MON PARE NO ES CREU AL TRIAS. PER QUÈ?

Aquest any la “batalla” per Barcelona es presenta interessant i competida. L’Hereu, després de les primàries amb la Montserrat Tura n’ha sortit reforçat i ha guanyat part de la credibilitat perduda al llarg del seu mandat. No obstant, sóc dels qui penso que l’alcaldia de Barcelona canviarà de mans.
ERC va presentar ahir el seu fitxatge estrella. Jan Laporta, després d’abandonar el grup de Solidaritat Catalana per a la Independència del Parlament de Catalunya, serà el número dos de Jordi Portabella a la llista per als propers comicis municipals. Cal recordat que a la candidatura també aniran membres de Reagrupament, la facció de Joan Carretero escindida d’ERC. En definitiva, una bona part de l’independentisme català aniran plegats a Barcelona en espera d’assolir els millors resultats possibles.
Ahir, en una roda de premsa al costat de Portabella, Jan Laporta ja va dir que “no descarta un pacte amb el Trias” (Si guanya les eleccions). Independentistes, sí. De dretes, també.
Trias, per la seva part, sap que “el tren” li està passant per darrera vegada. És un ara o mai després d’haver-se presentat ja dos cops com a cap de cartell de CiU.
I ell ho sap i així ho recordava en unes declaracions que va fer ahir (les que va veure mon pare) Venia a dir Trias que després de dues derrotes, aquest cop tot apunta que assoliran l’alcaldia de Barcelona, però que ha diferència de l’Hereu, “ell governarà comptant amb tothom”.
Mon pare ja és una persona d’edat. De jove va viure els anys més difícils de la postguerra i el franquisme. A les primeres eleccions generals volia votar al PSUC i a darrera hora va decantar-se pel PSC. Des de llavors, el grau de fidelitat al socialistes ha estat més elevat que el meu. Sempre ha tingut les idees molt clares, i encara avui, amb 82 anys i després de patir una greu malaltia, encara discuteix de política amb els seus companys de banc, amb qui passa les hores i els dies.
Mon pare és dels qui se’n adona del que passa a Amposta. No cal que jo li expliqui. Veu com els diferents equips de govern imposen la seva “majoria absoluta” i només governen per als qui els hi donen suport electoral. A la resta no ens tenen en compte per a quasi res (o sense el quasi)
Per això mon pare, que coneix bé la política ampostina no es creu que el Trias (del mateix partit polític que els darrers alcaldes d’Amposta) acabi aplicant a Barcelona la política que promet ara.
Segurament perquè l’experiència li diu que una cosa són les campanyes electorals i d’altres ben diferents quan ja s’està al govern. I a sobre si comptes amb majoria absoluta!

Com passa a Amposta...      

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRIMER DEBAT

Crec que avui fa una setmana, a la seu de la Cadena SER de Tortosa va tenir lloc el primer debat de candidats a l’Ajuntament d’Amposta. Estaven convidats els candidats de CiU, del PSC i d’ERC, els tres grups que ara tenen representació al consistori ampostí.
El motiu de trigar tant en explicar alguna cosa d’aquell debat és que esperava que m’expliquessin de primera ma com havia anat i, sobre tot, si era possible, contrastar opinions, ja que el debat no el vaig poder escoltar per motius laborals. Li vaig demanar a Antoni Espanya si estava “penjat” a Internet, em va dir que segurament que sí, però no m’ha facilitat cap enllaç. De totes formes a la pàgina de la Cadena SER no el vaig trobar.
El mateix dia del debat, en arribar a casa, casualment vaig poder parlar amb el candidat d’ERC i em va dir que el candidat de CiU i alcalde d’Amposta estava molt nerviós i que Antoni Espanya mirava de calmar-lo constantment.
Dijous en arribar a treballar em va dir un company que en passar per la plaça d’Alfonso (oficialment Alfons XII), on està la seu territorial de la SER, va adonar-se’n que estava l’alcalde d’Amposta i va preguntar-se que feia allí. Després, en reconèixer als altres dos, ja s’ho va pensar. També en va dir que a l’alcalde se’l veia força nerviós i que no parava de gesticular i fer gestos amb les mans.
Només entrar en directe, la moderadora va demanar que debatessin sobre la paràlisi que ha sofert l’Institut d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que ha de compartir seu amb Cambrils. Precisament el dia abans, la secció d’ERC d’Amposta havia fet una roda de premsa on s’havia criticat la ineficàcia de l’alcalde d’Amposta. Pareix que això el va irritar i era el motiu del seu estat de neguit. Evidentment, l’alcalde, no va desaprofitar l’ocasió per atacar el candidat d’ERC davant els ulls atònits del candidat socialista que, com ja he dit, li demanava calma.
A una persona propera a mi que va poder escoltar fragments del debat, també li va causar la mateixa impressió. “A Roig això no li passava. Sabia mantenir les formes”, em va dir. “Sí –li vaig respondre- Quan anava a la ràdio o a la televisió volia aparentar això, però als plens més de dues vegades també va perdre els papers... Potser per això no va voler mai que es retransmetessin els plens en directe” –li vaig continuar dient-.
Segons sembla també es va parlar de les dues escoles de música (de la Lira y de la Fila) i de tot l’enrenou que es va formar al no poder cobrar una quantiosa subvenció del departament d’Ensenyament de la Generalitat per part de la Lira, ja que la condició que se’ls exigia era que havien de municipalitzar-se y la Fila no ho va voler en detriment de l’altra entitat local.
Ja sé sap que quan hi ha un debat, el temps mana i, sovint, no es poden tocar tots els temes.
Antoni Espanya hauria volgut parlar del forat que van deixar els antics concessionaris de l’escorxador municipal i que, amb tota probabilitat li tocarà pagar a l’Ajuntament d’Amposta, es a dir, a tots els seus ciutadans. També de l’estat des obres a diversos carrers del centre de la ciutat i que han creat durant molts de mesos, molèsties a veïns i comerciats i, per últim, el centre comercial on l’estrella és el Carrefour i tots els problemes que han sorgit a l’hora de posar-se en funcionament (encara avui les botigues de les galeries tenen llum gràcies als generadors), el deute del promotor amb els constructors i la reclamació d’un dels antics propietaris a qui encara se li deuen un bon grapat d’euros.    
 

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ENQUESTES

No fa gaires dies, el Punt (publicació diària de marcada ideologia independentista) publicava una enquesta que havia fet l’agrupació local d’ERC d’Amposta el passat mes d’octubre. Segons aquesta enquesta que, evidentment, contemplava l’increment de regidors que tindrà Amposta a partir de les properes eleccions per passar de 20.000 habitants, es a dir, 21. Segons l’enquesta CiU en pujaria un (de 9 a 10), per tant, perdria la majoria absoluta, ERC en guanyaria 3 (passaria dels 4 actuals a 7) i el PSC es quedaria amb els 4 que té ara.  
El PSC també va fer una enquesta cap a la meitat de legislatura (cap a la tardor de 2009) que contemplava la projecció a 21 regidors i, en aquells moments, res canviava: CiU en guanyava 2 (11, majoria absoluta), PSC, 1 (5) i ERC, 1 (5) Aquesta enquesta no va fer-se pública de forma oficial.
Però com es fa sempre quan s’encarreguen enquestes polítiques, per molt que les projeccions de resultats sigui el més interessant, s’hi fan altres preguntes i se’n treuen més conclusions. A la que va fer el PSC, per exemple, s’arribava a la conclusió que, entre la gent més gran, és on CiU obté un millor percentatge de vots. O que, entre els votants de CiU, la major preocupació era la “projectada” zona comercial del costat del cementiri.
La darrera enquesta va fer-se ara fa uns quinze dies. Sense saber-se’n pràcticament res, tot indica que s’hauria fet per encàrrec de CiU. Això és desprèn pel tipus de preguntes que s’hi feien i, perquè seria l’últim grup de l’ajuntament que quedaria per fer-la.
Em sembla que aquesta enquesta va fer-se sobre un important mostra, pel número de persones que m’han dit que van ser entrevistades. Quan més gran és la població entrevistada, menys marge d’error hi ha. És obvi dir que les persones que van dir-me que havien estat entrevistades, eren més aviat “properes” a la nostra formació política.
Ahir us explicava que hi havia rumors del retorn de l’exalcalde i senador espanyol a la política municipal. De ser cert, evidenciaria uns resultats desfavorables a l’enquesta d’opinió feta per CiU. Només així s’explicaria que l’actual alcalde necessiti un “reforç” per evitar una davallada política que, en el pitjor dels casos, el portaria a perdre la majoria absoluta que durant 5 legislatures ha anat revalidant la federació nacionalista a la nostra ciutat.  

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRIMERA SORPRESA?

Si la passada setmana anunciava la possibilitat que Xavier Dalmau fos el cap de llista del PP a Tortosa, rumor que va ser confirmat divendres pel setmanari la Veu de l’Ebre, avui per Amposta circula un altre rumor.

Segons m’han dit, existeix la possibilitat que l’exalcalde i avui senador espanyol vagi en un “lloc destacat” de la llista de CiU que encapçalarà l’actual alcalde Manel Ferré.

Després de la renuncia explicita a continuar en política municipal que va ser el número 2 en les passades eleccions, Pere Vidal, es parlava que, aquest cop, la número 2 podria ser la regidora d’Hisenda i Ensenyament Isabel Ferré.

Davant la possibilitat que el senador espanyol pugui anar en un “lloc destacat”, aniria de 2 o de 3 i d’aquesta manera Isabel Ferré es convertiria en la màxima candidata a succeir l’alcalde actual en el futur?

Són preguntes que s’aniran aclarint en un futur proper. Tal vegada els pròxims dies.

Serà veritat que el senador espanyol anirà de 2 o de 3 a la llista de CiU?

LES MUNICIPALS A TORTOSA

Després de saber-se quins seran els caps de llista dels principals partits a Tortosa, hi pot haver encara alguna sorpresa?

Ja s’ha anunciat que per CiU repetirà Ferran Bel amb el propòsit de complir 4 anys més com alcalde, possiblement els últims. Pel PSC Joan Sabaté vol tenir la seva darrera oportunitat. Jaume Forcadell encapçalarà la llista d’ICV-EUA amb l’objectiu de millorar resultats. Josep Monclús intentarà que no li passi factura els 4 anys de supeditació d’ERC a CiU, en un pacte de govern que només s’entén al Baix Ebre. Però... i al PP?

Sembla que va agafant cos que el cap de llista del PP per Tortosa serà l’actual administrador de l’Agència Tributària Xavier Dalmau. Ahir no donava credibilitat als primers rumors que van circular. Però, tothom ho tenia molt clar. Fins i tot s’ha dit que la propera setmana s’anunciarà formalment.

La “notícia”, ara per ara té una mica més de fondament que un simple rumor. No obstant, penso, hi ha que prendre-se-la amb molt cautela. Més d’una vegada s’ha dit que Dalmau podria ocupar un càrrec de més responsabilitat dintre de la pròpia AEAT o fins i tot con a sub-delegat del govern central. Fins ara mai s’han complert les “previsions”.

Veurem si aquesta vegada es confirma o també quedarà en un “no res”. La resposta definitiva, properament.   

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ, 2a PART: INTUÏCIÓ MASCULINA

Normalment es parla de la “intuïció femenina”, d’aquell “sisè” sentit que pareix que disposen algunes persones de gènere femení.
Fa pocs dies, l’agrupació del PSC de la Sénia, va escollir el qui serà el seu candidat a les properes eleccions del 22 de maig. De ser escollit pels ciutadans del seu poble, es convertiria en el successor de qui ha estat alcalde en les dues darreres legislatures: Víctor Pla.
L’alcaldabe és Manel Tomàs, un enginyer industrial de 37 anys que va guanyar la votació (primàries?) al regidor d’hisenda Juan José Royo que havia anunciat la seva candidatura a la recerca d’un canvi al seu municipi. La direcció del PSC de les TT.E. no tenien cap notícia de la maniobra de Pla ni coneixien l’ara candidat, tal i com em va explicar la secretaria d’organització i alcaldessa de Tivenys Maria Beltran.  
Vaig pensar que a la Sénia no hi ha molta gent que es digui “Tomàs” de cognom. O dit d’una altra manera, el cognom Tomàs no és característic d’aquella població del Montsià. Però si és força característic de la veïna població de la Galera. Segurament, allí, és el cognom més corrent, juntament amb Ferré, Ferreres, Cortiella, etc. Ràpidament vaig pensar que possiblement els seu pare podria ser galerenc. Vaig recordar que José Juan Tomàs, fill de Pepe l’Alemán i Teresina la Carrila, estava casat a la Sénia i que, per la seva edat, bé podria tenir un fill d’aquella edat.
Després de fer les meves indagacions (dissabte per exemple li vaig preguntar al meu amic Paco, d’Ulldecona que ha treballat a la Caixa de la Sénia durant molts d’anys) puc afirmar sense marge d’error que, el candidat socialista, efectivament, és el net de la tia Carrila i el tio Alemán que vivien al carrer Major de la Galera.
El pare de Núria Ventura, l’alcaldessa d’Ulldecona y diputada autonòmica, també és de la Galera i, de ser reelegida i si es donés la circumstància que Manel Tomàs també ho estès de la Sénia (la qual cosa entra dintre del possible), es donaria un fet força particular: serien dos els municipis del Montsià que tindrien com alcaldessa o alcalde fills de galerencs.
Per una vegada la “intuïció masculina” no m’ha fallat. De fet, sense voler equiparar-me a un dona, en tinc força, sobre tot, quan de temes de política es tracta.

