dimarts, 22 d’agost del 2017

Felipe VI, en misa y repicando

El rey que visitó la Barcelona atentada por yihadistas es el mismo rey que visitó la Arabia Saudí que los adoctrina y los capta

RUTH TOLEDANO


El rey Felipe VI visitó en los hospitales a los heridos en el atentado de Barcelona y asistió al homenaje a las víctimas que se celebró en las Ramblas. Le acompañó la reina Letizia.
Ocho meses antes, el rey Felipe VI visitó en Arabia Saudí al rey Salman, con el objetivo de afianzar las relaciones que su padre Juan Carlos estrechó con el padre de aquel, el rey Abdulá, y ejercer de intermediario diplomático de las empresas españolas que se enriquecerán con la construcción del AVE del Desierto entre Medina y La Meca y con la construcción del metro de Riad. Le acompañaron dos ministros: el de Asuntos Exteriores, Alfonso Dastis, y el de Fomento, Íñigo de la Serna; y tres secretarios de Estado: la de Comercio, María Luisa Poncela, el de Infraestructuras, Julio Gómez-Pomar, y el de Defensa, Agustín Conde.


Con su visita a Arabia Saudí, el rey Felipe VI y los enviados del Gobierno de Rajoy esperaban que la petrodictadura comprara a España cinco buques de guerra de Navantia por 2.000 millones, el mayor negocio de la industria militar de la historia española. España ya había vendido una enorme cantidad de munición y proyectiles de artillería a Arabia Saudí, armamento que ha utilizado contra Yemen, el país más pobre de Oriente Medio y al que el Gobierno saudí impuso un bloqueo naval que ha impedido la llegada de alimentos y medicinas a una región donde los niños sufren desnutrición severa.
En Arabia Saudí se violan los derechos humanos de manera sistemática. En Arabia Saudí han ejecutado la pena de muerte contra 350 personas en los últimos tres años. En Arabia Saudí se discrimina atrozmente a las mujeres, sobre las que se impone una total dominación machista justificada con preceptos religiosos. En Arabia Saudí no existe la libertad de expresión y se persigue y reprime a periodistas, blogueros, disidentes y críticos con la monarquía y el Islam.
Reconocidos y peligrosos yihadistas se pasean libremente entre Yemen y Arabia Saudí, recibiendo apoyo mediático y soporte financiero y militar de ese reino absolutista. Arabia Saudí mantiene vínculos con organizaciones yihadistas que siembran el terror en Siria, a las que proporciona armas occidentales y recursos económicos. Aunque la petromonarquía dice luchar contra el Estado islámico, en Arabia Saudí abundan los imanes fundamentalistas en escuelas coránicas y mezquitas, donde se cuece el wahabismo que fanatiza a jóvenes de todo el mundo y los convierte en terroristas que atentan contra ciudades infieles, como Barcelona. Arabia Saudí financia numerosas mezquitas fuera de su sátrapa reino, principalmente en Europa, incluyendo España, Cataluña también.
Así pues, el rey que visitó la Barcelona atentada por yihadistas es el mismo rey que visitó la Arabia Saudí que los adoctrina y los capta. Por lo que, guste oírlo o no, hay algo indigno en la visita del rey Felipe y la reina Letizia a las víctimas de este terrorismo. Debían, sin duda, hacer esa visita porque va en su cargo, pero también han debido de considerarlo conveniente para reforzar su endeble posición ante una opinión pública que baja la guardia sensibilizada con el terror, y para compensar su parte de responsabilidad: la que tiene que ver con la vergonzosa amistad entre los Borbones y la dinastía saudí, la que tiene que ver con la vergonzosa tolerancia hacia su violento régimen, basada en puros intereses comerciales, aunque justificada por la riqueza económica común que presuntamente traen esos negocios. Hasta Kichi, el alcalde de Cádiz por Podemos, defendió, frente a la mayoría de su formación política, el acuerdo de Navantia porque generaría miles de empleos en los astilleros de San Fernando. Pero el trabajo, que es un derecho, ha de ser digno también, máxime si se fomenta desde las instituciones.
Con sus contradictorias visitas, Felipe VI ha querido estar en misa y repicando, con perdón de wahabistas y de cristianos. Y eso ya se sabe que es incompatible. No se puede. Querer complacer a todos es farisaico y suele acabar mal: las ganancias económicas que genera son ilegítimas y las pérdidas humanas que provoca, irreparables. En el caso de los atentados de Barcelona, la obligada visita de Felipe y Letizia expele además un hedor a ese buenismo que tanto se reprocha a quienes han querido ponerse del lado de la mayoría musulmana pacífica, víctima también de los violentos. Un buenismo, el de Felipe VI y Letizia, que ni siquiera estaría solo alentado por un sentimiento altruista, sino por intereses espurios: personales, por cuanto aspiraría a reforzar su posición dinástica, y políticos, por cuanto podría, oportunamente, reforzar el españolismo consustancial a la corona.

dilluns, 21 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 21

LA CIUTAT TANCADA
No és el títol de cap llibre però ho podria ser. Una bona part dels establiments d’Amposta tanquen el dia del bou (normalment dissabte) i s’estan dues setmanes tancats: La de festes i la següent. D’altres (la majoria d’alimentació) la setmana de festes tanquen per la tarda i la següent s’agafen festa tota la setmana. Dels establiments on vaig habitualment, ha tancat la fruiteria, el quiosc, la perruqueria... Això vol dir que m’hauré d’anar a buscar la vida a d’altres llocs.
No he estat al mercat, però si la setmana de festes ja hi havia moltes parades tancades, tampoc seria tan estrany que aquesta setmana també n’hagin tancat moltes. Menys mal que sempre queden els súpers.  

UNA ALTRA VISIÓ DE LES FESTES
Fa uns anys ens havíem d’esperar que sortís la Revista Amposta del mes de setembre per a poder veure l’àlbum fotogràfic de les Festes Majors. Ara es poden veure en directe o quasi bé. La gent publica per les xarxes socials fotos dels actes que va a veure i alguns, els més atrevits (o atrevides) se fan fotos amb els protagonistes.
Punt i a part (mai millor dit) per a Ramón Bel, el nou Ramon Cardús de les Terres de l’Ebre, segons el qualificava un periodista de cuyo nombre no quiero acordarme... Com professional de la comunicació que és, Ramon publica fotos i vídeos de tots els actes, fins i tot hores abans de que comencin, com és el cas dels preparatius dels focs artificials d’anit que, com sabeu, solen marcar el final de festes, tot i que sempre queden actes. I més enguany degut a la cancel·lació de gran part dels actes de divendres a causa de l’atemptat de Barcelona que ens va deixar a tots i a totes marcats per sempre més.

UNA MICA MÉS DE MANTENIMENT
Tots recordareu el greu doble atropellament que hi va haver al pas de vianants on comença l’avinguda de Catalunya. Què fa dues setmanes?
Avui he creuat el pas de vianants que creua la carretera de Santa Bàrbara i uneix els establiments de la zona comercial que hi ha a tots dos costats. La veritat és que per allí hi passo moltes més vegades en cotxe que a peu i per això estic més pendent de la circulació que no de l’estat de la pintura. Avui me’n he adonat que aquest i molts més estan mig esborrats.
Els passos de vianants han d’estar sempre el suficientment senyalitzats i visibles: Ben pintats i amb senyalització vertical que ho anunciï. Si tot i això hi ha gent que no els respecta (per a res!), si estan mig esborrats ja tenen l’excusa perfecta per a dir que no els han vist.
Aquest precisament de la carretera de Santa Bàrbara (per on passen milers d’alumnes durant el curs lectiu) i d’altres (com el que creua l’avinguda de Santa Bàrbara tot just davant de la parada de busos), per l’afluència de vianants que tenen haurien d’estar sempre impecables.

EL PARANY D’ABAIXAR IMPOSTOS
Dissabte llegia els següent titular del Periódico: Hisenda xifra el cost de la rebaixa fiscal en 12.473 milions.  
Això que vol dir? Què mentre uns pagaran menys impostos (normalment els més rics), els altres rebrem menys ajudes i tindrem uns serveis públics més deficients.
Aquests darrers anys s’ha comentat molt que el Govern de l’Estat ha hagut de pegar ma moltes vegades a la guardiola de les pensions fins esgotar-ne pràcticament el seu capital. I per a què ho ha fet’ Per a tapar forats (com diríem en termes domèstics)
Si ara, damunt, es disposa de més de 12.000 milions menys, ja ma direu a mi...
Hi ha solucions? Sí, evidentment què hi ha. La primera serà apujar els impostos a les rendes més altes, però com són els que voten el PP, o ho faran. I segona lluitar contra el frau, tant fiscal com de la Seguretat Social.
Però tal com denuncien sovint els sindicats, l’Estat destina pocs recursos a lluitar contra el frau. Només cal veure que les plantilles de treballadors de l’Agència Tributària i de la Tresoreria General de la Seguretat social disminueixen anys rere any. ¿Quants anys ha estat congelada l’oferta d’ocupació pública adduint motius d’estalvi a causa de la crisi?

Com sempre passa, no ens expliquen tota la veritat. 

LA FOTO FLICKR DEL DIA 21-08-2017

Amposta. Carnabars: Frida Kalho.

https://www.flickr.com/photos/joanfeve/

LA NOSTRA RIBERA 271