SOBRE ELS QUE BAIXEN

El baròmetre polític fet per GESOP i publicat el passat cap de setmana pel Periódico de Catalunya, ha portat cua i, sospito, encara en portarà més. Els dos partits que hi surten més mal parats són CiU i el PSC. Curiosament, mentre Arturo Mas ja ha mogut fitxa, Pere Navarro encara no ha dit ni ase ni bèstia, imagino que és perquè segueix pensant que va pel camí correcte i que el sondeig no reflecteix correctament la situació o com solien dir als sondejos anteriors: ja remuntarem.

El resultat de la consulta no és gens bo per al PSC: empitjoraria resultats en unes hipotètiques autonòmiques i també legislatives. Sembla ser que, ara per ara, el federalisme que promou Pere Navarro no convenç quasi a ningú, fins i tot a molts de la seva pròpia casa. Joaquim Nadal i Montserrat Tura, per exemple, cada cop se’n allunyen més i no es pot descartar que s’acabin donant de baixa del partit. Mentre ICV-EUA segueix esgarrapant vots i, de seguir així, podria convertir-se en el partit de referència de l’esquerra catalana.

Segurament, el resultat més cridaner, era el que treia ERC que, per primer cop des de la recuperació de la democràcia, guanyaria les eleccions catalanes. Em sembla molt sorprenent que un partit sense fer res (ni és govern, ni és oposició ni sé sap ben bé que és) pugui tenir l’expectativa de vot que li dona el baròmetre. Potser per això... En canvi, CiU tornaria a guanyar a les nacionals i seria el segon cop que ho faria en detriment d’un PSC que està en hores baixes des de fa molt de temps.

El passat dimarts, segurament com a conseqüència de la consulta publicada pel Periódico (encara que ell digui que no), Arturo va sortir a fer tota una declaració d’intencions: té voluntat d’esgotar la legislatura i va deixar entreveure que la consulta sobiranista pot no fer-se l’any 2014, inicialment previst que passaria a fer-se l’any 2016. No sé que opinaran els republicans d’aquest hipotètic canvi de dates, ja que l’únic objectiu que té el partit de Junqueras és celebrar el referèndum.

Alguns diaris van veure en les paraules d’Arturo, una fugida cap endavant i una aproximació a la tesi que defensa Duran i Lleida i que, com tots sabem, ara per ara està molt propera a la de Pere Navarro. En definitiva seria obtenir per a Catalunya  un millor finançament que pogués solucionar en bona part les carències de l’actual i que permetés sortir de l’ofec econòmic  que ens ha sotmès Espanya. Possiblement això significaria pa per avui i gana per a demà (com ens ha passat sempre), però per un altre costat també és possible que sigui l’opció més realista ara per ara.

Tornant a les declaracions de Mas, sobta escoltar-li dir que té voluntat d’esgotar la legislatura quan sovint ens ha amenaçat en dissoldre el Parlament si ERC no li donava suport als seus pressupostos per al 2013 i que va acabar precipitadament la legislatura passada per interessos purament personals, que ara, quan encara falta més de 3 anys per a esgotar-la, digui que té voluntat d’esgotar-la. Segurament Mas pretén remuntar el vol  perquè sap que, ara mateix, és l’únic dintre del seu partit que ho pot intentar amb un mínim de garanties d’èxit. Si ho aconsegueix i dintre d’uns mesos les consultes li atorguen un resultats més òptims, no pot descartar-se que fins i tot es pugui presentar.

Per tant, sí, però, ja ho veure’m... I com deia l’altre: ara no toca. Què no toca? No ho sé... Potser fer la consulta, potser sotmetre’s a Espanya, potser trencar el pacte amb ERC...

L’ERROR DE LES ENQUESTES

Cap de les enquestes que s’havien publicat anunciaven una davallada tan gran de CiU. La majoria anunciaven que la federació nacionalista vorejava la majoria absoluta (68 diputats) i, fins i tot, la del Centre d’Estudis d’Opinió, que depèn de la Generalitat li donava aquesta majoria.
Però també és cert que quan es van fer les consultes per a publicar-les al límit del que marca la llei electoral, el diari el Mundo encara no havia publicat la possible pertinença de comptes a Suïssa de l’actual president de CDC Artur Mas i del seu president d’honor i líder històric Jordi Pujol.
La informació publicada pel Mundo, a part de no ser gens rigorosa i basada en un esborrany d’informe policial, tenia com a objectiu incidir directament en la campanya de les eleccions catalanes. I va aconseguir el seu propòsit.  
A partir d’aquella publicació, el rumor va entrar amb força en la campanya electoral. No hi havia míting, tant els que donava Mas com els dels altres partits, que no sortís el tema. Fins i tot sé li va demanar al candidat de CiU que, si no era veritat la informació, acudís al notari a desmentir-ho. És va limitar a interposar querelles juntament amb el seu mentor.
A partir d’aquell moment, la campanya de desprestigi dels principals mitjans espanyolistes és va accentuar. Possiblement el punt més anecdòtic va ser quan el colpista Antonio Tejero va denuncia a Arturo Mas per separatisme i sedició.

Cóm va poder influir tota aquesta campanya portada a terme per l’anomenada premsa de la caverna? No ho arribarem a saber mai, però igual podria haver afectat negativament com de forma positiva, ja que sempre hi pot haver qui veiés en aquestes maniobres un atac a la primera institució de Catalunya.    

Quan TV3 va fer públic a les 8 en punt, coincidint amb el tancament dels col·legis electorals, l’enquesta feta a peu d’urna sobre vot emès, ja va saltar la primera sorpresa en donar-li a CiU 54 diputats, bastant menys del que li atorgaven els sondejos publicats. Però en aquell moment també sé li donava al PSC 25 diputats i, a l’hora de la veritat, es va quedar amb 20.
Evidentment, una enquesta feta el mateix dia de les eleccions hauria de donar uns resultats molt més aproximats als definitius, però ni així; la qual cosa demostra, des del meu punt de vista, que molts dels enquestats van mentir a l’entrevistador.  
El PSC  va elaborar la seva pròpia mostra a partir de les 50 primeres paperetes recomptades i, aquí sí, els resultats van ser molt més aproximats a la realitat. Abans de finalitzar el recompte el PSC ja sabia que seria la tercera força pel darrere d’ERC.   

RESULTATS:

Catalunya. 

Tarragona.

El Montsià.   

ENCARA MON PASSA POC

El passat divendres, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya feia públic els resultats de la seva darrera enquesta.

Sense entrar en detalls, a Catalunya tornaria a guanyar CiU amb uns resultats molts semblants als que va aconseguir el novembre de 2010. La petita baixada de volts es veuria “compensada” amb la possibilitat d’obtenir un escó més a costa dels mediocres resultats socialistes que ni amb el seu congrés han aconseguit aixecar el vol.

Ahir el Periódico de Catalunya també publicava una enquesta de l’institut GESOP o també es “calquen” pràcticament, els resultats del 20-N. Segons els titular “Les primeres retallades només costen 2 punts al PP” que, no obstant, cediria de 5 a 7 diputats però mantindria la majoria absoluta. El PSOE, si fa o no fa, repetiria resultats.

Quina conclusió en trec? Què encara ens retallen poc i que haurien d’anar pel carrer donant-nos garrotades per imbècils!!

Així de clar i així de contundent i a qui li piqui, que es rasqui, faltaria més.

Sabeu, per exemple que trobo a faltar? Una manifestació d’aturats on surtin al carrer 4 milions de persones demanant llocs de treball. En un primer moment m’és ben bé igual si aquest són estables o temporals. De moment en que se’n creessin per absorbir una gran part d’aquest col·lectiu que es troba sense feina, ja m’aniria bé. Però atenció, tampoc a qualsevol preu. Encara que m’imagino que per aquells que estan desesperats, qualsevol cosa, per precària que fos, ja els estaria bé.

Si finalment, es convoca vaga general per al 30 de març, quants aturats sortiran al carrer a manifestar-se? M’agradaria que se’n fes un estudi. Segur que ni la meitat del que han d’acudir a les oficines de l’atur periòdicament.

En canvi, els sindicalistes, els treballadors de les grans indústries que sí que estan treballant, molts de funcionaris, etc. segurament atendran la crida sindical i aquell dia no ocuparan els seus respectius llocs de treball. O els estudiants que també han demostrat que estan en contra de tot els que està caient i el que encara és més greu, el que encara queda per a caure...

Com és possible que, tot i les retallades, tot i la pèrdua de drets socials i laborals, etc., els votants, majoritàriament segueixen donant suport a qui governa i que són els màxims responsables de la situació que estem vivint.

Podria acabar parlant sobre la “casera de bruixes” que el PP ha organitzat, sobre tot a l’oficina antifrau de l’Agència Tributària i, a sobre, col·loca a una persona que va haver de dimitir per afavorir al seus (Pilar Valiente) de número 2. També de com la Justícia és tova amb els uns (cas Gürtel) i dura amb qui va investigar la trama, com el jutge Garzón... Però potser un altre dia.

Avui estic indignat amb els qui no hi estan o només ho fan veure. Vergonya me’n dono!     

(L'acudit de FER es va publicar al Punt Avui d'ahir diumenge)