Rumb al S resseguint la costa croata,
arribarem a Split, una de les poblacions més importants del país que també
està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i coneguda
al món del bàsquet per la Iugoplàstica.
Split es deu, sobre tot, al palau de
Dioclecià, pel que sembla, un cruel emperador romà que es va establir en
aquell lloc i que hi va construir un gran palau, les ruïnes del qual encara
són ben visibles.
Hi varem arribar a l’hora de dinar i
entrant per una de les portes principals de la muralla, en pocs minuts
varem arribar a un petit restaurant per menjar-nos una hamburguesa, segurament,
de les millors que et pots menjar a la ciutat bàltica. El nostre fill ja
hi havia estat una vegada i ràpidament se’n van recordar d’ell. Ens van
explicar que les hamburgueses les fien ells mateixos i que la carn era
bosniana, entenent-se que la carn del país veí era d’una qualitat superior.
El cert és que estava molt bona. Havent dinat varem quedar en que tornaríem
el dia següent. En acabar donarem un tomb pel casc antic.
Després va arribar l’hora de buscar
l’apartament, situat a molt poca distància del passeig marítim, però amb
l’inconvenient de la difícil accessibilitat, ja que no hi podies accedir
amb cotxe i havies de carregar amb les maletes. Una vegada allí ens van
indicar on podíem aparcar sense pagar (normalment tot són pàrquings i zones
blaves)
L’aparcament també era nou i pro confortable
i en alguns moments et semblava que estaves al camp, ja que a la casa del
davant, a part de pins, oliveres i plantes ornamentals, també hi tenien
una barbacoa. Era com un barri perifèric, però a molt poca distància del
centre urbà. De fet, els darrers restaurants es trobaven a escassament
100 metres.
El dia següent, a hora de dinar tornarem
a veure als nostres amics. L’amo de l’establiment estava tallant pernil
i ens en va oferir un tallet per a provar. Per a l’ocasió ens havien preparat
un rissotto negre. També demanarem pernil (del que estava tallant
l’amo) i ell ens va oferir formatge de la zona. Tal com van fer el dia
abans, ens convidaren a uns xupitos d’un licor típic i ens van
dir que, com que fórem els primers catalans que hi anàrem a menjar, en
deferència, convidarien a un xupito a tots els catalans que hi vagin
i els hi diguin que van de part nostra.
Abans, mentre fèiem una cervesa a una
de les moltes terrasses que hi ha per les places del nucli antic, ens trobarem
amb dues companyes d’Erasmus del nostre fill. Una era de Vinaròs i l’altra
de València. 
Al matí del darrer dia, pel passeig hi
havia una concentració de Harlys Davidson. Després pujarem a la torre veneciana
(és el campanar de la catedral) d’on es veu una extraordinària vista de
la ciutat amb els creuers i altres embarcacions ancorades al moll.
Aquella nit de dissabte va ser la pitjor.
Tot sopant, veiérem la final de la Champions amb el final que tots coneixem.
Tampoc cal parlar-ne.
http://es.wikipedia.org/wiki/Split
