dimarts, 29 de gener del 2008

ELS 400

Si 300 és el títol d’una pel•lícula, quan parlo dels 400 em refereixo a la “devolució” d’impostos que ha promès Zapatero. Tinc que donar la raó als d’ICV de que hauria valgut més destinar aquests diners a crear més places d’escola bressol, per exemple. Diu la candidata socialista Carme Chacón que si es poden tornar és gràcies a la bona gestió que s’ha fet. I no seré jo qui ho posi en dubte, segurament ha estat així. Però fer aquest tipus de promeses electorals és entrar en uns “guerra” que no ens cal.
A més, si tenim en compte que les promeses de rebaixa d’impostos del candidat de la dreta es desqualifiquen per sí soles: anticonstitucionals, veritables fal•làcies, etc., etc. no cal donar-li més joc ni arguments per a que els puguin acabar usant en contra nostra.

diumenge, 27 de gener del 2008

MARTÍNEZ SISTACH, DURAN I LLEIDA I EL PP

L’Arquebisbe Martínez Sistach no ha volgut ser menys que el seu homònim de Madrid Rouco Varela i ha organitzat un acte de suport a la família tradicional i en contra de l’avortament. Amb això, l’arquebisbe és posa a la mateixa altura en la defensa del Partit Popular. A Catalunya la dreta sempre ha estat representada per CiU i la part cristiana Per la U (Unió Democràtica de Catalunya), per cert, Duran i Lleida també hi era present. La qual cosa vol dir què: Primer.- També ha Catalunya la cúpula de l’Església Catòlica representa el Partit Popular. I Segon.- Unió Democràtica ha fet un pas de desgravi amb el partit de Mariano Rajoy i Aznar. No sé si Duran serà o no ministre amb el PP, però de ganes no li manquen i, segurament, no farà mai manifestacions on doni un suport explícit al PSOE pera després de les eleccions. Ja sé que la paraula equidistància forma part de l’ideari d’un altre partit, però UDC no es mostra equidistant sinó que es situa molt prop de la dreta més espanyola, anticatalana i franquista representada pel PP!

JAUME S., L'INDEPENDENTISTA

Jaume Sobraqués es declara independentista segons la notícia apareguda ahir al diari el Punt. I continuava dient que “els socialistes no van entendre la manifestació de l’1-D on es demanava el dreta a decidir”. Però Jaume, no era el “dret a decidir sobre infrastructures”?
Vaig “conèixer” a Jaume Sobraqués a un programa que emetia la 2 de TVE de nom la “Barberia”. Era un programa de debat de futbol on entre altres anava l’actual Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar i el “popular” Enric Lacalle. Després vaig saber que era historiador, va ser director del Museu d’Història de Catalunya i directiu del Barça. Sempre el vaig considerar de l’ala dretana del PSC per la seva manera de pensar. La veritat és que no m’estranya que el proclami independentista, cadascú pot declarar-se allò que cregui convenient, el que em sobta és que una persona com ell no entengués de “que anava la manifestació” Jo li podria donar uns clars exemples si és que ells no els va veure... gent que no havien sortit mai a manifestar-se per res i de sobte surten al carrer pel dret a decidir “en infrastructures” Com diria la nena de l’acudit del “oso hormiguero”: “¡Anda, ya!”

dissabte, 26 de gener del 2008

LA PEL·LÍCULA SOBRE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS

Un dels dies dels que més em recordo fou aquell 11 de juliol de 1978. Sense conèixer la magnitud del que havia passat, tot hi saber que alguna cosa passava, aquella tarda preteníem anar a la platja de les Cases des de Santa Bàrbara. A l’arribar a Amposta ens van dir que no podíem passar i ens va tocar anar a voltar per Ulldecona i, per les corbes del Remei vàrem aconseguir arribar fins a les immediacions del Càmping Castro. Com que ja es va fer molt tard per a prendre el bany, vam optar en girar cua i al desaparegut bar Arabesco d’Ulldecona, finalment, sentirem la notícia per la ràdio.
Trenta anys després una productora alemanya va voler comptar la “seva” peculiar manera de com van passar els fets. He de dir que jo no vaig veure la pel•lícula, però m’han arribat informacions prou fiables de la versió i com van voler caricaturitzar a la societat espanyola d’aquella època. Es veu que hi havia una manca de rigor important. Quan es veia una carretera, els cotes que hi passaven eren models que en aquella Espanya del 78 no hi circulaven. Jo tenia un Seat 127 i recordo que em volia comprar un Citroën 2 CV. El model de cotxe que jo tenia va ser el més venut d’Espanya. També hi havien seats 124, 133... Algun Simca 1000, Renault 4, 5, 6... Ens van pintar com a tercermundistes. El propi xofer de camió tenia una imatge deplorable, tot era molt brut... Els accidentats eren traslladats a convents de monges!! Una cosa és un hospital on les monges feien d’infermeres; l’altra molt diferent és que fossin portats a convents!
La minisèrie va ser emesa per Antena 3 i segons pareix la van oferir amb anterioritat a TV3. Si és així va fer bé la televisió catalana de no emetre la pel•lícula. Primera pel record a un desastre que no crec que porti ningú records agradables i segon per la caricatura poc ajustada a la realitat que van fer de l’Espanya de 1978.
Fins i tot em van dir que volen fer arribar cartes de queixa a Antena 3 per haver-la emès.