DIARI DE L’AGOST. DIA 24

PERSONATGES DEL CIRC

Sé m’ha acudit avui: Quin personatge del circ serien els de Ciutadans? No? L’empassa-sabres!  

Com podeu veure per l’esdevenir de les negociacions, cada dia que passa C’s cedeix una mica més davant el PP i n abans hi havia línies roges, ara s’han esborrat completament. És la força de la sang (crec recordar que ja ho vaig dir una vegada) Són partits germans: el gran és el PP i el més menut C’s... Però fills del mateix pare i la mateixa mare i, per tant, condemnats a entendre’s. El que cal veure és si, finalment, aconseguiran la fita desitjada o sigui, investir a Rajoy president.

OTEGUI

Puc està a favor d’Otegui... O puc està en contra... De fet és un personatge que, personalment, no me produeix cap tipus de sensació: ni fred ni calent.

Però el tema d’Otegui me sembla tan lamentable com el que està passant a Catalunya (en general) El corró de l’Estat (i cuita, quan parlo d’estat, a part del govern i les seves institucions també parlo del PP, del PSOE i companyia...) s’emporten pel davant (o al menys ho intenten) tot allò que els molesta. Els molesta la independència de Catalunya i els molesta que a Euskadi pugui passar el mateix si finalment guanyen les forces abertzales el proper 25 de setembre. I Otegui en aquest punt és el personatge clau. De totes formes ja coneixeu l’efecte rebot. De vegades només cal que des de Madrid es vagin posant pals a les rodes com per a que la ciutadania (que no sempre és tonta) es reboti en contra. Per tant, és molt possible que amb Otegui o sense, dintre de poc més d’un més, al País Basc hi pugui haver un govern de l’esquerra nacionalista. I si l’hi ha, no ho dubteu, trigaran pocs mesos en iniciar (o al menys intentar-ho), un procés semblant al de Catalunya.    

De moment la Junta Electoral de Guipúscoa l’ha vetat. Imagino que més per pressions dels estaments de l’Estat que per propi criteri. Ara hi haurà recurs i després contra-recurs. Pot ser un estira i arronsa posant al límit els estaments judicials que són els que tindran la darrera paraula... La darrera? Segurament Otegui el dia 25 no serà candidat, però la història no acabarà aquí... Serà com la història inacabable o com el conte de l’enfadós (com ho preferiu), però segur que acaba amb recurs davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg i sinó, viure per veure... I allí ja li vendrà al govern d’Espanya de que els hi donin la raó, perquè sinó l’enrenou serà majúscul.

ELS CARRERS DESPRÉS DE FESTES

Tinc la desgràcia de desplaçar-me per Amposta a peu a diferència de com ho fan molts dels meus conciutadans. Només a peu sé poden veure les situacions que denuncio sovint (per cert, us vàreu adonar que durant les festes no vaig publicar cap foto denúncia?) Vaig voler donar un treva a l’equip de govern que, com és normal, estava més centrat en que tot sortís bé que no de com seguia estan la nostra ciutat.

Però no sóc l’únic que ho veig. La gent gran també tenen per costum desplaçar-se a peu. Aquest mateix matí m’ho comentava una veïna del carrer Brasil, del bloc del costat d’on ahir es va produir l’accident. Fins i tot m’ha dit que el conductor de la furgoneta que baixava pel Murillo (i que tenia prioritat), li va dir a l’altre conductor que no va cedir el pas: Què estàs ‘tonto’?  Bé, a mi m’ha preguntat una altra cosa?

-Quan vindran a netejar el carrer?

I és que està ple de palers, plàstics, cartrons i quasi de tot allò que es pugui tirar al terra. Cap novetat. Dimarts per tot el poble encara eren evidents les restes del Cosso Iris de diumenge: molt de confeti, però també de les bosses de plàstic que serveixen per envasar les boles.

Li he explicat que una part del servei de neteja el fa una empresa particular. L’encarregat de la mateixa m’ho va explicar un dia i me va assegurar que la part d’Amposta que ells netegen està neta. Llavors que passa amb la part d’Amposta que neteja la brigada municipal?

La mateixa senyora m’ha explicat que una vegada va anar fins el Racó del Ciclista (què per aquells que no ho saben és el bar on esmorza part del personal de la brigada municipal) i va preguntar pel que portava la màquina de neteja més gran. Un company el va senyalar amb el dir: és ell. Llavors, dirigint-se a ell li va dir:

-És que els veïns d’aquest barri no paguem impostos? És que els impostos només els paguen el que viuen al centre del poble? Com quasi mai passeu a netejar per aquí...

Segons la senyora, el conductor de l’equip de neteja es va posar tot sufocat.

DIGUES LA TEUA (DTL)  

Alejandro Sanz, més conegut per Candret o Candret lo Cantador (tot i que també conta acudits, molts acudits) va obrir fa uns dies a Facebook una pàgina per a que les ampostines i els ampostins puguin dir la seva. Aquest matí ja advertia que si hi ha insulta o paraules grolleres esborrarà els comentaris. I és que sovint aquests tipus de pàgines se’n poden anar de mare depenent de qui entra i de la permissibilitat del moderador.

Recordo que abans de que es popularitzessin les xarxes socials, el convergent Josep Torta, copropietari de l’empresa d’informàtica Insert, a la seva pàgina web Amposta Info, va obrir un apartat per al debat. Els insults, calumnies, difamacions i menyspreus cap a aquells que no érem del règim establert a Amposta eren constants. Algunes vegades vaig ser jo la diana dels sequaços de Roig. Finalment va haver de tancar aquella apartat d’opinió perquè Ismael Pinyas i jo mateix el vàrem amenaçar de denunciar-lo. Tot i que Josep Torta se’n va desmarcar, com a responsable de la pàgina hauria hagut de vetllar per a que no s’arribés al punt que es va arribar i que fregava el que podria considerar-se delicte.         

DIARI DE L’AGOST. DIA 23

De Manel Fontdevila a Público.es. 

CORTINES DE FUM

De tant en tan me sorprèn com actuen les maquinàries dels partits per mirar de desviar l’atenció cap a un altre costat. El darrer cas és el de les suposades coaccions de la policia espanyola per aconseguir informació sobre els comptes que la família Pujol (fixeu-vos que parlem de família com a la Màfia) tenia dipositats a bancs d’Andorra.

De ser veritat (possiblement ho sigui) és un fet rellevant, però no per això s’ha de intentar amagar el fet principal: la del més que presumpte enriquiment il·legal de la família per cobrament de comissions a canvi de contractes i d’altres favors.

Sempre s’ha dit que després de l’1 ve el 2 i que aquest no arriba si no sé passa abans pel primer. El primer fet és el cobrament de comissions, el segon la confessió interessada del patriarca de la família (encara que no va dir la veritat sobre la procedència dels diners andorrans) i després, en tot cas, vindria l’actuació irregular de la policia espanyola per aconseguir informació dels Pujol i sembla ser que també d’altres càrrecs de Convergència.

EL PERIÓDICO

Sabeu que des de fa molts anys el meu diari de referència és el Periódico de Catalunya. De fet ja vaig comprar el primer número quan va sortir allà per l’any 1978. Només en comptades ocasions l’he deixat de comprar... Recordo quan es va tornar a editar el Diari de Barcelona dirigit per Josep Pernau (més tard columnista del propi Periódico) a la dècada dels 80. I ho vaig fer perquè es va publicar en català i per aquella època (i encara durant alguns lustres més), el Periódico només ho feia en castellà.

Durant l’època de vacances és molt difícil trobar-lo als quioscs perquè és el primer d’esgotar-se. La situació no és nova, però aquest any la dificultat s’ha incrementat. Quan estic a Amposta, per motius de proximitat, compro el diari a la llibreria Mercè del carrer Amèrica. La setmana passada (aquesta està tancada), li vaig preguntar com era que el Periódico s’acabava tots els dies (les dues edicions la de català i la de castellà) Me va dir que tot i que havia demanat que li portessin més ja que havia diverses llibreries tancades a Amposta, no ho havien fet. Tret d’un dia que se’n va recordar i me’l va guardar (normalment de dilluns a divendres no li compro a ella per motius laborals) els altres dies me vaig d’haver de conformar amb un altre diari. Quin diríeu que vaig triar? El País, la Razón, el Punt Avui, el Mundo, la Vanguardia...? Cap de tots aquest me fa el pes: el Diari de Tarragona. Al menys me’n assabento de les notícies locals, tot i que altres publicacions digitals també me mantenen informat del que passa a les nostres comarques.

Com us deia Mercè ha tancat aquesta setmana per vacances. Així que ahir vaig anar a buscar-lo al de Rafales & Solé i me va passar exactament el mateix. Avui he anat a la llibreria Alba del carrer Miquel Granell (ahir també estava tancada) i no ho direu mai... Tres quarts del mateix. Així que vulguis o no, m’he hagut de conformar amb el Diari de Tarragona.

No és que el Periódico em complagui al 100%, però el prefereixo davant diaris amb línies editorials molt més partidistes. N’hi ha algun que és realment infumable menys per als que tenen aquela idea, es clar. El Periódico, des del meu punt de vista és molt més objectiu.

De Ferreres al Periódico. 

NO I NO!

Tot i les pressions del PP i C’s, el PSOE segueix erra què erra amb el no a la investidura de Rajoy. Avui mateix ho deia Rafael Simancas, aquell que anava per president de la Comunitat de Madrid i Esperanza Aguirre amb joc brut li va pispar la presidència que desprès va mantenir durant molts d’anys.

I és que qualsevol vota que sí... La memòria humana és molt curta i, sovint, només ens en recordem d’allò important o del que realment ens interessa. En canvi hi ha coses molt més supèrflues que ens oblidem ràpidament que han passat. Però quan dura aquest període de temps? Impossible saber-ho amb exactitud.

Ara per ara el que si que sé sap és que el proper 25 de setembre hi haurà eleccions al País Basc i Galícia i votar el PSOE a favor de la investidura de Rajoy els faria perdre molta credibilitat. Qui s’arrisca a fer-ho quan durant mesos (molts mesos) han estat dient el contrari?

Què el seu vot serà més mirant els interessos del partit que no els d’Espanya? Mira-ho com vulguis. Des d’un punt de vista d’esquerres, potser votar a favor de la investidura de Rajoy seria el més convenient per a Espanya, però no per als ciutadans d’Espanya.

Avui mateix llegia a un diari digital que molts espanyols estan preocupats per portar 300 dies amb un govern en funcions. Jo no! Jo no ho estic gens. Trobo que el país funciona igualment. Potser no es puguin elaborar lleis (tampoc les elabora el Parlament català tot i que fa més de mig any que tenim President electe)

Qui fa funcionar els països és la pròpia maquinària de l’Estat: treballadors públics de diferents rangs, però també empresaris i treballadors. I això no s’atura mai.

Això vol dir que no fan falta polítics? Tampoc és això. Sóc polític i crec en la classe política... Però no amb els polítics corruptes i als que usen les portes giratòries per al seu benefici personal.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 18

De Vergara a eldiario.es.

SESSIÓ D’INVESTIDURA 

Finalment Rajoy sé sotmetrà a una sessió d’investidura. Fins ara només ho havia fet quan el PP havia tingut majoria absoluta, però no després de les eleccions del desembre passat.

Ara per ara no puc dir si el gest el fa perquè ho té tot lligat o perquè no li queda més remei... És evident que el pacte amb Ciudadanos li ha fet guanyar una força que no va treure a les eleccions, però encara no n’he té prou.

Diuen els analistes que ho fa per a pressionar al PSOE i aconseguir així la seva abstenció. Però ara com ara Pedro Sánchez segueix fer en no voler donar suport implícit (què és el que seria la abstenció) a un partit que és sinònim de corrupció.

També diuen alguns analistes que les terceres eleccions són més a prop... Ja veure’m que passa, tot i que vist el que s’ha vist, és previsible que uns tercers comicis donessin una àmplia victòria al PP... Potser per majoria absoluta.

DEFENSORS 

Com me veieu com a defensor de la ciutadania? Bé, us ho dic perquè de tant en tant (molt de tant en tant, tampoc heu de creure que és cada dia) m’han arribat queixes d’alguns ciutadans d’Amposta demanant la meva intervenció. N’esmentaré dos, els que ara mateix recordo. El primer és molt senzill, me van demanar si podia fer alguna cosa per a que sé netegés un solar que hi ha prop de casa de la persona que m’ho va dir. Sé tracta del solar que fa cantonada entre el carrer Sebastià Juan i Arbó i el Bolívia. Després de tirar per terra la casa de Ciprià forcada, l’empresa constructora que ho havia comprat, no va construir... Suposo que per que la crisi se’ls hi va tirar al damunt... Durant molt de temps hi va quedar la grua amb el perill que suposava per als veïns, sobre tot per al col·legi Miquel Granell que està a l’altre costat de carrer. El Periódico me va publicar una foto denúncia on exposava aquests fets uns dies abans de que l’Ajuntament de la nostra ciutat la tragués.

Ara el problema és una altre. La insalubritat. Els solats haurien d’estar tancats i nets, la qual cosa no passa amb molts dels que hi ha per Amposta. La gent hi tira brossa i els gossos els aprofiten per a defecar. Me deia la veïna que amb tota probabilitat hi ha rates... No ho sé, jo no n’he vist mai cap.

L’altre cas és més inversemblant. Una me va enviar un missatge privat per a explicar-me que rebia assetjament per part d’un veí del bloc de pisos i que després d’haver-ho denunciat a la policia local, l’assetjament no s’havia acabat. I què puc fer jo davant d’aquestes coses.

L’Ajuntament d’Amposta farà un parell d’anys que no té Defensor de la Ciutadania. N’hauria de tenir, però no ne té. Recordo que havia de fer un concurs públic on s’hi van presentar un bon nombre de candidats, però no sé que ha passat que finalment no s’ha resolt o al menys a mi no me consta.

BOUS SÍ O BOUS NO

Me sembla estrany que a casa meva s’obrís aquest debat. Va passar el dia de la festa. Mons fills eren partidaris de reduir els actes taurins, mentre que les seves cosines ho veien d’una altra manera. Elles eren partidàries de la tradició... Mon fill gran els deia que la tradició d’uns anys enrere... Què quan ell era menut no hi havia tants actes taurins i, per suposat molts menys bous embolats, però que un determinat partit polític ne treia rendiment electoral i d’aquí que cada anys cedís davant els taurins i acceptés fer cada vegada més actes.

No cal ni dir que estic totalment d’acord amb aquesta teoria. CiU (diguem-ho clar i català, encara que la majoria de vosaltres ja ho heu entès) sabia que tenia amb els taurins uns aliats fidels que a l’hora de votar tenien perfectament clar quina havia de ser la seva opció política. I uns vots per aquí, uns altres per allà, la clientela estava ben contenta i agraïda sense importar-los gens ni mica que governessin Amposta com si fos els seu coto particular.

Bona prova d’això és que aquest anys sé celebra la 13 edició del concurs nacional d’emboladors (o sigui, va començar l’any 2004, si és que s’ha celebrat cada anys) No fa tant...

En canvi hi ha actes molt més tradicionals com un altre concurs nacional, el de vestits de paper que ja porta amb la d’aquest any 46 edicions, o la cursa popular, o el concert de bandes (53) o el festival de música de la Lira (40)

DIARI DE L’AGOST. DIA 4

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

LA FORÇA DE LA SANG

Investidura a la vista? Si atenem els darrers senyals que ens arriben dels partits, tot fa pensar que l’acord entre el PP i C’s per a investir a Mariano està al caure.

A ningú sé li escapa les semblances ideològiques que hi ha entre tots dos partits. Fins i tot el líder de C’s Albert Rivera va militar a las Nuevas Generaciones, que és l’ala jove del PP. I no deu de ser l’únic... Finalment sembla que la força de la sang s’acabarà imposant al seny... Encara que quan arribi l’acord (suposant que arribi), Ribera el vendrà com a necessari per acabar amb el llarg període sense govern i no haver d’anar a unes terceres eleccions, la qual cosa representaria (així ho diran) un autèntic desastre.

De totes maneres, la suma dels vots del PP i C’s no sumen els 176 necessaris per a proclamar Rajoy nou president... Però no queda molt lluny (137+32= 169) Només amb l’abstenció de Convergència n’hi hauria prou... Però Homs ja va advertir-los que no compten amb ells després de no obtenir grup propi. Arrieros somos y por el camino nos encontraremos...    

Ribera segueix fent pressió al PSOE per a que s’abstinguin els diputats i no caler dependre de ningú més. Però el PSOE ja li va dir a Rajoy dimarts que no compti amb la seva abstenció... No obstant, tampoc no seria descabellat que alguns diputats socialistes (n’hi hauria prou amb 7) ho fessin. Llàstima que González, Guerra, Leguina, Bono, Rodríguez Ibarra, etc. no siguin diputats... Amb ells seria molt més fàcil.

EL SENYOR BAUBÍ

Ja que veure com un comentari gens innocent per la meva part pot arribar a fer saltar espurnes. Ahir, l’administrador de la pàgina de Facebook Prou! AP-7 gratuïta ja! va publicar una notícia sobre el malestar dels veïns per no haver pogut assistir a la reunió amb Josep Rull, el Conseller de Territori i Sostenibilitat a Barcelona. A la foto hi sortia el vicepresident de la Federació de Veïns de Tortosa el senyor Josep Baubí.  

El meu comentari va ser: Aquest no és el titella de Ferran Bel?

La seva resposta va ser taxativa: no sóc el titella de ningú, senyor Joan veig que no em conneix em absolut... (sic)

I continua: abans d’opinar millor si s’informa una mica, vale??  (sic)

Vale, vale...

Primer que res gràcies per dir-me senyor. Sempre ha estat un honor que algú es dirigeixi a mi amb aquesta distinció.

En segon lloc, anem a veure... Tal i com he acceptat, la pregunta no és gens innocent, però no per això deixa de ser una pregunta. Quan hi ha un signe d’interrogació és una pregunta, mai una afirmació.

El senyor Baubí (li faré el mateix honor) hauria de saber, com a periodista professional que va ser, que hi ha coses que no surten ni a Internet, com per exemple la seva afinitat política o les seves simpaties. El Senyor Baubí sempre m’ha semblat una d’aquelles persones que hasabut nedar i guardar la roba...

Per tant, on puc trobar aquesta informació? Qui me la pot donar? Tal vegada el diputat Bel?

Tal com es diu vulgarment: A qui li piqui que es rasqui!

(Jo tinc el meu blog que me permet rascar-me cada vegada que me pica alguna cosa...)  

LA TRAMESA DEL DNI

Tot i que de tant en tant es parla del tema, segurament no se’n parla prou o al menys no es fa la pressió necessària: aconseguir que té donin hora per a renovar és una autèntica proesa.

Una companya de treball fa dies que ho intenta i no hi ha manera de que li donin hora per a Tortosa. A Tarragona y Reus, sí, però a Tortosa no... Es tracta d’una altra discriminació cap a les Terres de l’Ebre?

Aquesta mateixa setmana, un a qui li havien robat el carnet (o això és el que diu), amb la denúncia feta (què en cap cas serveix per a identificar-se), va dir que s’esperava al setembre quan un equip del DNI es desplaçarà fins la seu del Consell Comarcal d’Amposta a renovar-los-hi a tots aquells que ho hagin sol·licitat... Però encara van de tant en tant a Amposta? Algú m’ho podria confirmar?

MATRINONI DE CONVENIÈNCIA (UN ALTRE COP?)

Després del frustrat intent per obtenir grup propi, CDC (a les generals se van presentar amb aquestes sigles) intenta apropar-se a ERC-Catsí per acabar integrant-se al seu grup. Seria com una mini reedició de Junts pel Sí.

Si ERC ho accepta, segurament s’escoltarà alguna veu en contra des de dintre del mateix partit. I sinó ho accepta, es pot crear una certa tensió entre tots dos partits i ara per ara (al menys de cara la galeria), no crec que sigui el més oportú davant el panorama polític català que s’està vivint.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 1

PRIMER DIA D’AGOST I, PER A MOLTS, PRIMER DE LES VACANCES
Començar l’agost i fer-ho treballant no és bona manera de començar-lo. No obstant, aquest matí, anant a treballar a Tortosa, la circulació era la d’un dia normal (més o menys –tampoc és que compte els vehicles que m’hi trobo cada dia-) Tampoc ho ve vist més fàcil a l’hora d’aparcar. El barri de Ferreries (què és per on me moc), estava ple de cotxes.


POLITICA ESPANYOLA
Políticament parlant tampoc hi ha hagut grans canvis. La situació política espanyola està on estava divendres i divendres anterior i divendres de més enllà. Rajoy, a qui la setmana passada el Borbó li va encarregar formar govern, segueix immòbil (quina novetat!) i esperant que el altres partits li donin suport a la investidura perquè sí, sense oferir res a canvi. Només perquè va guanyar les eleccions que, segons els populars, amb això ja n’hi ha prou...

EL PROBLEMA
El problema té difícil solució. En altres circumstàncies el PP podria comptar sense problemes amb el vot favorable de C’s i fins i tot amb l’abstenció del PSOE. Però quan un partit com el PP està corromput per dintre i no sé li veuen senyals de regeneració democràtica i, a part, ha estat el partit que ha ajudat a la banca en detriment de les classes més desafavorides, és normal que no pugui esperar que els altres partits facilitin l’elecció de Rajoy com a president del govern de les Espanyes.
En aquestes condicions, qui serà qui doni el primer pas? Qui ho faci quedarà retratat i, el que és pitjor, perjudicant de cara el futur.

FELIPE GONZÁLEZ
Qui va ser president del govern d’Espanya fa anys que repapieja (de chochear en castellà) Avui s’ha sabut que va fer unes declaracions al diari argentí Clarín on aconsellava al PSOE abstenir-se i facilitar així la investidura de Rajoy. Després va matisar: Segur que aquestes paraules donaran que parlar. Com ho saps Felipe?
A Felipe González sé li hauria de dir que el país, per a bé o per a mal, ha evolucionat molt des de que ell va deixar de governar. Aquell esperit de la transició s’ha perdut (és normal perquè d’allò ja fa quasi 40 anys) i ara qui vulgui governar s’ho ha de guanyar i Rajoy i el PP, tret de que van guanyar les eleccions, no han fet res per aconseguir els suports necessaris per a la investidura.

TREBALLAR EN PRECARI
El Periódico d’avui parla del grau frau que hi ha a les hores extres treballades en aquest país. Hores no cotitzades i que perjudiquen a tothom i només beneficien l’empresari. Us explicaré una anècdota que és un clar exemple de com funciona el mercat laboral d’aquest país.
Una dona reclama davant l’Agència Tributària que no ha cobrat l’ajut de mare treballadora del mes de maig. Un ajut al que sé té dret sempre i quan el còmput mensual d’hores treballades sigui igual o superior a la meitat més un des dies laborables.

-El mes de maig no vas treballar les hores suficients per a tenir dret a cobrar. 

-És que tinc un contracte per 4 hores i n’he faig 8... Però no hi ha dret... Hauríem de poder-la cobrar igualment...

-La normativa ho deixa ben clar... I tu ja t’has queixat on ho has de fer... Ja ho has denunciat?

-Denunciat? Tu saps la gent que hi ha esperant que a mi me facin fora? Quan firmem el contracte ja ens diuen que si hi ha una inspecció de treball hem de dir que hem entrat a treballar fa mitja hora i que només n’he treballem quatre... 

Després sortiran les dades oficials d’ocupació i ens diran que l’atur ha baixat... Temporal i precari!! Quina vergonya!!!

CONCENTRACIÓ A PEU DE L’N-340 A AMPOSTA 

Per primera vegada des de que es van iniciar els talls diaris, avui no ens han donat permís per a tallar la nacional. Jordi Jardí, el director general d’Administració de Seguretat (a mi mes sona a càrrec creat expressament per a ell), ha al·legat no haver-se assabentat de la petició dels veïns i, per tant, no ha concedit permís. Ni avui ni demà (apunteu-vos-ho bé) La comunicació de que es volia seguir tallant l'N-340 a l'alçada del Restaurant Baix Ebre feia molts de dies que s'havia registrat...

No obstant, tan avui com demà, els veïns hem fet una assemblea informativa a peu de carretera. Més o menys el que veníem fent sempre però sense tallar la nacional.

Entre el més destacat que s’ha dit ha estat la manca de suport institucional d’aquells que es van presentar a les eleccions dient que anaven a Madrid a defensar el territori. A defensar què? Perdoneu a defensar els seus interessos que és el que han fet sempre.

També s’ha agraït la col·laboració de Joan Fatsini, propietari de l’empresa Fatsini Eventos, l’haver-nos deixat la seva propietat per a poder fer l’assemblea.    

EL PP VOL DENUNCIAR ELS ALCALDES DEL PACTE DE BERÀ
Segons informa l’Aguaita, Jordi Roca, diputat popular a Madrid per la demarcació de Tarragona, titlla els alcaldes ‘d’irresponsables’  i els culpa de ‘perjudicar a aquells que utilitzen el cotxe per gaudir de les seves vacances’.
Fins i tot en aquest cas han tingut més protagonisme els alcaldes del Pacte de Berà que les associacions de veïns que són els qui hi ha darrere de la plataforma que talla l’N-340. És la importància de sortir a la foto.

MIRA DE QUÈ ES VANTA I SABRÀS QUE LI FALTA

De Idígoras y Pachi al Mundo. 

No sé si heu entès el títol. La traduiré al castellà per a què quedi més clara: Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces. Només va saber veure els defectes dels seus enemics i es va agafar als clau roents de la dimissió de Baños i la divisió interna de les CUP. En cap moment va fer autocrítica. És massa megalòman per a pensar que ell és el que està equivocat i la resta tenen raó.

Aquesta frase sé li pot aplicar perfectament al encara presidenciable Mas. A l’entrevista que anit li van fer Xavi Coral i Tian Riba és va poder veure una vegada més la supèrbia d’un Mas que, tot i estar en hores baixes (baixíssimes) encara pensa en presentar-se un altre cop com a cap de llista.

Cal pensar que és del tot improbable la repetició de Junts pel Sí i allò del vot de la teva vida. Aquell moment ha passat sense que es pogués obtenir el resultat desitjat.

Per un sol diputat, per un de sol –es lamentava Mas- Una juguesca més dels números, igual que l’empat a 1.515 de les CUP o ves a saber quins més. Però Junts pel Sí esperaven alguna cosa més. Si abans de sortir els haguessin dit que en traurien 73, segur que no s’haurien conformat. Per això van fer la llista que van fer i per això quan no s’assoleix l’èxit esperat, el desencant és més gran.

A molts dels que ahir vàrem veure l’entrevista (vaig fer una excepció i la vaig veure quasi bé tota), ens quedarem amb les ganes de que Mas digués alguna cosa més. Segurament, com deien algunes piulades, va perdre una oportunitat històrica de quedar bé amb la majoria dels catalans. Un cop més va demostrar que no ha estat mai el president de tots els catalans, segurament perquè no ho ha volgut ser.

