A les Terres de l’Ebre, algú ha vist el PP? Quan ja estem més enllà de l’equador de la campanya, a les principals poblacions del territori encara no han aparegut ni banderoles ni pancartes ni res de res. No he sentit a dir que hagin fet algun acte (encara que es de suposar que sí)
Si tinguessin una mica de dignitat i vergonya, que no la tenen, per aquí ni s’atansarien. Si el PP maltracta Catalunya, encara més les Terres de l’Ebre. Per a que vol portar l’aigua “sobrera” a València? Per a crear més riquesa, especulació i baralles entre comunitats? I potser vindrà el cosí de Rajoy, aquell que va dir que el canvi climàtic no és tan greu com volen dir para calcular l’aigua que “sobra” a l’Ebre? Millor que no, això voldria dir que no han guanyat!
divendres, 29 de febrer del 2008
CAL DONAR LES GRÀCIES AL SR. RAJOY
Gràcies Sr. Rajoy per haver-se sincerat al dir ahir a València que si guanyen vostès es farà el transvasament de l’Ebre. Ara la pilota està a la nostra teulada. Ara és quan cal que tots els catalans en massa anéssim a votar aquells partits que han donat sempre suport als moviments anti-transvasament.
Però abans del dia 9, també m’agradaria sentir a Josep Antoni Duran Lleida dir alguna cosa que ens donés confiança i tranquil•litat. Abans d’ahir a Tortosa del transvasament no en va parlar i un suposa que no ho va fer per a no confondre el seu electorat... Allò de “Dónde dije digo, digo Diego”. Els hi manca coherència, tan en aquest tema com a l’hora de renegar d’una dreta espanyola rància i caduca. Es veritat que Arturo va anar al notari, però amb un simple gest com aquest no n’hi ha prou. I CiU juga amb l’ambigüitat. Per molt que ho diguin, no és el mateix Zapatero que Rajoy. I en clau més localista, no és el mateix Francesc Vallés que Jordi Jané, ni Lluïsa Lizàrraga que Rosa Pertegaz.
Però abans del dia 9, també m’agradaria sentir a Josep Antoni Duran Lleida dir alguna cosa que ens donés confiança i tranquil•litat. Abans d’ahir a Tortosa del transvasament no en va parlar i un suposa que no ho va fer per a no confondre el seu electorat... Allò de “Dónde dije digo, digo Diego”. Els hi manca coherència, tan en aquest tema com a l’hora de renegar d’una dreta espanyola rància i caduca. Es veritat que Arturo va anar al notari, però amb un simple gest com aquest no n’hi ha prou. I CiU juga amb l’ambigüitat. Per molt que ho diguin, no és el mateix Zapatero que Rajoy. I en clau més localista, no és el mateix Francesc Vallés que Jordi Jané, ni Lluïsa Lizàrraga que Rosa Pertegaz.
dijous, 28 de febrer del 2008
ERC S'OFEREIX COM A "ALIAT" DEL PSOE
Aquest títol el podem llegir al diari el Periódico d’avui, amb el següent subtitular: “El republicà Joan Ridao es postula com a soci “exigent però segur” de Zapatero i l’esquerra espanyola.
Menys mal que aclareix que s’ofereix com “aliat”, ja que sinó fes aquest aclariment, podria donar lloc a confusions una mica escatològiques. Dit això, un es pregunta quin percentatge de “republicans” hi estan d’acord i si ja s’ha fet una assemblea per aprovar-ho o Ridao va per lliure.
I és que hi ha republicans, l’ala més independentista del partit, que estaria més còmoda amb el PP al govern que no tenint a Zapatero a la presidència d’Espanya.
Per l’altra banda, faria bé Zapatero de no creure’s massa aquesta suposada seguretat de la que parla el dirigent d’ERC. Primer hauran d’aprendre a saber que és estar governant i en quatre anys de govern a la Generalitat, pareix que encara no han assumit que hi formen part. I no ho dic per les mocions que presenten al Parlament amb el disgust del propi President Montilla, sinó per la forma d’actuar d’alguns dels seus càrrecs intermitjos que actuen a espatlles dels dirigents de les altres formacions sòcies al Govern.
Se pot ser exigent, però els temes s’han de consensuar. I això vol dir cedir alguna cosa per les dues parts negociadores, cosa que no estan acostumats a ERC i que, per sobre de tot, volen imposar les seves tesis com si estiguessin en una situació dominant. I amb els diputats que trauran (previsiblement menys de 8), en front dels més de 165 que també, previsiblement, acabarà traïen el PSOE, han d’adonar-se de la “inferioritat” en que es trobaran.
I tornem-hi, hi tot això ha de passar per l’aprovació de les bases del partit, la qual cosa, no la veig molt provable.
Menys mal que aclareix que s’ofereix com “aliat”, ja que sinó fes aquest aclariment, podria donar lloc a confusions una mica escatològiques. Dit això, un es pregunta quin percentatge de “republicans” hi estan d’acord i si ja s’ha fet una assemblea per aprovar-ho o Ridao va per lliure.
I és que hi ha republicans, l’ala més independentista del partit, que estaria més còmoda amb el PP al govern que no tenint a Zapatero a la presidència d’Espanya.
Per l’altra banda, faria bé Zapatero de no creure’s massa aquesta suposada seguretat de la que parla el dirigent d’ERC. Primer hauran d’aprendre a saber que és estar governant i en quatre anys de govern a la Generalitat, pareix que encara no han assumit que hi formen part. I no ho dic per les mocions que presenten al Parlament amb el disgust del propi President Montilla, sinó per la forma d’actuar d’alguns dels seus càrrecs intermitjos que actuen a espatlles dels dirigents de les altres formacions sòcies al Govern.
Se pot ser exigent, però els temes s’han de consensuar. I això vol dir cedir alguna cosa per les dues parts negociadores, cosa que no estan acostumats a ERC i que, per sobre de tot, volen imposar les seves tesis com si estiguessin en una situació dominant. I amb els diputats que trauran (previsiblement menys de 8), en front dels més de 165 que també, previsiblement, acabarà traïen el PSOE, han d’adonar-se de la “inferioritat” en que es trobaran.
I tornem-hi, hi tot això ha de passar per l’aprovació de les bases del partit, la qual cosa, no la veig molt provable.
OBSESSIÓ I ENGANY
Duran i Lleida ahir va estar a Tortosa. Però tranquils, del transvasament ni parlar-ne (vull dir que ni en va parlar) No sigui que es faci un embolic i al final no se’n sàpigue sortir.
A manca de propostes concretes (no ens el cal fer perquè no han de governar), es dediquen a parodiar les campanyes electorals del seus adversaris. Allà on els socialistes diuen: “Si vas, en serem més), Duran va voler fer la gracieta i va dir: “Si anem el Tripartit marxarà”. CiU i el PP es semblen en moltes coses. Una d’elles és que cap dels dos partits va acabar de pair les derrotes electorals. El PP la de Madrid a mans de Zapatero i CiU a Catalunya amb el pacte del govern d’Entesa. Però la llarga travessia pel desert (aquella que l’humorista Ferreres al diari el Periódico, dibuixa sovint) al final acaba secant el cervell! I llavors s’acaba confonent les eleccions generals amb les autonòmiques i es pretén enganyar l’electorat. No senyor Duran, si els seus van a votar, possibilitats de guanyar, ni una! I el govern Tripartit que vostè diu, no marxarà! No marxarà fins i tot si són decisius a Madrid. Tindran que esperar les properes autonòmiques per aconseguir treure més diputats i intentar governar amb Arturo davant. I si Mas no ho aconsegueix, la propera amb l’hereuet Oriol i anar-ho provant.
Però mentre, no enganyi a la gent. La gent, normalment no és tonta, però mai se sap. Sempre hi poden haver sectors que s’empassin aquest discurs simplista que vostè va escampant arreu del país!
A manca de propostes concretes (no ens el cal fer perquè no han de governar), es dediquen a parodiar les campanyes electorals del seus adversaris. Allà on els socialistes diuen: “Si vas, en serem més), Duran va voler fer la gracieta i va dir: “Si anem el Tripartit marxarà”. CiU i el PP es semblen en moltes coses. Una d’elles és que cap dels dos partits va acabar de pair les derrotes electorals. El PP la de Madrid a mans de Zapatero i CiU a Catalunya amb el pacte del govern d’Entesa. Però la llarga travessia pel desert (aquella que l’humorista Ferreres al diari el Periódico, dibuixa sovint) al final acaba secant el cervell! I llavors s’acaba confonent les eleccions generals amb les autonòmiques i es pretén enganyar l’electorat. No senyor Duran, si els seus van a votar, possibilitats de guanyar, ni una! I el govern Tripartit que vostè diu, no marxarà! No marxarà fins i tot si són decisius a Madrid. Tindran que esperar les properes autonòmiques per aconseguir treure més diputats i intentar governar amb Arturo davant. I si Mas no ho aconsegueix, la propera amb l’hereuet Oriol i anar-ho provant.
Però mentre, no enganyi a la gent. La gent, normalment no és tonta, però mai se sap. Sempre hi poden haver sectors que s’empassin aquest discurs simplista que vostè va escampant arreu del país!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)