20 ANYS DELS ATEMPTATS DE 11-S

Fa 10 anys vaig fer un escrit mig recordant com es va desenvolupar l’11-S de 2001, mig explicant la situació que s’estava vivint al nostre país l’any 2011. Avui només em limitaré a reeditar aquell escrit i il•lustrar aquesta entrada amb unes fotos que vaig fer durant el meu viatge a Nova York el mes de gener de 2020 mentre visitava la Zona 0, allí on fins l’11-S havien estat les anomenades torres bessones. https://laviaaugusta.blogspot.com/2011/09/10-anys-de-brusselles-i-lampolla.html

50 ANYS DE CÀMPINGS A TARRAGONA

Entrada al càmpic Alfacs. 

Tarragona Digital ens recordava fa uns dies d’un aniversari: 50 anys dels primers càmpings a la demarcació de Tarragona.

Tot i que durant anys vaig ser campista i vaig acampar a diferents províncies (Tarragona, Castelló, València, Alacant, Barcelona, Girona, Terol, Lleida, Osca, Astúries i fins i tot Andorra), el primer contacte amb el món del càmping no va ser com a usuari, sinó com a visitant. Si fa o no fa, els fets se remunten a 50 anys enrere, o sigui que coincidirien amb la posada en marxa dels primers càmpings de la zona.  

Uns familiars de França venien a estiuejar a la Ràpita i passaven uns dies al càmping Castro, a la partida de la Martinenca. Per tant estem parlant d’Alcanar Platja, encara que per la seva vinculació bé podria parlar-se més de la Ràpita que no d’Alcanar.

Floriano de Castro Castro (així se’n deia el seu propietari), era un gallec que va arribar a la Galera amb l’exèrcit revoltat (o sigui, amb els nacionals), del qual n’era sergent. L’estiu i part de la tardor de 1938 la Galera formava part de la rereguarda franquista del front de l’Ebre. Allí Castro (com l’anomenava tothom, fins i tot la seva dona), va conèixer la Otília amb qui s’hi va casar. Se’n van anar a viure a la Ràpita, d’on va arribar a ser-ne l’alcalde entre 1965 i 1967. Duran aquells anys seria quan hauria posat en funcionament el càmping.

Recordo el càmping poc o gens endreçat (de fer era de 3a categoria), tot i que quan anava a visitar a la família no solia moure´m del bar que a la vegada feia de botiga. També solia banyar-me a la escassa platja que tenia, plena de roques i encara més roques dintre de l’aigua. No hi recordo espanyols. Crec que tots els campistes eren estrangers, la majoria francesos. La gent d’aquí encara no anava als càmpings, de fet, per no anar, no anava ni de vacances. L’economia de la majoria de la gent del país no els permetia viatjar i els que ho feien és perquè tenien un poder adquisitiu elevat.

Mario Gianni fill, el dia que se va commemorar el 40è aniversari de la
tragècia dels Alfacs. 

El càmping Castro, juntament amb l’Alfaques (ara Alfacs) de Mario Gianni, el Noya i el Carlos III van ser els primers (o dels primers) que hi van haver al Montsià. Després vindrien l'Estanyet, el Cases, el Mare Nostrum a tocar del Castro del que només els separava una parcel·la, etc.

LA LIRA AMPOSTINA 100 ANYS, 250 MÚSICS (1)

60 ANIVERSARI DEL CASAMENT DE JUANITO I CARMETA

 Va ser un 26 de novembre de 1955... Ja ha plogut. Així, dijous passat van complir el 60è aniversari. Tota una vida junts!

I ahir diumenge, la família ens vàrem reunir a un dels  ambients més familiars del delta de l’Ebre: el restaurant del Càmping la tancada.

Aprofitant que el xef Xavier Montañés ha retornat al restaurant familiar, ens va fer un menú degustació d’aquells que són per a xarrupar-se els dits: crema de carbassa amb carlotes i taronja, gamba roja, calamars a la romana, ajo blanco, ortigues, carpaccio de peus de porc amb gambes, anguila en suc, pastis d’anguila fumada, pop fet a la baixa cocció, corder al foc lent (8 hores al forn), sorbet de mandarina i pastís. Com podeu suposar estava tot deliciós.

Segurament alguns d’aquests plats formaran part de la nova carta que farà el restaurant a partir de febrer.