Va dir que només feia 5 anys que era president, però en fa molts més que està en política i intentant-ho ser. Primer li van barrar el pas els dos governs Tripartits. Tot i haver guanyat les eleccions en vots i diputats, Mas no va saber aglutinar prou suports per que l’investissin. A la tercera va haver de pactar amb el PP quan anys abans havia acudit al notari per a dir que no ho faria... Però era l’única solució a tots els seus mals. Després va veure com a única sortida la via sobiranista i va trencar novament amb el PP (i vull pensar que definitivament)

Per dos vegades va aconseguir ser investit President de la Generalitat, però després de les eleccions del 27-S no ho ha tornat a aconseguir. Resumint: 5 victòries i només 2 investidures. La veritat és que diu molt poc d’ell.

De les seves paraules d’anit, s’interpreta que si finalment anem al març a unes noves eleccions, Mas no portarà grans novetats, però si una de molt clara: un plebiscit sobre la seva persona: Catalans, m’estimeu?

Tal com es remoreja, Junts pel Sí no es reeditarà (babaus serien els republicans si tornessin a caure amb el mateix error) i per tant Mas haurà d’intentar reeditar per segon cop una mena de Democràcia i Llibertat amb els dissidents d’Unió (Demòcrates de Catalunya) i amb Reagrupament de Carretero.

Segurament no m’ho acceptaran (jo no el penso patentar), però li suggereixo a Mas que jugui amb el seu cognom, igual com va fer Gil a Marbella (Grupo Independiente Liberal), com per exemple Moviment Alternatiu Socioliberal.    

COP DE PORTA DE LES CUP A MAS

Ahir, a Manresa, l’assemblea de les CUP va rebutjar per enèsima vegada votar la investidura de Mas al crit de: Alerta Convergència se’ns acaba la paciència.  

A partir d’ara els convergents s’estriparan les vestidures (més encara del que ho han fet!) i diran que ells ja no poden cedir més del que han cedir i que els cupaires són uns intransigents i que s’han mantingut immòbils durant tot aquest temps. Ahir, a les xarxes socials ja van aparèixer els primer missatges, fins i tot els més catastrofistes que anunciaven l’arribada de Ciutadans al govern català.

Però anem a analitzar la situació. Què és el que des del principi ha anat dient la CUP? I que ho ha reiterat i que ho ha tornat a reiterar... Què NO donarien suport a la investidura de Mas. A part d’altres exigències què, en aquest cas sí, Junts pel Sí van acabar acceptant. Però si jo pregunto quines són les altres exigències de les CUP, algú m’ho sabria contestar? Difícil... En canvi crec que tots teniu molt clar el tema de Mas.

Per tant, no sé a què ve ara en criticar a les CUP. Des de les files de JxS no s’ha fet suficient pressió aquets dos darrers mesos i fins i tot xantatge? De no haver estat així, les CUP no haurien fet l’assemblea de diumenge, ja que sembla que els bases tenien coll avall que els diputats electes encapçalats per Antonio Baños no farien president a Mas, tal i com va passar a les dues primeres sessions de investidura.

I ara què passarà? Com ja deia l’altre dia, la Forcadell s’equivocarà si torna a presentar a Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat i es torna a sotmetre a una nova sessió d’investidura. Si ho fa, l’única cosa que pot passar és que Mas torni a fer el tercer ridícul i no sé si els seu cos ho podrà suportar.

Durant aquets temps, les CUP sembla que durant les negociacions (què no estan tancades) han suggerit altres candidats com per exemple Raül Romeva i el darrer Carles Viver Pi-Sunyer  què si us he de dir la veritat, no tenia ni idea de qui era.

No potser que la tan anhelada independència (al menys és el que es pregona des de JxS) es supediti a un nom: el d’Artur Mas i Gabarró, un personatge a qui es relacionarà sempre amb la corrupció de Catalunya com a encobridor de la família Pujol i de la resta de casos que hi ha hagut.  

Si finalment Mas no és investit, què farà? Es tornarà a postular una vegada més per a intentar tornar a ser president de la Generalitat? I del nou partit que es vol crear? Què no se’n adona que és ell qui sobra en tot aquest procés?

Diuen els convergents (quan defensen la candidatura de Mas) que uns pocs no poden imposar-se a la majoria... Però quan parlem de majoria, de qui estem parlant exactament? Es clar, de la majoria dels independentistes... I si ho mirem d’una altra manera? Us heu parat a pensar que a part dels de Junts pel Sí no hi ha al Parlament cap formació més que vulgui que Mas sigui el president? Per tant, hi ha una àmplia majoria que no està disposada a investir-lo. I sinó és així, a veure si ho aconsegueix i si ho fa, a canvi de què! De renunciar a la independència?

