SI LA JUSTÍCIA NO ES UNA DISBAUXA... REALMENT NO SÉ EL QUÈ ÉS.

Per la dècada dels anys 80, Pedro Pacheco, alcalde de Jerez de la Frontera (Cadis), va afirmar que “la Justícia es un cachondeo”. En aquells moments van ser molts els que es van posar les mans al cap i van exclamar: “Però què diu!”. Però Pedro Pacheco, del Partit Andalucista, els seus motius tenia per dir una cosa com aquella.
Han passat 25 anys i la Justícia espanyola, simplement, no ha millorat. I quan dic això em refereixo a que no ha millorat en “cap aspecte”. Ni informàticament, ja que l’ús de les noves tecnologies encara està en una fase incipient respecte a d’altres administracions de l’Estat o Autonòmiques.
Però el tema del que us vull parlar és molt més important (des de el meu punt de vista) que si els jutjats usen o no les noves tecnologies. Us vull parlar de la incoherència en les formes a l’hora d’actuar en contra del Jutge Garzón o els imputats del cas Gürtel.

Resulta que Baltasar Garzón ja ha tingut que acudir al jutjat a declarar per haver ordenat efectuar escoltes telefòniques entre els imputats de la trama corrupta que afecta diversos càrrecs del PP.
Mentre, els diputats (estatals, autonòmics, provincials...), altres càrrecs orgànics del partit i, fins i tot el propi president de la Cheneralitat, imputat per suborn pel tema dels "trajes", encara no s’han assegut davant els jutges.
La situació és inversemblant, més pròpia d’una república bananera que d’un país que “diuen” que és un estat de dret.
Mentre a Garzón el poden condemnar a 17 anys d’inhabilitació per exercir de jutge, els imputats per la trama corrupta Gürtel es poden presentar sense cap mena de problema a les eleccions autonòmiques i locals de les eleccions del dia 22 de maig.
Això sí, amb el beneplàcit d’aquell que aspira a ser president del govern d’Espanya Mariano Rajoy i amb la connivència de determinats jutges i tribunals.     





(Els acudits el publica ahir i avui el diari Público)

100 DIES DE GOVERN... I ALGUN MÉS

La passada setmana es van complir els 100 primers dies de govern de Mas. Era previsible que la treva que sé sol donar a tots els governs (evidentment no és una regla escrita), el govern de CiU no la tindria. La proximitat de les eleccions municipals “aconsellaven” als diferents partits fer una oposició frontal des de el primer dia. I així va ser.
No obstant, i dit això, el govern de Mas ha fet “mèrits” més que sobrats per a ser l’objectiu de les crítiques, de vegades contundents, dels partits que conformen la resta de l’arc parlamentari del Parlament de Catalunya.
Algú em podria respondre que ha fet el govern de Mas durant els 100 primers dies que sigui digne de destacar? Segurament destacaran per la part negativa, per la positiva no se me’n acut cap...
L’única mesura programàtica ha estat la supressió de l’Impost de Successions i Donacions. Total? No, quedarà per a casos molt puntuals. Per tant, tampoc és cert que s’acabi suprimint l’impost.
I podem continuar en molts d’altres temes. Per exemple en l’emissió de bons de la Generalitat  que es va començar a subscriure des d’ahir. Quan en va emetre l’anterior govern, l’Arturo i companyia ho van criticar reiteradament. Fins i tot van dir que ells no en “comprarien”.
Però el tema més polèmic ha estat, sense cap mena de dubte les retallades en matèria sanitària. El sector sanitari s’ha aixecat en peu de guerra contra unes retallades que no només afectaran, previsiblement, el bon servei del sector, sinó que caldrà acomiadar (o no se’ls hi renovarà el contracte) a una part del personal eventual.
Però com ells tot ho fan bé i, com ja he dit més d’un cop, no accepten crítiques, davant les protestes només se li acut dir a Boi Ruiz, el conseller de Salut : "Els metges anteposen la seva ‘butxaca’ a la sanitat". Una afirmació de la que es poden treure diferents interpretacions, però cap electoralista. Si el conseller hagués pensat en clau electoral, potser s’hauria estalviat el comentari.
Per acabar-ho d’arrodonir, ahir, Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i assessor de Mas , en unes declaracions va “exigir a l’executiu que aturi les retallades pel bé del sistema públic de salut.
Recordo que quan durant els anys de la “travessia pel desert”, tal i com sovint els solia representar Ferreres a la seva vinyeta del Periódico, Mas, quan visitava les Terres de l’Ebre, repetia constantment que “el govern tripartit no feia res pel nostre territori”. Sembla increïble, però així ho deia! Enumerar totes les infraestructures i mesures que van fer pel territori seria fer una llista, no interminable, però si molt gran. I sempre ens deixaríem alguna cosa!
Quan començarà el govern d’Arturo Mas les obres del nou hospital de Tortosa? Vaig a fer una previsió: no les començaran ni que governin dues legislatures seguides!
Continuem per l’actitud dels nacionalistes en el tema de l’autodeterminació de Catalunya? O parlem d’Irene Rigau al front d’Ensenyament?  
D’incompliments a incongruències i d’incongruències a incompliments. És igual el camí que s’agafi, tots ens portaran al govern de Mas!! Menys mal que havia de ser el govern dels “millors”... Però és evident que fins i tot entre els pitjors sempre n’hi ha que és superen. 

Podeu llegir més notícies relacionades amb el tema a:

El Govern dels "millors".

El Triangle. 

El Periódico.

...etc...

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. LES NOVETATS DE LA CANDIDATURA DE CIU

Encara que va córrer el rumor de que si l’exalcalde i senador espanyol acabaria formant part de la candidatura que encapçalarà l’actual alcalde Manel Ferré, finalment no serà així.
L’altra “sorpresa” anunciada és la de Paco Paz, president del Club Naútic Amposta i persona, fins ara, no vinculada a CiU. Si a sobre sé li afegeix que criticava amb freqüència la política que es feia des de l’ajuntament ampostí, cal suposar que alguna cosa li hauran promès per a que accepti anar de 3. Normalment no es fa res gratuïtament.  
Ja no en noms, però si en llocs, una de els novetats és que els candidats de Unió Democràtica, tradicionalment havien ocupat els llocs 5 i 10 de la llista. Cal recorda que el pacte que hi ha entre CDC i UDC, estableix que de cada 5 components, al menys un ha de ser del partit de Duran Lleida. Aquest any el d’Unió ocuparan els llocs 4 i 7 i seran (era més que previsible), després de la “marxa” de Sisco Fosch (3 legislatures) Rosita Pertegaz i Toni Obalat, els dos treballadors de l’assessoria de Ramon Maria Calduch. Queda demostrada (per aquells que ho desconeixien) la relació que hi ha entre Unió i l’assessoria esmentada.
Una altra novetat és la presència d’Eros Esquerre, un jove ampostí expert en temes de joventut i esports i que “substituirà” a Josep Vallés (Pepo) La sortida de la llista de Vallés ja vaig pronosticar-la fa mesos. Amb tota probabilitat, al lloc 10 anirà el professor del col·legi Soriano Montagut José Antonio Nos.
Així, fins al lloc 11 que els donaria la majoria absoluta, la llista quedaria poc més o menys així.

1.- Manel Ferré
2.- Isabel Ferré
3.- Paco Paz
4.- Rosita Pertegaz
5.- Josep Garriga
6.- Eros Esquerré
7.- Toni Obalat
8.- Mari Mar Panisello
9.- Laia Subirats
10.- José Antonio Nos i
11.- Josep Manel Ferré

S’observa, entre d’altres coses, “l’ascens” de Garriga que passa del lloc 9 al 5. En canvi (i com si d’una competició es tractés), Laia Subirats perdria força dintre de la llista passant de la 6 (sinó recordo malament) a la 9. Com també la perdria Josep Manel Ferré que nomes sortiria si CiU treu majoria i per tant, té totes les possibilitats de tornar a governar.  
Com era previsible “cau” de la llista Pere Vidal, per voluntat pròpia i com ja he dit, Sisco Fosch, fins ara l’únic representant d’Unió a l’Ajuntament.

Fa un any aproximadament vaig fer el meu pronòstic. No podia encertar les novetats, però alguna cosa de les que vaig pronosticar s’ha acabat complint.     

HA TORNAT TERRA LLIURE?

Fa aproximadament una setmana, al lloc de captació d’aigua per al minitransvasament a Tarragona situat al canal de la dreta de l’Ebre hi van aparèixer unes pintades, visibles des de la C-12 o l’eix de l’Ebre.
Ahir diumenge m’hi vaig apropar per fer-les-hi unes fotos i veure amb més claredat el que hi posava. Per a mi que les van intentar esborrar, ja que hi ha llocs que es veuen més difusos. Encara que també pot ser degut a la porositat dels materials i que aquests xuclin la pintura.
Les pintades són al·lusives al posicionament que, suposadament, han pres les diverses persones que hi
“surten” amb referència als pous de Mianes i Vinallop. A diferència de les que van aparèixer fa
uns mesos, molt més elaborades, aquestes són pintades fetes amb esprai, a corre-cuita. 

Diverses coses em van cridar l’atenció. La primera és que qui les va fer, coneix força bé a les persones a les qui “estan dedicades”: Cortiella, Blanch, Masià i Vilagrasa. Des quatre en conec tres. Cortiella és el president del canal Xerta-riu Sénia. Villagrasa m’imagino que és el de l’Aldea-Camarles i Macià el de la Comunitat General de Regants de la Dreta de l’Ebre. No sabia però qui era Blanch. Així que ho vaig haver de buscar a Internet. És el president de la Comunitat de Regants de Roquetes.
Curiosament no hi figuren ni Pegueroles ni Castells, els presidents de la Comunitat General de Regants de l’Esquerra i del Sindicat Agrícola de l’Ebre, vinculat a dita comunitat, respectivament. Recordo que els dos presidents van tenir el suport de la PDE per a desbancar Joel Bonet, el líder històric dels regants de l’esquerra. Potser aquest detall pugui ser significatiu...

Però encara es fa al·lusió a dues persones més: a Bel, alcalde de Tortosa i Sabaté, el cap de l’oposició i senador. Això em fa pensar que els autors de les pintades estan més relacionats amb la capital del Baix Ebre que no amb el Montsià, ja que no hi surt cap polític d’aquesta comarca i, suposo, també n’hi han d’haver que tinguin una postura de certa tolerància cap a la captació i possiblement venda de l’aigua dels pous que s’hi estan fent, alguns d’ells ja acabats.
Finalment, i d’aquí el títol de l’escrit, hi apareix una pintada amb el logotip de Terra Lliure. Segurament és per posar-hi un clima "més de por", ja que no crec en el ressorgiment de la que va ser el principal grup extremista de Catalunya de fa unes dècades.