dijous, 7 de febrer del 2008

SER O NO SER...

La crisi d’identitat que pateix ERC ha quedat demostrada una vegada més aquest matí al Parlament de Catalunya. Diu que han votar en contra de l’actual traçat de l’AVE per coherència amb el que va votar el seu grup municipal de l’ajuntament de Barcelona. I la coherència amb el govern de la Generalitat què? O és que a Catalunya no són govern? Mentre ERC no faci el congrés i quedi definit i ben definit el seu posicionament polític cap a un o l’altre costat, ERC és un pou de contradiccions. O es decanten cap a un independentisme militant amb totes les conseqüències que això vol dir (és a dir apropar-se a CiU, encara que aquest tampoc o tenen gens clar) o cap a un nacionalisme d’esquerres coherent amb les polítiques socials engegades pel president Maragall i continuades amb Montilla. Ells tenen la darrera paraula. Encara que pel que veig, una fractura al si del partit no seria descartable gens ni mica.

CAURE EN LA TENTACIÓ DE FER POPULISME

Si normalment, en política, es diuen moltes tonteries, d’avant uns comicis electorals encara se’n diuen més. Una de les coses que “més ven” a l’hora d’esgarrapar vots és el tema de la immigració. La dreta ja no se’n recorda de com han fet servir la immigració (de vegades il•legal) treballant als hivernacles d’Almeria o a la maduixa de Huelva. De sobte, se n’obliden i pareix que tots els mals del país siguin per culpa de la immigració: saturació d’hospitals i col•legis, més delinqüència, etc. Però de saturació n’hi ha hagut sempre. I sempre s’ha resolt de la mateixa manera: creant més llocs de treball de sanitaris i metges. I fixeu-vos bé: hi ha que anar a buscar metges fora perquè a Espanya no n’hi ha suficients. La qual cosa vol dir que tots els d’aquí tindran la possibilitat de treballar d’allò que han estudiat. Igual passa amb la delinqüència. Sempre n’hi ha hagut. Quants anys fa que la Model o Carabanchel estan plenes a vessar? Hi ha més inseguretat ara que a finals del segle XX, per posar un exemple? Tot això és fer demagògia amb un tema molt sensible i que estar a flor de pell de molta gent.
Està bé que l’immigrant s’integri, que acabi parlant català i participant a la vida associativa del país, però no se n’ha de fer bandera. De vegades les coses imposades són contraproduents, perquè hi ha un rebot per part de qui les percep.
A més és lícit que tothom vulgui prosperar. Davant de la misèria dels països exportadors d’immigració, l’immigrant buscar lluny de la seva terra una oportunitat de viure millor. I és molt difícil tenir que abandonar-ho tot per a marxar lluny. Pareix que ja no ens en recordem dels anys 50 i 60 com la gent d’aquí marxava a França, Suïssa i Alemanya, principalment a buscar una oportunitat i guanyar uns diners que li eren negats a Espanya.
Sóc fill d’aquesta gent i recordo els trens carregats de gent marxant cap a França a la verema. Hi havia de tot: catalans, andalusos, valencians i murcians. De bons i de no tant. Alguns es quedaven i d’altres, els més, van tornar una vegada hi va haver un xic de prosperitat.
El que cal és ajudar-los. A que els seus països es desenvolupin i puguin tornar un dia igual que com han vingut: carregats de somnis! El que cal es lluitar contra les màfies de la immigració i contra els patrons explotadors.
El no va més de la demagògia ho he sentit a dir molts cops: als immigrants se’ls hi dona casa per viure. Però ningú em sap dir a qui i on!

dimecres, 6 de febrer del 2008

PIZARRO I EL SEU SENTIMENT SOCIAL

Llegeixo al diari digital el Plural (http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=17476) que Pizarro quan va presidir Ibercaja va negar l’indemnització per jubilació a 58 persones, a més de fer el primer acomiadament improcedent de l’entitat. Així és la dreta i després es disfressen de corders i amb una mica de bones paraules volen fer creure als possibles electors que amb ells “España iria mucho mejor” (així en castellà per a que els del PPC vegin que a Catalunya hi ha bilingüisme) En canvi ell quan va decidir abandonar Endesa va cobrar entre 9 i 12 milions d’euros. Tot un detall per la seva part. Això és entendre d’economia i de solidaritat amb els altres...

VOSTÈ M'ESTRENA, SENYORET!

L’amic Manel Zaera ha obert un blog ebrenc (http://politicaebrenca.blogspot.com/2008/02/l-esc-del-parlament-marriba-de-la-ma-de.html) per a que hi puguin dir la seva tots els partits polítics de les Terres de l’Ebre. No sé si és una iniciativa gaire bona, ja que, avui en dia tothom pot expressar els seus pensaments o les seves coses sense tenir que acudir a un blog “comú”. Potser tingui de bo poder llegir l’opinió de tots els partits sense tenir que anar d’aquí cap allà. Però personalment, la idea no m’acaba d’agradar...
El primer de deixar la seva opinió ha estat Francesc (Paco) Sancho, Alcalde de l’Ampolla i primer Delegat del Govern a les TT.EE. “por g. de D.” o de Jordi Pujol) Un dels polítics més camaleònics on els hi hagi. De jove era militant comunista i després d’una breu passada pel PSC va fer-se “independent”, fins que un dia va veure la llum i va abraçar la fe convergent.
Escriu Sancho sobre el que opina el Delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté (PSC) sobre portar aigua a Barcelona en el cas de sequera extrema. No en opinaré, ja que el tema per si mateix desperta moltes susceptibilitats i amb això Sancho demostra un oportunisme polític que, si vingués d’un altre polític, potser seria encomiable, però no d’ell. Sancho és un polític manipulador (recordem el cas de Josep Sabaté, el jove de la PDE que el volia fer jutjar per atemptat a l’autoritat), demagog, que sap aprofitar cada ocasió per al seu propi benefici, etc. Una persona com ell que va representar el que ell va representar en la època del moviment anti-transvasament, és una de les persones més desqualificades a l’hora de parlar de l’aigua. I a més, qui manava a Catalunya, Sr. Sancho quan va fer-se el minitransvasament? I quines han estat les entitats més beneficiades a les Terres de l’Ebre per la venda de l’aigua? Potser alguna de les que dissabte es volen manifestar a Amposta contra el govern d’Entesa? I per cert: Què en sap dels pous de Campredó? Hi ha qui diu que són la veritable “font” del transvasament al Camp de Tarragona...
Per cert. De jove em contaven que un dia una “senyoret” li va fer a la criada i aquesta li va dir: “vostè m’estrena senyoret” I el va omplir de “pulgacions”.