Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bous. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de març del 2014

A VALÈNCIA JA S’APLICA LA LLEI WERT

Fa uns mesos es va saber que a València, qui ho volgués, podria estudiar el tema de els aparicions marianes. A manca d’aparicions reconegudes per l’Església Catòlica com Lourdes o Fàtima, poden estudiar la no-aparició de les Coves de Vinromà, un municipi castellonenc situat prop de Cabanes.  
Ara, també com assignatura optativa, els xiquets valencians podran estudiar la Cultura Popular Valenciana que, entre d’altres continguts, tindrà la pilota valenciana, el sambori (conegut com el joc de la xarranca, el piso i a la Galera com a l’entro) o els bous de carrer.
Crida especialment l’atenció aquest darrer ja que, com tots sabeu, és una festa molt popular i arrelada a molts de pobles de les Terres de l’Ebre, sobre tot de la comarca del Montsià i algunes del Baix Ebre.
A Amposta per exemple no s’entendrien les festes sense bous o, al menys això és el que pensa un bon grapat d’ampostins units a l’entorn de la comissió de bous i les penyes taurines.
No és descabellat pensar que l’Ajuntament d’Amposta pogués copiar la idea i que introduís l’estudi dels bous del carrer com a activitat preescolar.
Sembla ser que en alguns casos s’han anticipat a l’aplicació de la llei Wert.

dijous, 19 de setembre del 2013

LA TORTURA NO ÉS CULTURA

Les festes amb bous potser seran tradicions, però de cultura no en tenen res. Tot allò que comporti maltractament als animals, hauria d’estar totalment prohibit.
Desgraciadament, tota la polèmica que genera aquest tema encara juga a favor del partidaris dels bous. A més polèmica més seguidors.
El dia després de la celebració del Toro de la Vega a la ciutat castellana de Tordesillas, el Periódico titulava en portada: El torneig de llancers de Tordesillas recupera adeptes.  
És un tema que coneixem bé al nostre territori. Mentre el PACMA, l’associació animalista que defensa el dret dels animals, lluita per aconseguir abolir-les, els aficionats cada cop en són més. Només cal donar una volta per Amposta durant la festa major. Potser a la plaça no deixen baixar als menors de 16 anys, però ningú prohibeix que hi vagin com espectadors. Un dels actes que més gent reuneix és el bou capllaçat. Juntament amb el bou embolat, són les dues modalitats on l’animal pateix més. I què no em diguin que no! A un bou al que sé li col·loquen dues boles de quitrà enceses a les banyes i de les que, de tant en tant, se’n desprenen trossos, mai es pot afirmar que el bou no pateix. Al capllaçat, encara que en primer moment se’l pot deixar que vagi per on vulgui, després, se’l dirigeix amb les cordes que porta lligades a les banyes i més d’una vegada ha de suportar fortes estirades per aturar-lo.
Com es de suposar el tema és de gran actualitat i any rere any es repeteixen els mateixos arguments a favor i en contra. Hi ha qui opina que si es deixés de parlar de maltractament i es fes com si el tema ja no interessés, en el decurs dels anys, l’afició, baixaria d’intensitat.
Però en la actualitat no és així i fins i tot compta amb el recolzament oficial de l’Ajuntament d’Amposta. Només cal veure el número de la Revista Amposta d’aquest mes de setembre on s’hi pot veure una foto de la plaça de bous amb el següent titular: la Monumental de les Terres de l’Ebre.  

dissabte, 25 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 25 (dissabte)



LANCE ARMSTRONG
Trobo simplement injust que ara després de no sé quants anys sé li pugui retirar els 7 Torus que va guanyar. I no el defenso, simplement, penso que és de justícia no fer-ho.  
Si Armstrong va ser un trampós perquè no se’l va descobrir quan tocava. A Contador, segurament que per molt menys, se’l va sancionar per un any i sé li va retirar la victòria del Tour. A Contador el vaig defensar, a Armstrong, no (encara que paregui que sí)
Què hi havia alguna cosa estranya? Segur. Un càncer no el supera tothom i, a sobre, una vegada superat, quans fan una proesa? I Armstrong no en va fer una, en va fer, al menys 7 (les 7 Tours consecutius que va guanyar) El darrer l’any 2005, fa 7 anys i, per molt que les denúncies anessin fent camí pels jutjats, no es pot tenir a una persona amb la incertesa de què passarà.  
Es diu que Joseba Beloki podria guanyar 3 Tours d’una tacada, però no és el mateix...

RESTRICCIONS PER  COBRAR ELS 450 EUROS
Per què seran 350, no? Segons Rubalcaba qui ho tindrà més malament seran els joves. Si abans no se’n anaven de casa fins que tenien 30 anys ho més, ara ja s’hi quedaran per sempre.
I és què si viuen amb els pares no se’ls hi donarà l’ajut, al menys que els pares visquin en la misèria o quasi.
Avui he llegit un suggeriment: “Que visquin amb els pares, però que no ho diguin”. Si fos tan fàcil.... I qui em diu a mi que no se’ls hi demanarà un contracte de lloguer o un altre document que acrediti que viuen sols?

LLOGUERS...
I parlant de lloguers... El govern ha modificat la lleia per a que a l’arrendador li pugui ser més fàcil tirar a l’inquilí al carrer en el cas de que no pagui. Quan sé li va preguntar a la vicepresidenta a qui afavoria la lleia, va respondre “a les dues parts”. MENTIDA! Una més!!! Sempre al propietari, al ric, a l’especulador...

GRÈCIA UN PAÍS LLIURE
La Merkel el va qualificar com a tal, però permeteu-me que ho posi en dubte. Gràcia no pot ser un país lliure si té intervinguda la seva economia i es van haver d’avançar les eleccions legislatives per pressions de l’eurozona.
Us en recordeu que en temps de Franco es deia que España era una grande y libre i ni era una, ni era grande ni tampoc libre i segurament que ni tan sols era un país, i si ho era, mancat de democràcia i llibertats. Paradoxes de la vida.

VOTANTS DEL PP PENEDITS
Avui, a les pàgines del País va una entrevista a Amparo Baró que, segurament la recordareu en el seu paper de comunista a la sèrie 7 Vidas amb Santi Millan i la Paz Vega. Entre d’altres coses diu que en les passades eleccions va votar al PP (la qual cosa demostrar que res tenen que veure els personatges de ficció amb els actors de carn i ossos) i ara n’està penedida. Imagino que com ella molt més gent, però el penediment, al contrari del que passa amb els cristians, a mi no em serveix. Gràcies a tots els qui van votar el PP a mi m’han tret sou i drets laborals obtinguts al llarg de la meva vida com a treballador. I, dintre del que cap, encara sóc dels afortunats que cobro la nòmina al final de cada mes, ja que hi ha molta gent que ni això.
Ara bé, el que si que els faria fer jo com als cristians és penitència i no deixar-los votar durant moltes legislatures per irresponsabilitat manifesta.

CORREBOUS SENSE BOUS
O digueu-li si voleu encierros. Pot ser possible? Evidentment si la paraula per si mateixa ja defineix l’acció correbous és igual a fer córrer els bous, si no hi ha bous, l’acte com a tal és impossible. Però la gent córrer com si al seu darrere hi hagués un bou i, pel que sembla s’ho passen igual de bé i, fins i tot, hi ha acte per als petits sense que ningú es plantegi prohibir-ho. I sinó, pregunteu-ho als veïns de Mataelpino (Madrid) a veure que us expliquen. Al poble li fan un tancat com si haguessin de passar els bous, però a l’hora de la veritat deixen anar una bola de 3 metres d’altura i 100 quilos de pes i ja has vist camentes ajudeu-me... Si t’atropella, et pot fer mal, però mai tant com una mala cornada de bou. Com a mostra millor una imatge. Espero que us agradi... Ah! Als encierros dels petits la bola no és ni tan gran ni tan pesada. Això si, poden venir totes de cop...  
http://www.lasextanoticias.com/index.php/videos/ver/un_encierro_de_pelotas/470203 


INTROMISSIÓ PEPERA PER LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE
Al PP i als membres del govern no els hi agrada que a Catalunya féssim actes reivindicatius i d’identitat nacional. Ara, els de la FAES, han trobat l’argument que des d’Europa ens miraran amb escepticisme i això perjudicarà la recuperació econòmica generant desconfiança.
Des de les files d’ICV ja s’ha respost als membres del govern i els hi ha dit que  la desconfiança la creen ells amb les mesures que estan adoptant i que perjudiquen greument els ciutadans del país.    
 

dijous, 23 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 23 (dijous)


CATALUNYA NOU ESTAT D’EUROPA
Sembla que aquest serà el lema de la manifestació de l’11 de setembre que es pretén sigui unitària . Amb l’exclusió de la paraula independència es podria integrar perfectament (per què no?) el PSC, el partit més contrari (exceptuant el PP i Ciutadans, evidentment) a l’hora de parlar d’un eventual estat independent.  
 
AMPOSTA DENUNCIA
Des de fa unes poques setmanes, s’ha creat un compte de Facebook sota el nom de “Amposta denuncia”. De moment hi ha molt poques entrades, ja que el mes d’agost és poc propici a notícies polítiques. Però els temes que hi ha penjats (lloguer del local del centre de rehabilitació, festes majors, centre comercial...) són força interessants com ho està demostrant la participació de la gent. Hi ha comentaris de tots els colors i tots els gustos. Rèpliques i contrarèpliques on, en alguns casos, s’hi reviuen velles controvèrsies del passat. Rafel Serret i jo ja no estem sols a l’hora de criticar el govern municipal. Segurament a partir d’ara deixarem de ser el parell de xalats que ens atrevíem a treure’ls-hi els draps bruts de la seva gestió.
Ara s’hi ha afegit molt més gent i animo que en un futur molt proper en siguin més encara les veus discordants en contra del ranci caciquisme local que patim des de fa anys i panys... 
 
L’ETARRA COVARD I TRAMPÓS
Van ser molts els presos de la banda ETA que van solidaritzar-se amb Uribetxeberia i van començar una vaga de fam indefinida que, poc a poc, van abandonant. Un d’ells va ser l’exdirigent etarra Mugika Garmendia que, tant sols i ha estar quatre dies (la va abandonar ahir) i, segons vaig escoltar per la ràdio, a la seva celta hi van trobar pots de menjar. Covard i trampós. 
 
LOS NIÑOS CON LOS NIÑOS I LAS NIÑAS CON LAS NIÑAS...
Qui de la nostra generació no se’n recorda de la cançó dels Bravos? Però la lletra d’aquella cançó promovia les relacions entre els diferents sexes, tan limitades durant la dictadura.
Però a la segona dècada del segle XXI, encara que sembli impossible, segueixen existint col·legis concertats que mantenen la separació de sexes a les aules. El Tribunal Suprem (què no és qualsevol cosa, ha fallat que no són mereixedors de les subvencions que reben per part de les comunitats autònomes o el propi estat. La demanda l’havien interposat dos col·legis de l’Opus (una de les branques més ràncies del catolicisme)
A Catalunya hi ha 17 centres que mantenen la separació de sexes i que reben subvencions prorrogades durant els segon mandat del Tripartit. Ara que mana CiU, imagino que encara amb més motius se’ls hi tornarà a renovar l’any 2014 quan els hi caduqui.
No cal dir que sento vergonya de que coses així puguin arribar a passar. 
 
XAVIER PALLARÈS
L’edició impresa del Periódico d’ahir valorava negativament les formes del Delegat del Govern de la Generalitat. També es cert que la manca de notícies fa que es parli de temes  dels que, segurament no se’n parlaria o se’ls hi donaria un espai més reduït.
Em refereixo al tema dels toreig sense sang que es fa a la plaça d’una finca particular d’un ramader d’Alfara de Carles, a la falda del Port. El Delegat del govern s’ha manifestat favorablement a aquests tipus d’espectacles, encara que, segons la normativa vigent, estarien prohibides a Catalunya.
Però ja sé sap que una cosa és el que diu la legislació i l’altra molt diferent els interessos que s’hi amaguen al darrere: turisme, vots... El Sr. Pallarès ho coneix força be.
Per cert, us explico una cosa de qui també és alcalde d’Arnes. A Xavi, com el coneixen els seus amics, el va animar a presentar-se el seu cosí Arcadi, amb qui comparteix els mateixos cognoms i que també va ser alcalde (en aquest cas per ERC) d’Arnes. Segons sembla la dona d’Arcadi li va advertir que el cosí no era tan bona persona com ell es pensava. El temps li va acabar donant-li la raó. 
 
ESTAFATS PER ABERTIS
Així és com sé senten els hostalers gironins i així és com se senten també molts de ciutadans usuaris de les autopistes catalanes.
Aquest matí, a Catalunya Ràdio, he pogut escoltar al president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de les Comarques de Girona que es mostrava indignant per l’actitud de la concessionària d’autopistes. Deia que molts de dies des de Figueres a la Jonquera es produeixen retencions de fins a 30 quilòmetres, sense que els responsables de l’autopista adoptin cap mesura, com sembla que estarien obligats a fer. Aquest senyor, usuari habitual, declarava sentir-se estafat.
El cert és que jo m’hi he trobat moltes vegades, encara que he de confessar que les dues darreres (al juliol de l’any passat i a l’aril d’aquest), em vaig trobar amb una circulació bastant fluida. Però quasi sempre que he anat cap a França o Girona, certament, m’he trobat amb retencions quilomètriques i a diferents punts, no tan sols a la província de Girona.

dimecres, 22 d’agost del 2012

BOUS, VAQUETES, CERRILS… I ALGUN TORERO



A bona part de les Terres de l’Ebre, la festa giren en torn dels bous. Des de fa uns anys és ben bé igual que sigui o no sigui la festa major, només cal demostrar que durant els darrers 50 anys se’n han fet alguna vegada per a tornar a recuperar l’espectacle.
No cal entrar en la controvèrsia si la festa dels bous és o no un espectacle. Els defensor diran que sí que ho és i, en canvi, els detractors ho consideraran una tortura cap als animals.
Segurament Amposta és el municipi on més actes taurins es concentren. Ja no parlo de quantitat, sinó de varietat. Així, depenent dels dies, podrem trobar bous de carrer, de plaça, capllaçat, embolat i fins i tot, concurs de retalladors.
Normalment els animals solen ser  vaquetes, amb l’excepció dels embolats que són cerrils, es a dir, que no han estat torejats mai, a diferència de les vaquetes que van de plaça en plaça.
Però, possiblement, l’espectacle més espectacular és el concurs de retalladors que, a sobre, s’anomena nacional, ja que hi participen diverses parelles vingudes de pobles de Castelló i competeixen amb les locals.
A priori, esperava que aquest any hi hauria molta més participació i un cartell de luxe. Avui per avui les parelles més afamades a nivell nacional són les formades per Mariano Rajoy i Luís de Guidos, de Madrid i Arturo Mas i Andreu  Mas-Colell, de Barcelona. Però cap de les dues va tenir la gentilesa de passar-se per Amposta.
Una llàstima, ja que el concurs de retalladors hauria guanyat molts enters i alguns aficionats més a aquests tipus d’espectacles.  

diumenge, 19 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 19 (diumenge)



MÉS BOUS
Oficialment les festes d’Amposta ja s’han acabat. Es pot dir que els focs era l’espectacle pel qual es donaven per finalitzades les festes, encara que durant uns anys hi va haver la projecció d’un documental sobre les mateixes o la projecció d’una pel·lícula a l’aire lliure. Aquest any, com el dia següent no s’havia de matinar, hi va haver ball.
Però els bous, un dels actes centrals de la festa, segurament que el més tradicional, sempre s’ha estirat un parell de dies més (recordo que un any van ser tres) Ahir, entre els diferents actes taurins (fins i tot hi va haver un bou caplaçat), sembla ser que s’hi van poder veure fins a 14 bous!! Algú en dóna més?

EL PA NOSTRE DE CADA DIA
Si vas a comprar al mercat municipal d’Amposta, ves en compte d’on compres el pa. Ahir la meva dona el va comprar a una de les parades (mentre jo m’esperava fora amb la gosseta i feia les fotos que vaig penjar al Facebook) i va ser dels més dolents que he menjat darrerament. El mercat municipal no ha de competir amb els súpers. Les parades del mercat han d’oferir un producte de qualitat a un preu raonable. Si volen fer la competència als súpers, anem malament, per això ja anem a algun de la gran oferta que tenim a la ciutat. Fa dos anys varem anar de vacances a Nîmes i cada dia anàvem al mercat a comprar l’esmorzar i el sopar... I quina diferència!! Allí els productes eren de qualitat, la presentació excel·lent, la promoció que se’n feia, extraordinària.
Abans havia l’excusa de que per anar al mercat d’Amposta hi havia que anar a peu, ja que no tenia aparcament, però ara, amb l’aparcament nou inaugurat l’any passat, aquesta excusa ja no és vàlida. I ara pregunto: Se’n ha fet una promoció adient? S’ha fet alguna cosa per mirar de potenciar-lo? A Amposta els diners se’ls gasten en altres coses més útils... Més útils per a l’equip de govern, s’entén i que els hi acaba donant els vots. 
Una parada d'oli i d'altres productes del mercat de Nîmes. 


