Només fa uns dies, el diputat a Madrid Joan Tardà, en un acte organitzat per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), va dir: “Visca la República, mort al Borbó”. La controvèrsia estava servida! Sobre tot, cadenes estatals afins al PP com la COPE i també Onda Cero van clamar al cel llençant tota classe d’improperis contra el diputat republicà. Un dels adjectius que li van tirar, en aquest cas per part de Bono, el “seu” president, va ser el de “primitiu”. Segurament que és un adjectiu adequat a la seva manera de ser. Una altra cosa és, com preguntava una enquesta de el Plural, si la fiscalia havia que intervenir o no. Normalment en les enquestes d’aquest diari digital guanyen els postulats progressistes (a favor de les tesis del PSOE i en contra de les del PP) per “golejada” 90 a 10, 80 a 20, etc. En aquest cas, després de votar “no”, la cosa estava molt més equilibrada i, curiosament, guanyava el “no” amb un 60 a 40 aproximadament. No obstant, com la Justícia no mira enquestes, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir diligències per si, les declaracions de Tardà, constituïen un delicte en contra de la Corona d’Espanya. Tardà va rectificar i va dir que era un crit que es podia sentir a principis del segle XVIII, després de la guerra de Successió Espanyola a Catalunya, El periodista Manel Lucas ho qüestionava, ja que, per aquell temps, de república se’n parlava ben poc. Una altra cosa era demanar la mort per Felip V! De totes formes, si s’arribés a produir la mort del monarca (que no passarà, evidentment) seria el que s’anomena un magnicidi...
En canvi, Manuel Fraga Iribarne (aquest té els dos cognoms i a més, se li sol dir D. Manuel), abans d’ahir ens va sorprendre dient que les “nacionalistes haurien d’estar tots penjats”. En aquest cas les veus critiques han estat des dels partits nacionalistes i també de l’esquerra espanyola. En canvi, a Madrid, silenci. I més si tenim en compte que el “progressista” Alberto Ruiz Gallardón, va mostrar-se d’acord amb l’afirmació de Fraga. La mort de molta gent (en aquest cas de tots els nacionalistes), seria un genocidi, un crim que, recordem-ho, no prescriu mai! I, en canvi, no he llegit en lloc que la fiscalia hagi intervingut en contra del fundador d’Alianza Popular i, en posterioritat del Partido Popular! Potser també ho caldria fer, no?
Avui al diari Público hi ha un acudit que us tindré que explicar perquè no l’he sabut trobar a Internet. Hi surten les caricatures de Bono, Esperanza Aguirre, Joan Tardà, Fraga i Labordeta. A sobre de cadascú d’ells una frase que van dir algun cop i a sota una mena d’aclariment. Bono diu: “¡Los de los partidos propios son unos hijos de puta!” i a sota “Ejercicio de autocrítica”. E. Aguirre: “¡Los que me han criticado son unos miserables y unos bellacos!” i Legítima defensa. Tardà: “¡Muera el Borbón!” i Cita histórica. Fraga. “¡A los nacionalistas habria que colgarlos!” i “la voz de la experiencia”. I finalment Labordeta: ¡... A la mierda, joder!”, ¡El poeta del pueblo!
No calen més comentaris i que cadascú de vosaltres es faci la seva pròpia opinió...
divendres, 12 de desembre del 2008
dijous, 11 de desembre del 2008
TEMPS DE CRISI
Ahir per la tarda vaig quedar amb un empresari ampostí. Sense tenir clar que es el que pretenia de mi, vaig acudir a la cita expectant sobre quina era la seva preocupació. Mentre ens preníem un cafè ell i un te jo, no va trigar gaire en exposar-me el tema.
Ell, com a d’altres empresaris relacionats amb la construcció, estava atrapat per la crisi. I en el seu cas, aquesta ha estat sobrevinguda, ja que, al ser subcontractista, es troba amb que, algunes de les empreses que l’han contractat, li han quedat a deure molts milers d’euros. La situació en que es troba ara és molt greu i, fins i tot, posa en dubte que pugui satisfer la paga extraordinària d’aquest mes de desembre.
Però la cosa s’acabarà de complicar quan el proper mes de gener haurà d’afrontar el pagament de l’IVA; un IVA que no ha cobrat... En canvi, el contractista si se’l podrà deduir de la seva declaració. Tota una paradoxa!
I és que la llei de l’IVA obliga a les empreses a liquidar aquest impost encara que no l’hagin cobrat, sempre que la feina estigui feta. Al meu interlocutor només li queda la solució d’acudir als tribunals i denunciar a l’empresa morosa. Quan el jutge dictamini al seu favor, llavors, i només llavors, l’Agència Tributària li reintegrarà les quotes de l’IVA pagades de forma indeguda.
Qui em llegeixi se’n recordarà que fa unes setmanes parlava de que li vaig fer per escrit una pregunta al director general de l’AEAT i li demanava per les mesures anticrisi que es prendrien. Ell em va respondre “que la decisió era del govern de la nació”. No explicaré ara com vaig quedar-me en llegir la resposta, però si que penso que resoldre aquestes situacions seria una de les solucions que li caldria prendre a l’administració per tal d’afavorir als empresaris honestos i actuar durament en contra d’aquells que, duran aquests anys han fet un grapat de bitllets i ara, possiblement, faran suspensió de pagaments o, fins i tot, tancaran les empreses.
Penso que el empresari referit té tota la raó a l’hora de buscar una solució per a fer front al seu problema i tirar endavant l’empresa. Sap que té uns treballadors que depenen d’ell i, també les seves famílies. I duran aquest mes de desembre i el proper gener haurà d’afrontar uns pagaments i no disposa de diners suficients per fer-ho. Podria acudir a una entitat financera i mirar de demanar un préstec o un aplaçament davant de l’Agència Tributària. Però, fins i tot, posa en dubte de que hi pogués complir, ja que en la situació actual no genera prou beneficis per afrontar les quotes d’un pagament aplaçat.
Avui dia Zapatero al Congrés que el proper mes de gener es començaran a notar les mesures anticrisi que ha anat aprovant el govern... Però per alguns (per no dir per a la majoria) arribaran tard!
Ell, com a d’altres empresaris relacionats amb la construcció, estava atrapat per la crisi. I en el seu cas, aquesta ha estat sobrevinguda, ja que, al ser subcontractista, es troba amb que, algunes de les empreses que l’han contractat, li han quedat a deure molts milers d’euros. La situació en que es troba ara és molt greu i, fins i tot, posa en dubte que pugui satisfer la paga extraordinària d’aquest mes de desembre.
Però la cosa s’acabarà de complicar quan el proper mes de gener haurà d’afrontar el pagament de l’IVA; un IVA que no ha cobrat... En canvi, el contractista si se’l podrà deduir de la seva declaració. Tota una paradoxa!
I és que la llei de l’IVA obliga a les empreses a liquidar aquest impost encara que no l’hagin cobrat, sempre que la feina estigui feta. Al meu interlocutor només li queda la solució d’acudir als tribunals i denunciar a l’empresa morosa. Quan el jutge dictamini al seu favor, llavors, i només llavors, l’Agència Tributària li reintegrarà les quotes de l’IVA pagades de forma indeguda.
Qui em llegeixi se’n recordarà que fa unes setmanes parlava de que li vaig fer per escrit una pregunta al director general de l’AEAT i li demanava per les mesures anticrisi que es prendrien. Ell em va respondre “que la decisió era del govern de la nació”. No explicaré ara com vaig quedar-me en llegir la resposta, però si que penso que resoldre aquestes situacions seria una de les solucions que li caldria prendre a l’administració per tal d’afavorir als empresaris honestos i actuar durament en contra d’aquells que, duran aquests anys han fet un grapat de bitllets i ara, possiblement, faran suspensió de pagaments o, fins i tot, tancaran les empreses.
Penso que el empresari referit té tota la raó a l’hora de buscar una solució per a fer front al seu problema i tirar endavant l’empresa. Sap que té uns treballadors que depenen d’ell i, també les seves famílies. I duran aquest mes de desembre i el proper gener haurà d’afrontar uns pagaments i no disposa de diners suficients per fer-ho. Podria acudir a una entitat financera i mirar de demanar un préstec o un aplaçament davant de l’Agència Tributària. Però, fins i tot, posa en dubte de que hi pogués complir, ja que en la situació actual no genera prou beneficis per afrontar les quotes d’un pagament aplaçat.
Avui dia Zapatero al Congrés que el proper mes de gener es començaran a notar les mesures anticrisi que ha anat aprovant el govern... Però per alguns (per no dir per a la majoria) arribaran tard!
dimecres, 10 de desembre del 2008
FIRA AMPOSTA II
L’escrit d’avui no pretén ser una continuació del d’ahir, però després de donar-lo com acabat, vaig veure que em vaig deixar unes quantes coses que em semblen importants.
Com explicava ahir, per a l’acte d’inauguració de Fira Amposta es va convidar a Josep González Sala, president de PIMEC, que segons les informacions que vaig rebre, dirigeix un grup d’empreses vinculades a CDC.
Aquest any, sovint, hem vist com l’alcalde Ferré convidava a “personatges” que ignoren molts d’aspectes de la vida social i econòmica de la nostra ciutat i la nostra terra. Vull recordar que com a pregoner de festes majors va portar al president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet que va confondre escriptors ebrencs com Emili Rosales de la Ràpita o Albert Roig de Tortosa com ampostins.
El Sr. González no va cometre cap error d’aquesta magnitud, però si que va tenir un “oblit” important.
És evident que davant d’un episodi de crisi com el que s’està vivint, des de les agrupacions patronals (Foment del Treball, PIMEC, etc.) es té molta preocupació, però des dels sindicats no se’n té menys. Si uns estan preocupats per la baixada de beneficis empresarials, els sindicats ho estan per la pèrdua de llocs de treball.
És veritat que Nissan o Frigo han presentat expedients de regulació d’ocupació i que han sortit per tots els mitjans de comunicació possibles (ràdio, televisió, premsa, etc.) i que, en el seu conjunt es perdran molts llocs de treballa, però a les Terres de l’Ebre, les empreses i els treballadors no s’ho passen millor. Entre totes les empreses (sobre tot del ram de la construcció que s’ho passen malament) destaca la Lear de Roquetes que, pareix, tancarà portes deixant al carrer a més de 500 treballadors. També és conegut el cas de la suspensió de pagaments (o concurs de creditors) de l’empresa MARTINSA-FADESA, que tenia moltes empreses subcontractades del sector de la construcció d’aquestes comarques i que moltes d’elles van veure com els afectava la situació i van tenir que “plegar”.
En cap moment el Sr. González va fer la més mínima menció a aquests casos.
També explicava que va donar molta part de culpa al govern espanyol, sobre tot en el tema de no fer arribar diners suficients als bancs per poder donar crèdits. Després es va contradir quan va afirmar que el govern havia posat a disposició dels bancs més de 4.000 milions d’euros i que els bancs (i caixes) només en van sol•licitar-ne una mica més de la meitat. Així és que la culpa no només és del govern...
També cal fer l’aclariment que la crisi és mundial i que no l’han provocat ni el govern de l’estat ni el de Catalunya, però si el món empresarial (multinacionals) i la banca. A Espanya, sobre tot, del sector de la construcció. I ara són els governs els que han d’assumir la responsabilitat de sortir-se’n!
També explicava que el diari el Punt no es feia ressò de la inauguració de la fira. Tampoc el seu suplement “El Punt de Festa” que citava la fira de l’oli de la Fatarella i la del tocino (porc) de Caseres (perdoneu-me si no és així exactament, ja que ho he escrit de memòria) Però en cap cas de la Fira de Mostres d’Amposta. Oblit del Punt? O poc treball del nostre equip de govern?
Com explicava ahir, per a l’acte d’inauguració de Fira Amposta es va convidar a Josep González Sala, president de PIMEC, que segons les informacions que vaig rebre, dirigeix un grup d’empreses vinculades a CDC.
Aquest any, sovint, hem vist com l’alcalde Ferré convidava a “personatges” que ignoren molts d’aspectes de la vida social i econòmica de la nostra ciutat i la nostra terra. Vull recordar que com a pregoner de festes majors va portar al president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet que va confondre escriptors ebrencs com Emili Rosales de la Ràpita o Albert Roig de Tortosa com ampostins.
El Sr. González no va cometre cap error d’aquesta magnitud, però si que va tenir un “oblit” important.
És evident que davant d’un episodi de crisi com el que s’està vivint, des de les agrupacions patronals (Foment del Treball, PIMEC, etc.) es té molta preocupació, però des dels sindicats no se’n té menys. Si uns estan preocupats per la baixada de beneficis empresarials, els sindicats ho estan per la pèrdua de llocs de treball.
És veritat que Nissan o Frigo han presentat expedients de regulació d’ocupació i que han sortit per tots els mitjans de comunicació possibles (ràdio, televisió, premsa, etc.) i que, en el seu conjunt es perdran molts llocs de treballa, però a les Terres de l’Ebre, les empreses i els treballadors no s’ho passen millor. Entre totes les empreses (sobre tot del ram de la construcció que s’ho passen malament) destaca la Lear de Roquetes que, pareix, tancarà portes deixant al carrer a més de 500 treballadors. També és conegut el cas de la suspensió de pagaments (o concurs de creditors) de l’empresa MARTINSA-FADESA, que tenia moltes empreses subcontractades del sector de la construcció d’aquestes comarques i que moltes d’elles van veure com els afectava la situació i van tenir que “plegar”.
En cap moment el Sr. González va fer la més mínima menció a aquests casos.
També explicava que va donar molta part de culpa al govern espanyol, sobre tot en el tema de no fer arribar diners suficients als bancs per poder donar crèdits. Després es va contradir quan va afirmar que el govern havia posat a disposició dels bancs més de 4.000 milions d’euros i que els bancs (i caixes) només en van sol•licitar-ne una mica més de la meitat. Així és que la culpa no només és del govern...
També cal fer l’aclariment que la crisi és mundial i que no l’han provocat ni el govern de l’estat ni el de Catalunya, però si el món empresarial (multinacionals) i la banca. A Espanya, sobre tot, del sector de la construcció. I ara són els governs els que han d’assumir la responsabilitat de sortir-se’n!
També explicava que el diari el Punt no es feia ressò de la inauguració de la fira. Tampoc el seu suplement “El Punt de Festa” que citava la fira de l’oli de la Fatarella i la del tocino (porc) de Caseres (perdoneu-me si no és així exactament, ja que ho he escrit de memòria) Però en cap cas de la Fira de Mostres d’Amposta. Oblit del Punt? O poc treball del nostre equip de govern?
OFENSIVA PER L'OCUPACIÓ I LA INDÚSTRIA
La crisi econòmica i financera mundial està afectant amb
molta intensitat l'economia productiva de béns i serveis.
L'impacte en l'ocupació comença a ser molt important i tot
apunta que continuarà empitjorant en els propers mesos.
De moment, un nombre important d'empreses estan
rescindint els contractes temporals i empreses clau per al teixit
industrial de Catalunya han presentat processos de
reestructuració o tancaments, que provoca que les empreses
que treballen per a elles incrementin les rescissions de
contractes i expedients de regulació (com en el sector de
l'automòbil, components i els serveis associats a aquesta
activitat).
Les dades de la construcció residencial apunten a una situació
de paralització general de l'activitat per a l'any 2009. La
decisió de les entitats financeres de restringir els crèdits està
afectant també una part important d'empreses de tots els
sectors que, tot i tenir productes i mercats competitius i no
estar vinculades directament a la crisi, veuen com la falta de
finançament està posant en perill la seva activitat.
D'altra banda, el descens d'ingressos de les administracions
públiques està provocant retard en els pagaments a les
empreses que treballen per a elles, creant-los greus
problemes de liquiditat.
En aquest context de dificultats, hi ha empreses que estan
aprofitant l'ambient social generat per la crisi econòmica per
a fer reestructuracions que no estan justificades de cap
manera en termes econòmics i productius.
Aquesta situació posa de manifest el que ja sabem des de fa
temps, el mercat només es mou en la lògica del màxim
benefici i no te capacitat d'autoregular-se sinó d'autodestruirse
com a tal mercat, arrossegant amb ell el conjunt de la
societat. Els poders públics no poden abdicar, com ho han fet
fins ara, del seu paper de regulador de l'economia i garant
que, aquesta, no estigui pel damunt dels ciutadans i dels
treballadors.
Ara, després d'anys de grans beneficis pels especuladors i les
empreses, no reinvertits de manera productiva ni redistribuïts
socialment, volen que la factura la paguem els treballadors
amb pèrdua de llocs de treball i de salari.
Davant d'aquesta situació, la UGT i CCOO de Catalunya
considerem necessària una resposta social i política
contundent: d'una banda, amb la mobilització social i, de
l'altra, aportant propostes que contribueixin a resoldre les
causes que han provocat aquesta crisi. Si no aprenem del
queens està passant, estarem incubant la propera crisi.
PER TOT AIXÒ EXIGIM,
— Garantir l'atenció i la protecció social a les persones que es
quedin sense feina reforçant les oficines del Servei
d'Ocupació de Catalunya amb programes d'ocupació i
formació que els permeti incorporar-se a noves feines en
sectors o empreses que les generen.
— Impulsar la creació d'una renda de suficiència de
ciutadania (tal i com preveu l'Estatut d'Autonomia) per
aquelles persones que no tinguin protecció d'atur.
— Ampliar els recursos de les administracions locals per a fer
front als riscos d'exclusió social, mitjançant polítiques de
reinserció.
— Que adoptin mesures que permetin a les empreses
afrontar la crisi, especialment a les petites i mitjanes.
— Que deixin clar que rebutjaran tots els expedients que no
vagin acompanyats per un pla industrial de futur i un pla
social per a respondre a l'impacte de la crisi.
— A les empreses afectades per expedients de regulació, que
presentin projectes industrials i plans de viabilitat de futur.
— Garantir amb caràcter urgent que els recursos econòmics
posats a la disposició de les entitats financeres arribin a les
empreses i a les famílies. Amb transparència i control
públic i social.
— Protegir l'interès general entrant com accionistes a les
empreses en què sigui necessari, mitjançant la
transformació dels ajuts públics rebuts en accions.
— Tancar ràpidament un bon acord de finançament per
Catalunya.
— Un Pla de Rescat de la Indústria, amb la injecció d'ajuts a
la competitivitat i de crèdits a la liquiditat, especialment
en aquells sectors o territoris que pateixen de manera
directa la crisi -com pot ser el sector de l'automòbil i el seu
auxiliar de components i serveis-, i per aquelles empreses
que garanteixin i creïn nous llocs de treball. Els recursos
han de venir tant del sector bancari com directament des
del Govern. Ampliar els recursos públics (ICO i ICF) per a
protegir processos d'innovació.
— Retornar les prestacions per l'atur consumides pels
treballadors quan després de la suspensió es produeixin
extincions de contracte.
— Eximir de la cotització fiscal les rendes salarials i les
indemnitzacions provinents dels acomiadaments
individuals i col•lectius fins a 45 dies.
molta intensitat l'economia productiva de béns i serveis.
L'impacte en l'ocupació comença a ser molt important i tot
apunta que continuarà empitjorant en els propers mesos.
De moment, un nombre important d'empreses estan
rescindint els contractes temporals i empreses clau per al teixit
industrial de Catalunya han presentat processos de
reestructuració o tancaments, que provoca que les empreses
que treballen per a elles incrementin les rescissions de
contractes i expedients de regulació (com en el sector de
l'automòbil, components i els serveis associats a aquesta
activitat).
Les dades de la construcció residencial apunten a una situació
de paralització general de l'activitat per a l'any 2009. La
decisió de les entitats financeres de restringir els crèdits està
afectant també una part important d'empreses de tots els
sectors que, tot i tenir productes i mercats competitius i no
estar vinculades directament a la crisi, veuen com la falta de
finançament està posant en perill la seva activitat.
D'altra banda, el descens d'ingressos de les administracions
públiques està provocant retard en els pagaments a les
empreses que treballen per a elles, creant-los greus
problemes de liquiditat.
En aquest context de dificultats, hi ha empreses que estan
aprofitant l'ambient social generat per la crisi econòmica per
a fer reestructuracions que no estan justificades de cap
manera en termes econòmics i productius.
Aquesta situació posa de manifest el que ja sabem des de fa
temps, el mercat només es mou en la lògica del màxim
benefici i no te capacitat d'autoregular-se sinó d'autodestruirse
com a tal mercat, arrossegant amb ell el conjunt de la
societat. Els poders públics no poden abdicar, com ho han fet
fins ara, del seu paper de regulador de l'economia i garant
que, aquesta, no estigui pel damunt dels ciutadans i dels
treballadors.
Ara, després d'anys de grans beneficis pels especuladors i les
empreses, no reinvertits de manera productiva ni redistribuïts
socialment, volen que la factura la paguem els treballadors
amb pèrdua de llocs de treball i de salari.
Davant d'aquesta situació, la UGT i CCOO de Catalunya
considerem necessària una resposta social i política
contundent: d'una banda, amb la mobilització social i, de
l'altra, aportant propostes que contribueixin a resoldre les
causes que han provocat aquesta crisi. Si no aprenem del
queens està passant, estarem incubant la propera crisi.
PER TOT AIXÒ EXIGIM,
— Garantir l'atenció i la protecció social a les persones que es
quedin sense feina reforçant les oficines del Servei
d'Ocupació de Catalunya amb programes d'ocupació i
formació que els permeti incorporar-se a noves feines en
sectors o empreses que les generen.
— Impulsar la creació d'una renda de suficiència de
ciutadania (tal i com preveu l'Estatut d'Autonomia) per
aquelles persones que no tinguin protecció d'atur.
— Ampliar els recursos de les administracions locals per a fer
front als riscos d'exclusió social, mitjançant polítiques de
reinserció.
— Que adoptin mesures que permetin a les empreses
afrontar la crisi, especialment a les petites i mitjanes.
— Que deixin clar que rebutjaran tots els expedients que no
vagin acompanyats per un pla industrial de futur i un pla
social per a respondre a l'impacte de la crisi.
— A les empreses afectades per expedients de regulació, que
presentin projectes industrials i plans de viabilitat de futur.
— Garantir amb caràcter urgent que els recursos econòmics
posats a la disposició de les entitats financeres arribin a les
empreses i a les famílies. Amb transparència i control
públic i social.
— Protegir l'interès general entrant com accionistes a les
empreses en què sigui necessari, mitjançant la
transformació dels ajuts públics rebuts en accions.
— Tancar ràpidament un bon acord de finançament per
Catalunya.
— Un Pla de Rescat de la Indústria, amb la injecció d'ajuts a
la competitivitat i de crèdits a la liquiditat, especialment
en aquells sectors o territoris que pateixen de manera
directa la crisi -com pot ser el sector de l'automòbil i el seu
auxiliar de components i serveis-, i per aquelles empreses
que garanteixin i creïn nous llocs de treball. Els recursos
han de venir tant del sector bancari com directament des
del Govern. Ampliar els recursos públics (ICO i ICF) per a
protegir processos d'innovació.
— Retornar les prestacions per l'atur consumides pels
treballadors quan després de la suspensió es produeixin
extincions de contracte.
— Eximir de la cotització fiscal les rendes salarials i les
indemnitzacions provinents dels acomiadaments
individuals i col•lectius fins a 45 dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)