dissabte, 11 de desembre del 2010

ELS POUS DE LA DISCÒRDIA


Fa temps que sento preguntar per a què són el pous de Vinallop. Encara que n’hi ha alguns que estan més prop de Mianes que de Vinallop.
Què si són per a portar aigua al polígon industrial de Catalunya Sud. Què si no, què si són per millorar la qualitat de l’aigua del CAT o per a incrementar la concessió que té del minitransvasament al Camp de Tarragona.
Bé, siguin per a que siguin (de moment sembla que encara no s’usen) el cert és que no fa gaires dies hi va aparèixer una pintada al costat de la C-12. Diu així: “Lladres d’aigua” i per signatura es pot veure el “nus de la PDE”. Així que és la segona pintada (més bé mural) que hi ha a poca distància dels pous.
Com normalment quan hi passo, ho faig sense gaire temps i pocs recursos (no sempre porto càmera de fotos amb mi, encara que si la càmera del mòbil), avui, aprofitant que he anat a collir unes quantes taronges a l’hort d’un amic de Remolins, he aprofitat per fotografiar algun pou i els murals en qüestió.
Per cert, personalment penso que els pous són per a portar l’aigua més enllà de les terres de l’Ebre. Sempre recordaré que l’any 1995 o 1996 (Brian te’n recordes exactament quan?) les granges de Castillo, les que estan situades dalt mateix de la torre de la Carrova, van comprar les finques del costat i hi van plantar oliveres amb l’idea d’avocar-hi els purins que generen els porcs. Hi va haver-hi una petita concentració amb els biòlegs Josep Canício de la Ràpita i Carles Ibáñez de Santa Bàrbara.
Ens van explicar que l’aqüífer que hi havia al subsòl d’aquella zona era el segon més important de Catalunya. Al cap dels anys em vaig assabentar que es deia “aqüífer de la Galera”.
Les denuncies fetes contra les granges de Castillo van fer que, finalment, no s’hi aboquessin purins. Però l’aigua subterrània pareix que si que se la acabaran emportant.   
  

divendres, 10 de desembre del 2010

LA XINA. “L’AMIC” INCOMODE


Durant la dictadura, als passaports, hi posava: “Válido para todo el mundo excepto Rusia y paises satélites”.
Era el cas de la Xina, un país satèl·lit de l’antiga URSS, així com els països de l’Europa de l’Est, Vietnam, Cambotja, Corea del N, etc.
D’ençà han passat molts d’anys i moltes coses. No fa gaires setmanes, la pròpia Rússia va signar un tractat preferent de col·laboració amb l’OTAN, un fet impensable només fa uns anys! I també s’ha seu amb els països més desenvolupats del planeta per a prendre, conjuntament, decisions que ens acaben afectant a tots.
Però la Xina és diferent (abans ho deien d’Espanya) En un gest de bona voluntat, només fa dos anys, sé li va “donar” l’organització d’uns jocs olímpics. Havia de ser el punt de partida pel qual, la Xina, havia d’obrir-se al món. No va ser així.
La Xina, en aquests dos anys, han seguit les mateixes polítiques socials i econòmiques. Internes i externes. A la pràctica no ha canviat res.
Però avui es produirà un fet inusual. A la capital de Noruega, Oslo, aquesta tarda es farà el lliurament del premi Nobel de la Pau a un xinès. Però no un xinès qualsevol: un dissident que està empresonat per no voler seguir les directrius que emanen del poder absolut dels dirigents dels seu país.
La Xina no deixa sortir del país a Liu Xiaobo (que així es diu el xinès en qüestió) a recollir el premi. Però encara hi ha un fet molt més greu. Vol condicionar a d’altres països per a que tampoc acudeixen a la cerimònia del lliurament del premi en una mena de “boicot” per un fet que no agrada (evidentment) els dirigents xinesos.
El fet de no acudir el guardonat a Oslo no és un fet inèdit, però si poc freqüent ja que hi ha un precedent anys 30 quan Hitler no va deixar sortir un alemany que també era contrari al règim.
Per a més “inri”, ha creat un premi de la pau “paral·lel” que li ha posat per nom “Confuci”. Tant a corre cuita ho ha fet, que el “guardonat”, un antic vicepresident de Taiwan, no podrà passar a recollir-lo.  
Però el fet d’avui no és l’únic maldecap que dóna la Xina als països desenvolupats. En el terreny econòmic fa temps que sé li demana que revaloritzi la seva moneda, el iuan. En aquest temps de crisi, la Xina és un dels països que marca els ritmes de l’economia mundial i la moneda està artificialment devaluada. Això fa que els productes xinesos siguin molt més competitius als mercats internacionals en detriment als dels altres països exportadors.
Tot plegat fa que la Xina sigui un país incòmode per a la majoria dels països del món. No li pots fer boicot perquè el pes que té és gran i, segurament, en un futur encara el tindrà més. Per aquest motiu, un gran nombre de països opten per callar. No ha estat el cas dels Estats Units que, per una vegada ha sabut estar al lloc que li pertoca i no ha acceptat el xantatge que vol intentar fer en el tema del Nobel.

dijous, 9 de desembre del 2010

PREMI A LA PEDRERA DEL BARÇA


Us en heu adonat la dificultat en guardar un secret?
El diari esportiu italià la Gazzetta dello Sport va fer públic el dia abans de donar-se a conèixer oficialment qui eren els tres finalistes de la FIFA Pilota d’Or (unificació per primer cop de la FIFA Word Player i la Pilota d’Or que atorgava la revista francesa France Football): Iniesta, Xavi i Messi. I fins i tot va donar l’ordre de com quedarien al final, que és el que he posat.
El dia següent el màxim organisme del futbol mundial, ja va fer-ho oficial i, encara que no sé sap si al final serà Iniesta qui guanyi el trofeu, tot indica que així serà.
No és el primer cop que tres futbolistes del mateix equip acaparen els tres primers llocs. Es veu que hi ha l’antecedent del Milan de temps d’Arrigo Sachi amb Van Basten, Gullit i Rijkaard. Només una petita gran diferència: el Milan d’aquella època tenia un equip que enlluernava el món del futbol (com el Barça d’ara) però que fitxava a cop de talonari i els tres jugadors eren holandesos; mentre que al Barça els tres jugadors han estat “criats” a la Masia i, encara que només un (Xavi) sigui català, els altres dos quasi que porten més temps vivint a Catalunya que als seus llocs de naixement.
A partir d’aquí s’ha creat una petita controvèrsia: Qui dels tres s’ho mereix més?
Des de l’Agrupació de Veterans del Barça ja s’ha dit que, per d’ells depengués, donarien un tros de la pilota d’or a cada un dels tres jugadors.
I és que tots tres reuneixen condicions per a que se’ls hi doni. Messi està considerat el millor jugador del món i ho demostra, pràcticament a cada partit. Dels tres és l’únic que ja va guanyar tots dos trofeus. Xavi va ser el millor jugador de l’Eurocopa del 2008 que va guanyar Espanya i, el seu joc, és fonamental en el joc que fa l’equip i de la pròpia selecció. Dels tres és el més gran amb 30 anys.
Iniesta va ser decisiu en la consecució de la Copa del Món de futbol d’aquest any i la sorpresa va ser que no va escollit com a millor jugador (ja que va fer un mundial impecable) Amb 26 anys li pot arribar el reconeixement que es mereix (però segurament no més que els altres) Però el “plus” d’Iniesta és el gol que va fer a Holanda a la final i que va acabar donant el títol a la selecció nacional.
Quants anys fa que es diu que si Xavi i Iniesta fossin brasilers o argentins ja se’ls hi hauria donat la Pilota d’Or? Tot arriba (o quasi tot)
Per acabar voldria fer constar la hipocresia de la premsa de la capital de l’estat. En saber-se la notícia tots els mitjans escrits van parlar de “jugadors espanyols” o “jugadors d’Espanya”, sense fer cap al·lusió al club on juguen.
I és que a Madrid volen seguir ignorant l’enorme èxit de la pedrera del Barça, base de l’equip des de fa diverses temporades. Sense anar més lluny deia Guardiola ahir: “Guanyar la Champions dintre d’uns anys amb un equip de 11 jugadors de casa no seria tant descabellat sinó fos que Messi encara té corda per a uns quants anys!”.
La pròpia Gazzetta dello Sport ha dit avui que Del Bosque serà escollit com a millor entrenador de l'any. Llàstima per Guardiola, em sembla que s'ho mereix més. Ara mateix me'n recordo d'aquella convocatòria del seleccionador el mes d'agost. Això és de bon entrenador?   

dimecres, 8 de desembre del 2010

PACO TÚNEZ, SOLIDARITAT AMB L’HAITÍ



Després d’una gran catàstrofe natural o arran d’un conflicte armat quan hi ha població civil desplaçada, hem escoltat sovint crits d’ajut a la comunitat internacional. Normalment aquests ajuts són en forma d’aportacions econòmiques obertes a diferents entitats bancàries.
Però hi ha un altre tipus de solidaritat: El d’aquelles persones que es desplacen fins al lloc on s’ha produït la catàstrofe per a prestar directament tot el seu suport.
Normalment aquestes persones solidàries no tenen “rostre”, es a dir, no sabem qui són. De vegades sabem que pertanyen a una determinada ONG de els tantes i tantes que hi ha i que realitzen aquesta mena de tasques. Però poca cosa més.
Però en aquest cop, si que el coneixem. O jo, al menys el conec. I força bé, ja que es tracta d’un company de treball que fa molts d’anys que és voluntari i col·labora amb la Creu Roja. El seu nom: Francisco (Paco) Túnez Lorente.
El Cas de l’Haití és especialment greu. Després d’un devastador terratrèmol que va sacsejar l’illa americana a principis de l’any passat, ara, des de fa uns mesos, s’ha produït un brot de còlera que ha fet, aproximadament, dos mil morts i que, de moment, no pareix que hagi d’acabar. Les autoritats d’aquell país pensen que poden arribar a ser més de 400.000 persones les afectades per aquesta epidèmia.
El motiu principal és la manca d’higiene i, sobre tot, la manca d’aigua potable per a subministrar a la població.
Paco té com a “centre d’operacions”, principalment, la capital Port Príncep com a delegat d’Emergències d’aigua i sanejament.
Va marxar a finals del mes passat i l’estada a aquell país serà d’un mes. Així que passarà els Nadals lluny de la seva família.