dimarts, 22 d’abril del 2008

EL PUZZLE DEL PP

El PP pretén renovar-se. Com passa amb tots els partits, després del congrés nacional hauran de venir forçosament els autonòmics o regionals (mot molt mes acceptat pel partit de Rajoy) Mentre que per al nacional pareix que s’estigui fent mans i mànegues per a que només hi hagi una sola candidatura liderada per D. Mariano, a algunes regions d’Espanya, com Catalunya, la manca de lideratge d’un candidat sense carisma i posat a dit pel president nacional està aconseguint que “quasi a diari” li surtin rivals a l’hora de disputar-li la presidència a Daniel Sirera.
No passa el mateix a altres comunitats com València, Múrcia o Madrid, on el lideratge dels actuals presidents no és discutit per ningú. De les tres comunitats citades (o regions) l’única que no li és fidel a D. Mariano és Madrid amb Dña. Esperanza Aguirre (Espe per als amics) que pareix (ara sí, ara no) voler-se postular per a disputar-li la presidència Nacional a Rajoy. I a poc que pogués, segur que ho faria. Però de no tenir plenes garanties de victòria la portarà a adoptar una postura conservadora (com no!) de “veure-les venir” i “esperar temps millors”. Avui, Carlos Carnicero al Periódico, a la seva columna, “la Roda” parla de tot l’enrenou que hi ha al PP. Però el diari ha comès un error. Mentre que destaca la frase següent: “La història certifica que és molt difícil impulsar una renovació des del fracàs”. Si llegeixes l’article, la frase queda així: “La història certifica que és molt difícil liderar una renovació des del fracàs”. Només canvia una paraula: impulsar per liderar. Però el sentit canvia totalment. He de dir que al llegir el destacat he m’ha fet pensar que, normalment, és tot el contrari. La renovació d’un partit es fa millor des del fracàs polític que des d’una victòria aclaparadora. I el PP el passat 9-M va tenir un fracàs polític. Encara que els resultats fossin molt bons, el fracàs és inqüestionable, ja que un partit que surt amb aspiracions de guanyar i no ho fa, fracassa! L’altra frase té molt més sentit. Quan s’ha perdut, el líder que ha portat el partit a la derrota, perd bona part del seu actiu i no és difícil que surtin veus discordants i altres dirigents amb ganes de disputar-li el lloc.
El panorama polític català és molt diferent. A la candidatura oficial de Sirera i a la ja anunciada de Montserrat Nebrera, qui va ser la número 2 amb Piqué i que fins fa poc no estava afiliada al partit, avui se n’ha afegit una altra: la de Alberto Fernandez Diaz, que, la veritat sigui dita, no sé que pot aportar de nou un polític que ho ha intentat tot i no ha aconseguit res! La veritable renovació seria la de Nebrera, però a un partit polític on conten molt més les persones que els seus idearis, serà difícil vèncer la oficial de Sirera que, evidentment, compta amb tot el suport del líder nacional Mariano Rajoy.
Un puzzle difícil de fer encaixar en un marc polític no exempt de controvèrsies per la diversitat, tal com diu Carnicero, d’ideologies dintre d’un mateix partit (liberals, conservadors, socialdemócrates...) I potser alguna més tirant cap a la part més extrema de la dreta!

dilluns, 21 d’abril del 2008

EL PSOE NO GOVERNARÀ ETERNAMENT

Fem una mica de política ficció. Dintre d’uns anys: 4, 8? El PSOE, amb Zapatero al cap d’avant o amb la Chacón... qui sap, perdrà les eleccions generals i el PP (qui sinó?) assumirà el govern i la presidència del país. Llavors es trobarà amb que l’aigua de l’Ebre arriba a Barcelona, sinó de forma permanent, si en els anys on hi haurà sequera... Amb un canal Xerta Riu Sénia que a més de regar les planes del Baix Ebre i del Montsià, tindrà excedents d’aigua i arribarà a les portes de la Comunitat Valenciana.
Encara que al Llevant Espanyol, en aquests anys s’hi construeixin 100 plantes dessalinitzadores, València i Múrcia seguiran demanant aigua, perquè no hauran fomentat una política d’estalvi i reutilització i seguiran tenint un creixement insostenible. Als seus ciutadans, a la majoria de valencians i murcians, ja els hi va bé tenir un govern conservador que fomenti aquest tipus de creixement. Les constants majories absolutes així ho demostren! Llavors serà l’ocasió propicia de portar l’aigua de l’Ebre a dites comunitats. L’excusa ja la hem donat ara: dur l’aigua cap a Barcelona. Quan es va fer el minitransvasament, al tram final es va ficar una canonada telefèrica per a que fos impossible portar l’aigua cap a la metròpolis de Catalunya i la seva àrea d’influència. Igual com al canal Xerta-Sénia, què també serà telefèric. Llavors, igual que ara, només caldrà enganxar per on comença a estretir-se i el “gran problema” solucionat! I aigua cap avall, que tenen set!
Faria bé el Govern de la Generalitat replantejar-se la política de recs. Cada gota que s’extrau de l’Ebre significa un minut menys de vida per a l’Ebre! Les planes del Baix Ebre i Montsià han sobreviscut molts anys sense aigua del riu. El pagesos que han volgut han fet pous i s’han agrupat. I així han transformats les seves terres en camps de tarongers. Des de fa uns anys la taronja sofreix greus problemes de comercialització, degut a una superproducció i a l’arribada de cítrics del Marroc. No seria l’hora de canviar de política agrària?

dissabte, 19 d’abril del 2008

TINDRÀ RAÓ GUSTAU MORENO

Temps enrera, aquí al meu blog escrivia sobre la promoció que es feia de l’avui Ministra de Defensa Carme Chacón i opinava que potser seria candidata la Presidència de la Generalitat el dia que José Montilla deixes de presentar-se. Gustau deixava una opinió sobre el tema i es preguntava perquè no com a substituta de Rodríguez Zapatero. Jo li vaig dir que, simplement, perquè era catalana i a les espanyes, votar una “polaca” encara no ho tenien gens clar.
Avui he llegit al Periódico de Catalunya que se l’està promocionant, precisament, en vistes a substituir a l’actual President del Govern espanyol. Y, continuava dient el diari, si el PP, finalment, presentés una dona, la candidatura de la Chacón guanyaria força.
Potser s’explica ara els crits de “Viva el Rei” i “Viva Espanya”, el dia de la seva presa de possessió. Potser era la manera de “calar” entre aquells que pensen que a Catalunya tots són uns “separatistes” i d’aquesta manera la passaven a veure com una més “d’ells”!
Si arribar una dona a dirigir els militars, es considera una prova de normalitat, que una dona i catalana arribés a la cúpula del govern d’Espanya, significaria la normalitat completa a un país on encara avui, als catalans, molts, ens veuen com a bitxos estranys!

divendres, 18 d’abril del 2008

LA VELOCITAT DE TELEFÒNICA

A manca de donar un bon servei, començant per fer arribar als seus clients de banda ampla la velocitat que contracten, Telefònica, un altre temps el monopoli estatal de les comunicacions de telèfons i que té una posició dominant encara avui al mercat, quan vol si que és ràpida, sí!
Resulta que des dos ordinadors de casa, un, per problemes que no cal explicar, no es podia connectar a Internet. És increïble el que vàrem tenir que passar durant un més aproximadament. Primer el meu fill petit i després jo ens posarem en contacte amb la companyia subministradora d’Internet per a demanar-los que ens enviessin un tècnic per a realitzar la instal•lació. Estiguérem demanant-lo més d’un més. No entraré en detalls de totes les barbaritats que vaig tenir que sentir. Però jo, de veritat, “al•lucinava amb clors” cada vegada que sentia que no tenia contractat el servei de banda ampla, quan a casa, fins i tot teníem la televisió per cable de la companyia. Això sí, els operadors/es i els/les comercials, molt amablement em deien que m’obrien una incidència, que m’enviarien de forma urgent un tècnic, etc. Així, quasi un més. Finalment, quan a un se li esgota la paciència, pren la decisió: donar-me de baixa. Ahir mateix vaig trucar per donar-me de baixa, que no es farà efectiva fins que m’arribin els documents a casa i la confirmi a un número de telèfon que m’indicaran. Em van dir que passarien per casa a buscar-me el descodificador de la televisió. Avui m’han trucat del servei de transports que dilluns passen per casa a recollir-lo! Ha que han estat ràpids? Si sempre ho fossin tant possiblement encara seguiria de client amb Telefònica. El que em fa por és que la que he contractat sigui igual “eficient”. Ja sabeu que la majoria de les queixes tramitades corresponent a les companyies de telefonia.