Aquesta
nit del 25 de juliol farà 75 any del començament de la batalla de l’Ebre,
la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i que es perllongaria durant
115 dies tal i com ens ho recorda el centre d’interpretació 115 dies de Corbera
d’Ebre i que fa a la vegada de punt de recepció de visitants interessats en el
tema.
A partir
de la mitja nit del 25 de juliol, l’exèrcit popular va creuar l’Ebre per
endinsar-se en territori enemic i mirar de reconquerir el terreny que havien anat
perdent al llarg de dos anys de guerra.
Mentre les
brigades Garibaldí , Marsellesa i Comuna de París
compostes, majoritàriament, per brigadistes internacionals creuava l’Ebre a
tocar d’Amposta, exactament per la zona de Font de Quinto, en una
maniobra dissuasòria, els V i XV cossos de l’exèrcit republicà ho feien riu
amunt, per Riba-roja, Ascó i Flix.
A Amposta,
en poques hores van morir uns 1.200 brigadistes, la majoria del batalló Comuna
de París formada per francesos i belgues. Com que, possiblement, era la
zona que més facilitats donava per a creuar el riu, l’exèrcit nacional estava
perfectament parapetat i fins i tot va utilitzar el canal de la dreta com a
defensa per a repel·lir la inclusió republicana.
Mon oncle Leonardo,
cosí germà de ma mare, va ser protagonista actiu d’aquella jornada. Amb la seva
companyia va creuar el riu amb el gruix de les tropes republicanes que, en
poques hores, arribaria a les portes de Gandesa, la capital de la comarca de la
Terra Alta. Segons em va explicar, en arribar allí, encara van poder escoltar
la música del ball que s’hi estava fent per a celebrar la revetlla de Sant
Jaume.
...
A
diferència de la Terra Alta on s’han recuperar trinxeres per diferents indrets
i s’han creat centres d’interpretació a diversos pobles, a Amposta, els espais
de la batalla de l’Ebre passen pràcticament desapercebuts als visitants i
veïns. Fa 3 anys, vaig tenir l’oportunitat de visitar aquests espais acompanyat
per experts en el tema i que ens van explicar amb pèls i senyals el
desenvolupament de l’escaramussa. Varem visitar el lloc de comandament del
coronel Coco, situat una mica més amunt de la torre de la Carrova. També
d’altres espais on encara es conserven les restes dels impactes de les bales i
una casa de camp (ara reconvertida en allotjament rural) on una placa recorda a
un brigadista que hi va perdre la vida.
Però de
tots els espais que recorden la batalla de l’Ebre, el més interessant és la
línia fortificada de la Fatarella, a la Terra Alta. Donant l’esquena a l’Ebre,
i al llarg de diversos quilòmetres, hi ha tot un seguit de búnquers fets amb
formigó armat que tenien com a missió retenir el màxim de temps possible les
tropes franquistes davant un eventual retirada republicana. Si l’exèrcit
nacional guanyava les cotes que donen tot just a l’Ebre sobre Flix, la sangria
hauria pogut ser de considerables dimensions. Al retenir-los més avall,
s’aconseguia guanyar el temps suficient (48 hores)que permetés a les
tropes republicanes poder creuar el riu cap a posicions més segures.
L’any 2011, a la partida Raïmats,
al terme de la Fatarella, s’hi va trobar el cos d’un soldat republicà que va
perdre la vida defensant la seva posició per tal de salvar la dels seus
companys. El cos estava força ben conservat, excepte la ma dreta que la tenia
arrancada, segurament, a l’explotar-li una granada de ma quan mirava de
retornar-la a l’enemic. Pels seus voltants s’hi van trobar tots els estris que
solia portar un soldat: des de munició fins a utensilis per a la higiene
personal. A aquest cos se’l va batejar com a Charlie i va ser estudiat
per la Universitat de Barcelona i el CSIC que van arribar a la conclusió que
tenia una mica més de 40 anys i, per tant, igual podia tractar-se d’un
suboficial que d’un brigadista que, tot i l’ordre de dissolució que s’havia
dictat sobre les Brigades Internacionals, va continuar lluitant per mirar
d’aturar el feixisme.
EN MEMÒRIA
DE TOTS ELS SOLDATS QUE VAN TROBAR LA GLÒRIA DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
DEFENSANT UNA CAUSA JUSTA.
Per
ampliar coneixements:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada