SOBRE ELS QUE BAIXEN

El baròmetre polític fet per GESOP i publicat el passat cap de setmana pel Periódico de Catalunya, ha portat cua i, sospito, encara en portarà més. Els dos partits que hi surten més mal parats són CiU i el PSC. Curiosament, mentre Arturo Mas ja ha mogut fitxa, Pere Navarro encara no ha dit ni ase ni bèstia, imagino que és perquè segueix pensant que va pel camí correcte i que el sondeig no reflecteix correctament la situació o com solien dir als sondejos anteriors: ja remuntarem.

El resultat de la consulta no és gens bo per al PSC: empitjoraria resultats en unes hipotètiques autonòmiques i també legislatives. Sembla ser que, ara per ara, el federalisme que promou Pere Navarro no convenç quasi a ningú, fins i tot a molts de la seva pròpia casa. Joaquim Nadal i Montserrat Tura, per exemple, cada cop se’n allunyen més i no es pot descartar que s’acabin donant de baixa del partit. Mentre ICV-EUA segueix esgarrapant vots i, de seguir així, podria convertir-se en el partit de referència de l’esquerra catalana.

Segurament, el resultat més cridaner, era el que treia ERC que, per primer cop des de la recuperació de la democràcia, guanyaria les eleccions catalanes. Em sembla molt sorprenent que un partit sense fer res (ni és govern, ni és oposició ni sé sap ben bé que és) pugui tenir l’expectativa de vot que li dona el baròmetre. Potser per això... En canvi, CiU tornaria a guanyar a les nacionals i seria el segon cop que ho faria en detriment d’un PSC que està en hores baixes des de fa molt de temps.

El passat dimarts, segurament com a conseqüència de la consulta publicada pel Periódico (encara que ell digui que no), Arturo va sortir a fer tota una declaració d’intencions: té voluntat d’esgotar la legislatura i va deixar entreveure que la consulta sobiranista pot no fer-se l’any 2014, inicialment previst que passaria a fer-se l’any 2016. No sé que opinaran els republicans d’aquest hipotètic canvi de dates, ja que l’únic objectiu que té el partit de Junqueras és celebrar el referèndum.

Alguns diaris van veure en les paraules d’Arturo, una fugida cap endavant i una aproximació a la tesi que defensa Duran i Lleida i que, com tots sabem, ara per ara està molt propera a la de Pere Navarro. En definitiva seria obtenir per a Catalunya  un millor finançament que pogués solucionar en bona part les carències de l’actual i que permetés sortir de l’ofec econòmic  que ens ha sotmès Espanya. Possiblement això significaria pa per avui i gana per a demà (com ens ha passat sempre), però per un altre costat també és possible que sigui l’opció més realista ara per ara.

Tornant a les declaracions de Mas, sobta escoltar-li dir que té voluntat d’esgotar la legislatura quan sovint ens ha amenaçat en dissoldre el Parlament si ERC no li donava suport als seus pressupostos per al 2013 i que va acabar precipitadament la legislatura passada per interessos purament personals, que ara, quan encara falta més de 3 anys per a esgotar-la, digui que té voluntat d’esgotar-la. Segurament Mas pretén remuntar el vol  perquè sap que, ara mateix, és l’únic dintre del seu partit que ho pot intentar amb un mínim de garanties d’èxit. Si ho aconsegueix i dintre d’uns mesos les consultes li atorguen un resultats més òptims, no pot descartar-se que fins i tot es pugui presentar.

Per tant, sí, però, ja ho veure’m... I com deia l’altre: ara no toca. Què no toca? No ho sé... Potser fer la consulta, potser sotmetre’s a Espanya, potser trencar el pacte amb ERC...