dimecres, 4 de juny del 2014

DIARI DE CROÀCIA 5. SPLIT I ELS NOSTRES AMICS

Rumb al S resseguint la costa croata, arribarem a Split, una de les poblacions més importants del país que també està declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i coneguda al món del bàsquet per la Iugoplàstica.
Split es deu, sobre tot, al palau de Dioclecià, pel que sembla, un cruel emperador romà que es va establir en aquell lloc i que hi va construir un gran palau, les ruïnes del qual encara són ben visibles.  
Hi varem arribar a l’hora de dinar i entrant per una de les portes principals de la muralla, en pocs minuts varem arribar a un petit restaurant per menjar-nos una hamburguesa, segurament, de les millors que et pots menjar a la ciutat bàltica. El nostre fill ja hi havia estat una vegada i ràpidament se’n van recordar d’ell. Ens van explicar que les hamburgueses les fien ells mateixos i que la carn era bosniana, entenent-se que la carn del país veí era d’una qualitat superior. El cert és que estava molt bona. Havent dinat varem quedar en que tornaríem el dia següent. En acabar donarem un tomb pel casc antic. 
 
Després va arribar l’hora de buscar l’apartament, situat a molt poca distància del passeig marítim, però amb l’inconvenient de la difícil accessibilitat, ja que no hi podies accedir amb cotxe i havies de carregar amb les maletes. Una vegada allí ens van indicar on podíem aparcar sense pagar (normalment tot són pàrquings i zones blaves)
L’aparcament també era nou i pro confortable i en alguns moments et semblava que estaves al camp, ja que a la casa del davant, a part de pins, oliveres i plantes ornamentals, també hi tenien una barbacoa. Era com un barri perifèric, però a molt poca distància del centre urbà. De fet, els darrers restaurants es trobaven a escassament 100 metres.
El dia següent, a hora de dinar tornarem a veure als nostres amics. L’amo de l’establiment estava tallant pernil i ens en va oferir un tallet per a provar. Per a l’ocasió ens havien preparat un rissotto negre. També demanarem pernil (del que estava tallant l’amo) i ell ens va oferir formatge de la zona. Tal com van fer el dia abans, ens convidaren a uns xupitos d’un licor típic i ens van dir que, com que fórem els primers catalans que hi anàrem a menjar, en deferència, convidarien a un xupito a tots els catalans que hi vagin i els hi diguin que van de part nostra.
Abans, mentre fèiem una cervesa a una de les moltes terrasses que hi ha per les places del nucli antic, ens trobarem amb dues companyes d’Erasmus del nostre fill. Una era de Vinaròs i l’altra de València. 
 
Al matí del darrer dia, pel passeig hi havia una concentració de Harlys Davidson. Després pujarem a la torre veneciana (és el campanar de la catedral) d’on es veu una extraordinària vista de la ciutat amb els creuers i altres embarcacions ancorades al moll.
Aquella nit de dissabte va ser la pitjor. Tot sopant, veiérem la final de la Champions amb el final que tots coneixem. Tampoc cal parlar-ne.      






http://es.wikipedia.org/wiki/Split