Entenc que la Consellera d’ensenyament Irene Rigau hagués preferit el passat divendres, mentre visitava un col·legi de Roquetes, que sé li haguessin tirat pètals de rosa, tal i com es feia amb els emperadors romans... i consignes al seu favor... I petons, però no va ser així.
Divendres, un grup de representants sindicals la van rebre amb pancartes en contra de les retallades i una on es feia menció al seu sou i al del President Mas.
Segons aquesta pancarta, motiu d’enuig per part de la consellera que fins i tot es va enfrontar amb els manifestants que s’havien congregat per a fer-li palesa del seu mal estar per les retallades tant en els sous dels qui eren funcionaris de la Generalitat com a l’ensenyament públic català, Mas cobraria 12.000 euros mensuals i la consellera 9.000.
Va amenaçar Rigau en no reunir-se amb els representants sindicals si no retiraven la pancarta ja que, segons ella, deia mentides i donava mal exemple als nens.
Xifres a part, la consellera hauria de saber que amb el seu sou cobra per fer de consellera “a jornada complerta”, és a dir, tant si està en una reunió del consell executiu com si visita col·legis, tal i com ho va fer divendres pel Baix Ebre. I en temps de retallades, tan en sous com en d’altres partides com Ensenyament (que és la part que més directament li toca), però també en sanitat, investigació, universitats, infraestructures, etc. és del tot lògic que s’hagi de trobar situacions com la que es va trobar divendres passat. AIXÒ TAMBÉ VA EN EL SEU, SRA. CONSELLERA.
Però a part, la seva actitud, va en contra de la llibertat d’expressió dels que allí estaven xiulant-la i dir que “donaven mal exemple als nens”, és una postura totalment “fora de lloc”, per dir-ho d’alguna forma. ¿Quin exemple dona ella, el President de la Generalitat i tota la cort de consellers quan menteixen els seus propis treballadors i a la ciutadania en general? ¿O és que ja no ens en recordem quan el passat desembre no van pagar puntualment la paga extraordinària i van fer servir tot un seguit d’estratagemes, no sempre legals, per a justificar allò que no tenia cap tipus de justificació?
Però tornem als sous de Mas i de Rigau. D’on havien tret els sindicalistes les xifres dels sous. Cal dir que els sous del President, conseller, alts càrrecs i fins i tot la dels funcionaris i la resta de treballadors depenents de l’administració catalana, són públics i, per tant, es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Creieu-me que m’ha costat trobar-ho, però finalment he trobat dues pàgines que es referien a aquests sous.
Segons Liberal.cat, el President cobraria 144.030 euros/any (es a dir, 12.000 euros/mes) i els consellers 108.567 (es a dir, 9.000 euros/mes)
Però és que n’hi un altre (Diario Crítico) que els xifra en 169,449,78 i 127.737,04, respectivament. Això sí, segurament abans d’abaixar-se’ls.
El què li passa a la Sra. Rigau és que no s'ha parat a mirar el que guanya. Va amb cotxe oficial i no ha de posar carburant, li paguen les dietes i quan vol diners només cal que posi la targeta al caixer i ràpidament obté els que vol. I, es clar, no passa penúries per arribar a final de mes. Potser alguns dels pares dels xiquets als qui, segons ella els sindicalistes donaven mal exemple, no arriben a final de més i passen penes per poder-los alimentar de forma correcta.
El què li passa a la Sra. Rigau és que no s'ha parat a mirar el que guanya. Va amb cotxe oficial i no ha de posar carburant, li paguen les dietes i quan vol diners només cal que posi la targeta al caixer i ràpidament obté els que vol. I, es clar, no passa penúries per arribar a final de mes. Potser alguns dels pares dels xiquets als qui, segons ella els sindicalistes donaven mal exemple, no arriben a final de més i passen penes per poder-los alimentar de forma correcta.
Per tant, la Sra Rigau, hauria quedat millor callant i acatant les crítiques i el de posar-se “galleta”, guardar-s’ho per a ocasions més favorables que espero que arribin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada