Aquest títol el podem llegir al diari el Periódico d’avui, amb el següent subtitular: “El republicà Joan Ridao es postula com a soci “exigent però segur” de Zapatero i l’esquerra espanyola.
Menys mal que aclareix que s’ofereix com “aliat”, ja que sinó fes aquest aclariment, podria donar lloc a confusions una mica escatològiques. Dit això, un es pregunta quin percentatge de “republicans” hi estan d’acord i si ja s’ha fet una assemblea per aprovar-ho o Ridao va per lliure.
I és que hi ha republicans, l’ala més independentista del partit, que estaria més còmoda amb el PP al govern que no tenint a Zapatero a la presidència d’Espanya.
Per l’altra banda, faria bé Zapatero de no creure’s massa aquesta suposada seguretat de la que parla el dirigent d’ERC. Primer hauran d’aprendre a saber que és estar governant i en quatre anys de govern a la Generalitat, pareix que encara no han assumit que hi formen part. I no ho dic per les mocions que presenten al Parlament amb el disgust del propi President Montilla, sinó per la forma d’actuar d’alguns dels seus càrrecs intermitjos que actuen a espatlles dels dirigents de les altres formacions sòcies al Govern.
Se pot ser exigent, però els temes s’han de consensuar. I això vol dir cedir alguna cosa per les dues parts negociadores, cosa que no estan acostumats a ERC i que, per sobre de tot, volen imposar les seves tesis com si estiguessin en una situació dominant. I amb els diputats que trauran (previsiblement menys de 8), en front dels més de 165 que també, previsiblement, acabarà traïen el PSOE, han d’adonar-se de la “inferioritat” en que es trobaran.
I tornem-hi, hi tot això ha de passar per l’aprovació de les bases del partit, la qual cosa, no la veig molt provable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada