Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris retallades. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de març del 2012

ENCARA MON PASSA POC



El passat divendres, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya feia públic els resultats de la seva darrera enquesta.
Sense entrar en detalls, a Catalunya tornaria a guanyar CiU amb uns resultats molts semblants als que va aconseguir el novembre de 2010. La petita baixada de volts es veuria “compensada” amb la possibilitat d’obtenir un escó més a costa dels mediocres resultats socialistes que ni amb el seu congrés han aconseguit aixecar el vol.
Ahir el Periódico de Catalunya també publicava una enquesta de l’institut GESOP o també es “calquen” pràcticament, els resultats del 20-N. Segons els titular “Les primeres retallades només costen 2 punts al PP” que, no obstant, cediria de 5 a 7 diputats però mantindria la majoria absoluta. El PSOE, si fa o no fa, repetiria resultats.
Quina conclusió en trec? Què encara ens retallen poc i que haurien d’anar pel carrer donant-nos garrotades per imbècils!!
Així de clar i així de contundent i a qui li piqui, que es rasqui, faltaria més.
Sabeu, per exemple que trobo a faltar? Una manifestació d’aturats on surtin al carrer 4 milions de persones demanant llocs de treball. En un primer moment m’és ben bé igual si aquest són estables o temporals. De moment en que se’n creessin per absorbir una gran part d’aquest col·lectiu que es troba sense feina, ja m’aniria bé. Però atenció, tampoc a qualsevol preu. Encara que m’imagino que per aquells que estan desesperats, qualsevol cosa, per precària que fos, ja els estaria bé.
Si finalment, es convoca vaga general per al 30 de març, quants aturats sortiran al carrer a manifestar-se? M’agradaria que se’n fes un estudi. Segur que ni la meitat del que han d’acudir a les oficines de l’atur periòdicament.
En canvi, els sindicalistes, els treballadors de les grans indústries que sí que estan treballant, molts de funcionaris, etc. segurament atendran la crida sindical i aquell dia no ocuparan els seus respectius llocs de treball. O els estudiants que també han demostrat que estan en contra de tot els que està caient i el que encara és més greu, el que encara queda per a caure...
Com és possible que, tot i les retallades, tot i la pèrdua de drets socials i laborals, etc., els votants, majoritàriament segueixen donant suport a qui governa i que són els màxims responsables de la situació que estem vivint.
Podria acabar parlant sobre la “casera de bruixes” que el PP ha organitzat, sobre tot a l’oficina antifrau de l’Agència Tributària i, a sobre, col·loca a una persona que va haver de dimitir per afavorir al seus (Pilar Valiente) de número 2. També de com la Justícia és tova amb els uns (cas Gürtel) i dura amb qui va investigar la trama, com el jutge Garzón... Però potser un altre dia.
Avui estic indignat amb els qui no hi estan o només ho fan veure. Vergonya me’n dono!     

(L'acudit de FER es va publicar al Punt Avui d'ahir diumenge)  

diumenge, 26 de febrer del 2012

“EA, EA, EA LA RIGAU SE CABREA”


Entenc que la Consellera d’ensenyament Irene Rigau hagués preferit el passat divendres, mentre visitava un col·legi de Roquetes, que sé li haguessin tirat pètals de rosa, tal i com es feia amb els emperadors romans... i consignes al seu favor... I petons, però no va ser així.
Divendres, un grup de representants sindicals la van rebre amb pancartes en contra de les retallades i una on es feia menció al seu sou i al del President Mas.
Segons aquesta pancarta, motiu d’enuig per part de la consellera que fins i tot es va enfrontar amb els manifestants que s’havien congregat per a fer-li palesa del seu mal estar per les retallades tant en els sous dels qui eren funcionaris de la Generalitat com a l’ensenyament públic català, Mas cobraria 12.000 euros mensuals i la consellera 9.000.
Va amenaçar Rigau en no reunir-se amb els representants sindicals si no retiraven la pancarta ja que, segons ella, deia mentides i donava mal exemple als nens.
Xifres a part, la consellera hauria de saber que amb el seu sou cobra per fer de consellera “a jornada complerta”, és a dir, tant si està en una reunió del consell executiu com si visita col·legis, tal i com ho va fer divendres pel Baix Ebre. I en temps de retallades, tan en sous com en d’altres partides com Ensenyament (que és la part que més directament li toca), però també en sanitat, investigació, universitats, infraestructures, etc. és del tot lògic que s’hagi de trobar situacions com la que es va trobar divendres passat. AIXÒ TAMBÉ VA EN EL SEU, SRA. CONSELLERA.
Però a part, la seva actitud, va en contra de la llibertat d’expressió dels que allí estaven xiulant-la i dir que “donaven mal exemple als nens”, és una postura totalment “fora de lloc”, per dir-ho d’alguna forma. ¿Quin exemple dona ella, el President de la Generalitat i tota la cort de consellers quan menteixen els seus propis treballadors i a la ciutadania en general? ¿O és que ja no ens en recordem quan el passat desembre no van pagar puntualment la paga extraordinària i van fer servir tot un seguit d’estratagemes, no sempre legals, per a justificar allò que no tenia cap tipus de justificació?
Però tornem als sous de Mas i de Rigau. D’on havien tret els sindicalistes les xifres dels sous. Cal dir que els sous del President, conseller, alts càrrecs i fins i tot la dels funcionaris i la resta de treballadors depenents de l’administració catalana, són públics i, per tant, es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Creieu-me que m’ha costat trobar-ho, però finalment he trobat dues pàgines que es referien a aquests sous.
Segons Liberal.cat, el President cobraria 144.030 euros/any (es a dir, 12.000 euros/mes) i els consellers 108.567 (es a dir, 9.000 euros/mes)
Però és que n’hi un altre (Diario Crítico) que els xifra en 169,449,78 i 127.737,04, respectivament. Això sí, segurament abans d’abaixar-se’ls.
El què li passa a la Sra. Rigau és que no s'ha parat a mirar el que guanya. Va amb cotxe oficial i no ha de posar carburant, li paguen les dietes i quan vol diners només cal que posi la targeta al caixer i ràpidament obté els que vol. I, es clar, no passa penúries per arribar a final de mes. Potser alguns dels pares dels xiquets als qui, segons ella els sindicalistes donaven mal exemple, no arriben a final de més i passen penes per poder-los alimentar de forma correcta.  
Per tant, la Sra Rigau, hauria quedat millor callant i acatant les crítiques i el de posar-se “galleta”, guardar-s’ho per a ocasions més favorables que espero que arribin.