No cal que ho busqueu a les tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques, no ho trobareu. Dintre de l’apartat d’activitats professionals, els polítics no es classifiquen en cap grup, com passa amb els metges, enginyers, advocats o arquitectes...
Però és evident que hi ha polítics que han fet de la seva vocació una veritable professió. La qual cosa fa pensar que, pot ser, de vocació no en tinguin tanta, ja que el polític es deu al ciutadans i no als seus propis interessos (sobre tot els econòmics)
Les municipals del 22 de maig s’apropen. Mentre es van seguint tots els tràmits necessaris per a que aquell dia estigui tot disposat i el ciutadà pugui, una vegada més, exercir el seu dret constitucional al vot. Un d’aquest tràmits serà la publicació de les llistes electorals als butlletins oficials de les províncies respectives. Llavors es quan es veurà que molts, segurament que la majoria, dels qui formaven part de els llistes ara fa quatre anys, ho continuaran fent. Sobre tot en aquells llocs considerats “de sortida”. Hi ha municipis, com és el cas de Tortosa, on pareix que a la llista de CiU hi ha “cops de colze” per mirar d’agafar una bona posició. I és que si finalment acaben guanyant i governant, gaudiran d’una dedicació exclusiva que els reportarà uns bons ingressos. La majoria de les vegades, més dels que guanyen a la seva professió. I a sobre l’estatus que et dóna ser regidor de l’equip de govern.
Però no tothom ha tingut una professió abans de dedicar-se a l política. Hi ha que ha entrat de molt jove i quasi no ha tingut temps de tenir ni que sigui un lleu contacte amb la vida laboral. En podria posar diversos exemples, ja que en conec uns quants...
Sempre recordaré que durant la campanya electoral de 2003, el Diari de Tarragona, va publicar unes petites referències sobre els cap de llista de la demarcació de les principals ciutats i pobles. Així, al candidat del PSC Josep Maria Simó li ficava que era “arquitecte”. Del candidat de CiU i que optava a la reelecció per quarta vegada (en total va estar 20 anys d’alcalde), deia que era “comerciant”. Certament, a casa, des de mots d’anys tenien una llibrería-papereria i a la vegada venien mobles d’oficina. Però després d’haver estat alcalde (compartit càrrec de vegades amb el de diputat autonòmic i d’altres amb el de senador), ja no ha tornat a fer mai més de “botiguer”. Ara segueix vivint de la política com a senador espanyol. Però encara hi va haver un cas que em va cridar més l’atenció: el de Santiago Campos, alcalde de Móra d’Ebre elegit amb la llista de CiU durant molts d’anys i que també optava per la reelecció. Sabeu que posava a l’apartat de professió? “Polític”. I és que fora de la vida pública no se té cap professió coneguda.
L’any 2003, com va passar a molts de llocs (no va ser el cas d’Amposta), les urnes van “castigar” a CiU i el PP pel seu suport al transvasament de l’Ebre. Així, a molts pobles on hi havia un alcalde de CiU, hi van guanyar les llistes dels partits que obertament van defensar el territori (d’això es tractava!) Recordo els casos de Deltebre, la Ràpita, Aldover, Xerta, Tivenys, Ulldecona, Godall, La Galera, etc. Com he dit abans, no va ser el cas d’Amposta, no obstant, la candidatura de CiU va perdre uns 700 vots i va estar més prop que mai de perdre la majoria absoluta. A móra d’Ebre, Santiago Campos també va perdre l’alcaldia. Un pacte entre PSC i ERC va relegar CiU a l’oposició.
Després d’uns anys d’ostracisme polític, fa uns mesos, Campos va amenaçar en tornar a encapçalar la llista de CiU. Quan des de la federació nacionalista van decidir-se per un candidat jove i amb futur, llavors, Campos, va dir que igual acabaria formant una llista independent encapçalada per ell mateix. De moment no ho he vist confirmat, però no ho descarto.
Només fa quatre anys, a Amposta, davant les perspectives de un hipotètic canvi de color al govern municipal (el líder històric de CiU es retirava de la política municipal i deixava al davant al seu delfí), un regidor, que ja portava un grapat d’anys i que tornava a repetir, em va dir: “Em torno a presentar perquè si no sóc regidor no sé que fer. Encara que estigui a l’oposició, al menys, al final de cada mes, cobraré uns diners”. Finalment va estar al govern cobrant per una dedicació exclusiva. M’han dit que aquestes no repeteix. Caldrà buscar-li un lloc de treball...
Però és evident que hi ha polítics que han fet de la seva vocació una veritable professió. La qual cosa fa pensar que, pot ser, de vocació no en tinguin tanta, ja que el polític es deu al ciutadans i no als seus propis interessos (sobre tot els econòmics)
Les municipals del 22 de maig s’apropen. Mentre es van seguint tots els tràmits necessaris per a que aquell dia estigui tot disposat i el ciutadà pugui, una vegada més, exercir el seu dret constitucional al vot. Un d’aquest tràmits serà la publicació de les llistes electorals als butlletins oficials de les províncies respectives. Llavors es quan es veurà que molts, segurament que la majoria, dels qui formaven part de els llistes ara fa quatre anys, ho continuaran fent. Sobre tot en aquells llocs considerats “de sortida”. Hi ha municipis, com és el cas de Tortosa, on pareix que a la llista de CiU hi ha “cops de colze” per mirar d’agafar una bona posició. I és que si finalment acaben guanyant i governant, gaudiran d’una dedicació exclusiva que els reportarà uns bons ingressos. La majoria de les vegades, més dels que guanyen a la seva professió. I a sobre l’estatus que et dóna ser regidor de l’equip de govern.
Però no tothom ha tingut una professió abans de dedicar-se a l política. Hi ha que ha entrat de molt jove i quasi no ha tingut temps de tenir ni que sigui un lleu contacte amb la vida laboral. En podria posar diversos exemples, ja que en conec uns quants...
Sempre recordaré que durant la campanya electoral de 2003, el Diari de Tarragona, va publicar unes petites referències sobre els cap de llista de la demarcació de les principals ciutats i pobles. Així, al candidat del PSC Josep Maria Simó li ficava que era “arquitecte”. Del candidat de CiU i que optava a la reelecció per quarta vegada (en total va estar 20 anys d’alcalde), deia que era “comerciant”. Certament, a casa, des de mots d’anys tenien una llibrería-papereria i a la vegada venien mobles d’oficina. Però després d’haver estat alcalde (compartit càrrec de vegades amb el de diputat autonòmic i d’altres amb el de senador), ja no ha tornat a fer mai més de “botiguer”. Ara segueix vivint de la política com a senador espanyol. Però encara hi va haver un cas que em va cridar més l’atenció: el de Santiago Campos, alcalde de Móra d’Ebre elegit amb la llista de CiU durant molts d’anys i que també optava per la reelecció. Sabeu que posava a l’apartat de professió? “Polític”. I és que fora de la vida pública no se té cap professió coneguda.
L’any 2003, com va passar a molts de llocs (no va ser el cas d’Amposta), les urnes van “castigar” a CiU i el PP pel seu suport al transvasament de l’Ebre. Així, a molts pobles on hi havia un alcalde de CiU, hi van guanyar les llistes dels partits que obertament van defensar el territori (d’això es tractava!) Recordo els casos de Deltebre, la Ràpita, Aldover, Xerta, Tivenys, Ulldecona, Godall, La Galera, etc. Com he dit abans, no va ser el cas d’Amposta, no obstant, la candidatura de CiU va perdre uns 700 vots i va estar més prop que mai de perdre la majoria absoluta. A móra d’Ebre, Santiago Campos també va perdre l’alcaldia. Un pacte entre PSC i ERC va relegar CiU a l’oposició.
Després d’uns anys d’ostracisme polític, fa uns mesos, Campos va amenaçar en tornar a encapçalar la llista de CiU. Quan des de la federació nacionalista van decidir-se per un candidat jove i amb futur, llavors, Campos, va dir que igual acabaria formant una llista independent encapçalada per ell mateix. De moment no ho he vist confirmat, però no ho descarto.
Només fa quatre anys, a Amposta, davant les perspectives de un hipotètic canvi de color al govern municipal (el líder històric de CiU es retirava de la política municipal i deixava al davant al seu delfí), un regidor, que ja portava un grapat d’anys i que tornava a repetir, em va dir: “Em torno a presentar perquè si no sóc regidor no sé que fer. Encara que estigui a l’oposició, al menys, al final de cada mes, cobraré uns diners”. Finalment va estar al govern cobrant per una dedicació exclusiva. M’han dit que aquestes no repeteix. Caldrà buscar-li un lloc de treball...
Els polítics “professionals” tenen més interès que ningú en guanyar les eleccions. Se bolquen a les campanyes electorals com si els hi anés “la vida.”. I de fet els hi va, ja que, de perdre les eleccions, el dia següent potser no sabrien que fer.
(A la foto, del diari el Punt, Santiago Campos)
