Si normalment, en política, es diuen moltes tonteries, d’avant uns comicis electorals encara se’n diuen més. Una de les coses que “més ven” a l’hora d’esgarrapar vots és el tema de la immigració. La dreta ja no se’n recorda de com han fet servir la immigració (de vegades il•legal) treballant als hivernacles d’Almeria o a la maduixa de Huelva. De sobte, se n’obliden i pareix que tots els mals del país siguin per culpa de la immigració: saturació d’hospitals i col•legis, més delinqüència, etc. Però de saturació n’hi ha hagut sempre. I sempre s’ha resolt de la mateixa manera: creant més llocs de treball de sanitaris i metges. I fixeu-vos bé: hi ha que anar a buscar metges fora perquè a Espanya no n’hi ha suficients. La qual cosa vol dir que tots els d’aquí tindran la possibilitat de treballar d’allò que han estudiat. Igual passa amb la delinqüència. Sempre n’hi ha hagut. Quants anys fa que la Model o Carabanchel estan plenes a vessar? Hi ha més inseguretat ara que a finals del segle XX, per posar un exemple? Tot això és fer demagògia amb un tema molt sensible i que estar a flor de pell de molta gent.
Està bé que l’immigrant s’integri, que acabi parlant català i participant a la vida associativa del país, però no se n’ha de fer bandera. De vegades les coses imposades són contraproduents, perquè hi ha un rebot per part de qui les percep.
A més és lícit que tothom vulgui prosperar. Davant de la misèria dels països exportadors d’immigració, l’immigrant buscar lluny de la seva terra una oportunitat de viure millor. I és molt difícil tenir que abandonar-ho tot per a marxar lluny. Pareix que ja no ens en recordem dels anys 50 i 60 com la gent d’aquí marxava a França, Suïssa i Alemanya, principalment a buscar una oportunitat i guanyar uns diners que li eren negats a Espanya.
Sóc fill d’aquesta gent i recordo els trens carregats de gent marxant cap a França a la verema. Hi havia de tot: catalans, andalusos, valencians i murcians. De bons i de no tant. Alguns es quedaven i d’altres, els més, van tornar una vegada hi va haver un xic de prosperitat.
El que cal és ajudar-los. A que els seus països es desenvolupin i puguin tornar un dia igual que com han vingut: carregats de somnis! El que cal es lluitar contra les màfies de la immigració i contra els patrons explotadors.
El no va més de la demagògia ho he sentit a dir molts cops: als immigrants se’ls hi dona casa per viure. Però ningú em sap dir a qui i on!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada