A part de la teva família i amics, t’has parat mai a pensar qui és qui millor et coneix?
La resposta és la següent: el carter del barri i el quiosquer on compres habitualment la premsa.
Els motius? Mira, el carter, encara que, tal vegada, no t’arriba a conèixer personalment, sap amb quins bancs treballes, la companyia d’assegurances que tens, si estàs afiliat a algun partit polític, sindicat, associació, etc. Segurament per això hi ha hagut carters que han arribat alcaldes, com per exemple Francesc Blanch, que va ser-ho de l’Aldea.
El quiosquer, sap, segons la premsa que llegeixes la teva afinitat política. Uns exemples.
El Periódico de Catalunya. El que jo llegeixo, tradicionalment d’esquerres moderat, encara que també el poden llegir aquelles persones políticament “neutres”. Com té dues edicions una en castellà i l’altra en català (que ja ha superat els 5.000 números) també, segons l’edició, sé serà més o menys catalanista.
La Vanguardia. Tradicionalment ha estat un diari de dretes i sempre ha tingut bones relacions amb el poder. En els darrers anys molt vinculat a CiU. Des de fa poc també té una edició en català. Es poden trobar exemplars per hospitals, facultats universitàries, etc.
El País. Com tots els mitjans del grup PRISA, sempre se’l ha vinculat amb els socialistes. D’ell s’ha arribat a dir que és el “seu diari oficial”.
El Punt/Avui. Des de l’any passat comparteixen propietari i la majoria de continguts. De tendència nacionalista i fins i tot independentista. L’acostumen a llegir els militants i simpatitzants d’ERC.
Público. Avui en dia el diari més progressista que hi ha. Dos exemples molt clarificadors. El passat 30 de setembre, el dia de la vaga general, va ser l’únic diari que es va postular clarament a favor de la vaga. El segon exemple: el passat mes d’abril va voler commemorar el 80è aniversari de la II República Espanyola reeditant una còpia de la Constitució de 1932 i lliurant amb l’edició de dissabtes un llibre de la biblioteca de la república i diumenge una làmina amb motius republicans.
Ara. El darrer en arribar al quiosc. En català. La línia editorial és nacionalista (molt proper a CiU). Disposa d'un nodrit i excel·lent equip de col·laboradors (columnistes)
Ara. El darrer en arribar al quiosc. En català. La línia editorial és nacionalista (molt proper a CiU). Disposa d'un nodrit i excel·lent equip de col·laboradors (columnistes)
El Mundo. De dretes i nacionalista espanyol, encara que, segons els editors, és un diari que fa periodisme d’investigació.
La Razón. Es pot situar en la mateixa línia que l’anterior.
La Gaceta. Un diari relacionat amb “la caverna mediàtica” o sigui, de “dreta extrema”. Els compren els més instruïts de PxC.
Diari de Tarragona. De l’antiga premsa del “Movimiento”. Presta especial atenció a les notícies comarcals. És troba amb facilitat a llocs públics (ajuntaments, entitats bancàries, etc.) Conservador.
I ja no parléssim dels diaris esportius. Aquí si que les preferències esportives estan més marcades.
Mundo Deportivo (el degà de la premsa esportiva espanyola) i Sport de marcada tendència barcelonista. El Barça és el que ven i, per tant, bona part d’aquests diaris està dedicada a les noticies que genera l’entitat barcelonista, que no són poques.
El 9. Es ven juntament amb el Punt i l’Avui, però també es pot comprar per separat. És el que dedica més espai a l’esport català en general.
BiB o Blanc i Blau. El seu nom ho indica tot: exclusivament notícies relacionades amb l’Espanyol.
Marca i As. Els dos diaris esportius que s’editen a Madrid i, evidentment, mostren les seves preferències pel Reial Madrid. Són part de l’anomenada “central lletera”.
Us imagineu per un moment un català amb la Gaceta i l’As? Bé, no sé que podríeu arribar a pensar, però jo si sé el que penso quan veig alguna cosa així...
Per tant, a partir d’ara, si vols preservar la teva intimitat, mira bé de no mostrar les teves preferències “en públic”, encara que, realment, ho tens complicat. Però al menys saps qui et “controla”.