Prepareu-se que encara haurem de veure la tragicomèdia més divertida que s’hagi produït mai a Catalunya: Les aventures de Mas el megalòman;  principi i final de Catalunya.

Son moltes les veus (inclosa la meva) que des de fa temps suggerim que Mas hauria d’haver dimitit fa temps. Com més temps trigarà més es deteriorarà la seva imatge i en lloc de passar a la historia com el president que va dirigir el seu poble cap a la independència pot passar com aquell que va obstaculitzar el procés.          

AMB LA LLIÇÓ BEN APRESA

Publicat al diari el Mundo. 

Ahir doble sessió al Parlament de Catalunya. Pel matí és debatia i votava una resolució de fractura amb Espanya que va ser aprovada (sense sorpreses) amb els 72 vots favorables de Junts pel Sí i les CUP i 63 en contra de la resta de grups (C’s, PSC, CSQP i PPC)

No obstant, ahir tampoc és que es parlés tant del tema. Segurament perquè, fins i tot aquells que ho van votar, saben que és una mena de brindis al Sol i que no tindrà cap tipus de transcendència. Queda molt bé, això és veritat i, possiblement sigui un inici, però per si mateixa no comporta pràcticament res. Igual com va passar amb el preàmbul de l’Estatut de Miravet (el que va promoure Pasqual Maragall) on es definia a Catalunya com una nació, serà declarada inconstitucional. Tot i que, en aquest cas, aquells que van votar-la a favor, ja han dit que desoiran el que pugui dir el TC. Em sembla perfecte, però insisteixo, encara queda molt de camí per fer i aquesta resolució, per si sola, no ens porta en lloc.

Per la tarda ja va ser una altra cosa. Mas va fer el seu discurs d’investidura conscient de que o el voten els diputats de les CUP o no serà investit president.

Vaig escoltar en part el discurs de Mas i les conclusions sobre el que va dir coincideixen amb el que van dir els portaveus dels grups, excepte, evidentment, del de Catalunya Sí que es pot, que va ser el que menys va sortir als informatius.

És curiós (o no) que ara Mas vulgui fer un gir de pràcticament 180º a les seves polítiques i allà on va retallar, ara digui que destinarà esforços. Fins i tot va arribar a prometre (sembla ser que fora de discurs –possiblement per que se’n va oblidar-) una renda bàsica per a famílies molt necessitades.

Hi van haver moments tan incoherents com quan va dir que si Catalunya fos independent no hauria calgut retallar en molts d’aspectes, així com tampoc rebaixar-los el sou als treballadors dependents de la Generalitat, quan va ser Mas que fins i tot es va avançar, en alguns casos, a les retallades de Rajoy. I sobre el que va dir dels treballadors públics, només dir que és fer demagògia, ja que el que pretén és recuperar la confiança dels membres d’aquest col·lectiu per a garantir-se així els seus vots de cara el futur... Sinó per ell, al menys per al seu successor.

La majoria de grups de l’oposició van coincidir en el canvi radical de Mas que va virar cap a polítiques socialdemòcrates, tan en el terreny econòmic con social. I també en un altre tema i aquí fins i tot hi van coincidir les CUP: no haver esmentat per a res la corrupció que afecta el seu partit.

El que pretén Mas és el mateix que ha pretès sempre: seguir tenint poder. I això es demostra clarament quan, dirigint-se als diputats de les CUP els hi va dir que, sense ell, el procés s’encallaria. Mas no contempla cap escenari més. En públic els seus, com per exemple Neus Munté, es v mostrar indignada perquè sonava el seu nom com persona de consens que faria que els CUP la votessin per a ser la nova presidenta. En privat sembla que ja és una altra cosa i que són molts dintre de la formació de JxS els que pensen que Mas hauria de donar un pas enrere i que fos un altre el candidat a presidir el futur govern de Catalunya.

Mas portava ahir la lliçó molt ben apresa. Sabia que havia de dir i a qui ho havia de dir. Sap que si no són les CUP cap altre partit el votarà i la formació que va encapçalar Antoni o Baños ja ha reiterat diverses vegades que no investiran Mas.

També sap que, al menys que s’inventi alguna estratègia per aconseguir els vots suficients en segona o tercera sessió. De no ser així, Mas sap que sobra i només la supèrbia (que en té i molta!) serà la que, finalment, el faci decidir si accepta el seu relleu o acaba convocant unes noves eleccions per al mes de març.