Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris batalla de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris batalla de l'Ebre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de novembre del 2014

LA GALERA: ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL. LES TRAVESSIES

Destruido el 18-04-1938.
Molts de vosaltres haure estat a la Galera durant els dies de la Fira de la Terrissa. Amb una mica de sort haureu visitat algun indret del poble com la torre, el pont sobre el barranc de la Galera, d’origen romà per on va passar la via Augusta, el Pouet de Sant Vicent o el darrer centre terrisser en actiu que encara hi queda.
Però ja seria una gran casualitat que al visitar el pont us haguéssiu fixat amb les dues inscripcions que hi ha a les baranes.
A la de la dreta, segons vas cap al S, s’hi pot llegir: Destruido el 18-04-1938. I a la de la dreta: Reconstruido el 14-11-1938.
O sigui, el pot va estar inutilitzat durant quasi 4 mesos. Què va passar?
Per les dates i també pel títol de l’entrada, segurament ho heu endevinat fàcil. Durant la retirada, l’exèrcit republicà el va destruir per a dificultar el pas de les tropes franquistes pocs mesos abans de començar la batalla de l’Ebre.
Ara us faré una pregunta a la que segur, la gran majoria de vosaltres no tindreu resposta: I per on va creuar la gent el barranc durant tot aquest temps?
Reconstruido el 14-11-1938. 

Tant a la part de dalt del pont, com a la de baix, es van habilitar dues travessies. La primera estava a més distància de la carretera, potser a uns 400 metres, mentre que la segona devia estar a uns 200. Eren popularment conegudes com la travessia de dalt i la travessia de baix. Així de senzill.   
En l’actualitat encara s’hi poden veure restes, tot i que el barranc i el pas del temps s’han encarregat d’esborrar bona part de les mateixes.
A la foto que he fet aquest matí es pot veure el començament de la travessia de baix pel costat esquerre del barranc. S’entrava a la Galera pel carrer Sant Antoni, el que dóna al mateix costat de la torre.

El pont vist des de l'atalaia de la Torre. 
     

El carrer de Sant Antoni. Al fons la serra de Godall.
Inici de la travessia de baix, pel costat esquerra del barranc. 
Aquí es pot apreciar millor el camí que portava al poble. 
El mateix camí una mica més amunt. 

dimecres, 24 de juliol del 2013

AQUESTA NIT FARÀ 75 ANYS




Aquesta nit del 25 de juliol farà 75 any del començament de la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i que es perllongaria durant 115 dies tal i com ens ho recorda el centre d’interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre i que fa a la vegada de punt de recepció de visitants interessats en el tema.  
A partir de la mitja nit del 25 de juliol, l’exèrcit popular va creuar l’Ebre per endinsar-se en territori enemic i mirar de reconquerir el terreny que havien anat perdent al llarg de dos anys de guerra.
Mentre les brigades Garibaldí , Marsellesa i Comuna de París compostes, majoritàriament, per brigadistes internacionals creuava l’Ebre a tocar d’Amposta, exactament per la zona de Font de Quinto, en una maniobra dissuasòria, els V i XV cossos de l’exèrcit republicà ho feien riu amunt, per Riba-roja, Ascó i Flix.
A Amposta, en poques hores van morir uns 1.200 brigadistes, la majoria del batalló Comuna de París formada per francesos i belgues. Com que, possiblement, era la zona que més facilitats donava per a creuar el riu, l’exèrcit nacional estava perfectament parapetat i fins i tot va utilitzar el canal de la dreta com a defensa per a repel·lir la inclusió republicana. 

Mon oncle Leonardo, cosí germà de ma mare, va ser protagonista actiu d’aquella jornada. Amb la seva companyia va creuar el riu amb el gruix de les tropes republicanes que, en poques hores, arribaria a les portes de Gandesa, la capital de la comarca de la Terra Alta. Segons em va explicar, en arribar allí, encara van poder escoltar la música del ball que s’hi estava fent per a celebrar la revetlla de Sant Jaume.

...

A diferència de la Terra Alta on s’han recuperar trinxeres per diferents indrets i s’han creat centres d’interpretació a diversos pobles, a Amposta, els espais de la batalla de l’Ebre passen pràcticament desapercebuts als visitants i veïns. Fa 3 anys, vaig tenir l’oportunitat de visitar aquests espais acompanyat per experts en el tema i que ens van explicar amb pèls i senyals el desenvolupament de l’escaramussa. Varem visitar el lloc de comandament del coronel Coco, situat una mica més amunt de la torre de la Carrova. També d’altres espais on encara es conserven les restes dels impactes de les bales i una casa de camp (ara reconvertida en allotjament rural) on una placa recorda a un brigadista que hi va perdre la vida.
Però de tots els espais que recorden la batalla de l’Ebre, el més interessant és la línia fortificada de la Fatarella, a la Terra Alta. Donant l’esquena a l’Ebre, i al llarg de diversos quilòmetres, hi ha tot un seguit de búnquers fets amb formigó armat que tenien com a missió retenir el màxim de temps possible les tropes franquistes davant un eventual retirada republicana. Si l’exèrcit nacional guanyava les cotes que donen tot just a l’Ebre sobre Flix, la sangria hauria pogut ser de considerables dimensions. Al retenir-los més avall, s’aconseguia  guanyar el temps suficient (48 hores)que permetés a les tropes republicanes poder creuar el riu cap a posicions més segures. 

L’any 2011, a la partida Raïmats, al terme de la Fatarella, s’hi va trobar el cos d’un soldat republicà que va perdre la vida defensant la seva posició per tal de salvar la dels seus companys. El cos estava força ben conservat, excepte la ma dreta que la tenia arrancada, segurament, a l’explotar-li una granada de ma quan mirava de retornar-la a l’enemic. Pels seus voltants s’hi van trobar tots els estris que solia portar un soldat: des de munició fins a utensilis per a la higiene personal. A aquest cos se’l va batejar com a Charlie i va ser estudiat per la Universitat de Barcelona i el CSIC que van arribar a la conclusió que tenia una mica més de 40 anys i, per tant, igual podia tractar-se d’un suboficial que d’un brigadista que, tot i l’ordre de dissolució que s’havia dictat sobre les Brigades Internacionals, va continuar lluitant per mirar d’aturar el feixisme.

EN MEMÒRIA DE TOTS ELS SOLDATS QUE VAN TROBAR LA GLÒRIA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA DEFENSANT UNA CAUSA JUSTA.   


Per ampliar coneixements: