SOBRE L’IRPF I LES PENSIONS

Quan encara era treballador en actiu i, durant l’època de la declaració de la Renda (IRPF) tenia per costum fer escrits comentant algunes de les novetats o d’altres aspectes que em cridaven l’atenció sobre el que és un dels impostos més importants a España. Després d’uns quants anys sense donar cap opinió, permeteu-me que enguany us faci un mix entre la Declaració de la Renda i les pensions. Per a començar us explicaré una vivència personal que, com sabeu tots aquells que em seguiu, no soc massa propens a explicar-ne. Ma mare que té 92 anys es troba ingressada a una residència d’avis i té reconegut un grau 2 de dependència que, a l’hora de fer la Renda no serveix de res ja que hauria de tenir reconegut el percentatge de discapacitat. Potser l’organisme competent podria fer les dues coses a l’hora però no és així. Al març de 2023 vaig sol·licitar que la avaluessin però no ha estat fins l’abril d’aquest 2024 que m’ha arribat la resolució. Li han concedit un 75% de discapacitat. Segons la normativa que regula l’IRPF, ens podem deduir els ascendents sempre i quan els seus ingressos totals no superin els 8.000€ (incloses les rendes exemptes i la de ma mare en aquest cas ho seria perquè passa dels 66% que és el percentatge a partir del qual es considera una invalidesa ‘absoluta’). Com una gran majoria de jubilats d’aquest país, ma mare cobra una pensió. Millor dit, dues mitges, ja que una part és per jubilació i l’altra de viudetat. En total cobra l’import mínim, es a dir uns 10.900€ el 2023 que és l’exercici econòmic que es declara a la Renda d’aquest any. Per tant, i no cal ser un prodigi en matemàtiques, si tens dret a deduir-te un ascendent que no tingui ingressos superiors a 8.000€ i ma mare en guanya més de 10.000, no me la puc deduir. És veritat que l’actual govern socialista ha incrementat considerablement les pensions en els darrers anys, però en canvi no ha modificat l’import màxim per a poder-te deduir l’ascendent, com tampoc ho van fer governs anteriors tant del PP com del PSOE. ¿Sabeu quin any va ser l’últim que la pensió mínima estava per baix dels 8.000€? Segons fonts del BBVA l’any 2006 (7.966,98). Per tant, des d’aquella llunyana data només es podran deduir els ascendents que ‘no tinguin ingressos’, al menys provinents dels sistema de pensions de la S.S., de classes passives de l’Estat o d’altres organismes. ¿Què vull dir amb això? Que durant tots aquests anys l’Estat s’ha estalviat una quantitat important gràcies a no poder-se deduir els ascendents i només amb aquest ‘estalvi’ (que evidentment no puc quantificar) poden apujar unes dècimes més les pensions. Si considerem l’IPC com a punt de partida per a incrementar els costos salarials, lloguers, SMI, etc., ¿per què no es té en conte a l’hora d’apujar altres paràmetres com per exemple el que ens estem referint i que porta ja uns 20 anys sense modificar-se?