CIU D’AMPOSTA JA TÉ CANDIDAT

Certament, l’elecció d’en Manel Ferré (el doctor Ferré, Manolito o simplement Manel, depenent de qui li diu) no ha estat cap sorpresa. Crec que si hi hagués hagut una porra tothom hauria apostat per ell. De fet el van escollir per aclamació.

De tots els candidats que hi hauran a Amposta per a les properes municipals, de sortida és el que té més números de ser escollit alcalde (vaja, reelegit)

Fins ara, segons el setmanari la Veu de l’Ebre ja estan nomenats (volia ficar “nominats”) ell mateix, el d’ERC, Adam Tomàs i el del PSC, Antoni Espanya. De totes formes, jo també aposto por Guillermo Martínez, com a cap de llista del PP, Salvador Queral per ICV-EUA i Germán Ciscar per PxC. Fa temps es va parlar d’una possible llista independent. Molt probablement, quan manquen tres mesos i escaig per a les municipals, si no s’ha presentat, ja no ho farà. És difícil treure uns bons resultats en tant poc marge de temps.

Però tornem al candidat que ens ocupa avui. Durant els quatre anys que porta al front de l’ajuntament, Manel Ferré, no ha aconseguit treure’s de sobre la figura del seu antecessor. Estic segur que hi ha gent que quan parla de “l’alcalde”, encara es refereix a l’avui senador espanyol. Durant 20 anys va ser el seu mentor. És va fer políticament a la seva ombra i li deu a ell estar al lloc que avui ocupa políticament parlant.

Amb els 4 darrers anys, CiU ja en porta 24 governant la capital del Montsià. 20 amb majoria absoluta. Temps suficient per adquirir, per una part, experiència de govern, però per l’altra tota mena de “tics”, no sempre positius.

Aquests “tics”, fins i tot els han agafat companys (o companyes) del seu equip sense portar tant de temps com ell a l’ajuntament, la qual cosa no és gens bo. Alguns d'ells s'han acabat convertint en polítics "professionals" i de perdre les eleccions, tindrien difícil trobar un lloc de treball fora de l'administració local.

Amposta haurà de triar una vegada més entre els qui els han governat en els darrers anys i que representen l’amiguisme i el sectarisme polític i un canvi real que doni un nou aire a l’ajuntament amb l’arribada de noves idees i d’il·lusió.       

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ

Sota el títol de “Pugna política per la capital”, el Punt fa avui un anàlisi dels resultats de les eleccions municipals a la comarca més meridional de Catalunya.

A l’anàlisi que fa d’Amposta, la redactora Roser Royo, posa el dit a la “llaga”. Els partits de l’oposició de l’ajuntament ampostí (PSC i EA-ERC en les dues darreres legislatures), per dos vegades han perdut l’oportunitat de poder capgirar els resultats electorals. L’any 2003, amb Josep Maria Simó i Marta Cid com a caps de cartells de les dues formacions, tot hi perdre 700 vots, no van poder evitar que CiU tornés assolir la majoria absoluta. Un dels fets claus va ser l’actitud d’ICV que va voler fer llista a part. De no ser així, segurament el PSC (amb coalició amb els ecologistes tal i com havia passat 4 anys abans) haurien aconseguit el 5 regidor a costa de la formació nacionalista. Tot i això, la suma de vots dels PSC i EA-ERC superava als de CiU, encara que, evidentment, això no serveix de res. En les passades, CiU va canviar el cap de llista i Ferré, segon de Roig durant molts d’anys, el va rellevar i va assolir una inesperada victòria que, un cop més, li donà la majoria absoluta. I dic inesperada perquè tothom esperava uns millors resultats dels partits de l’oposició, sobre tot d’EA-ERC amb Marta Cid una vegada més al capdavant. El prestigi d’haver estat consellera d’Educació de la Generalitat no va servir per assolir el 5è regidor. El PSC es va quedar més lluny, aquest cop amb Antoni Espanya com a cap de llista i que, a dures penes, va conservar el 4t.

Canviaran les coses al mes de maig amb els 21 regidors que passarà a tenir el consistori? Roser Royo dia al seu article que els ciutadans estan descontents per les obres i també les empreses constructores (històricament aliades de CiU) després de les darreres adjudicacions d’obres. Però l’equip de govern d’Amposta té altres “taques al seu expedient” que ells consideren “immaculat”: l’escorxador, els multicinemes i, darrerament, la nova zona comercial que després de quasi dos mesos de ser inaugurada encara està usant generadors per a tenir llum, la qual cosa vol dir que no disposa del corresponent permís administratiu. De totes formes caldrà veure que acabaran votant els ciutadans d’Amposta el proper 22 de maig. El senyo Pere Vidal, referint-se a la candidatura de CiU, diu que “ho tenen complicat”. Des d’aquí els hi diria als altres partits que es presentaran, sobre tot al PSC i a ERC (amb Adam Tomàs com a nou candidat i sense EA –Esquerra d’Amposta) que farien bé de no refiar-se. No es pot vendre la pell de l’os abans d’haver-lo caçat, com pràcticament va passar quatre anys enrere.

Fent una repassada ràpida als altres pobles.

Alcanar. Tot indica que repetirà victòria Alfons Montserrat. El PSC, que jo sàpiga encara no té cap de llista després de que l’exalcalde Ricart Bort tingui seriosos problemes amb la justícia. També caldrà veure si Baptista Beltran continuarà una vegada més.

Freginals. Hom presumeixo una pugna entre Evenci de los Aires (PM) i Josep Lluís Fernández (EM), l’actual alcalde.

La Galera. Tot fa pensar que passi el que passi, no hi tornarà ha haver govern de coalició entre el PP i ERC. El PSC té el repte de trobar un nou cap de llista. Joan Lleixà, després de no treure cap regidor a les passades eleccions, no crec que continuï.

Godall. Una vegada escollit oficialment Francesc Miró, l’alcalde en les dues darreres legislatures, no hauria de tenir cap problema en tornar a ser reelegit. La legislatura passada va ser molt més conflictiva que aquesta. Ha governat amb només 3 regidors, ja que l’oposició no va ser capaç de posar-se d’acord.

Mas de Barberans. Josep Maria Lleixà no hauria de patir per la reelecció. Al Mas, el socialistes, han guanyat en tots els comicis des de 1977.

Masdenverge. Tot fa pensar que Àlvar Arasa (CiU) revalidarà la majoria absoluta.

Sant Carles de la Ràpita. La renuncia d'Alonso dóna pas a Josep Pitarch, una persona ben preparada. Si el PSC no treu majoria, caldrà veure si Pitarch és capaç d'arribar a pactes amb els altres partits, històricament, molt agraviats amb Alonso.

Sant Jaume d’Enveja. L’actual alcalde i president del Consell Comarcal Joan Castor Gonell, va ser dels pocs alcaldes que “va aconseguir guanyar” a les passades autonòmiques. Segurament que al maig també assolirà la victòria.

Santa Bàrbara. Com el cas de Masdenverge, Jordi Boronat (CiU), tampoc tindrà cap problema per aconseguir la majoria absoluta. Santa Bàrbara, tradicionalment, ha estat un feu de la federació nacionalista.

La Sénia. La sorpresa ha saltat avui. Si l’altre dia si l’altre dia era Juan José Royo qui va dir que aspirava a ser el cap de llista del PSC, avui, per sorpresa, el Punt informa de que l’alcalde Víctor Pla (PSC) no optarà a la reelecció, però abans de marxar va proposar con a substitut a Josep Tomàs, un jove de 37 anys enginyer industrial per la UPC i que va acabar imposant-se a les primàries.

Ulldecona. En principi, l’alcaldessa i diputada autonòmica Núria Ventura hauria de revalidar la victòria. Però el PP no li posarà fàcil. Cal recordar també que a les passades autonòmiques, tot i que l’alcaldessa era la número dos per la província, la victòria va ser per a CiU. En quan a ERC, tot fa pensar que el seu líder històric Josep Lluís Millan no continuarà, després d’anar-se’n a Reagrupament i, posteriorment abandonant el partit de Carretero. Potser CiU també buscarà canviar “la cara” del líder.