Miguel Sebastián, el flamant Ministre d’Indústria i amb anterioritat cap del gabinet del president Zapatero va donar ahir una gran notícia: el rebut de la llum no pujarà més enllà del 5 o 6 %! (i no l'11, 3 que demanava el Consell Nacional de l'Energia), que serà fa o no fa la inflació prevista per al 2008. Ràpidament des de les associacions de consumidors i usuaris va tenir la rèplica. Al gener ja va pujar un 3,5 %, la qual cosa vol dir que es situarà molt per sobre de l’IPC previst per aquest any.
Aquí cal sumar-hi que encara hi ha col·lectius que no tenen revisió automàtica de l’IPC com són els funcionaris de l’Estat. Així la pèrdua de poder adquisitiu per aquest any serà important.
També va anunciar Sebastián que es bonificarà a les famílies que tinguin contractada una potència interior a 3 kw/hora i es penalitzarà els que consumeixin excessivament.
I aquí ve el gran dilema: Quins criteris s’establiran per a determinar en quines cases és consumeix llum de forma excessiva? Hi ha llars catalanes que tenen tots (i quan dic tots vull dir tots!) els electrodomèstics funcionant amb llum. La nostra n’és una.
Fa un parell d’anys, aprofitant la realització d’unes obres de millora, entre les quals s’inclou la cuina, vàrem canviar la majoria d’electrodomèstics (forn, placa, nevera, rentavaixelles, etc.) A la mesura del que poguérem, els ficàrem de classe A, la que menys energia consumeix i, fins i tot, la Generalitat ens va donar una petita subvenció per canviar els vells pels nous de “baix consum”. Malgrat tot, segurament, el nostre consum de llum està per sobre de la mitjana catalana. Això vol dir, d’entrada, que tindrem un recàrrec al nostre rebut?
De totes formes, i de forma global, el consum d’energia no variarà molt de les altres i tenim en compte que tenen gas natural, butà, gas-oil, etc., etc.
Si hi ha que pagar més al rebut de la llum de l’empresa subministradora (FECSA-ENDESA), sense ganes, però que hi podem fer? Però proposo que Gas Natural, REPSOL butà, etc. ens donin una prima per no gastar-ne gens! Seria just, no?
dijous, 5 de juny del 2008
dimecres, 4 de juny del 2008
PREGUNTES EXISTENCIALS
Si l’aigua és font de vida i si el cos humà té entre el 60 i 75 % d’aigua (segons l’edat), no em negareu que qualsevol pregunta relacionada amb el fluït element pugui considerar-se existencial.
Primera pregunta: Perquè el govern català demana ara al govern central que derogui el decret que preveia la construcció de la canonada de la interconnexió de xarxes?
Segona: Perquè no es cessa o dimiteix Francesc Baltasar?
Tercera: Perquè el govern de Montilla segueix insistint en fer una canonada, encara que no sigui la que està projectada?
Quarta: Perquè el govern central s’ha compromès davant CiU a estudiar fer un transvasament des del riu francès Roine?
Segurament tindreu les vostres pròpies respostes. Aquestes són les meves:
1.- Per no quedar en ridícul. Encara que no els hi demanin, el Consell de Ministres, amb tota seguretat, l’anul•larà divendres i deixarà el govern català en evidència.
2.- Es diu que quan es cessa un alt càrrec és admetre que ha actuat malament i el govern no està disposat a admetre-ho. Francesc Baltasar va ser un peó més de la partida. En moltes ocasions va actuar tal com li van demanar i potser no sempre hi estava d’acord. Per la qual cosa deu de pensar que ell no ha estat el màxim responsable de la situació d’enrenou creada al si del govern. Encara que a ulls del públic sigui el seu màxim responsable.
3.- Perquè sinó, que faran amb els tubs, vàlvules i la resta d’elements que han comprat? I de ser cert que tenen un deute amb Agbar, serà la manera d’eixugar-lo!
4.- Perquè el govern de Zapatero necessita suports estables. El pressupost s’ha d’aprovar i el resultat de les eleccions, tot i ser molt bo per al PSOE els va deixar orfes de possibles socis i d’alternatives a banda de CiU n’hi ha ben poques. Un vot negatiu de CiU als pressupostos ja fa ver caure el darrer govern de Felipe González i Zapatero no vol sobresalts. Així que millor tenir de cara a la coalició liderada Arturo. De totes formes el compromís d’estudiar-ho no implica que s’arribi a fer!
Primera pregunta: Perquè el govern català demana ara al govern central que derogui el decret que preveia la construcció de la canonada de la interconnexió de xarxes?
Segona: Perquè no es cessa o dimiteix Francesc Baltasar?
Tercera: Perquè el govern de Montilla segueix insistint en fer una canonada, encara que no sigui la que està projectada?
Quarta: Perquè el govern central s’ha compromès davant CiU a estudiar fer un transvasament des del riu francès Roine?
Segurament tindreu les vostres pròpies respostes. Aquestes són les meves:
1.- Per no quedar en ridícul. Encara que no els hi demanin, el Consell de Ministres, amb tota seguretat, l’anul•larà divendres i deixarà el govern català en evidència.
2.- Es diu que quan es cessa un alt càrrec és admetre que ha actuat malament i el govern no està disposat a admetre-ho. Francesc Baltasar va ser un peó més de la partida. En moltes ocasions va actuar tal com li van demanar i potser no sempre hi estava d’acord. Per la qual cosa deu de pensar que ell no ha estat el màxim responsable de la situació d’enrenou creada al si del govern. Encara que a ulls del públic sigui el seu màxim responsable.
3.- Perquè sinó, que faran amb els tubs, vàlvules i la resta d’elements que han comprat? I de ser cert que tenen un deute amb Agbar, serà la manera d’eixugar-lo!
4.- Perquè el govern de Zapatero necessita suports estables. El pressupost s’ha d’aprovar i el resultat de les eleccions, tot i ser molt bo per al PSOE els va deixar orfes de possibles socis i d’alternatives a banda de CiU n’hi ha ben poques. Un vot negatiu de CiU als pressupostos ja fa ver caure el darrer govern de Felipe González i Zapatero no vol sobresalts. Així que millor tenir de cara a la coalició liderada Arturo. De totes formes el compromís d’estudiar-ho no implica que s’arribi a fer!
COLORS
Als Estats Units mai hi havia hagut un negre que aspirés a la Cas Blanca i a sobre demòcrata que es diu que té una certa tonalitat a roig.
Sense cap mena de dubte, Barack Obama, si finalment és l’escollit com a candidat demòcrata a les properes eleccions americanes, haurà trencat tabús i assolit fites mai aconseguides fins ara. De fet, si l’escollida fos Hillary Clinton, per ser dona, hauria significat quasi el mateix. Ahir, Hillary es va postular per ser-ne la candidata a la vice-presidència. Ja es veurà si finalment és l’escollida per Obama. Aquest matí deia Francino a la SER que és una mala companya de viatge. I les proves així ho indiquen. Des de fa molts mesos i primàries darrera de primàries, es va dient que les possibilitats de la Clinton eren més aviat poques, però ella seguia endavant tot i que això desgastava, no només el seu rival, sinó al propi Partit Demòcrata americà.
Sense cap mena de dubte, Barack Obama, si finalment és l’escollit com a candidat demòcrata a les properes eleccions americanes, haurà trencat tabús i assolit fites mai aconseguides fins ara. De fet, si l’escollida fos Hillary Clinton, per ser dona, hauria significat quasi el mateix. Ahir, Hillary es va postular per ser-ne la candidata a la vice-presidència. Ja es veurà si finalment és l’escollida per Obama. Aquest matí deia Francino a la SER que és una mala companya de viatge. I les proves així ho indiquen. Des de fa molts mesos i primàries darrera de primàries, es va dient que les possibilitats de la Clinton eren més aviat poques, però ella seguia endavant tot i que això desgastava, no només el seu rival, sinó al propi Partit Demòcrata americà.
dimarts, 3 de juny del 2008
PUBLICITAT CAMUFLADA
Ahir em va arribar la revista "el Observador" de Màlaga (http://www.revistaelobservador.com/), una revista digital que m’arriba per correu electrònic d’ençà que es va saber del cas de la macrourbanització los Merinos Sur i la implicació de diverses persones del territori.
