L'AMPOSTA DESCONEGUDA. INTERIOR DE L'EDIFICI CARRERO BLANCO

A la part del darrere de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, entre el canal i l'avinguda de Sant Jaume s'hi troba l'edifici d'habitatges 'Carrero Blanco'. Sí, sí, encara es diu així. 
Al seu interior hi ha un gran pati on, com es pot veure, la gent hi estén la roba. 

PLATAFORMES SOLIDÀRIES

Si sou usuaris d’Internet (i si esteu llegint això, segur que ho sou) de ben segur que heu signat algun cop alguna petició solidaria, ja sigui des de la plataforma Change o de la Avaaz. També hi ha d’altres ONG’s com Amnistia Internacional o Greenpeace que demanen suport, però en aquest cas per a les seves pròpies accions.

Jo sí. No diré que estic fart de firmar, però si que ho he fet moltes vegades, ja que, normalment, les causes a les que he donat suport m’han semblat raonables.

El passat dilluns, el Periódico de Catalunya porta a les seves pàgines un treball periodístic sobre una d’aquestes plataformes, concretament Change.org.

Segons s’ha pogut comprovar, aquesta plataforma no té cap filtre previ per avaluar la veracitat de les causes per a les que es demana suport.

No fa gaires dies em van explicar que una dona d’Amposta va demanava ajut per a recuperar els seus fills que es trobaven sota la custodia del seu exmarit. Al·legava que els motius pels quals el jutge del cas havia decidit donar-li al seu pare, eren falsos i que ella estava capacitada per a cuidar-los.

En casos com aquest, és difícil tenir un criteri veraç sobre l’estat de la mare. Moralment li pots donar tot el suport, però d’aquí a signar una petició que va en contra de l’exmarit, hi ha molta distància.

En cara que, a primera vista, sembli que aquestes plataformes no es mouen per interessos econòmics, la realitat és ben diferent. Com més casos i més suports, més beneficis. Per tant, és lògic pensar que tampoc és que els interessi gaire tenir filtres previs.

Normalment, totes les peticions de suport que els arriben a les plataformes solidàries solen ser causes nobles. Però de tant en tant, pel que sembla, n’arriba alguna que pot perjudicar seriosament l’altra part. Imagino que, Change en aquest cas, prefereix veure’s afectada d’alguna manera que no haver de filtrar totes les que arriben. I posats a imaginar, imagino també que el responsable sempre serà la persona o entitat que subscrigui la petició i que, d’alguna manera, ja deu de constar que s’eximeix de tota responsabilitat a la plataforma.

Això és igual que quan els diaris diuen que no es fan responsables de les opinions dels seus articulistes.  

DUBROVNIK X

LA XINA, UN PAÍS AGRAÏT AMB EL PP

L’any 2010 vaig escriure una entrada que vaig titular la Xina, ‘l’amic’ incòmode. Feia tot just dos anys que Pequín (Beijing) havia organitzat els Jocs Olímpics, però que, a la pràctica no van significar més llibertats per als ciutadans d’aquell país. De tant en tant me'n adono que encara hi ha internautes que el llegeixen.

El ferri control intern no permet que la Xina tingui el mateix nivell llibertats de les democràcies occidentals amb qui competeix econòmicament. Aquest fet fa que els seus productes siguin molt més competitius que la majoria dels que es fabriquen a Europa o Amèrica.

Però a l’entrada d’avui no vull parlar de temes econòmics, encara que, al final (i com passa quasi sempre) hi trobarem una relació. Parlaré de Justícia.  

Ja sabeu que el PP va abolir l’anomenada Justícia Universal que permetia jutjar a qualsevol persona fos quina fos la seva procedència i fos quin fos el seu delicte (encara que no s’hagués produït a l’Estat Espanyol), sempre que no estigués prescrit, evidentment.

Gràcies a aquesta modificació de la llei, alguns caps mafiosos de la droga van poder sortir lliures de les presons espanyoles. Que després tornin a reemprendre o no les seves activitats delictives, no deu de ser problema del govern espanyol ni del grup polític que li dóna suport.  

També gràcies a aquesta modificació de la llei, la Justícia espanyola no jutjarà un polític xinés acusat de ser el principal responsable d’una matança que hi va haver al Tibet, ja sabeu, una regió autònoma però que està sota l’administració xinesa.

El govern xinés ja ha agraït l’espanyol per la mesura i li ha recordat que això permetrà continuar les inversions xineses a Espanya. Veieu com al final ha sortit el tema econòmic!  

La Xina és un país massa poderós econòmicament parlant com per a que qualsevol d’altre que no estigui considerat com a gran potència, li vagi tocant el nas.

L’economia espanyola depèn molt de les inversions xineses, ja siguin directes (indústria, serveis, etc.) o indirectes, com per exemple la compra de Deute Públic emès pel Tresor Espanyol.

L’amistat amb la Xina resulta una amistat incòmoda, encara que segurament per a uns més que per als altres, per que mantenir bones relacions amb un país que no respecta els drets humans, deu de ser complicat. 

Però segur que tots coneixeu la dita: Poderoso caballero don dinero...