Segurament que la majoria dels ciutadans tenen alguna opinió formada de la majoria dels polítics. Sempre n’hi ha que cauen més o menys simpàtics i, de vegades, no saps ben bé perquè. Encara que és evident que les actituds ajuden molt a l’hora de donar una opinió sobre un determinat polític (o una determinada persona si fos el cas)
A Arturo Mas, José Zaragoza del PSC no li deu de caure gens bé si atenem l’opinió que sobre aquest darrer polític recull avui el Periódico: “Tothom que coneix com es fa la política a Catalunya sap que Zaragoza seguirà manant i dirigint la campanya del PSC”.
A què ve això? No fa gaires dies, Montilla va traspassar la responsabilitat de l’elaboració de les campanyes electorals a un nou equip, entre els qui està Núria Ventura, l’alcaldessa de Tarragona.
José Zaragoza era el “terror” de la dreta i, en cada campanya fustigava el seus adversaris, sobre tot els del PP. I aquests, en més d’una ocasió havien criticat els mètodes del secretari d’organització del PSC.
Però les campanyes electorals no es fan al gust de l’adversari polític, sinó mirant de treure’s el màxim rendiment electoral possible depenent de les circumstàncies de cada cas.
A mi tampoc m’agrada el responsable de les campanyes de CiU, David Madí, i “m’aguanto”. La imatge externa que dóna, és més bé d’un noi “pijo” d’una casa bé. Ja entenc que serà del gust del seu president nacional l’Arturo Mas, però no seré jo qui, des de la meva posició opini si ha de ser ell o no el màxim responsable de les campanyes electorals de la federació nacionalista.
Què Zaragoza seguirà remenant les cireres? Crec que això només és de la competència interna del PSC. Cal recordar que un secretari d’organització és una persona amb molt de poder dintre del partit. Sovint és el que controla una part molt important de militància, sobre tot, els càrrecs territorials. A més controla també el propi aparell del partit (amb el vist i plau del seu primer secretari, en el cas del PSC o dels respectius presidents o secretaris generals, depenent del nom que se li vulgui donar a cada partit), així com les àrees de premsa i comunicació, etc.
Parlant de l’opinió que té la ciutadania sobre la societat en general, avui també revela
el Periódico que els polítics i els okupes són els col•lectius més antipàtics.
Personalment em preocupa que la ciutadania, que té el poder sobirà, vegi tant malament els polítics, quan, precisament aquests, haurien de mostrar-se molt propers al poble, sense caure en paternalismes, es clar.
Ara bé, l’estil paternalista és el que funciona en bona part de la societat. El polític que et trobes pel carrer i et saluda, que es preocupa per la teva família si sap que està passant problemes, que et dóna un copet a l’esquena d’ànims i, finalment et ve a demanar el vot, sol caure bé als seus ciutadans, encara que a l’hora de governar sigui un inepte.