A la d’ahir només parlava de la concessió de la bandera blava a una platja de Màlaga. Aquestes banderes blaves que solen onejar a l’estiu a moltes platges i que es concedeixen tenint en compte diversos factors com la qualitat de l’aigua, de la sorra, dels serveis que disposa, etc. Sempre s’havia dit que aquestes banderes les atorgava la Unió Europea.
Segons l’Observador les banderes blaves les dóna una entitat privada prèvia sol•licitud de l’ajuntament on es troba la platja. Possiblement per això és que hi ha tanta proliferació de banderes per tot el litoral espanyol. Perquè, també, amb tota seguretat, aquesta empresa deu de cobrar uns bons calerons dels ajuntaments.
El tema m’ha fet recordar que alguna cosa pareguda passa amb aquests premis de qualitat que solen donar a determinades marques comercials per a després lluir-los als seus embolcalls. La majoria d’aquests premis també estan atorgats per empreses privades amb finalitat lucrativa.
El sistema és el següent. L’empresa que dóna el premi es posa en contacte per escrit amb diverses empreses cada any i els pregunta si estan interessades en rebre un premi internacional a la qualitat. Si la resposta és afirmativa, a partir d’aquí s’engega un procés amb tota la parafernalia que comporta fins a un sopar de gala de lliurament de premis.
Un amic meu em va contar als anys 80 que a l’empresa de la seva muller n’hi havia donat un. Després de pagar un grapat de diners per la medalla d’or, els havien fet acudir a Madrid a rebre el premi. En el decurs del sopar es feia el lliurament dels premis. Abans els hi havia preguntat si volien que els hi lliurés l’ambaixador de Guinea Equatorial o Javier Basilio (un conegut presentador televisiu) Van elegir aquest darrer per ser més conegut que l’ambaixador. Tampoc hi van faltar les fotos de rigor que també els hi van lliurar per a poder ser publicades a un diari de les nostres contrades.
A la d’ahir només parlava de la concessió de la bandera blava a una platja de Màlaga. Aquestes banderes blaves que solen onejar a l’estiu a moltes platges i que es concedeixen tenint en compte diversos factors com la qualitat de l’aigua, de la sorra, dels serveis que disposa, etc. Sempre s’havia dit que aquestes banderes les atorgava la Unió Europea.
Segons l’Observador les banderes blaves les dóna una entitat privada prèvia sol•licitud de l’ajuntament on es troba la platja. Possiblement per això és que hi ha tanta proliferació de banderes per tot el litoral espanyol. Perquè, també, amb tota seguretat, aquesta empresa deu de cobrar uns bons calerons dels ajuntaments.
El tema m’ha fet recordar que alguna cosa pareguda passa amb aquests premis de qualitat que solen donar a determinades marques comercials per a després lluir-los als seus embolcalls. La majoria d’aquests premis també estan atorgats per empreses privades amb finalitat lucrativa.
El sistema és el següent. L’empresa que dóna el premi es posa en contacte per escrit amb diverses empreses cada any i els pregunta si estan interessades en rebre un premi internacional a la qualitat. Si la resposta és afirmativa, a partir d’aquí s’engega un procés amb tota la parafernalia que comporta fins a un sopar de gala de lliurament de premis.
Un amic meu em va contar als anys 80 que a l’empresa de la seva muller n’hi havia donat un. Després de pagar un grapat de diners per la medalla d’or, els havien fet acudir a Madrid a rebre el premi. En el decurs del sopar es feia el lliurament dels premis. Abans els hi havia preguntat si volien que els hi lliurés l’ambaixador de Guinea Equatorial o Javier Basilio (un conegut presentador televisiu) Van elegir aquest darrer per ser més conegut que l’ambaixador. Tampoc hi van faltar les fotos de rigor que també els hi van lliurar per a poder ser publicades a un diari de les nostres contrades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)