergència ha canviat el nom per Partit Demòcrata Català, tot i que està per veure si acabarà sent el nom definitiu)

El preu dels vots sembla que ha estat de 1,5 milions d’euros. Si finalment el PDC acaba votant (o facilitant) l’elecció de Rajoy, cal pensar que el preu serà més alt, perquè una quantitat així me sembla irrisòria.  

Pablo Iglesias sobre aquest mateix tema va dir: Homs ha votat a favor d’aquells que el volen empresonar! Potser és perquè la condició de no ser empresonat anava al mateix pac... Llavors s’entendria perfectament.

El que queda clar a ulls de molts (evidentment qui no ho vulgui veure no ho veurà, encara que sigui molt, molt evident) és que Convergència (posem-ho així que ens entendrem tots) a Madrid va sumar els vots als del PP i C’s per a elegir a Ana Mato com a presidenta del Congrés i aquí predica l’independentisme i si els escoltes pots acabar convencent-te de que sempre han estat uns independentistes de pedra picada. O sigui, que més independentistes que ells no hi ha ningú.

Aquest mateix matí, una persona molt propera a mi me deia el següent: Si Convergència va a la manifestació de l’11 de setembre, seré jo qui no hi vaig... A mi que no me busquin més!

I és que està clar el que sempre us he dit: Els convergents només tenen un objectiu: poder per aconseguir diners. Si dintre d’uns dies Homs i la resta del grup acaben votant per la investidura de Rajoy, encara ens quedarà més clar que és així per molt que ho vulguin disfressar d’una altra cosa.

Sabeu com es diu això? Hipocresia!

Quina colla! I quina colla de babaus (perdoneu-me si us ofenc) que se’ls creuen i els hi donen suport aquí a casa nostra.      

A QUI VOTAR DIUMENGE?

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

La resposta és difícil, al menys per a mi. Més fàcil seria respondre a la següent pregunta: A qui NO votar diumenge? Ho tinc més fàcil.

NO votaré al PP. Mai. Ni que me’l embolcallin en paper de regal amb un llaç. De tots els partits de la dreta europea que estan al govern o hi han estat alguna vegada és el menys demòcrata i el més ranci. A part del més corrupte.

Mariano Rajoy, cap del govern en funcions i candidat a tornar-ho a ser, hauria d’haver dimitit fa anys. La darrera oportunitat per haver-ho fet és quan es va imputar el PP (com a partit) per ser beneficiari a títol lucratiu de part dels diners públics obtinguts il·legalment per la trama Gürtel. No ho va fer i el partit l’ha mantingut com a cap de cartell i, a sobre, les enquestes li són favorables, sinó per a traure una majoria còmoda que li permetés formar govern, si al menys per a guanyar les eleccions. Situacions com aquesta només poden passar a Espanya... I a Catalunya.

Rajoy usa la teoria de la por. Recordeu allò de què ve el llop, què ve el llop... Alguna cosa així. Es presenten con un partit centrat i moderat (quan no ho són) i diuen dels seus rivals (sobre tot de Podemos) què són radicals. L’estratègia de dir que si tornen a governar abaixaran els impostos sempre ha donat bons resultats. El que no diuen és si seguiran robant del fons de pensions per a quadrar els números del pressupost.

NO votaré a Ciutadans/Ciudadanos. Evidentment no em representen. La seva ideologia neoliberal dista molt de la meva (Socialista, socialdemòcrata...? No ho tinc clar, normalment me guio pel meu propi criteri)

Ciutadans va ser un experiment de la dreta catalana i l’empresariat i com que va donar bon resultat a Catalunya s’ha extrapolat a Espanya, però en alguns casos s’apropa molt al PP i fins i tot en alguna política econòmica el supera. M’alleugera pensar que el pacte amb el PSOE ja ha caducat i, difícilment es tornarà a repetir, perquè Pedro Sánchez (que no té assegurada la segona plaça) sap que la suma dels diputats de les dues formacions tampoc no sumaran aquesta vegada i per tant, en tot cas, s’acabaria repetint la mateixa situació de fa uns mesos.

NO votaré CDC. No ho he fet mai i no ha faré ara, encara que diguin que ens defensen (fets són amors i no bones raons) I a sobre ens amenacen que sense ells no hi haurà independència. Independència de la ma de Mas, Puigdemont, Homs i companyia? No gràcies. Primer l’anarquia amb les CUP!!

NO votaré ERC. Tot i que tinc molts amics republicans (sobre tot a Amposta), me sembla del tot incoherent que un partit independentista (de debò, no com CDC) es presenti a unes eleccions generals. Per cert Miquel Aubà, candidat al Senat estava a la manifestació de Barcelona contra el nou pla Hidrològic el passat dia 5 a Barcelona. No recordo haver-lo vist mai a cap manifestació per a defensar l’Ebre. Serà casualitat o per algun motiu interessat?    

NO votaré al PSC. Tot i que m’ho he estat rumiant durant molt de temps i valorar positivament el canvi de la Meritxell Batet per la Carme Chacón. I no els votaré perquè com a català no vull dependre d’una cacic d’Andalusia. Tampoc m’agrada que digui Sánchez que no Pablo Iglesias no serà president. El comprenc, però no comparteixo la seva opinió. Si vaig criticar a Iglesias per la manca de suport s Sánchez, per coherència també criticaré a Sánchez si podent apartar el PP del govern d’Espanya no ho permet.

NO votaré en Comú Podem (o Unidos Podemos, tal com es diu a la major part de les circumscripcions electorals) perquè sembla que tampoc faran el que és prioritari per a Catalunya, però sobre tot per al nostre territori ebrenc.

Les línies roges que suposava la consulta sobiranista ja no ho són... I el corredor ferroviari del Mediterrani no serà tan Mediterrani com havia de ser, ja que algú molt influent del partit (no vull dir noms però miro cap a Pablo Echenique), com a bon aragonès, pensa que és millor que passi per la seva terra.

...

Cada dijous tallem l’N-340 per diversos punts per a sol·licitar la gratuïtat de l’AP-7 degut als nombrosos i greus accidents de lanacional. Què costaria als representants dels diversos partits donar suport als moviments (He dit moviments? Crec que m’he passat...) veïnals? Què podrien perdre de fer-ho? On estar el gran DEFENSOR del territori?

Quin candidat territorial s’ha plantat reivindicant el corredor ferroviari del Mediterrani?

Quants líders territorials tenen un veritable pla estratègic per a desenvolupar econòmicament les Terres de l’Ebre? Si hi ha algú que ho té, que surti i que ho digui. Sense temor que el líder del seu partit segur que no prendrà cap represàlia contra ell...

...

D’aquí a diumenge me puc repensar. La prioritat és apartar el PP del govern, però com veieu tinc molts dubtes i ningú me garanteix que propiciï un pacte entre els partits d’esquerra per a què així sigui.

Primer que siguin ells (els líders nacionals) els que demostrin que pensen més amb el ciutadà que amb els seus propis interessos. Després seré jo qui decideixi donar-los-hi el meu vot. 

Sabeu que us dic? Potser molts espanyols que diumenge votaran un partit d'esquerres es mereixen 4 anys més de Rajoy! A veure si així espavilen d'una vegada! 

I també els polítics!!