dimecres, 24 d’agost del 2011

AVUI, 24 D’AGOST


Ahir va ser un dia de moviments polítics. El Congrés dels Diputats va celebrar sessió plenària i va sortir un tema nou, dels que no solen sortir quasi que mai: la reforma de la “intocable”, es a dir, de la Constitució. Per a poder-la “retocar” cal una àmplia majoria de 3/5 parts que només s’aconsegueix per ampli consens de la cambra o posant d’acord als dos grups principals, en aquest cas PSOE i PP.
El sostre de finançament de l’Estat és el tema que ha aconseguit posar d’acord a socialistes i populars. Ja n’hi ha prou, però no estaria de més que s’hi sumessin d’altres grups, de moment escèptics amb la modificació. Com passa darrerament amb la majoria de mesures econòmiques que pren el govern espanyol, aquesta es fa per satisfer els desitjos dels dos “màxims” mandataris europeus: Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.
Una vegada més opino que a la Constitució, després de més de 30 anys, li fa alta una reforma en més profunditat, sobre tot en temes que afectin el Senat (podria plantejar-se la supressió, ja no tant la seva reforma) i autonòmics. S’ha de ser més valent. I un dubte, encara que es fixi un sostre, es complirà? No diu la Constitució, per exemple, que tots els espanyols tenim dret a una vivenda digna? Evidentment, no es compleix.
Palmeros (o palmers) Anomeno així a aquells que es desfan les mans aplaudint els seus líders. A Amposta n’hi tenim una bona mostra... Però no us parlaré d’aquests, us parlaré als que ahir van aplaudir a rebentar a Mariano Rajoy. És igual el que digui, el que cal és fer-li veure que estan incondicionalment al seu costat. Rajoy va dir que d’arribar a la presidència del govern a partir del 20-N (tot indica que hi arribarà) prorrogarà durant l’any 2012 el tipus reduït de l’IVA per adquisició d’habitatge (amb limitacions) que acaba d’aprovar recentment el govern actual del 8 al 4 %. Entenc que si la idea hagués sortit d’ell i fos nova i original, els aplaudiments estarien justificats, però en aquest cas, potser no calia posar tant d’èmfasi.
Mercats ambulants. Sembla que darrerament hi ha un increment d’altes dels venedors de mercats ambulants. Encara que et puguis pensar el motiu que els fa donar d’alta, sempre et queda un dubte raonable. Ahir, mercat setmanal a Amposta, ma mare va comprar dues bermudes per al meu fill. Dues per vint euros. Ella, ma mare, com està acostumada a regatejar, li va demanar a la venedora que li deixés per 19. La venedora s’hi va negar i va dir-li que “Hisenda ens obligava a pagar”. Això no és així exactament. El que passa que el control de les autoritats locals s’ha incrementat i per deixar-los parar se’ls hi exigeix estar donats d’alta. A la pràctica tots els ajuntament ho haurien d’exigir i revisar periòdicament. Hi ha ajuntament que ho fan, però sembla que no tots ni molt menys.
Cal pensar que els mercats ambulats és un focus d’economia submergida i, potser, fins i tot i, en alguns casos, evidentment, un bon mecanisme per a blanquejar diners.