Aquests dies de Setmana Santa i Pasqua, informativament parlant es semblen força als de Nadal. La paràlisi política fa que hi hagi molt poques notícies. Fins i tot ahir, Divendres Sant, igual com passa el dia de Sant Esteve i el de Cap d’any, no hi ha venda de diaris.
Per això, avui, tots els rotatius encara porten les notícies que es van produir el passat dijous.
De entre totes aquestes notícies n’hi ha una que destaca, la victòria del Barça de basquet a la pista del Real Madrid. Era el quant partit d’una eliminatòria que es jugava al millor de cinc partits i on el Barça tenia el factor camp. Es a dir, que primer calia jugar dos partits al Palau Blaugrana, els dos següents a Madrid i, en cas d’empat, el darrer es tornaria a jugar a Barcelona.
La incertesa del resultat abans de desplaçar-se a Madrid (1-1) donava un cert grau d’emoció i calia veure si el Real Madrid faria uns partits tats bons com es que va fer a la pista del Barça. El primer partit a Madrid va ser prou “fàcil” per al Barça, sobre tot al començament del partit. Si el Madrid volia jugar la Final Four de París, calia que fes el seu millor joc per mirar d’igualar l’eliminatòria. El Barça, sense fer el començament tant espectacular com havia fet dos dies abans, anava per davant del marcador i no deixava que el Madrid s’apropés massa. Així va aconseguir dominar el Madrid durant la pràctica totalitat del partit.
El Madrid, aquest any, ja ha estat eliminat a “Europa” en els seus dos disciplines esportives més importants i amb les que va “dominar” a Europa durant molts d’anys, on va assolir moltes copes d’Europa amb totes dues disciplines.
S’anunciava als mitjans que han estat dos sonats fracassos en la segona època de Florentino Pérez com a president. Primer al ser eliminats per l’Olympique de Lyon en futbol i ara pel Barça en basquet.
Avui diaris com el Periódico parlava del model Barça i de l’admiració que desperta per tot el món. Com ja s’ha dit tantes vegades (i com jo mateix no em canso de repetir), amb les dues disciplines (també a d’altres com el handbol), tenen entrenador de casa i, la majoria de jugadors (sobre tot al futbol) també son d’aquí o bé formats a “can Barça”.
Això, evidentment, dóna un plus afegit d’orgull i sentimentalisme que ens diferencia de la majoria dels equips punters de l’estat i també d’Europa.
De moment anem bé, caldrà rematar-ho ara que arriba l’època transcendental a l’apropar-se el final de la temporada dels diferents esports. Dimarts el Barça de futbol juga els quarts de final tornada contra l’Arsenal londinenc a casa i dissabte contra el Madrid en un partit que, al final, pot ser que sigui transcendental per al desenllaç final de la lliga, per molt que Pep Guardiola vulgui treure-li pressió i digui en contrari. L’any passat (el del 2-6, permeteu-me que ho recordi), ho va ser i, tal com vaig pronosticar, després d’aquell partit, el Real Madrid ja no va guanyar cap partit més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada