dimecres, 24 d’agost del 2011

AVUI, 24 D’AGOST


Ahir va ser un dia de moviments polítics. El Congrés dels Diputats va celebrar sessió plenària i va sortir un tema nou, dels que no solen sortir quasi que mai: la reforma de la “intocable”, es a dir, de la Constitució. Per a poder-la “retocar” cal una àmplia majoria de 3/5 parts que només s’aconsegueix per ampli consens de la cambra o posant d’acord als dos grups principals, en aquest cas PSOE i PP.
El sostre de finançament de l’Estat és el tema que ha aconseguit posar d’acord a socialistes i populars. Ja n’hi ha prou, però no estaria de més que s’hi sumessin d’altres grups, de moment escèptics amb la modificació. Com passa darrerament amb la majoria de mesures econòmiques que pren el govern espanyol, aquesta es fa per satisfer els desitjos dels dos “màxims” mandataris europeus: Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.
Una vegada més opino que a la Constitució, després de més de 30 anys, li fa alta una reforma en més profunditat, sobre tot en temes que afectin el Senat (podria plantejar-se la supressió, ja no tant la seva reforma) i autonòmics. S’ha de ser més valent. I un dubte, encara que es fixi un sostre, es complirà? No diu la Constitució, per exemple, que tots els espanyols tenim dret a una vivenda digna? Evidentment, no es compleix.
Palmeros (o palmers) Anomeno així a aquells que es desfan les mans aplaudint els seus líders. A Amposta n’hi tenim una bona mostra... Però no us parlaré d’aquests, us parlaré als que ahir van aplaudir a rebentar a Mariano Rajoy. És igual el que digui, el que cal és fer-li veure que estan incondicionalment al seu costat. Rajoy va dir que d’arribar a la presidència del govern a partir del 20-N (tot indica que hi arribarà) prorrogarà durant l’any 2012 el tipus reduït de l’IVA per adquisició d’habitatge (amb limitacions) que acaba d’aprovar recentment el govern actual del 8 al 4 %. Entenc que si la idea hagués sortit d’ell i fos nova i original, els aplaudiments estarien justificats, però en aquest cas, potser no calia posar tant d’èmfasi.
Mercats ambulants. Sembla que darrerament hi ha un increment d’altes dels venedors de mercats ambulants. Encara que et puguis pensar el motiu que els fa donar d’alta, sempre et queda un dubte raonable. Ahir, mercat setmanal a Amposta, ma mare va comprar dues bermudes per al meu fill. Dues per vint euros. Ella, ma mare, com està acostumada a regatejar, li va demanar a la venedora que li deixés per 19. La venedora s’hi va negar i va dir-li que “Hisenda ens obligava a pagar”. Això no és així exactament. El que passa que el control de les autoritats locals s’ha incrementat i per deixar-los parar se’ls hi exigeix estar donats d’alta. A la pràctica tots els ajuntament ho haurien d’exigir i revisar periòdicament. Hi ha ajuntament que ho fan, però sembla que no tots ni molt menys.
Cal pensar que els mercats ambulats és un focus d’economia submergida i, potser, fins i tot i, en alguns casos, evidentment, un bon mecanisme per a blanquejar diners.  

dimarts, 23 d’agost del 2011

AVUI, 23 D’AGOST


Us deia ahir que diumenge, “oficialment” s’havien acabat les festes major d’Amposta. Els focs tenen l’honor de considerar-se el final de la festa, encara que després hi pugin haver-hi d’altres, com ara el ball.
Però la “festa” continua. Com ja ve sent habitual a les darreres dècades els 2 o 3 dies després encara es fan bous a la plaça. Així va fer-se ahir i, sembla, va ser la nit amb més incidents. De les 4 o 5 enganxades que hi va haver, una, la que va patir una noia, va ser la més greu. Sé la van d’haver d’emportar amb l’ambulància per a ser atesa a urgències. Arran d’això van parar els bous. Sembla ser (segons em deien aquest mateix matí) que està fora de perill.
Avui, quan he tret a passejar a la gosseta, m’ha cridat l’atenció uns petits papers quadrats, una mica més grans que una targeta de visita. Se’n veien pels carrers, dintre dels portals, etc. Eren d’una empresa de Tortosa que compra or. Em sembla que aquesta no és la millor manera de fer publicitat i caldria una ràpida resposta per part de la Regidoria de Governació a totes aquelles empreses que, com aquesta, incompleixen les ordenances municipals. 

Els locals especialitzats en comprar or sempre han proliferat en èpoques de crisi. Sempre hi ha gent disposada a fer negoci i, si cal, “reinventar-se” segons la situació. Durant els anys del boom immobiliari, a pobles com Sant Carles de la Ràpita, hi van arribar a haver més immobiliàries que bars. També moltes oficines en tramitació de préstecs. Aquestes darreres i la majoria d’immobiliàries han acabat tancant.
Què us sembla si us dic que per una vegada (i sense que serveixi de precedent) estic d’acord amb Xavier Garcia Albiol, l’alcalde de Badalona del PP? Força increïble, oi?
Avui he llegit al Periódico la següent titular: “Badalona busca un càstig ‘exemplar” per a un vàndal”. I subtitula: “Garcia Albiol afirma que traurà les ajudes locals a un noi que va destrossar 33 vehicles”; “Vol demostrar que cometre delictes a la ciutat ‘pot sortir molt car’”.
Personalment crec que caldria prendre mesures així per a tots aquells vàndals o delinqüents habituals. Ja que la justícia, de vegades es veu incapaç d’actuar, des de les administracions (ja sigui la local com aquest cas o bé l’autonòmica o nacional) els hi  poguessin retirar els ajuts públics.
Diumenge parlava amb “tot un personatge” d’Amposta que em deia que cada vegada que li posen una multa els hi pregunta directament si “estan tontos”, ja que ell és pensionista i no li poden embargar el sou. Raó no li falta, però segur que en un moment donat acabarà acudint a les administracions per tramitar nos ajuts, ja sigui per l’habitatge, per al transport o per qualsevol altra cosa. Llavors sé li hauria de recordar que va quedar a deure milers (ell mateix ho va admetre) d’euros en sancions administratives per delictes o faltes.

dilluns, 22 d’agost del 2011

AVUI, 22 D’AGOST


Oficialment, ja s’han acaba les festes d’Amposta d’aquest anys. Ara, molts d’ampostins i ampostines ho aprofitaran per fer uns dies de vacances, alguns només durant aquesta setmana.
Jo he tornat a treballar. Crec que és la primera vegada en la meva dilatada vida de treballador (només a l’administració hi porto 25 anys) que treballaré aquestes dues setmanes (curtes) del mes d’agost. Però les combinacions amb els companys per tal de cobrir el servei, així ho ha fet necessari.
Tal i com vaig avançar ahir, per la tarda va tenir lloc el Cosso Iris o desfilada de carrosses. Mai he entès l’èxit que té a Amposta, ja que la pràctica totalitat de carrosses que hi participen, són llocades (ahir, totes) Suposo que és per veure el lluïment de les pubilles i pubilletes d’aquest any i de l’any passat.
I per la nit, “nit de focs”. És la cloenda “oficial” a les festes, encara que després sempre hi hagi algun acte més, com per exemple el ball. Des del meu punt de vista els focs d’aquest any els vaig veure “pobrets”. Als instants finals sempre hi ha una pujada d’intensitat per a que et quedi un millor “regust de boca” i arranqui els aplaudiments del públic concentrat a les immediacions del riu. En canvi, per a mon fill, els focs van estar fantàstics, dels millors que havia vist mai. Veieu com hi ha gustos per a tot!
I ja parlant d’altres temes que res h¡tenen que veure amb Amposta, avui en vull destacar-ne dues: la imminent caiguda del règim libi del coronel Gadafi i la proposta del candidat del PSOE a les properes generals Javier Pérez Rubalcaba d’eliminar les diputacions.
Sembla ser que la caiguda del regim dictatorial de Gadafi és imminent. No així la seva captura, ja que a hores d’ara pot estar amagat a qualsevol lloc. Recordo que fa uns anys, quan volia meditar, se’n anava a una haima al bell mig del desert. No hi pot ser ara també? Aquesta tarda anunciaven la detenció d’un segon fill i, a hores d’ara, Trípoli està pràcticament tota en mans dels opositors. Personalment penso que, tal i com va passar amb l’Iraq, de vegades les caigudes dels dictadors no són la solució ideal del problema, ja que després arriba el caos i les lluites internes per fer-se amb el poder vacant.
L’altre tema, és la supressió de les diputacions que proposa el candidat Rubalcaba. Sabeu que és una mesura en la que hi estic d’acord. Així ho he dit moltes vegades, fins i tot abans d’ocupar el càrrec de regidor ja ho vaig dir en un debat a Visió 3 als antics estudis de la vora del riu. Ja ha plogut! Però diu Rubalcaba que s’hauria de substituir per un consell d’alcaldes sense poder executiu. Bé, però sinó recordo malament, un consell d’alcaldes també hauria de substituir els consells comarcals en el cas de que també s’optés per la seva supressió. Com es menja, això? És que ara hi haurà consell d’alcaldes per tot arreu, com a les tribus indis que hi havia un consell d’ancians?
És evident que tal i com estan ara les diferents administracions no poden continuar i es necessària una reestructuració a fons del sistema públic espanyol. Sovint se’n han creat per complementar sous i col·locar amics per agrair-los el servei i la fidelitat. I una vegada creades s’ha seguit creant llocs de confiança, assessors, gerents i adjunts a la gerència. Per tant, no és d’estranyar que, quan les coses van maldades i hi ha tanta gent a l’atur, tots els ulls d’aquests mirin cap als polítics i els serveis públics.   
Però la solució a tots els mals no només passa per aquí. Amb la supressió de funcionaris públics només fem que incrementar les llistes d’aturats, per tant, els empresaris han de “posar-se les piles” i crear ocupació en sectors productius que incrementin el producte interior brut de la nació.
Sinó es fa així, no sortirem mai del clot.         

