dilluns, 5 de novembre del 2007

DARRERES NOVETATS DEL TAULA DEL SÉNIA

PORTADA:
- Dimarts (06/11/07) Inauguració Oficial del Taller de Empleo supraregional
a Alcanar
- Oberta la convocatòria d'ajudes per a reindustrialització 2008
- Caixa Catalunya dona 40.000 € (2 furgonetes) al Taller de Empleo
- El Director General de Cohesió Territorial de la Generalitat Valenciana
rebt a la Taula del Sénia
- 3,9 milions d'euros al Pressupost de l'Estat per als camins de la Taula
del Sénia
- La Mancomunitat reb dos noves subvencions del Plan Avanza

I TAMBÉ: Calendari d'Actes, Mira les fotos rebudes... Albums... Enquestes...
Llibre de visites...

COM UN PÈSOL A LA SABATA

També he llegit que exmilitants de Ciutadans, ara al partit que va fundar, entre altres Rosa Díaz, Unió Progrés i Democràcia, estan creant tensions al si del partit. D’un se’n van i de l’altre... què volen? Què els tirin fora? És ben curiós com hi ha gent que es saben estar “quiets” en lloc. I de segur que deuen pensar (a sobre) què són els altres els que no els entenen.

LOQUILLO I BOADELLA

He llegit al Periódico d’avui una columna signada per José Maria Sanz, més conegut per Loquillo. La columna portava per títol: “En defensa d’Albert Boadella”. Es feia una al·legat a la manera de ser i d’opinar de Boadella i de tot l’escrit se’n pot extreure una frase: “Boadella no pot dir el que li doni la gana i situar-se políticament on vulgui?

Si em fessin una enquesta d’aquelles que he de dir el grau de satisfacció, diria: “més aviat d’acord”... però no del tot! Com a persona lliure, Boadella por fer, com es diu vulgarment, “el que li roti”. Però la evolució de les seves idees és un tant estranya. Però, evidentment no ha estat el únic en “evolucionar” cap a un costat o un altre. Encara que sempre pareix que la evolució tendeixi anar de l’esquerra cap a la dreta. No posaré exemples, però de ben segur que ens hi venent uns quants al cap.

Serà que aquella frase de “qui als 20 no és revolucionari és que no té cor i qui als quaranta no és conservador és que no té cap”.

SCHUSTER: PER A QUÈ T'HA SERVIT SER CATALÀ

Una vella dita (o definició) deia que “ser català és tot aquell qui viu i treballa a Catalunya”. I Schuster, l’actual entrenador del Madrid, durant una bona etapa de la seva vida va viure a Catalunya i va treballar (jugant al futbol) a can Barça. Però pareix que no va aprendre res. No sap res del sentiment català, de la nostra manera de ser, etc.

Perd a Sevilla i a qui dóna la culpa? Al àrbitre perquè era català. Jo diria millor: del col·legi d’àrbitres de Catalunya. No sé si era català. Al menys els seus cognoms n’indiquen un origen no català: Álvarez Izquierdo.

En aquesta vida només he conegut un àrbitre de primera divisió de nom Felipe Crespo Aurre adscrit al col·legi d’àrbitres de Catalunya, resident a Tortosa (es de suposar que de molt petit, ja que parlava català perfectament), però nascut a Santander.

Però no vull parlar més dels àrbitres, només ho feia per les afirmacions dels senyor Schuster. També vull recordar un altre vingut de fora, en aquest cas per jugar amb el Barça de bàsquet (en aquell temps baloncesto): Bob Guyette, americà de naixement que al poc temps que jugava aquí una vegada va dir una cosa així: “No entenc perquè el Barça porta aquest colors...” I a la petició d’aclariment per part dels periodistes va dibuixar les quatre barres a sobre del seu pit. Al meu entendre una forma molt aclaridora del que significava per ell la identitat catalana. I estem parlant dels anys 70! Potser, fins i tot, que Franco encara fos viu!

Schuster: si no vas aprendre res, millor te’n vagis oblidat de nosaltres. I nosaltres també d’ell i barrar-li les portes del Barcelona per sempre. No trobeu?