MANIFESTACIÓ PREFERENT
Ahir un grup d’afectats pel tema de les participacions preferents es va manifestar davant de la casa que té Rajoy a Sanxenxo (Pontevedra) Evidentment Rajoy no hi era en aquells moments però la mobilització és d’aquelles que, al menys, aconsegueixen una part del que és pretén. Ressò mediàtic.

NO CAIGUEU EN LA TEMPTACIÓ
CDC sap que l’enemic és feble i se’n vol aprofitar. I no parla d’Espanya, sinó del PSC, el seu rival polític a casa durant moltes dècades, però que sembla que ara s’està desinflant.
El partit que va fundar Pujol hauria ideat una estratègia per a que l’ala més nacionalista del partit abracés la fe convergent, per a integrar-los així al seu projecte. De fet, el primer que hauria donat aquest pas és Ferran Mascarell, el Conseller de Cultura.
El què passarà amb el PSC, ara per ara ho ignoro, però el que no hauria de passar mai és un transvasament de militants i simpatitzants cap a aquell partit que, tradicionalment, sempre ens ha fet la guitza (tant políticament com personalment a molts de nosaltres)

CATALUNYA INDEPENENT
Segons informa el diari Ara (jo ho he escoltat a les notícies del 3/24), els americans pensen que, en un futur, Catalunya podria ser un estat independent) Si ho diuen els americans, qui som nosaltres per a contradir-los?  

EL PARTIT MÉS LLARG DEL MÓN
L’actor Fernando Tejero va protagonitzar la pel·lícula el penal més llarg del món. Al menys durant aquesta temporada els partits de futbol duraran dos dies: començaran a les 11 de la nit i acabaran quasi a la 1 del mati. Un fet fins ara insòlit. Degut a això, diaris com el Periódico no portaven el resultat del Mallorca-Espanyol, el primer partit que s’ha hagut de jugar de matinada. El resultat, per cert, va ser de 2-1.  

dissabte, 28 d’abril del 2012

DEBAT SOBRE ELS BOUS AL PROGRAMA ESFERA PÚBLICA DE CATALUNYA RÀDIO


Amb la participació del regidor d'Amposta Josep Garriga, la diputada Hortensia Grau, el tresorer i portaveu de l'associació de penyes i comissions taurines de les TT.E. Santi Albiol i la membre d'Ànima Naturalis Laia Jorge.

http://www.catradio.cat/audio/630946/Catalunya-Radio-Tarragona---Esfera-publica

divendres, 13 d’agost del 2010

FAVES COMPTADES


Hi ha coses tan elementals com que “després de l’1 sol venir el 2”. Jo ja ho intuïa i us ho avançava el passat dia 2 amb el meu comentari:”Propera estació: els correbous”.
Després d’il•legalitzar les "corrides" de toros, era normal i força lògic que els anti-taurins volguessin prohibir totes les modalitats de bous que es fan a les Terres de l’Ebre: bous de plaça, capllaçats, embolats, retallada de vaquetes, etc. (si és que me’n he deixat cap)
El millor que podria passar als correbous és que no se’n parlés. Quan se’n parla molt, sempre hi ha qui se’n acaba recordant i els fets li poden cridar l’atenció per prendre mesures. A favor o en contra, aquest cop tant em dóna. Des dels aficionats als bous de les nostres terres, demanen que se’ls protegeixi. En canvi,m com he dit, són molts qui reclamen tot el contrari. La prohibició total. Aquest matí se’n parlava als Matins de TV3, fins i tot la qüestió plantejada anava sobre el tema. “S’han de protegir els correbous?”. La darrera vegada que he escoltat el resultat era, aproximadament d’un 45 a 55 %. Es a dir, eren més els que s’oposaven que no els que s’hi mostraven a favor. De totes formes, molt allunyats a d’altres enquestes fetes dies enrere a mitjans com el Periódico de Catalunya o el Punt on el vot en contra superava en tots dos casos el 80 %.
També el Periódico d’avui tracta el tema extensament. El titular de portada era el següent. “Ofensiva ciutadana per prohibir els correbous”. També l’editorial, amb el títol de “¿Ara, els correbous?”, parlava del tema. Però a més a més s’hi dedicaven les primeres pàgines amb il•lustració de diverses fotos fetes a la Ràpita, Alcanar, Jesús i l’Ampolla. També hi havia fotos fetes a la ramaderia bovina de Rogelio Martí d’Alfara de Carles.
No fa gaires dies, a la versió digital del Punt, hi podia llegir un comentari d’un ciutadà de Benissanet que tractava “d’anormals” als aficionats als bous. Avui, en una carta al director del setmanari l’Ebre, una ciutadana de Tortosa, també s’hi mostra a favor.
És evident que quan es parla de l’afició que hi ha als bous a les TT.E., cal puntualitzar que no tothom es partidari d’aquesta mena d’espectacles. Encara que des de les associacions taurines puguin defensar que “són una majoria”, faltaria veure-ho. No fa molts d’anys (potser 3) es va fer una manifestació que, tot l’èxit de la convocatòria, no va ser multitudinària, ni molt menys! Ara pareix que se’n vol fer un altra.
Personalment, i amb això li dono la raó al lector de Benissanet, estic més per defensar el territori contra les agressions externes, com per exemple, per a fer el possible per evitar-ne els transvasaments. Ell (el de Benissanet) afirmava que cap d’aquest defensors del bous assitia a les manifestacions que convocava la PDE. No es pot generalitzar, ja que sempre hi pot haver algú que hi estigués implicat, però en la seva majoria, penso que no.
No hi insistiré més. Prohibició, per a mi no, com tampoc calia prohibir els toros de la “festa nacional”. Si em voleu fer cas a mi, mireu de no parlar-ne molt, que no hi hagi massa enrenou i, sobre tot, caldria evitar provocacions, com les que segur que hi haurà.

Més informació a la web de la Veu de l'Ebre.

I a la Marfanta de Gustau Moreno.

dilluns, 2 d’agost del 2010

PROPERA ESTACIÓ: EL CORREBOUS


O simplement els bous si ho preferiu... Una vegada prohibits els toros a Catalunya el proper objectiu dels antitaurins seran els coneguts bous que es fan a les nostres comarques. Ahir mateix, alguns dels manifestants que s’aplegaven al costat de la plaça de toros Monumental de Barcelona per a protestar contra la corrida que allí es celebrava, ja es van manifestar en aquests termes. Consideren que els bous (en totes les seves modalitats) també són una forma de tortura als animals i, ja ho veureu, no trigaran massa en fer una recollida de firmes per a presentar-les al Parlament de Catalunya com una Iniciativa Legislativa Popular. Un altre cop dependrà de ses senyories. Que siguin ells qui la rebutgin a l’aproven definitivament.
No fa gaires dies ja vaig veure una enquesta a la pagina digital del Periódico on es preguntava lliça i planament, si s’havien de prohibir els correbous. La majoria dels enquestats, un 86 % (1.668 vots), s’hi mostrava a favor, contra un 13 % (186 vots) que deien estar en contra de la prohibició. I allí hi votava gent de tota Catalunya. Personalment opino que la proporció deu de reflectir el sentiment generalitat de la majoria dels catalans i de com veuen ells la festa dels bous. La diferència entre partidaris i detractors, evidentment, és molt àmplia.
No fa gaires setmanes, el Parlament, ja va intentar protegir els correbous declarant-los “festa d’interès nacional”, però vet aquí que el PP s’hi va oposar. És curiós que s’hi oposes un partit que està a favor dels toros i que, fins i tot, vol “blindar-los” portant el tema al Congrés dels Diputats.
La veritat és que no ho entenc per més voltes que li doni. Com es pot donar suport d’una manera incontestable als toros (i ja no entro si representen Espanya o només es veu com un art o una festa) i, en canvi, els bous, un modalitat taurina on no es dóna mort a l’animal i, en canvi, una tradició tant arrelada a les Terres de l’Ebre i tant vinculada a les festes més tradicionals i populars, es veig d’una manera totalment diferent, fins el punt de no voler-se pronunciar a favor i portar la resolució davant del tribunal de garanties del Parlament.
Em sembla que el PP una vegada més “ha pixat fora del test” i no ha defensat, al menys, a un sector de ciutadans de les comarques del S de Catalunya que veuen amb els bous una tradició molt arrelada a la seva terra.
A mi em se faria molt difícil defensar els bous, però igual com vaig dir en el cas dels toros no els prohibiria. El ciutadà, l’aficionat en aquest cas, ha de ser lliure de triar un espectacle.
Llibertat abans que prohibició.