dimarts, 1 de juny del 2010

ELS POLÍTICS A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA


Després de penjar el comentari sobre la manifestació convocada per la PDE del passat diumenge a Barcelona, l’amic Brian va deixar-me un comentari on es preguntava on estava l’alcalde de Tortosa (ja que ell no l’havia vist) o algú del seu partit.
La manca de temps (ja era una hora molt avançada de diumenge) va fer que no posés a tots el polítics que hi havia (o al menys que jo vaig veure... I en vaig veure uns quants)
Possiblement, el polític de “ més pes” era l’Oriol Junquares, eurodiputat d’ERC amb qui em vaig topar moments abans de que sortís la manifestació de la plaça de Urquinaona. Estava també Pere Muñoz, senador de l’Entesa de Progrés que va fer una entrada al seu blog sobre la seva assistència a la manifestació. Els alcaldes de Deltebre Gervasi Aspa i el de Miravet, Toni Borrell. Diversos regidors: el d’ERC d’Amposta Victor Conesa, Ricard Forés, també d'ERC de Trotosa, Jaume Forcadell d'ICV-EUA de Tortosa, l’independent de Roquetes Javier Alegret i els de CiU Lluís Soler de Deltebre i Joan Caballol de Tortosa (tal i com se’n ha assabentat finalment Brian) També vaig veure a Josep Maria Franquet (com no!) que encara que ja no estigui en política activa, sempre ha defensat el riu des dels seus posicionaments polítics (AP, PP, independet...)
Suposo que me’n deixo algun, perquè no recordo ara mateix o perquè, simplement, no el coneixia.
La periodista Sílvia Berbís, directora del setmanari l’Ebre, em va dir que havia vist a Daniel Pi amb una samarreta de la Coordinadora contra el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) o “cementiri nuclear”, que donava suport a la manifestació amb els coneguts membres Juli Loras, José Juan Ferré i Antonio Recio, entre d’altres.
Dels científics dels que han donat tradicionalment suport a la plataforma només vaig veure al rapitenc Antoni Canício, segut a un bar molt prop de la plaça de la catedral quan la manifestació ja s’havia acabat. No vaig veure (i suposo que no estaven) ni a Narcís Prat, ni a Javier Martínez Gil i, evidentment, a Pedro Arrojo, en altres temps una de les persones més implicades amb la lluita anti-transvasament.
El cert que les absències respecte a les manifestacions d’altres temps van ser nombroses i significatives, encara que els “incondicionals”, aquells que no busquen cap rendibilitat política i, fins i tot estan fastiguejats del comportament de determinats polítics, hi eren tots... M’imagino...

dilluns, 31 de maig del 2010

PER A RIURE (PER NO PLORAR)


Avui s’ha fet a Amposta el ple ordinari del mes de maig.
Sobre com ha transcorregut el ple es podrien dir moltes coses, però cap d’elles no té la transcendència necessari per fer-ho. Ni tant sols els punts de l’ordre del dia, tots ells sense gaire interès.
Al final, ja dintre de l’apartat de precs i preguntes, el grup d’Esquerra Republicana ha fet una pregunta a l’alcalde sobre la nova megafonia i la retransmissió dels plens per la ràdio.
Efectivament, el dia que es lliuraven els premis de recerca de batxillerat (dels que ja us en vaig parlar), es va estrenar la nova megafonia del saló de plens del nostra ajuntament. També la férem servir durant l’acte d’inauguració de la Festa del Mercat a la Plaça. Una de les millores tècniques més significatives és un equip de so on els periodistes que hi assisteixen poden endollar els seus aparells de so sense caler apropar el micròfon com es sol fer habitualment. De tant en tant, com reconeixia el propi portaveu de CiU encara hi ha algun acoblament o problemes de connexió, però que s’aniran resolvent en el transcurs del temps.
La pregunta formulada per l’alcaldable d’ERC era sobre “quan l’equip de govern tenia previst retransmetre els plens en directe o en diferit aprofitant les avantatges de la nova megafonia”.
La resposta per part de l’alcalde ens ha deixat del tot sorpresos: “Aquest ple ja es podrà escoltar en diferit”. En aquell moment he mirat cap al director de l’emissora municipal (Amposta Ràdio) i ha fet una “impagable” cara d’estupefacció. Els he cridat l’atenció als meus companys de grup i tots hem pogut veure el gest d’estranyesa del seu rostre.
Una mica més tard, quan el ple ja havia acabat, un company de l’altre equip de l’oposició li ha preguntat al mateix director sobre el dia i l’hora de la retransmissió. La resposta ha estat: “Com voleu que us ho digui si me’n acaba d’assabentar!”
És la manera de fer de l’equip de govern municipal: ja no és que no comuniquen determinades coses als equips de l’oposició, sinó que tampoc ho fan a la seva pròpia gent.

CAMIONS MOLESTOS


De tant en tant (molt de tant en tant) m’he trobat quan me’n vaig a treballar abans de les 8 del matí, algun camió de recollida selectiva fent la seva feina a la zona de contenidors que hi ha on s’acaba el carrer Sant Josep i comença el carrer del Grau.
Normalment, quan arribes, ja el trobes buidant el contingut del contenidor al camió i només cal que t’esperis una estona (una curta estona)
Però aquest matí, a l’hora esmentada amb anterioritat, me trobat un camió de recollida de cartó a l’illa de contenidors de davant de casa Fàbregues. Crec que he estat l’únic que he esperat pacientment a que acabés de buidar el contenidor. Però a l’arribar a la següent illa, quasi que davant de l’hotel, ha repetit l’operació. Menys mal que la que hi ha davant del Banc de Sabadell encara està “segellada”!
Allí jo no m’he esperat, he tingut que baixar pel carrer Jaume I, donar la volta a la plaça de la Pau i pujar pel Carasol. A l’arribar al carrer Sant Josep, el camió encara seguia fent la seva feina. Suposo que després ha buidat la següent.
Pregunto jo: És la millor hora per a fer aquesta zona impedint la normal circulació d’un dels carrers més transitats d’Amposta? Només a carrers importants i de certa llargada et pots trobar en diverses illes de contenidors. Als carrers més curts i estrets, això no passa.
Per això crec que és del tot necessari adequar l’horari de recollida selectiva en funció de les circumstàncies dels ciutadans i no crear-los molèsties com ha estat el cas que us he explicat.

diumenge, 30 de maig del 2010

LA MANIFESTACIÓ DE LA PDE DE BARCELONA


Molta menys gent que les 3 vegades anteriors que havíem anat a manifestar-nos a Barcelona (unes 5.000 persones) Molta menys presència de polítics que els altres cops. D’allí i d’aquí. Abans veies com s’agafaven als nusos per a defensar el nostre riu. Ara no se’ls veu en lloc. Molt menys ressò mediàtic que les vegades anteriors. A l’arribar a Amposta els meus pares han dit que al Telenotícies de la tarda no n’havien parlat. A les de la nit, tampoc.

Segurament es pensa que si se’ns ignora, la nostra causa acabarà morint... Però els ànims de la gent que ha acudit aquest diumenge 30 de maig a Barcelona a manifestar-se per a demanar que s’aprovi d’una vegada el cabal ecològic de l’Ebre i que arribin els sediments suficients per a la supervivència del Delta, estaven com sempre: moltes ganes de festa i xalera.

La manifestació ha estat una mica més curta que les altres vegades. Ha sortit amb una mica de retard (l’hora prevista era a les 12 del migdia) de la plaça Urquinaona i baixant per Via Laietana, s’ha arribat a la plaça de la Catedral (com les altres vegades)

Allí s’han dut a terme els parlaments i com a final de festa, el grup jesusenc Terrer Roig i també Jotes al Carrer ens ha interpretat un repertori de balls tradicionals i, sobre tot, molta jota. Per un diumenge, al pla de la catedral, en lloc de veure’s la tradicional ballada de sardanes, s’ha pogut veure com els manifestants ballaven la jota típica de la nostra terra.

Entre els manifestants molta gent jove. Alguns (com mon fill), tenien 9 anys quan van començar a sortir al carrer per defensar el riu. Ara amb 17 segueixen acudint sempre que creuen necessari per a defensar el riu i el territori. Però encara hi havia molta més canalla. Alguns nascuts fins i tot després d’haver-se derogat el PHN. Un iaio d’Amposta (que ha acabat exhaust), em deia amb orgull: “Estem 3 generacions de casa nostra!”

El qui no han acudit, ells sabran el perquè, però com deia Joan Panisello dimecres a la SER: “Qui no vingui, no el trobarem a faltar”. Encara que jo, com deia, si que n’he trobat a faltar... I molts!!