AMPOSTA CAPITAL... CAPITAL DE QUÈ?


A Amposta Convergència insisteix que “som” capital. D’una forma ambigua si voleu, però des de fa anys, i de tant en tant, treuen el tema. La darrera vegada es va iniciar tot just durant la campanya electoral de les passades municipals: “Amposta, capital comercial de les Terres de l’Ebre”, en un intent (?) de potenciar el comerç local.
Aquest dies he arribat a una conclusió contundent: Si som capital, és de la brutícia i l’abandonament. I no sóc l’únic que se’n adona.
Ahir pel matí, quan vaig anar a tirar bosses de reciclatge, els veïns del carrer Brasil es queixaven de que la gent, abans de tirar les bosses dintre dels respectius contenidors, miren i si hi ha algú que els mira, aixequen la tapa i les tiren a dintre, però si no veuen a ningú que els estigui mirant, les deixen fora amb les olors que això provoca amb les temperatures elevades de l’estiu amb les consegüents molèsties per als veïns de la zona.
Però no només hi ha brossa prop dels contenidors, també pels carrers, solars abandonats, etc. Una de les veïnes del carrer Brasil, referint-se a tot plegat deia: “Això és per enviar una foto al Diari de Tarragona”. No ho farà. Sembla que l’únic que mostra fotos i les envia de tant en tan al diaris sóc jo i, es clar, de vegades passo com “el dolent de la pel·lícula”.
Ahir, mentre es feia el “Cosso Iris”, vaig trobar gent que havien vist la foto que em publicava el Periódico em van felicitar. Però també hi va haver qui em va dir: “Mira que t’agrada moure ‘follón’”. Creieu-me que jo no ho voldria. Sóc el primer en voler una Amposta neta i endreçada, però malauradament no la tenim i tampoc veig que s’hi faci cap esforç per a tenir-la. També em van dir que "ja se'n havien adonat" sobre el que jo denunciava (l'herbassal que hi ha al costat del centre d'arts visuals), però tampoc ningú es va queixar. 
És evident que no tota la culpa és dels nostres governants local, també la tenen els ciutadans (i ciutadanes) incívics que no els importa gens ni mica la qualitat de vida que puguin tenir els seus conciutadans.
Aquí teniu uns clars exemples d’això que estic dient. 
Contenidors carre Brasil.
Carrer Brasil.
Baixos inacabats davant del CAP I
 Contenidors carrer Gran Capità, al costat del parc municipal.
Carrer Amèrica.